Butlletí número 384 (dijous 04/11/2010) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
7) Algunes precisions sobre el
cessament de l'activitat de L'Arc de Berà
8) Notícies de
Valencianisme.com
1)
Publicat en el diari Levante-EMV divendres
22 d'octubre del 2010
En unes recents declaracions, Mariano Rajoy, lider del PP, visitava
Catalunya en precampanya electoral i advertia que hi ha dos factors que estan en
contra d'una llengua, “prohibir-la” i “imposar-la”; molt bé, potser té raó, tot
i que els seus criteris “neoliberals” i de hegemonia del mercat aplicat a la la
lingüística siguen esmenables, els déficits lingüístics i els desigualtats que
hi ha, haurien de ser corregides per banda d'un govern responsable amb el suport
del conjunt de la societat civil. Perquè cal tenir en compte l'extrema feblesa
de les llengües reprimides, censurades i prohibides durant molts anys, inclús
ara, per dissort, en “democràcia”, que encara s'imposa el castellà, posem per
cas, a les Corts espanyoles i molts altres àmbits.
No obstant, Rajoy, per
fer aquestes declaracions, segurament no coneix en detall la política
lingüística que fa el PP de la Comunitat Valenciana, si no es mantindria en
silenci, com diuen que sol fer sovint, aussant els muscles com si fos el campió
del meninfotisme. Perquè, des de fa molts anys, els del seu partit, ací,
prohibixen, censuren, retallen, invisibilitzen, marginen, discriminen i fan
minvar el valencià amb la força bruta, la manipulació informativa i les
amenaces, i imposen el castellà per tots els mitjans, inclús els més grollers,
com indicava el 18 d'octubre, al L-EMV, l'amic sociòleg Gil-Manuel Hernàndez al
seu excel·lent article “L'anticatalanisme com a solució”, que potser inicie un
decliu al tot el país d'esta xenòfòbia que arruïna el territori que habiten
valencianes i valencians
S'haurien de posar d'acord els liders del PP d'aquesta
Comunitat “Valenciana” i el senyor Rajoy per a no grinyolar de manera tan
estrident i incoherent, a no ser que el del lider del PP tinga, -com ens temem-,
un discurs demagògic, hipòcrita i de doble vara de mesurar, que diga, en
realitat, de manera poc honesta i corrupta -com els del PP de València-, que
s'ha de prohibir el valencià-català sempre que es puga i s'ha d'imposar el
castellà, també anomenatespanyol (segons el nom internacional arreplegat per la
Constitució) sempre; tan és així que s'ha imposat per la força de
l'autoritarisme inclús a les mares i pares de l'alumnat que vol estudiar en
valencià, als espectadors valencians que volen veure TV3, als músics que volen
cantar el valencià, als actors i actrius que volen fer teatre, cinema i
documentals en valencià, a les universitats que volen fer constar que el
valencià, també es diu, académicament, català, i “els seus” han recorregut a la
justícia per esborrar el nom, confondre, embolicar i prohibir el nom de “català”
a la nostra llengua” (reconegut així en tots els departaments de llengües
romàniques del món, on saben mot bé que el valencià o el català de València és
una variant de la llegua catalana), amb la no aplicació de les més de setenta
set sentències judicials sobre la unitat de la llengua i fent tot el possible
per disminuir l'ús social del valencià al nostre país, prohibint una llengua,
imposant l'altra que quasi sempre ha sigut llengua d'imposició
Com
denunciava perfectament, el nostre gran centenari Josep-Lluís Bausset a
l'article “Tio Paco, Sarkozy Pètain” sobre el gitanos valencians i la
incapacitat de Francisco Camps per a criticar les vergonyoses deportacions a
França de gitanos romanesos, tot i que, feia uns anys els deia compliments; els
valencianoparlants també hem fet molt més pel nostre país que el que rebem a
canvi: censures, prohibicions, imposicions, discriminacions flagrants, senyor
Rajoy, com les que vosté denuncia que hi ha a Catalunya contra el castellà i no
és cert
Perquè a Catalunya el que està en risc encara és el català i no el
castellà, diga el que diga la premsa espanyola a Madrid des de fa més de
dos-cents anys, que sempre diu el mateix, com s'observa als estudis de
“catalanofòbia”; que la dreta espanyola ha fomentat abastament a Catalunya i a
València (no l'estudi sinó la catalanofòbia!), com explica Vicent Bello en “La
pesta blava” i el més recent llibre titulat “No ens fareu catalans” de Francesc
Viadel, que també marca un punt d'inflexió en l'anàlisi de l'anticatalanisme,
com F. Ferrer i Gironés l'analitzà abans. L'actual, violenta catalanofòbia, és
feble i està de cap a caiguda perquè només se sosté, institucionalment i social,
amb les desmesures manipuladores, intoxicadores i xenòfobes d'un PP que ha
perdut el nord i usa el “tot val” per a aferrar-se al poder enmig d'un marasme
de corrupció, que, tard o d'hora, li farà aigua per totes bandes fins a
afonar-se pels seus propis “excessos”, doncs, tot excés es paga (
Sèneca).
Quina credibilitat tenen aquests polítics (Rajoy,
Sánchez-Camacho, Camps) que diuen una cosa en Catalunya i fan la contrària a
València? Ací, diuen que potser “els gitanos han aportat més del que reben”, el
president de la Generalitat (l'”oncle Paco”, segons Bausset) es commou i ho
declarà, fa un temps, davant el representant del Poble Gitano, potser per
assegurar-se, -amb torrons i bones parauletes-, que li atorguen el suport
electoral; en canvi, a Badalona, el PP de Sánchez-Camacho i de Rajoy (com els
guàrdies civils de la dictadura i d'abans de la II República, que denucià García
Lorca), els persegueixen per aconseguir un grapat de vots instrumentalitzant la
política sàdica de l'odi; allà dalt parlen de llengua, una mica més
“acuradament” per a no ferir la sensibilitat de CiU perquè poden necessitar-se
mútuament per a garantir la “governança” a Barcelona i a Madrid; i perquè Artur
Mas, públicament, li planta cara al PP i no es col·loca en el paper de
‘víctima'; no obstant, a València, el PP té barra lliure, tracta la llengua com
un elefant en una tenda de porcellana
Per desgràcia, fan servir també el
discurs més dur contra els immigrants, vulnerant els drets humans i l'estat de
dret (que sembla mentida en un home nascut a Galícia, terra d'emmigrants!),
hauria de saber que fer servir instrumentalment els immigrants (la llengua,
l'odi, el terror
) per guanyar les eleccions és com calar foc a una muntanya
seca, és omplir la societat de patiments, de víctimes i de piròmans vocacionals
que accentúen la seua inclinació cruel; després no pot dir que va llençar el seu
“puro” damunt d'unes herbes seques, que fou només una broma per atemorir els
excursionistes... S'ho haurien de fer mirar, veure si poden coordinar els seus
propis discursos arreu de l'Estat, almenys entre Catalunya i el País Valencià;
perquè, si els compares, -en el contrast-, sembla un circ de clows, un teatre de
pallassos i titelles o els protagonistes d'un film dels germans Marx
intercanviant-se principis durant la negociació, en aquest cas, davant el procés
electoral on es procura l'ascens al poder. Li fiquen el dit brut a l'ull de
Zapatero, a Montilla, a Carod-Rovira com l''home del sac' (per a donar-li colps
de boxa) i als sindicats tot el dia i totes les nits; però, si aquelles
‘víctimes' es queixen i demanen “respecte” i “educació”, encara els esbronquen
més, es riuen i els insulten molt més encara (els mateixos que davant un insult
contra “els seus”, demanen dimissions immediates, van als tribunals o declaren
la guerra sense quartel, etc), mentrestant, passen la mà pel llom dels seus
estimats extremistes per animar-los a lladrar amb més ràbia, fan servir bé els
catalans, bé els bascos, bé els emmigrats, bé els gitanos, bé el català, bé
posant zitzània amb Marroc
Tots plegats, ubicats com a bocs emissaris a
utilitzar per treure pit, infar-se com a gripaus, marcar territori com els
gossos i els gats i aglutinar una “identitat espanyola” pètria, patricarcal i
patriòtica al crit marcial del “se rompe España”, o d'altres més actualitzats
que fan servir com a mitjants per aconseguir la seua fi (Kant)... Si ho mires
bé, encara els ho hem d'agraïr perquè sabem que no ho fan per aterroritzar-nos,
només ho fan per entretindre'ns, per “mostrar-nos tal com són”, per guanyar el
campionat esportiu amb males arts, perquè ho passem d'allò més bé, com si
estiguérem a un camp de futbol rodejats de busca-bregues; al cap i a la fi, els
liders polítics estan al nostre servei (i nosaltres no haurien d'estar al seu,
no ho oblidem), si no, -sense aquests ‘alicients' i “excitacions” que tant
‘agraden' i fan crèixer els instints humans més primàris-, la vida seria molt
avorrida, deuen pensar. Que déu els ho pague amb
escreix!
2)
Les emissores de ràdio Flaix
FM, Ràdio Flaixbac i RM Ràdio van desaparèixer de les
ones de Perpinyà el 20 de setembre. El Consell Superior de l'Audiovisual (CSA)
francès, sol·licitat pel Comitè Tècnic Regional (CTR) de Tolosa de Llenguadoc,
va adreçar una carta formal a l'Estat espanyol, el passat mes d'agost, ordenant
a les emissores el tancament de la seva difusió al territori francès, al·legant
interferències a les emissores Radio Nostalgie i Radio Catalogne Nord. La
desaparició de les emissores va provocar la mobilització dels oients de la
Catalunya Nord a través de la xarxa social Facebook i van crear-hi un grup,
Per al retorn de Ràdio Flaixbac i Ràdio Flaix
FM a Perpinyà, amb més de 840 membres.
Un problema
cíclic
El fundador del Grup Flaix, Miquel
Calçada, va explicar que es tracta d'un “problema que es repeteix cíclicament” i
tot i que han intentant aconseguir una llicència per emetre “no ha estat mai
possible”. També va destacar que estan buscant una altra freqüència per a Flaix
FM com a alternativa a la freqüència afectada, el 92.9. Des del dimarts 19
d'octubre, Flaixbac torna a emetre cap a Perpinyà, a través de la freqüència
103.6, en un marc d'alegalitat a l'espai català transfronterer. “A la Catalunya
Nord, el grup Flaix té alguns milers d'oients”, va argumentar Calçada. D'altra
banda, l'emissora de la Generalitat, Catalunya Ràdio, que emet cap a Perpinyà
des del 1990, també forma part de la llista d'emissores apuntades per França. No
ha tancat les emissions, però sí que n'ha reduït la potència, dificultant-ne la
recepció al Rosselló. Totes les emissores sud-catalanes captades al Rosselló
emeten des del Pic de les Salines, al municipi alt-empordanès de Maçanet de
Cabrenys, a 800 metres del territori francès. També hi emeten uns 40 canals de
TDT catalana i espanyola, sense generar cap problemàtica particular.
3)
Publicat en EL PUNT dilluns 25 d'octubre
del 2010
La segona setmana de novembre es
presentarà a tots els col·lectius socials i de l'ensenyament, més en contacte
amb les persones potencialment
interessades
Ha estat presentada la campanya
Parla'm en valència que s'organitza la Federació d'Escola Valenciana,
mitjançant el Voluntariat pel Valencià, amb el suport de l'Ajuntament de
Gandia.
El Voluntariat pel Valencià és un servei
que pretén crear nous parlants en valencià sense classes teòriques. Es tracta de
posar en contacte una persona valencianoparlant amb una altra que vol aprendre a
parlar fluidament la nostra llengua, com ara castellanoparlants o
nouvinguts.
La presentació d'aquesta iniciativa va
contar amb la participació de Néstor Novell Director de Polítiques de
Prosperitat i Empresa de l'Ajuntament de Gandia, Josep Vicent Garcia d'Escola
Valenciana, Dariana Grozna del Voluntariat pel Valencià, Salvador Caudeli de
Formació Permanent d'Adults, Josepa Costa de La Universitat Politècnica-Campus
Gandia i Lluís Romero de la Universitat de València-Centre Internacional de
Gandia.
Les persones interessades a formar part
del Voluntariat pel Valencià, ja siga com a aprenents o com a voluntaris, poden
passar per l'Oficina de Promoció del Valencià, al carrer de les Carmelites 2 de
Gandia.
4)
Publicat en EL PUNT diumenge 31 d'octubre
del 2010
El cardenal-arquebisbe reconeix que
ara les relacions entre l'Església catalana i el Vaticà passen per un moment
dolç
La presència del Pontífex a
Barcelona pot fer avançar el procés de beatificació d'Antoni
Gaudí