InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
[10.400
membres]
Butlletí número 403 (dimecres 08/12/2010) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
1) Eugeni S. Reig - Menjars típics d'Alcoi
5) Presentació a Pego de la novel·la
Un estiu a l'infern
6) LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA PAÍS VALENCIÀ INICIA
UNA ENQUESTA PER CONÈIXER L'ÚS DEL VALENCIÀ ALS AJUNTAMENTS DEL PAÍS
VALENCIÀ
1)
Publicat en EL PUNT dilluns 22 de novembre del
2010
Menjars típics d'Alcoi
Eugeni S. Reig
En l'article de hui parlaré
de cinc menjars característics de la cuina tradicional alcoiana: la pericana, la
borreta, l'espencat, la mareta i les croquetes
d'aladroc.
Abans
d'explicar com es preparen aquests plats, he de fer els aclariments lingüístics
següents:
A Alcoi, el fruit de les
plantes de la família de les solanàcies que reben els noms científics de
Capsicum annuum i Capsicum frutescens, originàries d'Amèrica i hui
cultivades arreu del món, rep el nom de bajoca. Aquest fruit, en altres llocs,
s'anomena pimentó, pebrera, pebre o pebrot. De la mateixa manera, l'espècie
que s'obté picant la bajoca roja seca, a Alcoi s'anomena bajoca picada
mentres en altres llocs rep les denominacions de pebre roig o
pebre vermell.
A Alcoi el
bacallà se l'anomena sempre bacallar
(acabat en r) i no s'usa mai la
denominació abadejo (pronunciat
‘abaetjo' o ‘abaetxo' ), que és la normalment utilitzada per la major part dels
valencians. Cal aclarir que el mot bacallà deriva del castellà bacallao, avui substituït per bacalao, mentres que el mot abadejo ens arribà abans del segle xvii amb els vaixells portuguesos que
duien aquest peix als ports valencians. És, per tant, una paraula d'origen
portugués que usem des de fa molt de temps, potser des del segle xiv.
A Alcoi, el
tubercle de
la planta de la família de les solanàcies que pertany a l'espècie Solanum tuberosum, s'anomena queradilla (sovint pronunciat
'queraïlla'). En el parlar d'Alcoi no s'usen les denominacions normatives creïlla i patata.
A Alcoi, el peix de la família
dels engràulids (espècie Engraulis
encrasicholus) que, degudament adobat amb sal, dóna lloc a les conegudes
anxoves, s'anomena sempre aladroc,
mai seitó.
A Alcoi, l'aliment sòlid que es
pren com a aperitiu i com a acompanyament d'una beguda, normalment alcohòlica,
s'anomena sempre tara, mai tapa. Sovint es tracta d'un producte
elaborat en la cuina, com per exemple bocinets de truita de queradilla, encara
que també poden ser olives, ametles fregides, cacauets torrats, trossets de
formatge, de cuixot o d'embotit, etc. Algunes de les
tares típiques d'Alcoi són: abissinis, abissinis de llonganissa, aladrocs en
vinagre, bolets de xop, calamars a la romana, caragolets, carxofes rostides amb
all i jolivert, carxofes arrebossades i fregides, cervellets, coradeta,
croquetes d'aladroc, croquetes de bacallar, esclata-sangs, espardenyes
d'aladroc, espardenyes de bacallaret, espardenyes de sardina, faves bollides amb
herba sana, fetge rostit, floricol arrebossada i fregida, formatget blanquet
fregit, gambes a la planxa, garibaldinos, lleterola, mareta, olives farcides,
pericana, pilotetes, renyons a la planxa, sang amb ceba, sangueta, senyalets,
sépia a la planxa, sepionets, tombabarcos, ventre en tassa. En aquest article
parlarem només de la mareta i de les croquetes d'aladroc.
Tot seguit explicaré com es fan els
plats que he mencionat i en l'explicació em permetrà l'amic lector que use els
vocables bajoca, bacallar, queradilla, aladroc i tara que, com he dit
adés, són els únics que utilitzem els alcoians per a denominar aquests
aliments.
Per a preparar
la pericana en primer lloc, prenem unes quantes bajoques roges seques que no
siguen coentes, les torrem, les esmicolem i les posem en un plat. Després prenem
un bocí de bacallar que no siga molt salat, el rostim, l'esqueixem i el barregem
amb la bajoca torrada trossejada. A continuació ho arruixem tot amb una
culleradeta d'aigua bullent. Li posem un bon rall d'oli d'oliva verge i... ¡ja està llest!
I per als
amants de mullar pa amb el menjar, els explicaré la variant
següent:
En una paella
amb oli d'oliva ben calent, fregim les bajoques seques, les traiem, les
esmicolem i les posem en un plat. Prenem el bocí de bacallar i, com en el cas
anterior, el rostim, l'esqueixem i el posem en companyia de la bajoca fregida i
trossejada. A continuació, en el mateix oli de fregir les bajoques, sofregim uns
quants gallons d'all tallats a trossets, donant-los només una volteta per la
paella, de manera que queden mig crus. Immediatament aboquem a la paella la
bajoca i el bacallar, ho remenem, hi afegim un gotet d'aigua i ho deixem bullir
tres o quatre minuts. És un plat boníssim, almenys per al meu
gust.
Borreta
Es prepara de la manera següent. En
un perol es posen mig quilo d'espinacs prèviament rentats, uns bocinets de
bacallar posats a remulla des de la nit anterior, quatre bajoques roges
d'enrastrar seques, una cabeça d'alls i dues queradilles trossejades. S'hi afig
una mesureta d'oli d'oliva i l'aigua necessària per a cobrir-ho. Es deixa coure
a poquet foc durant una mitja hora. No cal afegir-hi sal perquè amb la que du el
bacallar n'hi ha prou. Una volta cuit es deixa caure un ou per barba i quan s'ha
quallat, ja està llest per a menjar.
Hi ha qui hi afig tomaca. Hi ha qui
posa ceba. Hi ha qui posa bledes en lloc d'espinacs i qui posa sépia en lloc de
bacallar. La cuina és imaginació i cadascú pot fer el que més li agrade o allò
que millor li vaja.
Espencat
Mullador a base de pebreres, tomaques, albergines i
bacallar.
Aquest plat és propi de les comarques de l'Alcoià i el
Comtat.
La recepta per a elaborar l'espencat és la següent:
Ingredients
2 bajoques
vermelles
2
tomaques
1 albergina
bacallar
anglés
1 galló
d'all
oli d'oliva
verge
Manera de fer-ho
Rostim les bajoques, les
tomaques i l'albergina, amb pell, al forn o a la brasa, fins que estiguen
blanetes (de 30
a 45 minuts). Les deixem que es refreden i les pelem. Ho
col·loquem tot en un recipient adequat i ho esgarrem amb les mans, procurant que
la bajoca quede a tires.
S'afig per damunt el galló d'all tallat a bocinets molt menudets, el bacallar
anglés esmicolat i un bon rall d'oli d'oliva. I ja està llest. ¡A mullar i a
gaudir de la vida!
Mareta
Anomenem mareta a una menja elaborada amb úter de vaca o d'ovella
que es consumix com a tara.
L'úter s'ha de netejar a fons. Aquesta és la part més important d'aquest
plat i la que ens assegurarà una menja de qualitat. S'ha d'agafar la matriu,
girar-la al revés com si fóra un calcetí i netejar-la ben neta amb aigua
calenta, sal grossa i llima, rentant-la i tornant-la a netejar i a rentar totes
les voltes que calga fins que no tinga cap adherència i no solte cap tipus de
substància d'aspecte mucilaginós. Quan ja considerem que està prou neta, la
bollirem uns minuts en aigua salada, la traurem i la rentarem una altra vegada.
Amb açò aconseguirem que quede més blanca i més tendra. L'aigua d'eixa primera
cocció la rebutjarem. Fet açò la tallarem a trossos no gaire grans. En un perol
sofregirem ceba tallada molt menudeta, uns gallons d'all tallats a trossets molt
xicotius i una miqueta de tomaca ratllada. Afegirem l'úter trossejat, una
miqueta d'aigua, una xorradeta de vi blanc, sal, bajoca picada i un polsim de
pebre negre. Ho deixarem bollir el temps que calga fins que la matriu estiga
tendra.
La mareta és una de les taretes tradicionals d'Alcoi més bones, una de
les millors. És un plat propi d'una època en la qual tot s'aprofitava.
Actualment vivim en una època de balafiament a on aquestes coses no
s'aprecien.
Cal aclarir que la paraula mareta, amb el significat definit, no
l'arreplega cap diccionari.
Croquetes d'aladroc
Per a elaborar-les es capolen aladrocs i alls tendres i el
capolat es barreja amb ous, molla de pa arremullada amb llet, pa ratllat i un
pessic de sal, i es pasta fins a aconseguir la textura adequada per a fer les
croquetes que, finalment, es passen per farina i es frigen amb oli d'oliva ben
calent. Si no disposem d'alls tendres, utilitzarem gallons d'all i un manollet
de jolivert.
¡Bon
profit!
2)
Publicat en VILAWEB dimecres 1 de desembre
del 2010
3)
Publicat en el diari Levante-EMV dimecres 1 de desembre del
2010
Publicat en el diari Levante-EMV dimecres 1 de desembre del
2010
4)
Publicat en EL PUNT diumenge 5 de desembre
del 2010
Com l'any que ve hi haurà eleccions, la llengua
torna a ser mercaderia electoral i per això el govern popular, que s'ha dedicat
a erosionar-la, menystenint-la i reduint al màxim que ha pogut el seu ús, ara va
i diu que obligarà els funcionaris a superar una prova del seu coneixement, quan
no fa quatre dies que ha aprovat tot el contrari, o siga eliminar el requisit
lingüístic per a accedir a la funció pública. Quina contradicció més solemne!
Per l'altra banda, els socialistes, que també aprovaren aquesta llei, fent-se
còmplices, ara va i critiquen els populars.
Com quedem? Per què, si eliminaren el requisit
lingüístic, ara es contradiuen tan estrepitosament, dient que volen que els
funcionaris coneguen el valencià? La resposta és senzilla: perquè en realitat no
tenen cap interés per la llengua i per això no tenen cap projecte coherent i
perquè la llengua sols els interessa com a arma electoral i l'any que ve hi ha
eleccions. Si tingueren el més mínim interès i decència, no enganyarien a
ningú!
I enganyen a molta gent, malgrat que el seu
comportament personal els retrata, perquè ni la parlen (són botiflers de
família, ja se sap), ni s'esforcen el més mínim en aprendre-la. En això, el
senyor Montilla els ha donat una autèntica lliçó i és un exemple que els
xarnegos poden perfectament integrar-se, si volen. És evident que un xarnego,
que és un immigrat, un senyor que ha vingut de fora, no és el mateix que un
botifler, que són els valencians traïdors a la llengua. Són gent de mala fe i la
prova són els anys que porten manant, les promeses que han fet i els
incompliments de les mateixes i, sobre tot, els retrocessos en l'ús de la
llengua, que s'han produït des que ells manen, com demostren les enquestes
d'ús.
Per altra banda, no és el moment, encara que
també tinc ganes, de denunciar els socialistes, que tampoc són exemplars en
matèria lingüística; en realitat, són més perillosos que els populars, perquè
enganyen més i fent-se la moixa te la claven quan poden. La seua actitud en el
tema del requisit lingüístics és una prova. Tampoc és el moment de criticar
l'arquebisbe, que, tan clar que diuen que ho tenia quan vingué, s'ha desinflat
com un globus. Encara ni ha aprovat els missals en valencià, malgrat que jurà
que anava a posar-s'hi a la feina.
Per tot plegat, doncs, no és d'estranyar que,
encara ara, al cap de trenta anys de democràcia, calguen iniciatives de bona fe
i honestes, en defensa de la llengua, d'institucions com Escola Valenciana. Com
és natural en aquest país, aquesta organització no rep suport de les
institucions valencianes, ni de les polítiques ni de les culturals, i tot el que
fan és de bona voluntat i perquè saben organitzar milers d'ensenyants, xiquets i
famílies amb el magnífic objectiu de palesar la defensa de la llengua i de
lluitar-hi.
Com Escola Valenciana tot el que fa, sense
ajuts, ho fa de bona fe i a canvi de res, la crida que acaben de fer als
partits, perquè no utilitzen la llengua com a arma electoral, és honesta i
creïble. Veritablement admirable. Per això contrasta amb la fantasmada que
pretén Acció Cultural del País Valencià, de celebrar que està tants anys vivint
de la pantomima, traient diners a cabassos de les institucions, que no s'han
traduït en res sòlid ni positiu. Jo ja vaig advertir, als sicaris d'Eliseu
Climent que vingueren a buscar-me, que anaren amb compte, perquè segons el que
digueren en l'apologia que preparaven, jo diria res o em callaria. Vaig tindre a
les mans un primer esborrany del que volien publicar, tan farcit d'inexactituds
i mentides a posta, que confiava que el revisarien. Ara veurem.
Total, que entre uns i altres, la casa per
agranar i la llengua retrocedint a passos accelerats. El PP i el PSOE, els
partits majoritaris, atacant-la i menystenint-la, i que conste que menystenir la
llengua és encara pitjor que atacar-la; en definitiva, no fent res, o poca cosa,
per normalitzar el seu ús. L'arquebisbe mut i sense fer res en positiu. Climent
fent negoci de la llengua... Així que, davant d'aquest panorama tan desolador,
podríem pensar que estem perduts, si no fora perquè ens queda Escola Valenciana,
els partits nacionalistes, els sindicats d'ensenyants, les editorials que
heroicament aguanten publicant en català, algun esforç periodístic... M'he
deixat fora la Universitat a posta, perquè el tema mereix tota una columna en
exclusiva, que ja faré; de tota manera puc avançar que allí la cosa va molt
malament també...
Presentació a Pego de la
novel·la Un estiu a l'infern de Sico
Fons
Divendres 10 de desembre del 2010 a les 20.00 hores
Casa de la Cultura - Carrer de Sant Doménech, 5 - PEGO
Intervindran l'autor i l'escriptora Irene Verdú.
LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA PAÍS
VALENCIÀ INICIA UNA ENQUESTA PER CONÈIXER L'ÚS DEL VALENCIÀ ALS AJUNTAMENTS DEL
PAÍS VALENCIÀ
L'enquesta s'adreçarà a ciutadans i ciutadanes de diferents poblacions
del País Valencià per conèixer la seua
opinió
València, 1 de desembre, 2010.- Als
darrers mesos el valencià i l'administració han estat un tema amb contínues
mostres de posicionaments d'uns i d'altres. L'administració valenciana, amb
l'aprovament del decret pel qual regula l'admissió al treball públic valencià,
sense comptar el requisit lingüístic. Les entitats, com la Plataforma per
la Llengua País
Valencià, l'oposició, mostrant públicament el rebuig a aquesta situació i
l'exigència que tot treballador i tota treballadora del sistema públic valencià,
tingués uns coneixements de la llengua co-oficial al País Valencià. D'altra
banda, l'existència a 70 ajuntaments d'Oficines de promoció del valencià; el seu
treball, mancances, necessitats,
Quina és l'opinió dels ciutadans i
ciutadanes del País Valencià? Què en pensen de l'ús del català que es fa des
dels ajuntaments, des dels funcionaris i funcionàries que treballen en aquests?
Quina és la promoció que es fa des dels ajuntaments? Poden adreçar-se a aquests
en cas de conflicte per raó d'ús del valencià? Com és l'atenció als nou-vinguts?
Hi ha classes de valencià, públiques? Tot això, i molt més, són qüestions que es
plantejen al qüestionari.
Els objectius són, d'una banda, conèixer
de primera mà quina és l'opinió dels ciutadans i ciutadanes del País Valencià al
respecte; i d'altra, de diàleg, amb els resultats poder seguir el diàleg, les
propostes, que des de la
Plataforma per la
Llengua País Valencià en fem i seguirem fent
els ajuntaments del País Valencià. Perquè el valencià és cosa de tots i totes.
Més informació:
Plataforma per la
Llengua País Valencià
Tel: 695 195
908
Estimat/ estimada
amic/amiga:
Ens adrecem a tu,
des de la
Plataforma per la
Llengua País Valencià, per demanar-te la teua
col.laboració en l'enquesta que estem duent a terme sobre el nivell de
normalització lingúística dels diferents ajuntaments del País
Valencià.
Et demanem que ens
ajudes a completar les dades que et fem arribar aci baix, ja siga del municipi
on vius o, si es tracta d'un dels grans i creus que ja les tindrem, d'algun
altre amb el qual tingues relació, perquè hi has nascut, passes caps de setmana
o l'estiu, etc.
Et podem garantir
que la teua col.laboració en serà molt útil per a les tasques de defensa i
promoció de la llengua que duem a teme.
MUNICIPI___________________________________
PARTIT QUE OSTENTA
L'ALCALDIA_____________
TÉ GABINET DE
NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA?
SI___________
NO__________
NO HO
SE____
EN CAS DE RESPOSTA
AFIRMATIVA, CREUS QUE LA
SEUA TASCA ÉS
POSITIVA______
NEGATIVA_____
PODRIEN ACTUAR MÉS
PERÒ LES CONDICIONS AMB LES QUALS TREBALLEN NO SÓN
SUFICIENTS________
TÉ TRADUCTOR
MUNICIPAL AL VALENCIÀ?
SI______
NO_____
NO HO
SE_____
EN QUINA LLENGUA FA
ARRIBAR L'AJUNTAMENT LES COMUNICACIONS OFICIALS ALS
CIUTADANS?
EN VALENCIÀ
EN CASTELLÀ
BILINGÜE
DE VEGADES EN UNA, DE VEGADES EN L'ALTRA
EN QUINA LLENGUA
NOTIFIQUEN LES MULTES ELS AGENTS?
EN VALENCIÀ
EN CASTELLÀ
BILINGÜE
DE VEGADES EN UNA, DE VEGADES EN L'ALTRA
EN QUINA LLENGUA
RESPON LA
CENTRALETA MUNICIPAL QUAN
TELEFONES?
EN VALENCIÀ
EN CASTELLÀ
BILINGÜE
DE VEGADES EN UNA, DE VEGADES EN L'ALTRA
ELS FUNCIONARIS
MUNICIPALS, QUAN ELS PARLES EN VALENCIÀ, ET
RESPONEN
EN VALENCIÀ
EN CASTELLÀ
DE VEGADES EN UNA, DE VEGADES EN L'ALTRA
LES RETOLACIONS
DELS CARRERS ESTAN:
EN VALENCIÀ
EN CASTELLÀ
BILINGÜES
DE VEGADES EN UNA, DE VEGADES EN L'ALTRA
LES RETOLACIONS DE
LES OFICINES MUNICIPALS ESTAN
EN VALENCIÀ
EN CASTELLÀ
BILINGÜES
DE VEGADES EN UNA, DE VEGADES EN L'ALTRA
SI HI HA ALGUNA
MENA DE BUTLLETÍ MUNICIPAL, AQUEST ESTÀ
EN VALENCIÀ
EN CASTELLÀ
BILINGÜES TOTS ELS ARTICLES
DE VEGADES EN UNA, DE VEGADES EN L'ALTRA
L'ALCALDE, QUAN
PARLA PÚBLICAMENT, EN ACTES, RODES DE PREMSA, ETC.
PARLA
EN VALENCIÀ
EN CASTELLÀ
DE VEGADES EN UNA, DE VEGADES EN L'ALTRA
EN QUINA LLENGUA
PARLEN ELS REGIDORS EN ELS PLENARIS DE
L'AJUNTAMENT?
EN VALENCIÀ
EN CASTELLÀ
DE VEGADES EN UNA, DE VEGADES EN L'ALTRA
DES DE L'AJUNTAMENT S'HI ORGANITZEN CLASSES DE
VALENCIÀ?
SI___________
NO__________
NO
HO SE____
HAS TINGUT ALGUN
CONFLICTE AMB L'ADMINISTRACIÓ PEL FET D'EXPRESSAR-TE EN
VALENCIÀ?
SI__________
NO_________
SI LA RESPOSTA ÉS AFIRMATIVA, ON
T'HAS ADREÇAT EN AQUEST CAS?
A
L'AJUNTAMENT__________
ENTITATS_________________
D'ALTRES_________________
S'HA
RESOLT?
SI___________
NO__________
QUINA VALORACIÓ, EN
GENERAL, FAS DE L'ÚS DEL VALENCIÀ A L'ADMINISTRACIÓ LOCAL DEL PAÍS
VALENCIÀ?
POSITIVA, HE VIST
UN PROGRÉS EN EL SEU ÚS_________
NEGATIVA, NI ES
PROGRESSA NI ES FA PROMOCIÓ DEL VALENCIÀ_________
D'1 AL 10 COM
QUALIFICARIES L'ÚS DEL VALENCIÀ A LA
TEUA POBLACIÓ:
RETOLACIÓ COMERÇOS
I RESTAURACIÓ________
RETOLACIÓ
SUPERMERCATS I BANCA__________
RETOLACIÓ CARRERS I
ESPAIS PÚBLICS________
ÚS DEL VALENCIÀ PER
TREBALLADORS I TREBALLADORES DE
L'ADMINISTRACIÓ_______
-----------------------------
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge
als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga
coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la
llengua catalana.