InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
[10.400
membres]
Butlletí número 396 (dijous 25/11/2010) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
6) Presentació de la
novel·la Un estiu a l'infern de Sico
Fons
7) L'ESCRIPTOR PEP
CASTELLANO PRESENTA EL LLIBRE PREMIAT ALS CIUTAT D'ALZIRA DEL
2009
8) Notícies de
Valencianisme.com
1)
Publicat en el blog Raons que
rimen dijous 11 de novembre del 2010
Anem, doncs, a veure les dades específiques de les
enquestes de les Illes Balears. També veureu que difereixen prou del Top ten general.
He rebut 74 enquestes
d'informants de les Illes. M'han arribat 387 refranys diferents. 259, només
me'ls heu dit una sola vegada. El més votat, 25 vegades, amb un 33,78%. I el
desè, 8 vegades, amb un 10,81% de percentatge. Percentatges molt similars als
obtinguts al País Valencià, per exemple.
Sobre la procedència
de les enquestes, la repartició per illes és la següent:
- 53 de Mallorca,
- 9 de Menorca, i
- 11 d'Eivissa.
I el Top ten concret de les Illes, sense més
dilació, és aquest:
- Qui no vol pols, que no vagi a
s'era (25, 33,78%)
- S'ase va dir orellut a n'es
porc (13, 17,57%)
- Qui barata es cap se
grata (12, 16,22%)
- Qui dia passa, any
empeny (12, 16,22%)
- Gat escaldat, d'aigua freda
tem (10, 13,51%)
- Es tests semblen a ses
olles (10, 13,51%)
- Qui no té cap, que tengui
cames (9, 12,16%)
- Qui va amb un coix, al cap d'un any ho
són tots dos (9, 12,16%)
- Una flor no fa estiu (9,
12,16%)
- En desena posició, empat ex aequo entre
No digues blat que no estiga dins es
sac i ben lligat i A
l'abril, cada gota val per mil (8,
10,81%)
2)
El govern espanyol s'escuda en la
crisi econòmica per incomplir l'acord promès per Zapatero el
2005
El govern espanyol està incomplint l'acord signat
el 2005 amb les institucions europees pel qual es comprometia a crear i dotar de
pressupost un òrgan que traduís al català la legislació continental i la
correspondència amb els ciutadans de la Unió Europea. Així ho va reconèixer ahir
el secretari d'estat per la UE, Diego López Garrido, en una reunió mantinguda
amb eurodiputats catalans a Brussel·les. El dirigent del PSOE va al·legar que a
causa de la crisi l'Estat no pot destinar una partida pressupostària a les
traduccions.
L'argument de Garrido no va convèncer gaire els
partits catalans, especialment CiU i Esquerra, que van assegurar que de fons hi
havia “manca de voluntat política”. “Els acords es van signar fa cinc anys, en
plena eufòria econòmica del govern de Zapatero i, per tant, el govern estatal no
es pot excusar en la crisi”, va assenyalar l'eurodiputat d'Esquerra, Oriol
Junqueras. “És una manca de respecte que l'Estat consideri el català com un
extra del pressupost. A ningú se li acudiria pensar que les traduccions al
castellà són prescindibles. És una prova més del menyspreu envers els ciutadans
de Catalunya”, va etzibar Junqueras. “La seva credibilitat és nul·la: diuen que
no tenen diners però no és veritat, perquè en aquesta legislatura han gastat més
que mai”, va lamentar l'eurodiputat convergent, Ramon
Tremosa.
----------------
Publicat en tribuna.cat dijous 11 de
novembre del 2010
El Govern espanyol ha fet gal·la avui de la seva preocupació nul·la
perquè el català sigui present i s'utilitzi a la Unió Europea (UE). El govern ha
admès que no compleix l'acord que va signar el passat any 2005 amb les
institucions europees per tal d'aportar pressupost a un traductor català que
vetlli per la presència de la llengua a l'òrgan, amb la qual cosa el català
queda anul·lat a l'òrgan europeu.
Així mateix ho ha reconegut el
secretari d'Estat per a la UE, Diego López Garrido, a una reunió amb els
diferents eurodiputats catalans, qui ha excusat l'executiu espanyol dient que la
crisi econòmica no permet una partida pressupostària per a aquesta funció.
Garrido ha corroborat que el principal impediment per la normalització de la
llengua catalana a la Unió Europea és l'Estat espanyol, una realitat que fins a
dia d'avui l'Estat negava de manera rotunda, i ha reconegut, d'aquesta manera la
seva responsabilitat total.
Per la seva banda, l'eurodiputat d'ERC, Oriol
Junqueras, ha qualificat la situació de “presa de pèl” als catalans i ha dit que
l'Estat espanyol ha perdut tota la credibilitat: “Els acords es van signar el
2005 en plena eufòria econòmica i, per tant, el govern espanyol no es pot
excusar en la crisi. Es tracta de manca de voluntat política”. Junqueras ha
assegurat que l'Estat espanyol menysprea Catalunya i ha advertit que “a ningú se
li acudiria mai pensar que les traduccions al castellà són prescindibles però,
en canvi, el govern espanyol creu que el català sí que ho
és”.
PSC, CiU, ERC i ICV consoliden la immersió
educativa i el català com a vehicular en
l'ensenyament
Albert Branchadell
Professor de la
Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB
En les eleccions del 28 de novembre competeixen a
grans trets dos models lingüístics oposats. Per una banda, el model que postulen
els membres del tripartit sortint, però també CiU, i, per l'altra, el que
encarnen PP i Ciutadans, dos partits que en l'apartat lingüístic practiquen una
dura competència entre si.
Sens dubte, l'àmbit en el qual resulta més fàcil observar les diferències
que hi ha entre aquests dos models és l'educatiu. En el seu programa, el PSC
promet: «Consolidarem a l'escola el sistema d'immersió lingüística que garanteix
un sol model de societat amb el mateix accés al coneixement». CiU aposta per un
verb gairebé sinònim: «Enfortirem la immersió lingüística a l'escola en tots els
nivells». I la referència a tots els nivells es repeteix també a ERC: «Cal
estendre la immersió lingüística a totes les etapes educatives obligatòries».
Una mica més contingut, el programa d'ICV-EUiA advoca simplement per «la
continuïtat del model educatiu de conjunció lingüística».
Si el, diguem-NE, quadripartit opta per la
continuïtat, els programes de Ciutadans i del PP aposten clarament pel canvi.
Per Ciutadans, un bon coneixement de català (però també de castellà i anglès)
«és garantia d'igualtat d'oportunitats per a tots els ciutadans». Aquí és just
reconèixer que el partit d'Albert Rivera no defensa el dret a ignorar el
català, com li atribueixen crítics interessats; la seva recepta és que tant el
castellà com el català siguin les dues llengües vehiculars, a les quals cal
afegir l'anglès, fins a arribar a un repartiment d'un 40% per a cada llengua
oficial i d'un 20% per a l'anglès.
Sense especificar percentatges, el partit
d'Alicia Sánchez-Camacho també s'apunta al trilingüisme vehicular: la
seva oferta és implantar una xarxa d'escoles trilingües en les quals les
matèries s'impartiran «entre una cinquena part i una tercera part en anglès, i
la resta del currículum de forma equitativa entre català i
castellà».
Cal dir que aquesta proposta no s'acaba d'adir
amb la llibertat d'elecció que postula el PP en un altre apartat del mateix
programa. Si els pares dels alumnes han d'escollir lliurement l'idioma en què
volen rebre l'educació primària, ¿com se'ls ha d'obligar a rebre «entre una
cinquena part i una tercera part» de l'ensenyament en anglès, per no parlar de
la llengua oficial no desitjada? En altres paraules, la llibertat d'elecció de
la llengua vehicular no és compatible amb la idea que els
poders públics determinin les llengües vehiculars, per més que siguin tres.
Aquest aspecte el tenen molt clar a UPyD. La candidatura que encapçala
l'exdiputat de Ciutadans Antonio Robles planteja, ras i curt, la
«derogació de la immersió en català i de l'ús exclusiu del català com a llengua
vehicular en els centres educatius i la seva substitució per la lliure elecció
de llengua vehicular».
Naturalment, darrere de cada model lingüístic
educatiu hi ha un projecte lingüístic per al conjunt de la societat. Per un
costat, Ciutadans i el Partit Popular postulen un horitzó de «llibertat» en
abstracte, on els poders públics es limitin a garantir el coneixement del català
i després es desentenguin del seu ús, sense atenció als efectes de polítiques
lingüístiques passades ni a l'actual debilitat estructural de la
llengua.
A l'altre bàndol, aquest és el punt on el
quadripartit s'escindeix. Per al PSC, la promoció del català no té un altre
objectiu que garantir «la igualtat de coneixement i ús de les llengües oficials
per part de tota la població». Una mica més emfàticament, el programa de CiU
promet garantir que els ciutadans que ho desitgin puguin viure plenament en
català. Aquesta idea d'equitat és la que presideix el programa d'ICV-EUiA: la
política de promoció del català ha de tenir un efecte compensatori amb
l'objectiu que les persones que volen utilitzar el català (o l'occità a la Vall
d'Aran) «tinguin les mateixes oportunitats d'ús d'aquestes llengües que del
castellà». ERC, en canvi, es desmarca de tot això: per ERC, la immersió ha de
contribuir a «la consolidació de la llengua catalana com la llengua de
relació comuna habitual entre tota la ciutadania».
Certament, una cosa és donar garanties als
ciutadans que desitgin viure en català i una altra de molt diferent és pretendre
que tots els ciutadans es relacionin en català amb tothom. (En aquest deliri,
les altres candidatures independentistes van al darrere d'ERC). El partit de
Joan Puigcercós segueix entossudit en l'error de trasplantar a Catalunya
un concepte que pot tenir sentit en la província canadenca de Quebec, on el 80%
de la població és francòfona, però que aquí planteja seriosos dubtes. (La prova
és que ni el PSC ni CiU ni ICV-EUiA parlen mai de llengua comuna als seus
programes). Tal com van les enquestes, tot sembla indicar que a les urnes
s'imposarà l'únic projecte que és al mateix temps realista i moralment
plausible: seguir protegint el català en un marc de plurilingüisme, sense
abandonar-lo a la seva sort ni pretendre convertir-lo, passant per sobre de la
realitat sociolingüística, en la (única) llengua comuna dels
catalans.
4)
Publicat a
El dia que va morir el professor Solà, que és el
mateix dia que els diaris anaven plens de la nova ofensiva espanyolista contra
el català, es va presentar als mitjans el resultat de la campanya d'excavació
que s'ha dut a terme aquest estiu al jaciment d'Empúries. S'hi vol construir un
nou edifici i primer es va excavar l'indret. Hi van aparèixer troballes
meravelloses. Fa la sensació que a Empúries i la seva rodalia encara hi ha molta
feina a fer, que, colgats sota la terra que hi han anat dipositant els segles,
hi ha encara molts objectes, testimonis de la vida corrent i quotidiana de fa
mil·lennis, que tenen, per a nosaltres, una poderosa força d'evocació, que ens
atrauen i ens commouen. Entre altres objectes, aquest estiu s'han extret de sota
terra les petites joguines d'una nena grega, que la van acompanyar a la tomba, o
l'aixovar funerari d'una dona romana del segle II, amb arracades, collars,
anells, una ampolla de perfum... La presentació d'aquestes descobertes va tenir
una conseqüència lingüística curiosa i tragicòmica. Els especialistes van
pronunciar la paraula aixovar, que va estar ressonant tot el dia per les
ràdios i televisions. Però de quina manera! La vam sentir pronunciar de les
maneres més inversemblants i còmiques. Ben pocs la van dir amb la fonètica
correcta. Aixovar és una paraula ben catalana i tradicional. Però, en la
situació lingüística d'avui dia, presenta dos problemes. Primer, que molta gent
no sap què és un aixovar. En tot cas saben què és un ajuar. Segona, que
aixovar és un mot diferent del seu equivalent castellà, que acabem
d'escriure. Si fos similar, el problema seria menor, però com que no ho és, ja
hi som pel tros. Quins treballs que portava, això de l'aixovar! Ara, que ja no
ens estranyem de res. Fa pocs dies, el veterà locutor català Ramon Pellicer
pronunciava el nom de l'illa de Java amb jota castellana, amb la jota de
jamón o de jarabe. Sense manies, pel dret. En fi, benvolgut
professor Solà, que si des del més enllà ens podeu donar un cop de mà, us ho
agrairem. Vós sabeu prou bé que ho necessitem.
5)
Publicat en el número 61 del butlletí Flaixos
d'Actualitat de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat
de Catalunya, de 2 de novembre del 2010
La plataforma
reSOLC-mitjansCAT és un projecte d'assessorament en línia sobre la pronúncia
dels mots catalans adreçat a professionals de la llengua oral. El projecte, que
es va presentar el 28 d'octubre, ha estat desenvolupat pel Laboratori de
Tecnologies Lingüístiques de l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada de
la Universitat Pompeu Fabra, amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans
de Comunicació de la Generalitat i l'Institut d'Estudis
Catalans.
6)
Presentació de la
novel·la Un estiu a l'infern de Sico Fons
L'acte anirà a càrrec d'Anna Moya i de l'autor de la
novel·la.
Dissabte dia 27 de novembre, a les 19 hores, a la seu d'Espai
País Valencià - Pere Serafí, 7, Baixos (Vila de Gràcia)
Més informació
L'ESCRIPTOR
PEP CASTELLANO PRESENTA EL LLIBRE PREMIAT ALS CIUTAT D'ALZIRA DEL
2009
L'autor presentarà l'obra guanyadora al premi Vicent Silvestre:
Bernat, un científic
enamorat, que ha publicat Edicions Bromera. El
proper dia 23
a la llibreria Babel de
Castelló.
L'escriptor Pep Castellano presenta una
novel·la infantil amb dos protagonistes clars: un científic boig i una xiqueta
ben entremaliada. Bernat i Marta, a banda de ser protagonistes també són els
narradors, així, es van alternant explicant un capítol cadascun d'una història
vista des de dos punts de vista ben diferents, però igual d'esbojarrats i
divertits. La presentació correrà a càrrec del mateix autor i de Canto Nieto.
Entre els dos miraran d'animar el públic a la lectura del
llibre.
Pep Castellano Puchol (Albocàsser, 1960)
És
pedagog, però ha fet de llaurador, de paleta, de cambrer, de
pallasso i de mestre. Ara treballa de tècnic de formació a la Generalitat Valenciana i en les
hores lliures explica contes amb Canto Nieto. També participa com a
col·laborador en programes de ràdio, en la premsa escrita i manté el bloc: A
l'ombra del prat.
Ha publicat una trentena de llibres, la
majoria de Literatura Infantil i Juvenil, tot i que també ha fet alguna incursió
en la narrativa per a adults. De la seua obra podem destacar: Marta Martí, la reina del rodolí
(Bullent), Thora i l'anell de la sort
(Bromera) o El rap de la gallina
Carolina (Bullent).També ha guanyat alguns premis, com ara el Samaruc: L'herència dels càtars, el Ciutat de
Borriana: Habitació 502,
l'Enric Valor:
Ferum de silenci, el Ciutat de Torrent: L'ull de la boira (amb Ximo Roca), el
Josep Pascual i Tirado: Dotze contes i
mig, el Carmesina: Els pirates no
ploren, o el Vicent Silvestre d'Alzira: Bernat, un científic enamorat.
Recentment ha estat guanyador del premi Blai Bellver de Xàtiva amb la novel·la:
Raons de sang i
foc.
Bernat, un científic enamorat
Marta és una xiqueta que juga molt bé a
futbol i té una gràcia especial per clavar-se en camisa d'onze vares. Bernat és
un científic boig que fa experiments estranys i pocions amoroses. Maria és la
mare de Marta i està tan boja pel ball i pel futbol que no sap que està
enamorada. Donat és un bon porter, però es deixa clavar molts gols només per
agradar-li a una xica. Marc fa molts gols i es un poc pinxo, però no sap que
sense ajuda no és ningú. Carla és tan fina i va tan conjuntada, que sembla una
fada. I tots plegats saben amanir un còctel d'embolics divertits, una història
esbojarrada que és com una poció màgica capaç de fer-nos viure a tot color, com
si estiguérem en el món fantàstic de la publicitat.
Declaracions de Pep
Castellano
«He volgut fer una història senzilla,
actual i divertida, sense pretensions. Els que vulguen filar prim trobaran
estratègies per millorar en habilitats socials, potser diran que amaga un
exercici de reflexió sobre el valor de l'amistat, una crítica a la
superficialitat del món de la publicitat i no sé quantes coses més sobre la
societat que ens envolta. Tanmateix, jo crec que només és una història
entretinguda d'amor contada amb humor.»
El Pont, cooperativa de lletres. Benassal,
17 de novembre de 2010
-----------------------------
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge
als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga
coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la
llengua catalana.