InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 405 (dilluns 13/12/2010) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
1) Presentació a Barcelona del llibre Acció Valenciana (1930-1931). La consciència desvetlada, de Santi Vallés i Casanoves
 
2) Màrius Serra - Piulades?
 
 
 
 
6)
 
 
 
 
1)
 
Presentació a Barcelona del llibre:

Acció Valenciana (1930-1931). La consciència desvetlada, de Santi Vallés i Casanoves

Editat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)

15 DE DESEMBRE DEL 2010 – 19.00 h

ENTRADA LLIURE

Seu d'Òmnium Cultural. Diputació, 276, pral. - Barcelona
 
El 8 de març de 1930, un grup d'universitaris valencians funden Acció Cultural Valenciana. Des de les pàgines d'Acció Valenciana, el seu òrgan d'expressió, aquella entitat, agermanada amb Palestra i l'Associació per la Cultura de Mallorca, aspira a convertir-se en l'avançada del redreçament identitari valencià. A mitjan camí entre els estudis d'història cultural i les anàlisis hemerogràfiques, el present estudi fa una radiografia de l'esmentat periòdic, del seu ideari i del debat al voltant del federalisme, la defensa de les minories lingüístiques i l'autoritat normativa.
 
Hi intervindran: Vinyet Panyella, escriptora i membre de la Junta Directiva d'Òmnium Cultural; Antoni Ferrando, catedràtic de la UV i membre de l'AVL; Santi Vallés, escriptor i autor del llibre, i Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya.
 
 
SINOPSI DEL LLIBRE
 
Es tracta d'un estudi d'investigació a mitjan camí entre els estudis d'història cultural i ideològica i les anàlisis hemerogràfiques d'una de les publicacions valencianistes més emblemàtiques del primer terç del segle xx. Allà s'hi condensen pràcticament els grans debats sobre el sobiranisme i el federalisme. Debats que durant la dècada dels anys vint i els anys trenta del segle passat centren l'interés de la major part de diaris i de l'actualitat política no solament dins del domini lingüístic, sinó sobretot internacionalment parlant, arran de les diverses iniciatives engegades en aquest sentit per Lluís Nicolau d'Olwer i Joan Estelrich davant la Societat de Nacions en defensa de les minories lingüístiques. A més d'aquestes personalitats rellevants i reconegudes, hi havia, però, un altre representant no tant conegut però així mateix rellevant en aquella comesa: el valencià Artur Perucho, que al setembre de 1930 tingué l'honor de formar part amb l'Estelrich d'una delegació que ell va batejar amb el nom de delegació catalano-valenciano-mallorquina.
 
Juntament amb tot aquest debat, el periòdic que analitze en aquest estudi aporta altres dades determinants pel que fa a la normativització de la llengua en uns anys fonamentals, dos anys abans de l'aprovació de les Normes de Castelló de 1932. En aquest sentit, vull significar-li com a dada referencial l'extens debat que, al voltant del procés normativitzador de la llengua, manifesten expressament personalitats com ara Pompeu Fabra o Jaume Bofill i Mates, que al maig de 1930 es desplaça a València com a mantenidor dels Jocs Florals de Lo Rat Penat.
 
Seguint aquesta mateixa línia de contactes entre valencians i catalans, en aquest estudi examine, a més, un altre aspecte fonamental d'aquesta investigació: la gènesi de l'entitat Acció Cultural Valenciana (de la qual el periòdic Acció Valenciana era el seu òrgan d'expressió) amb altres entitats germanes com ara Palestra (l'organització nacional de la joventut catalana presidida per Pompeu Fabra) i l'Associació per la Cultura de Mallorca.
 
Santi Vallés
---------------------------------
 
 
 
2)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dijous 9 de desembre del 2010
 
Motacions

per Màrius Serra
 
 

Piulades?

 

Si l'última dècada del segle XX va acabar amb la generalització d'internet, la primera del segle XXI acaba d'aquí tres setmanes amb el de les xarxes dins de la xarxa. Molta gent s'hi incorpora cada dia, i cadascuna acaba generant una tradició textual diferenciada. La vella blogosfera és plena de polígrafs sense editor, el Facebook d'exhibicionistes més o menys camuflats i el Twitter de comentaristes mordaços de l'actualitat, tal com s'ha pogut comprovar durant la recent campanya electoral. Seguir un debat per tele i Twitter alhora és com anar-lo a veure al casino del poble i comentar-lo amb els veïns. Ara mateix tots els estudis de prospectiva digital consideren que el creixement de Twitter serà exponencial, potser perquè els missatges de 141 caracters són idonis per al seu consum telefònic i cada cop sembla més clar que els smartphones seran universals. Des de l'òptica lingüística estem de sort. La llengua viva ha passat amb naturalitat del verb anglès to tweet al català piular. Els usuaris catalans de Twitter no només tuïtegem, sinó que cada cop piulem més, fins al punt que la nostra piuladissa electoral va generar el 0,13 % del trànsit mundial de piulades.

 

 

3)
 
 
 
 
 
4)
 
Publicat a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA diunenge 5 de desmbre del 2010

València protesta per les últimes mesures de Carod

El vicepresident va destinar 700.000 euros en diverses subvencions al valencià

El llegat polític, en forma de subvencions, del vicepresident en funcions del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, promet deixar empremta. De moment, ja ha obert un nou conflicte amb la Generalitat valenciana, que va anunciar ahir la impugnació dels 700.000 euros concedits aquest any pel departament que dirigeix el republicà a entitats de defensa de la cultura catalana a la comunitat veïna.
 
El Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) va publicar divendres passat el llistat de les ajudes repartides per Vicepresidència entre l'1 de gener i el 30 de setembre del 2010. El paquet més important es destina a sis entitats valencianes, entre elles la Fundació Escola Valenciana (297.000 euros) i Acció Cultural del País Valencià (295.000 euros).
 
CONTRA L'ESTATUT / La portaveu del Govern de Francisco Camps (PP), Paula Sánchez de León, va assegurar que aquestes subvencions són «manifestament il·legals», ja que estan destinades, en opinió d'aquest Executiu, a «patrocinar un discurs que va en contra de l'Estatut d'autonomia valencià i el sentiment del seu poble». La portaveu va lamentar que el tripartit acabi el mandat amb aquest «regal de comiat», i va dir que intentaran revertir les ajudes, però no va explicar de quina manera ni davant quina instància. A l'altre extrem geogràfic de Catalunya, el llistat inclou 594.510 euros per a l'Associació d'Amics de la Bressola, que fomenta el català a la Catalunya Nord.

[...]

5)
 
Publicat en el diari digital ARA MULTIMÈDIA dilluns 6 de desembre del 2010
 
El portaveu del grup parlamentari Compromís en les Corts Valencianes, Enric Morera (BLOC), ha registrat una sèrie de preguntes perquè la consellera de Cultura explique els motius pels quals l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha fet pública una ordre per donar ajudes a la difusió del valencià en els mitjans de comunicació a la que sols poden presentar-se ràdios i periòdics, deixant fora de la convocatòria als mitjans digitals.
 
Segons Morera, “esperem que siga un error o que isca posteriorment una ordre per ajudar als digitals perquè estos mitjans tenen una implantació molt important en totes les comarques del País Valencià i, la gran majoria dels que es fan en la zona de domini lingüístic valencià, fan les seues publicacions en la nostra llengua, pel que fan una gran tasca de difusió de la llengua”.

Per al líder de la
tercera força política en el parlament valencià, “és molt greu que les ajudes per al valencià de l'AVL no contemplen les publicacions digitals i per això demanarem, si cal, una compareixença de la consellera i de la presidenta de l'AVL perquè expliquen perquè es marginen a estos mitjans independents. A eixes compareixences estaria bé que s'acreditaren periodistes d'eixes publicacions a vore si així Trinidad Miró o Ascensió Figueres poden explicar perquè els marginen amb les ajudes o, millor, canvien d'opinió”.
 
Segons Morera, “la tasca de dels mitjans de comunicació valencià per internet és molt important. Des de la independència i la pluralitat han aconseguit convertir-se en referents informatius de les seues comarques i, al mateix temps, han normalitzat l'ús del valencià en la vida diària. A estes publicacions són a les que calen donar ajudes perquè fan una defensa i una promoció efectiva, com també fan diaris, ràdios i televisions. Si la Generalitat tinguera clares les seues prioritats a l'hora d'invertir diners públics, no sorgirien problemes com els que nosaltres denunciem i l'AVL tindria diners per a tots els mitjans que dignifiquen la nostra llengua, cosa que no passa ara”.
 
6)
 
Publicat en LAS PROVINCIAS dilluns 6 de desembre del 2010
 
 
Podeu traduir el text amb www.internostrum.com
 
El 93,9% de la población mayor de 15 años residente en la Comunitat entiende el valenciano y el 76,7% sabe hablarlo, según refleja la encuesta de Conocimiento y Uso Social del Valenciano realizada en 2010 y que ha publicado la Conselleria de Educación.
 
Sobre estos datos, el conseller de Educación, Alejandro Font de Mora, ha señalado que el estudio indica que el valenciano "se está adaptando bien a una nueva situación propia de una sociedad moderna, con una gran movilidad desde el punto de vista demográfico, que está experimentando en los últimos años la incorporación de mucha gente que procede de otras comunidades autónomas y sobre todo de otros países".
 
De la información obtenida, ha destacado que es precisamente la población más joven, menor de 25 años, la que tiene el mayor nivel de competencia lingüística a la hora de entender, hablar, leer y escribir en valenciano . "Por tanto, la pirámide de conocimientos es mayor en su base, lo que marca un futuro esperanzador para el valenciano ", ha dicho.
 
Asimismo, Font de Mora ha resaltado que la familia "continúa siendo un ámbito importante para la transmisión de la lengua, pero ya no es el único". En este sentido, la escuela ha asumido un papel fundamental y se ha convertido en un ámbito de gran trascendencia para la transmisión de las competencias básicas en lectura y escritura en valenciano . Otro ámbito muy importante del uso de la lengua es el de los amigos, que se consolida, e incluso supera ya al de la familia.
 
Por otra parte, dentro del ámbito laboral, Font de Mora ha destacado el uso importante que se hace del valenciano en la Administración pública, tanto desde el punto de vista oral como escrito.
"Por tanto, --ha asegurado-- aunque existen dificultades, los datos reflejan que se está trabajando bien, y se está asegurando el futuro de la lengua en base al conocimiento cada vez mayor de las generaciones más jóvenes, gracias sobretodo a la escuela".
 
Resultados
Los contenidos de la encuesta se presentan en cuatro partes: competencia lingüística; uso social del valenciano por ámbitos; actitudes y valoraciones; y en cuarto lugar este año se suma, por primera vez, un apartado en el que se analiza el conocimiento que los habitantes de la Comunitat Valenciana tienen de otras lenguas diferentes al castellano y el valenciano .
En cuanto a la compresión oral, la gran mayoría de los residentes de la Comunitat Valenciana de más de 15 años de edad entiende el valenciano . En concreto, un 93,9% de los valencianos entiende "un poco", "bastante bien" o "perfectamente" el valenciano (96,1% en la zona valencianohablante y 79,2% en la zona castellanohablante ).
Este dato destaca, además, por la peculiaridad de que es precisamente en las zonas valencianohablantes donde se concentra la mayor parte de la población procedente de otras comunidades autónomas y de otros países.
 
Por otro lado, la mayor parte de los encuestados (un 76,7%) sabe hablar el valenciano , proporción que aumenta hasta el 82,4% si nos referimos sólo a la zona valencianohablante . En concreto, un 48,5% del total habla valenciano sin dificultades (un 54,3% en la zona valencianohablante ), y de estos un 53% lo ha aprendido en el entorno familiar (el 55,5% de los habitantes del territorio valencianohablante ), es decir que hay un 47% de los encuestados que ha aprendido el valenciano en ámbitos diferentes al de la familia.
 
En lectura, destaca que el 85,9% de la población encuestada (el 89,3% de la zona valencianohablante ) lee en valenciano de "un poco" a "perfectamente", según se trate de rótulos, señalizaciones, comunicaciones, anuncios publicitarios, etc. Asimismo, el 45,3% lee "bastante bien" o "perfectamente" el valenciano (es decir, revistas o libros).
 
Por lo que respecta a la capacidad de escritura, la cuarta parte de los entrevistados (26,4%) afirman saber escribir el valenciano "bastante bien" o "perfectamente", mientras que un 41,7% asegura no saber escribirlo "nada", un 7% menos que hace cinco años, lo que indica la tendencia creciente de la competencia escrita.
 
Uso social
La segunda parte de la encuesta analiza el uso social de la lengua. Un 40% utiliza el valenciano en casa. De este porcentaje, un 28,8% lo habla "siempre", lo que indica un ligero retroceso respecto a la encuesta anterior, en la que afirmaba hacerlo un 32,6% de los encuestados. Asimismo, los que hablan solo castellano en casa se sitúan en el 56,2% (en 2005 eran el 48,1%) y un 3,8% habla "otras lenguas" diferentes al castellano y el valenciano.
 
En las relaciones con los amigos, el uso del valenciano es más amplio que en el ámbito familiar, con el 48,3%, ya que el uso exclusivo del castellano en este contexto es un 6,6% inferior al uso dentro del ámbito doméstico y el uso "indistinto" de ambas lenguas duplica al que se hace "en casa" (con un 11,2%).
 
Una novedad remarcable de la encuesta es el uso del valenciano en internet. Así, el número de personas que, con distintas frecuencias, usa el valenciano en la página del navegador representa el 43,8% de los usuarios, mientras que los que utilizan siempre el castellano se sitúan en el 53,1%. La presencia del valenciano aumenta hasta el 68,7% en el uso del correo electrónico y hasta el 67,5% en las redes sociales.
 
La encuesta también refleja que la mayoría de los entrevistados (un 45,5%) cree que el valenciano debería usarse más que en la actualidad, y un 42,7% opina que debería hacerse como ahora, un porcentaje muy superior al del estudio de 2005, cuando sólo era el 25,9% de los encuestados.
 
OTRAS LENGUAS
Finalmente, como novedad, se analiza el conocimiento de otras lenguas, entre las que destaca el del inglés (un 36% de la población entrevistada), que es el doble que los ciudadanos que tienen conocimientos de francés (un 17,4%).
A mucha distancia se encuentran italiano (3,5%), rumano (2,3%), alemán (2,2%), árabe (1,8%) i chino (0,2%). Las otras lenguas, con valores inapreciables, suman el 3,3%.
 
-------------
 
Publicat en EL PUNT dimarts 7 de desembre del 2010
Enquesta sobre coneixement i ús social de la Conselleria d'Educació, la primera des de 2005
La pràctica totalitat dels ciutadans (93,9%) entén el valencià, en major o menor grau
El 45,3% afirma que llig “prou bé” o “perfectament” revistes i llibres
Baixa el percentatge de persones que parlen sempre en valencià
 
Cinc anys després de l'última enquesta (2005), la Conselleria d'Educació ha publicat els resultats d'un nou estudi sobre coneixement i ús social del valencià en la població major de 15 anys.
 
Segons les dades facilitades ahir, el 76,7% de la població sap parlar el valencià, un percentatge que creix fins al 82,4% si no es computen les comarques castellanoparlants.
 
L'enquesta també revela una altra dada positiva i és que la pràctica totalitat dels ciutadans (93,9%) entén el valencià, en major o menor grau.
 
Per una altra banda, la mostra indica que la família està perdent pes com a font de transmissió de la llengua. El 53% continua aprenent el valencià al si familiar però el 47% ho fa en uns altres àmbits.
Pel que fa a la lectura, el 85,9% de la població enquestada (el 89,3% en el cas de les comarques valencianoparlants) assegura que no té cap problema a entendre retolacions, comunicacions o anuncis escrits en valencià; i el 45,3% afirma que llig “prou bé” o “perfectament” revistes o llibres.
 
Ús social
 
Un 40% dels consultats diu que utilitza el valencià a sa casa i d'aquests només un 28,8% assegura que el parla “sempre”, una xifra significativament inferior a la registrada en l'enquesta de 2005, en què un 32,6% es decantava per aquesta opció.
 
L'ús del valencià pel que fa a les relacions amb els amics és superior al de l'àmbit familiar, amb un 48,3%.
 
L'enquesta recull per primera vegada el nivell d'ús de la llengua a Internet: el 43,8% dels consultats utilitza el valencià amb distinta freqüència en la pàgina del navegador, un percentatge que augmenta fins al 67,5% en les anomenades xarxes socials
 
----------------------------
 
Publicat en el diari Levante-EMV dimarts 7 de desembre del 2010
 
Podeu traduir el text amb www.internostrum.com

La mitad de los valencianos no habla la lengua propia y sólo un 26% la escribe

La familia es la principal fuente de aprendizaje oral del valenciano y la escuela lo es para dominar la gramática

La población castellanohablante de esta comunidad se resiste a conocer el valenciano. El 90 por ciento de ciudadanos procedentes de las comarcas con este predominio lingüístico afirma no hablar en la lengua autóctona, 25 años después de la promulgación de la ley que obliga a que todos los alumnos concluyan la Educación Secundaria Obligatoria siendo bilingües. La última encuesta de la Conselleria de Educación, dada a conocer ayer, destaca que sólo un 28,9% se expresa en ella "un poco" y un 61,1%, "nada".

En las zonas valencianoparlantes la situación es distinta pero, aún así, algo más de la mitad -un 54,3%- contesta que habla la lengua autóctona bastante bien o perfectamente mientras que 17,6% señala que nada y un 28,1%, un poco.

En el conjunto de la comunidad, menos de la mitad -el 48,5%- hablan en valenciano pero un 51,5% declara que poco o nada.

Si ésta es la situación del valenciano hablado, la del escrito es todavía peor ya que únicamente el 14,6 asegura dominarla sobre el papel perfectamente y un 11,8% dice hacerlo bastante bien -algo más del 26% entre ambos-; un 31,9% un poco y un 41,7%, nada. Mientras, entre quienes no la entienden hay una población que ronda 31,2%.

Diferente interpretación ofreció ayer la conselleria sobre su encuesta: "Conocimiento y Uso Social del Valenciano" realizada en 2010, desde donde comentaron a Levante-EMV que se trata de un sondeo y no de un censo. En una nota de prensa oficial subraya que "el 93,9% de la población mayor de 15 años residente en la Comunitat entiende el valenciano y el 76,7% sabe hablarlo" ya que incluye en la suma, junto al "perfectamente", los apartados de "un poco" y "bastante bien".

El conseller de Educación, Alejandro Font de Mora, aseguró ayer que este estudio indica que el valenciano "se está adaptando bien a una nueva situación propia de una sociedad moderna, con una gran movilidad desde el punto de vista demográfico, que está experimentando en los últimos años la incorporación de mucha gente que procede de otras comunidades autónomas y sobre todo de otros países".

Competencia de los más jóvenes

La población más joven, menor de 25 años, es la que tiene el mayor nivel de competencia lingüística a la hora de entender, hablar, leer y escribir en valenciano. "Por tanto, la pirámide de conocimientos es mayor en su base, lo que marca un futuro esperanzador para el valenciano" concluyó el titular de este departamento.

La encuesta muestra que la familia, junto con los amigos, continúa siendo un ámbito importante para la transmisión de la lengua, sobre todo la oral, mientras que la escuela se ha convertido en "un ámbito de gran trascendencia para la transmisión de las competencias básicas en lectura y escritura en valenciano".

Dentro del ámbito laboral, destaca la Administración pública en el uso del valenciano, tanto oral como escrito.

Internet viaja en idioma propio

En cuanto al valenciano por ámbitos, un 40% se expresa en esta lengua en casa. De este porcentaje, un 28,8% lo habla "siempre", lo que indica un ligero retroceso respecto a la encuesta anterior, en la que afirmaba hacerlo un 32,6% de los encuestados. Asimismo, los que hablan solo castellano en casa se sitúa en el 56,2% (en 2005 eran el 48,1%) y un 3,8% habla "otras lenguas" diferentes al castellano y el valenciano.

En las relaciones con los amigos, el uso del valenciano es más amplio que en el ámbito familiar, con el 48,3%, ya que el uso exclusivo del castellano en este contexto es un 6,6% inferior al uso dentro del ámbito doméstico.

Una novedad destacada de la encuesta es el uso del valenciano en internet. El número de personas que, con distintas frecuencias, usa el valenciano en la página del navegador representa el 43,8% de los usuarios, mientras que los que utilizan siempre el castellano se sitúan en el 53,1%. La presencia de esta lengua aumenta hasta el 68,7% en el uso del correo electrónico y hasta el 67,5% en las redes sociales.

Educación realiza periódicamente este estudio desde el año 1985, con el objetivo de evaluar la salud del valenciano.
 
 
7)
 
 
 
 
 
 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com