InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
[10.400
membres]
Butlletí número 388 (dijous 11/11/2010) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
6) L’Ajuntament de Sagunt vos convida a l’acte de presentació
dels llibres guardonats en els Premis Literaris «Ciutat de Sagunt»
2010
7) Josep
Millo i Vicent Enric Belda guanyen els premis juvenil i infantil dels Ciutat
d’Alzira
8)
Notícies de
Valencianisme.com
1)
Publicat en indirecte.cat divendres 29
d'octubre del 2010
L'Escola Valenciana ha denunciat
reiteradament el genocidi lingüístic que pateix la nostra llengua al País
Valencià. Aquesta Institució, a la qual no agrairem mai prou la feina i l'esforç
que ha fet i que fa perquè el català no desaparegui del País Valencià, ha fet
públic que més de 125.000 alumnes valencians que volien estudiar en català no ho
podran fer aquest curs, perquè la Generalitat Valenciana només ofereix 149.430
places. A la ciutat de València, per exemple, només 47 centres públics, del 95
que hi ha ofereixen una línia d'ensenyament en valencià.
Aquestes xifres
es fan públiques i notòries cada any a l'inici de curs i que se sàpiga mai no ha
passat res, més enllà de sortir a la premsa, a una part de la premsa, però ningú
ha portat als tribunals al Govern Valencià ni a la Conselleria d'Educació per
incomplir el que marquen les lleis respecte a l'ensenyament del valencià i en
valencià.
El Govern valencià des de fa temps treballa, de manera
sistemàtica, per a la desaparició del català del territori on governa i una de
les estratègies que segueix, a més de la fragmentació lingüística i la divisió
territorial, és anar reduint les places de valencià fins a arribar als mínims,
tal com demostra el fet que també es tanquen les assessories de valencià de la
Conselleria d'Educació.
No ens podem ni imaginar que fos a l'inrevés que
aquests xiquets i xiquetes no poguessin rebre l'ensenyament en espanyol, perquè
quan es tracta d’un sol nen ja es converteix en una tragèdia nacional que surt a
primera pàgina de tots els mitjans de comunicació, aquests mateixos mitjans que
callen, vergonyosament, quan es tracta de defensar el català.
El govern
valencià i el govern espanyol són els culpables d'aquesta situació, el primer
n'és l'autor directe, el que porta a terme aquest genocidi lingüístic i el
Govern espanyol no fa res per evitar-ho quan ho podria fer només declarant que
el català és també una llengua de l'Estat espanyol. Però nosaltres també en som
responsables, els catalans del sud, els catalans del nord i el Govern de la
Generalitat de Catalunya, perquè crec que no som prou conscients del que això
significa.
Tampoc no fan res els demòcrates i els federalistes espanyols,
partidaris de la diversitat cultural i de la pluralitat lingüística, que es van
mobilitzar tant a l'hora de defensar l’espanyol a Puerto Rico i a
Califòrnia.
Cal, però, que tinguem molt clar que de llengua només n’hi ha una
i si volem que el català sobrevisqui tant és que sigui al País Valencià com a
les Illes o a Andorra qualsevol agressió és un agressió contra tot el territori.
Perquè si la llengua comença a desaparèixer pel sud no en tinguem cap dubte que
també acabarà desapareixent del nord.
Carme Forcadell Lluís
Plataforma
per la Llengua
2)
Publicat en tribuna.cat dimarts, 2 de
novembre del 2010
La llengua catalana és pionera pel que fa als usos que se’n
fa a la xarxa Internet. El
Webmasters
Independents en Català de Cultura i d'Àmbits Cívics (WICCAC), que estudia la
presencia del català a la xarxa, porta molts mesos
corroborant
el que ja és una
constant:
el català és la llengua que cada cop més internautes utilitzen per comunicar-se.
El darrer estudi publicat per l’associació informa que el percentatge
mitjà d’ús del català a la xarxa ha augmentat un 0,2 percentual per que fa al
mes anterior, un creixement lleuger que ha fet ascendir les xifres en aquest
darrer octubre fins al 59,36%. Els resultats de l’estudi del WICCAC també han
indicat que algunes empreses de diversos sectors com són
Maheso, MRW o
L’òptica Universitària ja han inclòs les versions catalanes dels seus
llocs web, i han celebrat, amb tot, que el sistema operatiu
Ubuntu ja
tingui la seva traducció a la llengua catalana. Per la seva banda, l’informe ha
destacat que el periodista Albert Cuesta ha posat en marxa una campanya per
demanar la traducció de la xarxa social
Twitter al català.
El domini .cat, dels més segurs a la
xarxa
Aquest estudi ha coincidit en el temps amb la
publicació, aquesta setmana, d’un estudi que ha realitzat de manera independent
la casa d’antivirus
McAfee sobre la seguretat dels diferents dominis a
la xarxa Internet. En un anàlisi de vint-i-set milions de webs de cent vint
països diferents, els resultats de
McAfee conclouen que el domini
.cat, .travel, .edu, .jp (Japó) i .gg (Guernsey) són els més segurs, mentre
que el més insegurs en termes de codis malignes - robar contrasenyes,
vulnerabilitat del navegador, troians, etc.- és el domini .com.
3)
Publicat en directe.cat dijous 4 de
novembre del 2010
La formació republicana lamenta que el
govern 'que es fa dir progressista' redueix els recursos econòmics per fomentar
el coneixement i l'ús del català.
El president d'ERC Illes, Joan Lladó, i la
candidata al Consell de Mallorca per ERC i exgerent del Consorci pel Foment de
la Llengua Catalana (COFUC), Cathy Sweeney, han denunciat aquest dimecres que el
govern balear no activa el Pla de Normalització Lingüística, tot i que aquest fa
un any i set mesos que va ser aprovat pel Consell Social de la Llengua. Lladó ha
criticat que si no s'activa ara, si el PP guanya les eleccions el proper mes de
maig l''arraconarà dins un calaix'. Per part seva, Sweeney ha dit que el govern
ha retallat el pressupost de política lingüística un 17%, ha reduït l'oferta de
cursos i ha reduït també les convocatòries d'examen de nivell de
català.
ERC Illes ha valorat aquest dimecres la política lingüística del govern
balear, presidit per Francesc Antich. El president d'ERC Illes, Joan Lladó, ha
explicat que si el Pla de Normalització Lingüística no s'activa ara, d'aquí a
uns mesos i si guanya el PP, tampoc es farà. Aquest pla va ser aprovat ara fa un
any i set mesos per part del Consell Social de la Llengua, el president del qual
és Francesc Antich. El Consell, però, va ser creat el mes d'abril de 2002, i
l'exgenent del COFUC ha dit que estigué quatre anys 'congelat', en referència al
govern de Jaume Matas. Lladó diu que cal que el govern d'Antich, 'que es fa dir
progressista' activi aquest pla. El president d'ERC Illes ha afegit que
l'executiu actualment redueix els recursos econòmics dirigits al català i, en
aquest sentit, ha dit que una tercera part de la població de l'illa ha arribat
en els darrers deu anys i també tenen el dret d'aprendre la llengua
catalana.
Lladó ha demanat a Antich que habiliti partides econòmiques,
retallant d'altres conselleries no tan 'prioritàries' i es destinin als cursos i
al foment de la llengua catalana. Diu que si no es canvia la tendència, el
govern balear únicament està fent de 'preludi' del que vindrà en un futur, en
referència a un possible govern del PP. Ha afegit que és 'preocupant' que la
gent ara no pugui fer cursos perquè 'no n'hi ha', i en canvi, s'exigeixi el
català 'per opositar'.
Per la seva banda, l'exgerent del COFUC ha dit que
el govern, enlloc de posar més recursos econòmics per desplegar el pla, retalla
les partides econòmiques. En aquest sentit ha lamentat la reducció d'un 17% en
política lingüística, la reducció de cursos de català, tant els de reciclatge
pel docents com els del COFUC, i també la reducció del nombre d'oportunitats
pels ciutadans per acreditar coneixements de català, en referència a la única
convocatòria d'exàmens de nivell de català que es fa a les Balears. Però Sweeney
diu que també hi ha mesures que no suposen un gran cost econòmic i que poden
servir per fomentar el català i la posada en marxa d'aquest pla. En aquest
sentit ha parlat de recuperar i ampliar les ràdios i televisions en català, el
que seria una decisió més bé política.
A més, Sweeney ha dit que amb la
pròrroga de pressuposts del govern balear, la reducció del 17% continuarà i
potser s'accentuarà. Ha dit que els drets lingüístics són 'drets humans'
emparats per la llei, i considera que el govern ha de posar els mitjans. Lladó
també ha lamentat que dels deu ajuntaments de municipis que feien cursos de
català, ara tan sols n'hi ha sis que els fan.
4)
Francesc Viadel
El Matarranya ha estat per mi tota una
descoberta. Ocres, verds intensos d’olivera antiga, turons, pinades, viles
antigues de pedra i voltes, carrers com la gola d’un drac, merlets, el tànyer de
les campanes a la mitja vesprada… La comarca, vista des dels meus ulls del
sud, se’m desvetlla com una poderosa cruïlla, el punt d’encontre
misteriós i remot d’uns territoris i d’una cultura que malgrat els embats de la
globalització, dels assimilismes ferotges, es resisteix a parts
iguals d’entusiasme i naturalitat a desaparéixer. El català, lluny de ser
una reminiscència molesta d’un passat llunyà, és ben viu als carrers de les
viles, la llengua dels grans i també la dels joves i els xiquets.
A Vall de Roures, em trobe amb Xulio
Ricardo Trigo, escriptor d’origen gallec i llengua catalana, saludat
ahir a la València que encara no respirava blau i que somiava una
normalitat entre manifestació i proclama contra l’extrema dreta i
premonicions sinistres. Llavors ell treballava a El Temps i jo
temptejava els primers versos i les primeres tertúlies i recitals al
Carme. M’explica que és a la vila per a presentar a la llibreria
Serret la seua darrera novel·la.
Aquesta normalitat, però, és odiada
obsessivament pels mateixos individus capaços de rebentar en una qualsevol
població de l’Horta unes trobades de les escoles en valencià o de proferir una
greu amenaça en una ciutat de l’interior de Mallorca. L’anticatalanisme,
sempre a l’aguait, inspirat en la retòrica de l’Espanya eterna i uniforme,
mai no dubtara en sembrar la confusió i l’odi allà on intuesca ni que siga
unes minses possibilitats de refeta cultural i lingüística. També a la
Franja, és clar. Des dels anys noranta l’anticatalanisme baturro ha anat fent
camí de la mà dels seus correligionaris violents del Grup d’Acció Valencianista
(GAV) o dels no menys expeditius grupuscles del secessionisme lingüístic
balear. La qüestió és, com sempre, entorpir qualsevol intent
de normalitat -normalització- lingüística afavorint l’entrada
del català en un estat comatós, de patuesització que mantinga
inalterable l’hegemonia del castellà.
Conec poc el cas concret de l’anticatalanisme
aragonés. El poc que sé ho he deixat escrit al meu darrer
assaig No mos fareu catalans, història inacabada del blaverisme
(Universitat de València, 2009). Heus-ne ací un
pinzellada:
ANTICATALANISME ARAGONÈS
La Franja d’Aragó tampoc no s’ha lliurat del
fenomen polític de l’anticatalanisme. Com a les Illes o al País Valencià, també
a Aragó el PP ha plantejat des des de sempre problemes a la promoció del
català.
L’octubre del 1996 i en resposta a la petició de la Comisión Especial de Lenguas
Minoritaries de Aragón de les Corts Aragoneses de recollir informació a fi
d’elaborar un informe sociolingüístic, s’agruparen fins a catorze associacions
culturals secessionistes de la Franja. Un any després, aquestes fundaven la
Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO) la qual es
marca com a objectiu, “la defensa y conservación de su Lengua autóctona,
como parte del Aragonés Oriental, y también de la parte oriental desde los
Pirineos hasta el Matarraña y Bergantes, y además cuanto con la Lengua e
Historia puede relacionarse”. Sens dubte, el primer referent organitzat que
sabem d’un blaverisme baturro.
Cal dir que els contactes entre el món
anticatalanista aragonès i el valencià han estat fluids durant els darrers anys.
Hem de tenir en compte que el blaverisme ha elaborat bona part del seu
discurs historicista i lingüístic a partir de les tesis aragonesistes de
l’historiador, Antonio Ubieto. Justament proves i indicis d’aquesta complicitat
i sintonia ideològica els donava el president de FACAO, Ángel
Hernández, durant la seua exposició en el II Congrés de Llengua
Valenciana celebrat el novembre del 2003 recollida íntegrament al web de
l’entitat. “(…) L’escritó y estudiós balencià”, relatà Hernández, “Don
Francisco Llisó Genovés ba doná una conferencia a Fraga al Juñ
de 1.992, en la que mos ba euri los ulls als fragatins y als aragonesos de la
importancia de la nostra llengua, y’l perill de que fos engollida per una altra
llengua beina en ganes de expansió, cosa que mos explicae també li estae passán
al balenciá. (…) Pa n’aquella epoca de la conferencia, al 1992, la associació
dels Amics de Fraga ya teniam clá que l’enemic pa la nostra llengua propia y
cultura no ere lo castellá, al que ya llebaem 5 siglos soportán sense que mo se
menchés. L’enemic ere lo pancatalanisme que pals seus obchectius de expansio y
poder, al amparo del seu poderio presén, polític, economic y cultural, mol bolie
imposá la llengua catalana com a llengua nostra de tota la bida (…)”.
Naturalment, també Hernández culpa la democràcia de la catalanització de la
Franja i no s’està d’afegir que la pressió catalanista fins i tot ha acabat
guanyant-se el recolzament de socialistes, Izquierda Unida i Chunta
Aragonesista, fet amb el qual retrata i marca com a traïdors l’esquerra
i el nacionalisme del seu país. Les posicions de FACAO no són noves. El
regionalisme aragonès conservador, representat en el Partit Aragonesista (PAR),
ja havia palesat el seu anticatalanisme amb anterioritat amb clar contrast amb
les actituts de l’esquerra. En 1985, durant el primer govern de la Diputació
General d’Aragó presidit pel socialista Santiago Marraco Solana, s’introduí per
primer vegada l’ensenyament voluntari del català en aquells municipis de la
Franja que així ho sol·licitaren. El conseller de Cultura, el valencià
José Bada, es feia així ressó de la Declaració de Mequinensa,
signada un any abans pels alcaldes de la Franja en demanda d’un reconeixement
oficial del català.
No obstant això, l’entrada al govern aragonés
l’estiu del 1987 del regionalista i exfranquista Hipólito Gómez de las
Roces frenà aquestes aspiracions. El nou president ja advertí en el seu
discurs d’investidura que “no se importarían gramáticas”, tota una
declaració de principis que s’afegia a la seua actitud hostil envers Catalunya
per qüestions de política hídrica. Tot plegat, des dels sectors més immobilistes
d’Aragó s’ha frenat tant com s’ha pogut qualsevol progrés en el reconeixement
social del català.
Els
darrers temps els secessionistes aragonesos han revifat al caliu d’un projecte
de llei del Govern aragonés que pretén la protecció jurídica del català a la
Franja.
El 11 de juny de 2008 es fundava a Fraga la
Plataforma No Hablamos Catalán amb l’intenció d’aturar la
inclusió de denominació de llengua catalana dins del projecte de llei i
pressionar a l’executiu aragonés per tal que convocara una consulta popular
sobre la qüestió. La intenció de l’entitat és la de defensar la cultura,
patrimoni i llengües de cada comunitat autonòma dels antics territoris de la
Corona d’Aragó així com la llengua que vincula aquestes comunitats, és a dir, el
castellà o espanyol, de “l’imperialismo catalán”. Un imperialisme
nascut segons PNHC “a través del concepto de Països Catalans” i
que defensen “partidos de inspiración soviética y otros de inspiración
derechista” o “pancatalanista”. L’entitat formada entre d’altres
pel Rolde Choben- Jóvenes del PAR, Unidad Aragonesa, Federación de
Independientes de Aragón, Partido de Ciudadanos Unidos o Unio d’es Poble Baleà,
compta també amb el suport de les organitzacions blaveres de més
renom.
5)
Butlletí de la Secretaria de Política Lingüística
Número 61, 2 de novembre del
2010
6)
L’Ajuntament de
Sagunt vos convida a l’acte de presentació dels llibres guardonats en els Premis
Literaris «Ciutat de Sagunt» 2010
Cantaments
Ivan Brull
XIII Premi de Poesia «Jaume Bru i Vidal»
Després del silenci
Enric
Lluch
XII Premi de Narrativa «Ciutat de Sagunt»
Tabula brasa
Albert Pijuan
Hereu
VII Premi de Teatre «Pepe Alba»
Divendres 12 de novembre
Lloc: Biblioteca Pública Municipal
Pl. Cronista Chabret.
Sagunt
Hora: 20.00 h
Les persones assistents seran obsequiades amb un exemplar de
les obres presentades, que seran dedicades pels autors.
Organitza: Gabinet de Promoció del Valencià (Ajuntament de
Sagunt)
Edita: Onada Edicions
7)
Josep Millo i Vicent Enric Belda guanyen els premis juvenil i infantil
dels Ciutat d’Alzira
Gemma Pasqual ha quedat finalista del Premi Bancaixa
Aquest
divendres, 5 de novembre, s’ha fet públic el nom dels
guanyadors dels guardons juvenil i infantil dels Premis Literaris Ciutat
d’Alzira 2010. El jurat ha decidit premiar El verí de la cobra, de
Josep Millo, amb el
XV Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil. El XV Premi de Narrativa Infantil
Vicent Silvestre ha sigut per a El secret
de Meritxell, de Vicent Enric Belda, qui guanya així aquest guardó per segona
vegada, mentre que Barça ou barzakh!, de Gemma Pasqual, ha sigut distingit
com a finalista del Premi Bancaixa.
El jurat del XV Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil
–dotat amb 18.000 euros per l’entitat bancària– ha estat
format per Alfred Aranda, M. Carme Roca –guanyadora en
l’edició anterior–, Xavi Sarrià, Carlos Correal i María José Obiol.
El verí de la cobra és, segons el
jurat, una història original amb
bones dosis d’humor. Els protagonistes del relat, Àngels i el seu fill
adolescent Raspa, viatgen a Egipte per complir el somni d’ella de visitar el
país del qual n’és una enamorada. En una botiga de souvenirs adquireixen una peça magnífica
protegida per un estoig de fusta. El que no sospiten és que, en un departament
secret, hi ha una cobra d’or, una joia mil·lenària valuosíssima amagada pel
comerciant que, en realitat, és traficant d’antiguitats. Aquest descobriment
serà el principi d’un malson que posarà en perill les seues vides.
Josep Millo (l’Alcúdia, 1946) és autor de tres
novel·les juvenils: Viatge a illa
Gran, L’enigma dels prismàtics
(Premi Ciutat de Torrent) i La mort espera a Varsòvia, finalista del Premi Bancaixa de Narrativa
Juvenil (Bromera, 2003) i Premi
Samaruc. També ha escrit Abdul i l’espasa dels Montagut, un relat il·lustrat de temàtica
històrica, i ha conreat, a més, la poesia (Balada a un canvi
d’estació) i la narració
infantil (Les cigonyes venien de París).
Barça ou
barzakh!, de Gemma Pasqual, ha estat distingida com
a finalista del Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil. L’obra comença a
Dakar, on els xiquets corren descalços darrere una pilota tot cridant «Barça ou
barzakh!», ‘Barcelona o mort’. Aquesta expressió es refereix als emigrants
clandestins que ixen de les seues costes cap a les illes Canàries. Amadou i
Mabale han fet seu aquest crit perquè volen embarcar-se en una pastera rumb al
paradís: Europa. Sense importar-los els riscos, comparteixen la mateixa
il·lusió, aconseguir una vida millor. Gemma Pasqual (Almoines, 1967) ha rebut diferents guardons per la seua obra
com ara el Premi Samaruc, el Barcanova o el Premi Mallorca de Literatura
Juvenil.
El secret de Meritxell,
de Vicent Enric Belda, ha estat l’obra seleccionada pel jurat del XV Premi de Narrativa
Infantil Vicent Silvestre, format per Pep Castellano –últim guanyador
d’aquest premi–, Noèlia Ibarra, Fina Girbés, Joan Vives i Carlos Correal. El
guardó, dotat amb 4.000 euros per Edicions Bromera, ha correspost al
relat protagonitzat per Meritxell, una xiqueta de quasi deu anys amb una
tendència natural a somiar desperta. Passa molt de temps amb la tia Mercé mentre
son pare, un famós arqueòleg, només té temps per a les seues excavacions a
Egipte, i sa mare viu a París per a complir el seu somni de ser poetessa. Un
fred matí d’hivern arriba al seu jardí un gatet gris que capgirarà la seua
existència. Després, per un sortilegi, Meritxell es convertirà en un ésser molt
diferent, en una súbdita de Bastet, la gata deessa.
Vicent Enric
Belda
(Agullent, 1962) compagina la tasca docent amb l’escriptura. Ha guanyat el Premi
Samaruc amb L’estirp de l’horror i el Premi Vicent Silvestre de Literatura
Infantil 2006 per La llegenda de l’amulet de jade,
que també va ser escollida per als White Ravens, la selecció que fa la
biblioteca de Munic de les obres infantils i juvenils més destades d’arreu del
món. Aquesta és la segona vegada que guanya el Premi de Narrativa Infantil
Vicent Silvestre.
Tot i que el veredicte s’ha donat a conéixer el 5 de
novembre, els guanyadors rebran l’estatueta dissenyada per Manuel Boix el proper
12 de novembre, en el transcurs de la tradicional gala de lliurament
dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira. El V Premi de Teatre Palanca i Roca,
tanmateix, ja té guanyador, Miguel Ángel
Vidal, amb La nit de glòria
d’A.M., que es va fer públic al juliol en el decurs dels Encontres de
Teatre a l’Estiu d’Alzira. Els guardonats de la resta de categories es
coneixeran durant aquesta vetlada literària: el XXII Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira
–dotat amb 18.000 euros per
l’Ajuntament–, el XVI
Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General –que la
Universitat de València patrocina amb 18.000 euros–, el XII Premi d’Assaig Mancomunitat de la
Ribera Alta –dotat per aquesta entitat amb 10.000 euros– i el V Premi de Poesia Ibn Jafadja
–patrocinat per la UNED amb 6.000
euros.
8)
-----------------------------
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge
als vostres coneguts a fi que l’existència del nou butlletí InfoMigjorn siga
coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la
llengua catalana.