És segurament la frase més idiomàtica per expressar la magnitud de la crisi.

Idiomàtica en castellà, esclar, perquè en català és més aviat un calc. Què ens la fa aliena? Una mica tot, però la incorrecció és tan subtil que costa explicitar-la. Només la sensibilitat ens diu que no sona catalana. Potser el català hi podria arribar però hi arriba perquè el castellà l'hi empeny. És el vessant més relliscós de la interferència, el que jo anomeno invasió subtil.

Dues estructures ens la fan estranya. D'una banda, i en menor grau, un estar caient que sent correcte és poc genuí. Sense la pressió de l'anglès a través del castellà, és probable que gran part del que ara està caient simplement caigués. De l'altra, un la que amb un article intensiu que no acompanya cap nom. És molt semblant al que trobem a la frase: "No te puedes imaginar la de libros que ha leído". Aquest la de o la que és un gir idiomàtic que en castellà equival grosso modo a la gran cantidad de i que en català no tenim.

Nosaltres hem de dir "No et pots imaginar la pila de llibres que ha llegit".

Ara bé: ¿és fàcil prescindir de la frase? No ho és gens: és moneda de canvi en el mercat mediàtic, els polítics la diuen, tothom l'entén. ¿Com podem impedir que aquesta pluja, fina i persistent, ens vagi amarant? L'únic que se m'acut és trobar refugi i deixar d'entomar-la.