InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 384 (dijous 04/11/2010) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Sal·lus Herrero - Mariano Rajoy i la nostra llengua
 
 
 
 
 
 
7) Algunes precisions sobre el cessament de l'activitat de L'Arc de Berà
 
8) Notícies de Valencianisme.com
 
 
 
1)
 
Publicat en el diari Levante-EMV divendres 22 d'octubre del 2010
 
 
En unes recents declaracions, Mariano Rajoy, lider del PP, visitava Catalunya en precampanya electoral i advertia que hi ha dos factors que estan en contra d'una llengua, “prohibir-la” i “imposar-la”; molt bé, potser té raó, tot i que els seus criteris “neoliberals” i de hegemonia del mercat aplicat a la la lingüística siguen esmenables, els déficits lingüístics i els desigualtats que hi ha, haurien de ser corregides per banda d'un govern responsable amb el suport del conjunt de la societat civil. Perquè cal tenir en compte l'extrema feblesa de les llengües reprimides, censurades i prohibides durant molts anys, inclús ara, per dissort, en “democràcia”, que encara s'imposa el castellà, posem per cas, a les Corts espanyoles i molts altres àmbits.

No obstant, Rajoy, per fer aquestes declaracions, segurament no coneix en detall la política lingüística que fa el PP de la Comunitat Valenciana, si no es mantindria en silenci, com diuen que sol fer sovint, aussant els muscles com si fos el campió del meninfotisme.  Perquè, des de fa molts anys, els del seu partit, ací, prohibixen, censuren, retallen, invisibilitzen, marginen, discriminen i fan minvar el valencià amb la força bruta, la manipulació informativa i les amenaces, i imposen el castellà per tots els mitjans, inclús els més grollers, com indicava el 18 d'octubre, al L-EMV, l'amic sociòleg Gil-Manuel Hernàndez al seu excel·lent article “L'anticatalanisme com a solució”, que potser inicie un decliu al tot el país d'esta xenòfòbia que arruïna el territori que habiten valencianes i valencians… S'haurien de posar d'acord els liders del PP d'aquesta Comunitat “Valenciana” i el senyor Rajoy per a no grinyolar de manera tan estrident i incoherent, a no ser que el del lider del PP tinga, -com ens temem-, un discurs demagògic, hipòcrita i de doble vara de mesurar, que diga, en realitat, de manera poc honesta i corrupta -com els del PP de València-, que s'ha de prohibir el valencià-català sempre que es puga i s'ha d'imposar el castellà, també anomenatespanyol (segons el nom internacional arreplegat per la Constitució) sempre; tan és així que s'ha imposat per la força de l'autoritarisme inclús a les mares i pares de l'alumnat que vol estudiar en valencià, als espectadors valencians que volen veure TV3, als músics que volen cantar el valencià, als actors i actrius que volen fer teatre, cinema i documentals en valencià, a les universitats que volen fer constar que el valencià, també es diu, académicament, català, i “els seus” han recorregut a la justícia per esborrar el nom, confondre, embolicar i prohibir el nom de “català” a la nostra llengua” (reconegut així en tots els departaments de llengües romàniques del món, on saben mot bé que el valencià o el català de València és una variant de la llegua catalana), amb la no aplicació de les més de setenta set sentències judicials sobre la unitat de la llengua i fent tot el possible per disminuir l'ús social del valencià al nostre país, prohibint una llengua, imposant l'altra que quasi sempre ha sigut llengua d'imposició…

Com denunciava perfectament, el nostre gran centenari Josep-Lluís Bausset a l'article “Tio Paco, Sarkozy Pètain” sobre el gitanos valencians i la incapacitat de Francisco Camps per a criticar les vergonyoses deportacions a França de gitanos romanesos, tot i que, feia uns anys els deia compliments; els valencianoparlants també hem fet molt més pel nostre país que el que rebem a canvi: censures, prohibicions, imposicions, discriminacions flagrants, senyor Rajoy, com les que vosté denuncia que hi ha a Catalunya contra el castellà i no és cert… Perquè a Catalunya el que està en risc encara és el català i no el castellà, diga el que diga la premsa espanyola a Madrid des de fa més de dos-cents anys, que sempre diu el mateix, com s'observa als estudis de “catalanofòbia”; que la dreta espanyola ha fomentat abastament a Catalunya i a València (no l'estudi sinó la catalanofòbia!), com explica Vicent Bello en “La pesta blava” i el més recent llibre titulat “No ens fareu catalans” de Francesc Viadel, que també marca un punt d'inflexió en l'anàlisi de l'anticatalanisme, com F. Ferrer i Gironés l'analitzà abans. L'actual, violenta catalanofòbia, és feble i està de cap a caiguda perquè només se sosté, institucionalment i social, amb les desmesures manipuladores, intoxicadores i xenòfobes d'un PP que ha perdut el nord i usa el “tot val” per a aferrar-se al poder enmig d'un marasme de corrupció, que, tard o d'hora, li farà aigua per totes bandes fins a afonar-se pels seus propis “excessos”, doncs, tot excés es paga ( Sèneca).

Quina credibilitat tenen aquests polítics (Rajoy, Sánchez-Camacho, Camps) que diuen una cosa en Catalunya i fan la contrària a València? Ací, diuen que potser “els gitanos han aportat més del que reben”, el president de la Generalitat (l'”oncle Paco”, segons Bausset) es commou i ho declarà, fa un temps, davant el representant del Poble Gitano, potser per assegurar-se, -amb torrons i bones parauletes-, que li atorguen el suport electoral; en canvi, a Badalona, el PP de Sánchez-Camacho i de Rajoy (com els guàrdies civils de la dictadura i d'abans de la II República, que denucià García Lorca), els persegueixen per aconseguir un grapat de vots instrumentalitzant la política sàdica de l'odi; allà dalt parlen de llengua, una mica més “acuradament” per a no ferir la sensibilitat de CiU perquè poden necessitar-se mútuament per a garantir la “governança” a Barcelona i a Madrid; i perquè Artur Mas, públicament, li planta cara al PP i no es col·loca en el paper de ‘víctima'; no obstant, a València, el PP té barra lliure, tracta la llengua com un elefant en una tenda de porcellana…

Per desgràcia, fan servir també el discurs més dur contra els immigrants, vulnerant els drets humans i l'estat de dret (que sembla mentida en un home nascut a Galícia, terra d'emmigrants!), hauria de saber que fer servir instrumentalment els immigrants (la llengua, l'odi, el terror…) per guanyar les eleccions és com calar foc a una muntanya seca, és omplir la societat de patiments, de víctimes i de piròmans vocacionals que accentúen la seua inclinació cruel; després no pot dir que va llençar el seu “puro” damunt d'unes herbes seques, que fou només una broma per atemorir els excursionistes... S'ho haurien de fer mirar, veure si poden coordinar els seus propis discursos arreu de l'Estat, almenys entre Catalunya i el País Valencià; perquè, si els compares, -en el contrast-, sembla un circ de clows, un teatre de pallassos i titelles o els protagonistes d'un film dels germans Marx intercanviant-se principis durant la negociació, en aquest cas, davant el procés electoral on es procura l'ascens al poder. Li fiquen el dit brut a l'ull de Zapatero, a Montilla, a Carod-Rovira com l''home del sac' (per a donar-li colps de boxa) i als sindicats tot el dia i totes les nits; però, si aquelles ‘víctimes' es queixen i demanen “respecte” i “educació”, encara els esbronquen més, es riuen i els insulten molt més encara (els mateixos que davant un insult contra “els seus”, demanen dimissions immediates, van als tribunals o declaren la guerra sense quartel, etc), mentrestant, passen la mà pel llom dels seus estimats extremistes per animar-los a lladrar amb més ràbia, fan servir bé els catalans, bé els bascos, bé els emmigrats, bé els gitanos, bé el català, bé posant zitzània amb Marroc…Tots plegats, ubicats com a bocs emissaris a utilitzar per treure pit, infar-se com a gripaus, marcar territori com els gossos i els gats i aglutinar una “identitat espanyola” pètria, patricarcal i patriòtica al crit marcial del “se rompe España”, o d'altres més actualitzats que fan servir com a mitjants per aconseguir la seua fi (Kant)... Si ho mires bé, encara els ho hem d'agraïr perquè sabem que no ho fan per aterroritzar-nos, només ho fan per entretindre'ns, per “mostrar-nos tal com són”, per guanyar el campionat esportiu amb males arts, perquè ho passem d'allò més bé, com si estiguérem a un camp de futbol rodejats de busca-bregues; al cap i a la fi, els liders polítics estan al nostre servei (i nosaltres no haurien d'estar al seu, no ho oblidem), si no, -sense aquests ‘alicients' i “excitacions” que tant ‘agraden' i fan crèixer els instints humans més primàris-, la vida seria molt avorrida, deuen pensar. Que déu els ho pague amb escreix!

2)

Les emissores de ràdio Flaix FM, Ràdio Flaixbac i RM Ràdio van desaparèixer de les ones de Perpinyà el 20 de setembre. El Consell Superior de l'Audiovisual (CSA) francès, sol·licitat pel Comitè Tècnic Regional (CTR) de Tolosa de Llenguadoc, va adreçar una carta formal a l'Estat espanyol, el passat mes d'agost, ordenant a les emissores el tancament de la seva difusió al territori francès, al·legant interferències a les emissores Radio Nostalgie i Radio Catalogne Nord. La desaparició de les emissores va provocar la mobilització dels oients de la Catalunya Nord a través de la xarxa social Facebook i van crear-hi un grup, Per al retorn de Ràdio Flaixbac i Ràdio Flaix FM a Perpinyà, amb més de 840 membres.

Un problema cíclic

El fundador del Grup Flaix, Miquel Calçada, va explicar que es tracta d'un “problema que es repeteix cíclicament” i tot i que han intentant aconseguir una llicència per emetre “no ha estat mai possible”. També va destacar que estan buscant una altra freqüència per a Flaix FM com a alternativa a la freqüència afectada, el 92.9. Des del dimarts 19 d'octubre, Flaixbac torna a emetre cap a Perpinyà, a través de la freqüència 103.6, en un marc d'alegalitat a l'espai català transfronterer. “A la Catalunya Nord, el grup Flaix té alguns milers d'oients”, va argumentar Calçada. D'altra banda, l'emissora de la Generalitat, Catalunya Ràdio, que emet cap a Perpinyà des del 1990, també forma part de la llista d'emissores apuntades per França. No ha tancat les emissions, però sí que n'ha reduït la potència, dificultant-ne la recepció al Rosselló. Totes les emissores sud-catalanes captades al Rosselló emeten des del Pic de les Salines, al municipi alt-empordanès de Maçanet de Cabrenys, a 800 metres del territori francès. També hi emeten uns 40 canals de TDT catalana i espanyola, sense generar cap problemàtica particular.

 

3)
 
Publicat en EL PUNT dilluns 25 d'octubre del 2010

Gandia fomentarà les parelles lingüístiques amb la campanya “Parla'm en valencià”

La segona setmana de novembre es presentarà a tots els col·lectius socials i de l'ensenyament, més en contacte amb les persones potencialment interessades

Ha estat presentada la campanya Parla'm en valència que s'organitza la Federació d'Escola Valenciana, mitjançant el Voluntariat pel Valencià, amb el suport de l'Ajuntament de Gandia.

El Voluntariat pel Valencià és un servei que pretén crear nous parlants en valencià sense classes teòriques. Es tracta de posar en contacte una persona valencianoparlant amb una altra que vol aprendre a parlar fluidament la nostra llengua, com ara castellanoparlants o nouvinguts.

La presentació d'aquesta iniciativa va contar amb la participació de Néstor Novell Director de Polítiques de Prosperitat i Empresa de l'Ajuntament de Gandia, Josep Vicent Garcia d'Escola Valenciana, Dariana Grozna del Voluntariat pel Valencià, Salvador Caudeli de Formació Permanent d'Adults, Josepa Costa de La Universitat Politècnica-Campus Gandia i Lluís Romero de la Universitat de València-Centre Internacional de Gandia.

Les persones interessades a formar part del Voluntariat pel Valencià, ja siga com a aprenents o com a voluntaris, poden passar per l'Oficina de Promoció del Valencià, al carrer de les Carmelites 2 de Gandia.

 
4)
 
Publicat en EL PUNT diumenge 31 d'octubre del 2010

Martínez-Sistach: “Parlar català demostra el respecte del Papa vers el nostre país i cultura”

El cardenal-arquebisbe reconeix que ara les relacions entre l'Església catalana i el Vaticà passen per un moment dolç

La presència del Pontífex a Barcelona pot fer avançar el procés de beatificació d'Antoni Gaudí

Només falta una setmana per l'arribada del Papa a Barcelona. El cardenal-arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez-Sistach, afirma que amb les paraules que el Sant Pare pronunciarà en català durant la seva estada al Principat, “demostra el seu respecte cap al nostre país i cap a la nostra cultura.” El cap de l'Església barcelonina ha fet aquestes manifestacions a migdia a l'espai l'Entrevista de Catalunya Informació.
 
El cardenal ha recordat que en la seva visita el Pontífex parlarà en català, castellà i llatí. No sap si aquesta decisió ha estat mal rebuda o ha ferit susceptibilitats en determinades institucions espanyoles.
Martínez-Sistach ha reconegut que les relacions entre l'Església catalana i la Santa Seu passa per un dels seus millors moments.
 
José Luis Rodríguez Zapatero, president del govern espanyol, no anirà a la missa de Benet XVI a la Sagrada Família. Tanmateix, el cardenal està satisfet de la resposta de totes les institucions.
 
Sobre la demanda de l'alcalde Barcelona, Jordi Hereu, de penjar als balcons senyeres i banderes del Vaticà, ha dit que totes són bones i vàlides atès que el que compta és el cor. També pensa que se'n veuran de molts països llatinoamericans en mans de població immigrada i espanyoles.
 
L'arribada del Papa coincideix amb un nou capítol sobre les obres d'art de la Franja dipositades a Lleida, a les quals sembla que l'església lleidatana renuncia definitivament. Martínez-Sistach afirma que el que cal és que les dues parts, les dues diòcesis es posin d'acord per a permetre la contemplació d'aquests tresors.
 
El cardenal ha acabat l'entrevista reconeixent que la presència del Pontífex a Catalunya pot ajudar en el procés de beatificació d'Antoni Gaudí.
 
 
5)
 
Publicat en tribuna.cat dimecres 27 d'octubre del 2010
 
 
 
Les constants violacions als drets lingüístics dels ciutadans de Catalunya són, ara per ara, el pa nostre de cada dia. Les darreres sentències d'alts tribunals en contra de la immersió lingüística i  de les normes que defensen l'ús normalitzat del català han deixat una imatge fixa i clara gravada a la retina dels polítics i de la justícia de Madrid: amb Catalunya i amb el català tot s'hi val. La darrera estocada a la llengua pròpia, propinada ahir mateix a través d'una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que deixa sense efectes alguns dels articles del reglament d'ús de llengües de l'Ajuntament de Barcelona i de la Diputació de Lleida, ha provocat el rebuig unànime i la indignació d'una part representativa de la societat i la política catalanes.

El líder de CiU, Artur Mas, ha fet una crida a la societat a plantar cara a aquestes mutil·lacions en qüestió lingüística i ha dit que el que busquen és “desmembrar” la identitat catalana a través de la llengua pròpia. Un mateix punt de vista ha manifestat el líder d'Esquerra, Joan Puuigcercós, que ha alertat de l'adveniment d'una vertadera croada en contra la llengua catalana perquè “els qui retallen els drets lingüístics dels catalanoparlants en realitat volen que desaparegui”, amb la qual cosa Puigcercós ha proposat un pacte de la totalitat dels partits catalanistes en defensa de la llengua. Menys efusiu però també inconforme s'ha mostrat avui l'alcalde de la ciutat de Barcelona, Jordi Hereu, qui ha dit que acata la sentència del TSJC però que la recorrerà en defensa dels articles lingüístics, que “quedaran tal i com es van aprovar” al consistori de la capital catalana.

Rebuig unànime de la societat catalana
“Són unes mesures tendencioses que provenen de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut”. La Plataforma per la Llengua ha dictaminat, d'aquesta manera, la gravetat de la qüestió, i ha denunciat en un comunicat que aquestes resolucions del TSJC són antidemocràtiques perquè contradiuen la llei de Política Lingüística 1/1998 aprovada democràticament pel Parlament de Catalunya. “Posen en entredit d'una manera que ratlla el ridícul qüestions bàsiques que ja es van resoldre a la transició, i a l'Estatut del 1979. Aquestes sentències confirmen que a l'Estat espanyol hi ha ciutadans de primera i de segona”.

Tant o més contundent ha estat la resposta de l'entitat Òmnium Cultural, que a través de la seva presidenta, Muriel Casals, ha confirmat que la justícia està donant una imatge de Catalunya que no és la real i ha denunciat que aquesta utilitza la llengua catalana “per crear conflictes inexistents”. Ambdós entitats socials han demanat a les administracions que actuïn en conseqüència.
 
6)

Paisatge i cultura

Els Octubre distingeixen un assaig sobre els paisatges com a construccions culturals de Joan Nogué, director de l'Observatori del Paisatge de Catalunya

 
El catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de Girona i director de l'Observatori del Paisatge de Catalunya, Joan Nogué, va ser guardonat anit amb el Premi Joan Fuster d'assaig per la seua obra Paisatge, territori i societat civil. En les altres modalitats dels Premis Octubre els guanyadors van ser l'escriptora Cèlia Sánchez-Mústich, codirectora de la Festa de la Poesia a Sitges, que es va endur el Premi Vicent Andrés Estellés de poesia; la valenciana Raquel Ricart, guanyadora de l'Andròmina de narrativa, i el també valencià Francesc Adrià, premiat amb l'Octubre de teatre.
 
L'assaig de Joan Nogué, “amè i oportú”, segons la descripció del jurat, tracta el paisatge i les qüestions culturals i també ètiques i polítiques que contribueixen a la seua definició i la seua particular evolució. Segons Nogué, el paisatge, que defineix com “el rostre del territori”, no pot defugir la influència d'una determinada cultura i d'unes determinades sensibilitats.
 
“Cap paisatge no és innocent”, va declarar Nogué, que va explicar que els paisatges són “construccions culturals” i que “els referents paisatgístics són fruit de la decisió d'una època i d'un gust”. “Els nostres arquetips actuals estan íntimament lligats a les identitats nacionals. El noucentisme, el modernisme, influïren notablement en la configuració dels paisatges que coneixem hui”, va afegir.
En el seu assaig tracta qüestions com la rellevància del paisatge en el context de la globalització, atès que la gent sent la necessitat de sentir-se identificada i arrelada a un lloc en particular, o la conveniència d'introduir el paisatge en les polítiques territorials per convertir-lo en un objecte de dret i incrementar la cultura del paisatge.
 
De l'obra de Cèlia Sànchez-Mústich, On no sabem, guanyadora del premi de poesia, el jurat va remarcar-ne les “qualitats imaginatives”, l'“estil personalíssim” i la “unió d'allò més gran amb allò més petit”. L'autora va afegir que l'obra parla de les incerteses de la vida i de les relacions humanes, “de les portes que no sabem on ens portaran i dels llocs als quals no sabem per on s'entra ni per on se surt”. A l'hora de definir la seua obra, però, Sànchez-Mústich va remarcar que és molt complicat descriure els propis poemes: “Fem poemes per no haver de parlar-ne”, va confessar.
 
La novel·la Les ratlles de la vida, guanyadora del Premi Andròmina de narrativa —el més ben dotat econòmicament, amb 12.000 euros—, és una obra que narra la història d'una família a través de quatre generacions, en què els personatges femenins són el fil conductor. “Una obra sincera, emotiva, plena de tendresa, però amb tocs de malícia, un llenguatge acuradíssim i un ús magnífic del temps del relat”, en opinió del jurat, que va manifestar que es va sentir captivat per la primera frase de la novel·la: “Aquell dia, quan Ermerinda es despertà, havia oblidat mitja vida i tenia mig cos paralitzat”. L' autora, Raquel Ricart, que compagina la feina d'administrativa amb l'escriptura, va manifestar que aquesta és “la novel·la que sempre he volgut escriure, que borronava des que era molt jove”.
 
L'obra guanyadora del Premi Octubre de teatre, Taula de canvis, de Francesc Adrià, tracta una temàtica poc habitual als escenaris, l'economia. El fil conductor de l'obra és el diàleg entre un pirata informàtic i un especulador sense escrúpols que dóna com a resultat una potent metàfora sobre els estralls del capitalisme salvatge.

 
7)
 

Nota elaborada pels gestors de L'Arc de Berà, S.A

Algunes precisions sobre el cessament de l'activitat de L'Arc de Berà

 
Els gestors de L'Arc de Berà S.A., Centre Difusor d'Edicions Catalanes, davant de les informacions que han anat apareixent en diversos mitjans de comunicació els darrers dies, a ran del cessament d'activitat i de la dissolució de la societat, acordades per la junta d'accionistes el proppassat 13 de setembre, tenim interès a aclarir:
 
- Que el motiu que ens ha decantat a optar per la liquidació de l'empresa -i evitar el concurs de creditors- ha estat la voluntat d'evitar el bloqueig dels comptes per tal de garantir el pagament del 100% dels deutes a tots els editors i proveïdors. A aquests efectes, L'Arc de Berà va obtenir de l'accionariat de l'empresa patrimonial Llibres Catalans, S.L., autorització per hipotecar el seu local de Gran Via Llibres, al número 671 de la Gran Via de les Corts Catalanes, de 1.115 metres quadrats i valorat en una xifra molt superior als deutes i obligacions contrets per L'Arc de Berà, per tal de poder-hi fer front tan aviat com se'n produís la venda. S'ha dit que aquest local ja estava hipotecat. Valorat en uns 3.000.000 d'euros, el local té només l'afectació d'un aval de 405.000.
 
- Que fins al mes d'agost d'enguany inclòs -i fins i tot amb aportacions personals de membres del Consell- L'Arc de Berà ha fet front rigorosament als venciments de totes les factures dels creditors, editors i proveïdors, així com a Hisenda i a la Seguretat Social, impostos d'empresa, etc. I que just abans de la data de pagament de setembre, a la vista de la denegació dels crèdits sol·licitats, tant institucionals com bancaris -donat que no accepten el patrimoni com a garantia- i davant la impossibilitat de fer front als pagaments per manca de liquidesa, vam optar per renunciar a renovacions o ajornaments de pagaments per a evitar l'augment del deute, que hauria fet més difícil poder-hi fer front més endavant.
 
- Que l'“oferta de crèdit” de la Generalitat, “a interès zero i a cinc anys de carència”, de la qual s'han fet ressò repetidament alguns mitjans, no es tradueix pas en què la institució lliuri directament aquests diners ni a L'Arc de Berà ni als seus creditors. El lliurament d'aquest crèdit l'ha d'avalar una institució bancària o una societat de garantia recíproca. I les gestions que s'han dut a terme en aquest sentit, i que han estat una continuació de les que s'havien emprès abans de la crisi de L'Arc de Berà per tal d'evitar arribar a la situació actual, han posat de manifest que les entitats, en les circumstàncies actuals del sistema bancari, i atenent a l'import de l'operació, sols acceptarien avalar en el cas que es constituís un dipòsit en metàl·lic, situació inviable per als nostres accionistes.
 
- Pel que fa al tancament de la llibreria Ona, cal dir només que en el moment que els seus antics accionistes van renunciar als seus drets, L'Arc de Berà se'n va fer càrrec com a una secció més de la seva estructura, per tal de salvar un establiment emblemàtic amb què ja estava vinculada des de feia anys i per a oferir un punt d'exposició dels seus fons als editors d'arreu dels Països Catalans; va passar a assumir les pèrdues que generava la llibreria, especialitzada exclusivament en publicacions en llengua catalana, sense ajut institucional, força limitada d'espai i situada en un punt poc comercial. I en qualsevol cas, en plegar L'Arc no hi havia altre remei que tancar la llibreria Ona.
 
- Els gestors i els accionistes de L'Arc de Berà volem fer constar, encara, el disgust i el trasbals que ens comporta haver de deixar sense lloc de treball moltes persones que  s'han sentit sempre vinculades i compromeses amb un treball de divulgació portat amb rigor i professionalitat, i algunes dels quals portaven dècades treballant amb nosaltres.
 
- Han estat 39 anys al servei del llibre català, en què hem donat cabuda a tots els projectes editorials sense mirar quin era el volum de facturació que podien assolir. Editorials importants del moment han gaudit d'aquest concepte de dur l'empresa, perquè, en definitiva, a ningú se li amaga que tots els editors han començat essent petits. Han estat 39 anys de servei a les publicacions en llengua catalana, als llibreters i als editors dels nostres països i a tots els col·laboradors i col·laboradores, 39 anys de feina que hem exercit amb la millor voluntat i competència possibles.
 
Voldríem que els editors sortints tinguessin clar que som conscients i que lamentem el perjudici que involuntàriament els estem ocasionant, però també volem fer palès que la situació de concentració produïda al sector editorial, conjuntament amb la dispersió en múltiples plataformes comercials, ha anat debilitant progressivament la nostra estructura comercial. I creiem que qualsevol altre decisió que ara haguéssim adoptat hauria resultat molt més lesiva  per a tots.
 
Estem convençuts i contents de la feina que hem dut a terme des de l'any 1971 amb el suport de llibreters, editors i accionistes i de  més de 300 col·laboradors, que van confiar en nosaltres. Òbviament, no podem estar-ho del final al qual ens hem vist abocats per les circumstàncies del mercat i per la manca de liquiditat i de crèdits.
 
 
 
8)

RECULL DE NOTÍCIES DE VALENCIANISME.COM

 

SETMANA DEL 25 AL 31  D'OCTUBRE

 
 

 

 

Reflexió col·lectiva i debat profitós en la II Jornada de Taula de Filologia Valenciana

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2623&Itemid=1

 

 

Escola Valenciana, les universitats i el Col·lectiu Ovidi Montllor editen el cedé de la Gira'10

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2627&Itemid=1

 

 

L'OVAL es col·lapsa en els seus primers dies d'activitat

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2628&Itemid=1

 

 

El PP de Castelló aprova la proposta del BLOC per a la recepció de TV3 a tot el país

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2632&Itemid=1

 

 

De nord a sud, en valencià, naturalment!

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2638&Itemid=1

 

 

Ressenya de la II Jornada de Taula de Filologia Valenciana, per Abelard Saragossà

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2639&Itemid=1

 

 

Font de Mora reduïx el pressupost per al valencià i duplica les ajudes públiques al xinés

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2642&Itemid=1

 

 

Els XXXIX Premis Octubre ja tenen guanyadors

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2645&Itemid=1

 

 
 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com