InfoMigjorn, revista digital sobre llengua
catalana [10.400
membres]
Butlletí número 390 (dimarts 16/11/2010) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
2) Quim Gibert -
L'estratègia de la mofeta
4) CLUB 18: La incorporació de les noves immigracions a la societat
d'acollida: perspectives
sociolingüístiques
1)
Publicat en el diari Levante-EMV divendres
5 de novembre del 2010
Les pel·lícules d'Alfred Hitchcock que s´estan veient cada setmana per
Canal 9 són, clarament, un bon símptoma a favor de la programació de l´ens
públic de RTVV. Significa que es pot fer bon cinema doblat al valencià i que el
públic ho assumix sense pegues. Enhorabona per a la televisió valenciana i per
al director general José López Jaraba com a últim responsable de la decisió que
s´ha pres.
Eixe fet fa callar moltes boques que pensaven, i potser encara ho
pensen, que no es pot fer cinema de qualitat en valencià, i, sobretot, també fa
callar a qui creia, i potser encara creu, que una pel·lícula en valencià és
rebutjada per la gent, ja que no es té costum de sentir-la en eixe idioma. Queda
demostrat que la gent el que vol és poder vore bon cinema, independentment a què
estiga fet en valencià o en castellà. I això, en este cas, ha quedat de nou
demostrat. Una altra cosa és que el costum fa que s´estiga més familiaritzat a
escoltar els actors més representatius en castellà, però això és un altre
tema.
Si ha estat possible amb el cicle de Hitchcock
desmitificar allò que es creia, ara pertoca avançar una passa més, o millor més
passes, fins arribar a la plenitud de la programació en valencià de Canal 9. Les
pel·lícules a què ens hem referit es programen una mica tard. Podrien emetre´s
més prompte. Si es fera així n´estem segurs que el públic ho assumiria també.
Això seria una passa més. S´avançaria molt sense retrodecir.
Una bona política en la televisió autonòmica exigix que
cada vegada es programe més en valencià fins arribar a la totalitat de la
programació. Amb això es donaria compliment a la Llei de Creació de RTVV i, a
més, no es defraudaria al públic. La gent pot vore moltes cadenes en castellà, i
fins i tot, en uns altres idiomes en l´època digital actual, però li oferim
poques possibilitats de poder visionar programes fets en l´idioma propi del País
Valencià.
Endavant. Les possibilitats de vore televisió en valencià
han d´anar en augment, ja que el que s´ha fet no pot convertir-se en un fet
esporàdic.
2)
Article publicat en el setmanari Directa
el 8 de setembre del 2010
L'estratègia de la
mofeta
Vora el llac St-Jean (Quebec)
els veïns viuen en torretes festejades de vegetació espessa. Un capvespre
d'estiu, la mestressa de la casa on estava allotjat em va convidar a guipar per
la finestra. Una mofeta s'estava cruspint en el jardí el sopar del gat que la
família deixa preparat diàriament en una menjadora. En cap moment vaig veure el
felí: vull pensar que no se'n va adonar. La intrusa va enllestir la feina amb la
cua més dreta que la Torre de Pisa. És a dir, la mofeta no va tenir el més mínim
inconvenient per fer-se notar.
Malgrat que gran part de la
fauna opta pel camuflatge com a sistema preventiu de supervivència, no tots els
animals cerquen l'anonimat. A qui no li cal passar inadvertit és que disposa
d'una estructura defensiva altament eficient. Tant és així, que pot
estarrufar-se i fer presència perquè tot apunta que qui gosi atacar en sortirà
escaldat. Anant amb la cua alçada la mofeta es fa visible i
transmet un «no pretengueu molestar-me: sóc
perillosa».
No obstant això,
els gossos sempre han tingut una certa dèria per empaitar aquests animals
flairosos. Encalçar una mofeta suposa córrer el risc de quedar ruixat d'un
líquid nauseabund, que després no hi ha forma de treure's de sobre. Els
propietaris dels gossos, sobretot els que reaccionen tard, bé prou que ho saben.
I és que per esbandir la fortor, cal omplir la banyera amb uns quants litres de
suc de tomàquet i deixar el gos en remull. Amb sort, aquesta ferum tan enganxosa
s'esvaeix a cops de raspall.
El primer record que tinc de les
mofetes l'ubico en un Oest salvatge de boscos, amerindis, paranyers,
cowboys... Entre els amics d'infantesa sempre la vam considerar una
bèstia simpàtica tant per l'aspecte com pels pets pudents que ens semblava que
etzibava a l'hora de foragitar les males companyies. De primer, la mofeta pren
una postura dissuasiva quan es gira d'esquena tot ensenyant el cul, amb les
potes enlaire i la cua ben enxerinada. Si, malgrat l'advertència, és continua
sentint amenaçada, llavors no dubta a empastifar d'un raig els ulls del
predador. Amb la ruixada, l'agraciat també queda amb la boca i el nas irritat.
I, per descomptat, totalment neutralitzat, amb la qual cosa la mofeta disposa
del temps necessari per tocar el dos. Mercaptobutil és el líquid infecte
que fa servir per defensar-se. El duu emmagatzemat en unes glandules anals, des
de les quals el projecta a l'exterior amb gran precisió i a una distància
considerable.
Els grups humans, quan gaudeixen
d'un poder desigual (i, per tant, de mecanismes protectors desiguals), també
adopten conductes que guarden relació amb les dels animals. És a dir, els
col·lectius que històricament han estat subordinats, tendeixen a fer-se
invisibles. I els col·lectius que històricament s'han imposat sobre d'altres,
tendeixen a fer-se visibles. Això explica que el psicòleg Carles M. Espinalt
hagués constatat que el nombre de tímids a Catalunya era especialment
significatiu, fet que no té res a veure amb el seny. La timidesa de tants
catalans és una manera de fer-se fonedís, de no posar-se en el punt de mira del
predador. En definitiva, una mesura protectora. En aquest sentit, la timidesa
lingüística inclouria parlar baixet en català, de cada tres paraules dir-ne una
en castellà, passar-se al castellà quan l'altre t'entén... adoptar, al
capdavall, el color de l'entorn per caure bé.
Invisibilitzar-se, anar de
vençut, és una altra forma de quedar neutralitzat d'allò més econòmica. Sobretot
perquè qui se't menja la teca i, a més, ensenya musculatura, no s'ha de molestar
ni a passar a l'acció.
Quim
Gibert, psicòleg i coautor de Removent
consciències
Publicat en EL PUNT dimecres 3 de novembre
del 2010
El partit nord-català considera
“inadmissible” la sentència que ordena la retirada d'uns rètols en occità a
Vilanova de Magalona
La formació crida a mobilitzar-se
per la defensa del patrimoni lingüístic de la República
La formació rossellonenca Unitat Catalana (UC) ha denunciat
el que considera una ofensiva de l'Estat francès contra les llengües
minoritàries arran de la sentència recent d'un tribunal de Montpeller que ordena
la retirada d'uns rètols en occità al municipi de Vilanova de Magalona, al
Llenguadoc.
Aquesta resolució judicial donava la raó a la demanda
interposada pel Moviment Republicà per la Salvació Pública que havia demanat la
retirada de la carretera de tres cartells que indiquen el nom de la localitat en
llengua occitana. El jutge va considerar que els rètols no s'adequaven al codi
de circulació i generaven confusió als conductors. El magistrat assenyalava
totes les inscripcions a la via pública havien de ser en francès. A més, tot i
reconèixer que els ajuntaments poden utilitzar “una llengua regional”, sempre
que “existeixi un interès general que ho justifiqui”, en aquest cas no s'havia
demostrat que existís “un ús local suficientment antic del topònim”.
En un comunicat emès avui, la formació nord-catalana
qualifica d'“inadmissible” aquesta sentència i recorda que la retolació bilingüe
és una practica que existeix a tots els territoris que tenen una llengua pròpia
diferent del francès i que s'aplica des de fa una vintena d'anys sense que ningú
s'hi hagi oposat mai. A més, assegura que aquests idiomes estan reconeguts per
la Constitució francesa com un “patrimoni de la república” i reivindica el dret
dels ajuntaments a anunciar el nom de la seva ciutat “en la llengua del
país”.
En la seva opinió, seria molt senzill modificar el codi de
circulació per donar cabuda a la retolació bilingüe. Per això, sospiten que
aquesta resolució amaga la voluntat dels qui, des de els aparells de l'Estat,
busquen la desaparició dels idiomes que no siguin el francès –com el basc, el
bretó, el català o l'occità– i volen aprofundir en la “repressió
lingüística”.
Finalment, UC crida a tots els catalans del nord a
“mobilitzar-se per defensar la seva herència lingüística: la llengua que dóna un
sentit al nom de les seves poblacions, dels seus rius i de les seves
muntanyes”
4)
CLUB 18: La incorporació de les noves
immigracions a la societat d'acollida: perspectives
sociolingüístiques
Programa:
9h15 Inauguració del CLUB
9h30 Llorenç Comajoan, Vanessa Bretxa i Xavier Tenorio GEV i CUSC,
Universitat de Barcelona, Universitat de Vic: «Les tries lingüístiques dels
infants d’origen al∙lòcton en diverses comarques de Catalunya i la Franja»
10h10 Judith Oller Badenas, Universitat de Girona: «Variables que
incideixen en el coneixement de català i castellà de l’alumnat estranger a
Catalunya: un estudi amb alumnat de 6è de primària»
10h50 Maria Sabaté, CIEN, Universitat Autònoma de Barcelona: «La gestió del
multilingüisme en un espai regulat entre persones migrades: el cas dels
locutoris»
11h30 Maria Rosa Garrido Sardà, CIEN, Universitat Autònoma de Barcelona:
«La gestió del multilingüisme en els serveis d'acollida de les ONG: un estudi de
cas»
12h10 Pausa
12h40 Xavier Vila, Natxo Sorolla i Imanol Larrea, GEV i CUSC, Universitat
de Barcelona: «Trajectòries lingüístiques de jovent d’origen marroquí a
Catalunya»
13h20 Carme Junyent, GELA, Universitat de Barcelona: «Les experiències de
sensibilització respecte de la diversitat lingüística a Catalunya»
14h Dinar
16h Makiko Fukuda, CUSC UB i Universitat Autònoma de Barcelona: «Realitat
sociolingüística dels japonesos residents a Catalunya»
16h40 Bàrbara Sastre: «Opinions i pràctiques lingüístiques dels alemanys
residents a Mallorca»
17h30 Taula rodona amb els participants: «La recerca sociolingüística sobre
les noves immigracions: situació i reptes de futur»
El col·loqui tindrà lloc dilluns 22 de novembre a l'Aula Magna de l'Edifici
Històric de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes,
585)
Inscripcions
Us podeu inscriure al CLUB per Internet des de la pàgina:
http://www.ub.edu/cusc/club.php.
La inscripció és gratuïta. Les places disponibles es distribuiran per
ordre d’inscripció. Es lliurarà certificat d’assistència al CLUB 18 a totes les
persones que ho sol∙licitin i s’hi hagin inscrit. Per a qualsevol dubte o
aclariment podeu enviar un missatge electrònic a
cusc@ub.edu
........................................
Informació
distribuïda per:
Observatori CUSC- Centre Universitari de Sociolingüística i
Comunicació
Tel. 93 403 70 65
Facultat de Filologia (bústia
191)
Universitat de Barcelona
Gran Via de les Corts Catalanes,
585
08007 Barcelona
www.ub.edu/cusc
5)
Publicat en directe.cat divendres 5 de
novembre del 2010
Al·leguen que la normativa en cap cas pot causar
danys o perjudicis a terceres persones
Tal i com ja
s'havia avançat, la Diputació de Lleida ha presentat un
recurs de reposició contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya (TSJC) de suspendre
de forma cautelar diversos articles del Reglament per a
l'ús de les llengües catalana i occitana-aranesa de la institució arran del
recurs presentat per Convivència Cívica Catalana (CCC). La Diputació de Lleida
titlla d''improcedents' les mesures cautelars ja que entén que 'no acredita que
el reglament pugui causar danys i perjudicis a tercers' que justifiquin les
mesures preventives mentre el tribunal no dicta una sentència
definitiva.
La Diputació de Lleida va presentar el recurs de reposició contra la
decisió del TSJC aquest dimecres 3 de novembre, dins els cinc dies que tenia de
marge per a fer-ho.
En roda de premsa, el president de la Diputació de
Lleida, Jaume Gilabert, ha defensat que el reglament té per objectiu regular
l'ús del català i de l'occità-aranès a la institució, dues llengües vehiculars,
una a la Val d'Aran i l'altra, el català, a la resta de la demarcació, segons
Gilabert. 'L'únic que hem fet és reglamentar allò que era pràctica habitual i
ininterrompuda dels usos linguístics de les comarques de Lleida', ha
sentenciat.
Per això, Gilabert ha afirmat que des de la Diputació 'no
entenen' que el recurs presentat per Convivència Cívica Catalana pugui
paralitzar l'aplicació d'alguns punts del reglament i menys l'establiment de
mesures cautelars per part del TSJC contra el text.
Gilabert ha destacat
la 'normalitat' que s'ha donat en els quinze anys que l'ens porta aplicant el
reglament que prioritza el català, emparant-se el Llei de política lingüistica
del 1998. Així mateix, ha recordat que el reglaments'ha modificat aquest 2010,
per també regular l'ús de l'aranès a la Diputació. El president ha remarcat que
en els quinze anys de la seva apliació 'mai s'ha rebut cap queixa' sobre el
reglament ni pels usos lingüístics de l'ens.
Cap canvi a efectes
pràctics
Gilabert ha volgut deixar clar que la resolució del TSJC, a
efectes pràctics, 'no suposa cap canvi en el funcionament ni en el dia a dia de
l'ens, que seguirà actuant com fins ara' en matèria lingüística. 'No s'ha
alterat la normalitat lingüística de la Diputació, si no seria una manca de
responsabilitat'. Per Gilabert, la Diputació i la resta d'institucions del
territori 'tenim la responsabilitat' de defensar 'per tots els mitjans', a més
del català, llengües com ara l'aranès, davant el perill de desaparició per què
passa.
6)
Publicat en indirecte.cat dissabte 6 de
novembre del 2010
La vàlua humana i científica de Joan Solà
el convertirien en un referent admirat i imprescindible a qualsevol
nació del món, però ho hauria de ser molt més -i entre molts de nosaltres ho és-
en una nació com la catalana que ha volgut lligar cultura, nació, tradició i
futur amb el fil de la nostra llengua.
Efectivament, a casa
nostra no hi ha futur sense llengua i ens cal saber que conservar la
llengua és conservar-nos a nosaltres mateixos i projectar-nos al futur. Després
de tres-cents anys de resistència lingüística podem dir amb coneixement que amb
la llengua no s'hi juga.
Hi volen jugar, ja ho sabem, els que es volen
outsiders i marginals en el marc de la política catalana. Per un grapat de vots,
Ciutadans i PP faran mans i mànigues per dibuixar escenaris inexistents perquè
es saben protegits i acomboiats per l'Estat i les seves institucions
predemocràtiques. Que ho facin, però que siguin conscients que això els manté a
l'extraradi de la política catalana i els condemna a
l'ostracisme.
El darrer atac, perpetrat pel PP, ha
aconseguit la suspensió cautelar del reglaments d'usos lingüístics de
l'Ajuntament de Barcelona i de la Diputació de Lleida dictada pel mateix TSJC
(Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) arrel de la sentencia sobre
l’Estatut del TC (Tribunal Constitucional). No hi fa res, obriran tempestes i
s'inventaran normes per atorgar noms nous a allò que ja té noms centenaris però
restarà, com sempre, la tossuda certesa d'una societat que es reconeix i viu a
través d'una llengua.
I dic que no hi fa res perquè malgrat la
gravetat de l'atac i malgrat l'assumpció messella de l'òrgan judicial,
ja fan tard. No hi van arribar els bans malèfics ni els exèrcits més ben armats;
no hi va arribar el general minúscul amb les seves legions de policies,
funcionaris i mestres ignorants.
I no hi han arribat perquè
encara no han entès que la llengua és molt més que els llibres, les
normes i els jutges forans. La llengua viu dins nostre, dins cadascú que la
parla i la fa seva. Arriben tard perquè no esperem la seva aprovació sinó ser
lliures en un món global allunyat de la seva visió reductora i reduccionista. He
començat parlant de Joan Solà perquè més enllà de la seva obra
científica ens deixa el llegat d'una incontestable militància lingüística, d'una
tossuda i sàvia determinació que li impedia destriar llengua, vida i nació.
Aquest any hem perdut el seu mestratge com poc abans havíem perdut el de
Joan Triadú. Però tots dos, i d'altres, ens ofereixen el
llegat, l'aprenentatge i la lliçó que ens toca repetir i aplicar a tots, i amb
més sentit i contundència als nostres líders polítics.
El millor
homenatge a Solà i Triadú serà guanyar un futur de llibertat nacional assumit,
assolit i entès amb la nostra llengua.
Víctor Terradellas i Maré
Fundació
CATmón, president
7)
Per si algú encara no tenia clares les conseqüències negatives
que sobre la llengua tindrà la sentència del Constitucional, que va rebutjar
l'ús preferent del català a l'administració, l'admissió a tràmit d'una demana
per part del TSJC contra el reglament d'ús del català de la Diputació de Girona
n'és un altre exemple. La demanda ha estat interposada per l'associació
Convivència Cívica Catalana, que sembla que ha estat creada només per entorpir
la convivència ciutadana a Catalunya, més que no pas per defensar-la. Només així
es pot entendre la seva defensa a ultrança del castellà en detriment del català,
quan, de fet, el que s'intenta amb els reglaments com l'impugnat és defensar
l'ús general de la llengua pròpia del país i normalitzar-lo plenament en tots
els àmbits, un llarg camí, per cert, encara per recórrer. El que és més trist de
tot plegat és que la justícia jugui a favor d'entitats com Convivència Cívica i
que ho faci, a més, com ha estat el cas, en castellà.
8)
Publicat a VILAWEB dimecres 10 de novembre
del 2010
Ha guanyat un recurs contra la propietat del
local que pretenia fer-la fora
'La nostra problemàtica és senzilla,
explica Joan
Miquel Turon, propietari de la Llibreria
Catalana de Perpinyà. És la de totes les llibreries petites i
independents: la crisi ens ha castigat molt.' Però allò que realment ha fet
perillar la històrica llibreria, l'única de Catalunya Nord que ven llibres en
català, és l'assetjament dels propietaris del local, que volien augmentar el
lloguer d'una manera desmesurada. Ara un jutge ha donat la raó a Turon i la
llibreria torna a pensar en el futur.
El jutge ha donat la raó a Joan Miquel Turon, però ha pres una
decisió salomònica: es podrà augmentar el lloguer, però d'una manera raonable.
'Estem contents, diu Turon, perquè això assegura la continuïtat de la llibreria,
encara que no ens traiem l'espasa de Dàmocles de sobre, i podria ser que els
propietaris del local interposessin un recurs.' Continua: 'No hi ha gaires
solucions, i canviar de local no creiem que en sigui una. Si ja tenim
dificultats estant en un lloc cèntric, imagina't perdent la centralitat… La
crisi ens ha tocat fort: des del gener d'enguany hem fet una baixada de vendes
al·lucinant. És general, tots els comerciants tenen una baixada de vendes dura.
Abans del gener la nostra llibreria era rendible del tot.'
En vist de la pressió a què era
sotmesa la Llibreria Catalana, els escriptors Joan Daniel Bezsonoff i Joan-Lluís
Lluís van obrir un grup a Facebook amb el nom 'Salvem la
llibreria catalana de Perpinyà', que ja té 4.355 membres. 'Arran
d'aquesta iniciativa, explica Turon, molta gent ens ha demanat com ens podia
ajudar. Hem trobat una solució, que ens ajudarà a sufragar les despeses del
judici: proposem que tothom qui vulgui compri un llibre, 'Ginesta pels morts, un
blues empordanès' d'Agustí Vehí i Castelló (Mare Nostrum), per dotze euros. Hem
triat aquest títol perquè és una novel·la negra, amb un tema interessant,
publicada per una editorial de Catalunya Nord que no es pot trobar al
Principat.'
-----------------------------
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge
als vostres coneguts a fi que l’existència del nou butlletí InfoMigjorn siga
coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la
llengua catalana.