¿"Tres quarts del mateix" o dos dits de la mateixa?

 Eugeni S. Reig

En valencià, per a expressar que allò que s'ha dit referit a una persona o a una cosa determinada es pot aplicar també a una altra persona o a una altra cosa, usem l'expressió dos dits de la mateixa. Exemple: «El meu fill no vol estudiar de cap de les maneres. I la xiqueta, dos dits de la mateixa.» Aquesta locució és d'us habitual en el parlar d'Alcoi i jo la conec de tota la vida. Per a mi és tan normal com puguen ser-ho les paraules taula, cadira o finestra.

Es veu clarament que la locució dos dits de la mateixa significa 'exactament igual'. Per a expressar aquest concepte, el castellà usa les expressions tres cuartos de lo mismo i tres cuartos de lo propio.

Observem que entre la nostra expressió i les castellanes hi han algunes diferències notables. Tant la paraula dit, que apareix en la locució valenciana, com la paraula cuarto, que apareix en les expressions castellanes equivalents, són unitats antigues de mesura de longitud, però són unitats ben diferents. Un dit és la mida equivalent al gruix normal del dit d'una persona. La paraula castellana cuarto equival a la paraula palmo: 'mesura de longitud corresponent a la distància que hi ha entre l'extrem del dit polze i  l'extrem del dit menovell de la mà d'una persona, tenint-la completament oberta i amb els dits tan separats com siga possible'. Aquesta mesura de longitud, en castellà, a més de palmo, s'anomenava també cuarto perquè era la quarta part d'una vara. Qualsevol pot adonar-se que la diferència de longitud que hi ha entre els nostre “dos dits” i el castellà “tres cuartos” és considerable.

Una altra diferència important és que el castellà, quan diu “de lo mismo” o “de lo propio” utilitza el gènere neutre, mentres que nosaltres, quan diem “de la mateixa”, emprem el femení.

L'altre dia llegia el llibre Esplendor i glòria de la internacional Papanates de Quim Monzó i em vaig trobar que en l'article titulat Aproximadament escriu: «Un cop al magatzem, el director va agafar un dels rotllos i va començar a desembolicar-lo. Una a una, va comptar-ne les porcions. N'hi van sortir dues-centes. Però podia ser que aquell rotllo fos l'únic que no tingués la quantitat estipulada. De manera que en va obrir un altre i també en va comptar les porcions. També n'hi havia dues-centes. Va obrir un tercer rotllo. Tres quarts del mateix. Així, rotllo rere rotllo, va anar confirmant l'engany.» I en el mateix llibre, una mica més avant, en l'article titulat El museu de la immigració, escriu: «La França Xica del Poblenou no s'anomena així per casualitat, sinó pels francesos que si van establir. I la França Xica del Poble-sec, tres quarts del mateix.» Em va sorprendre, francament, que Quim Monzó escriguera aquesta expressió, perquè ¿què significa tres quarts del mateix? En català, la paraula quart no equival a pam, com en castellà. I, a més, del mateix és un calc del castellà que no s'usa en la llengua viva, en la llengua del carrer. Això de tres quarts del mateix és una traducció literal del castellà, un calc postís i totalment innecessari.

Se'm va acudir cercar l'expressió tres quarts del mateix en Google llibres i vaig trobar ni més ni menys que 62 resultats, dos dels quals corresponen, per cert, a altres obres de Quim Monzó. Afortunadament, aquest calc del castellà no apareix en el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. Confie que no apareixerà tampoc en el futur Diccionari Normatiu del Valencià de l'AVL.

Açò ens demostra quina llengua culta estem construint. Desconeixem o menyspreem les paraules, expressions i construccions tradicionals de la nostra llengua, les que ens hem passat de pares a fills durant segles i segles, i, en canvi, fem traduccions claudicants de la llengua veïna. Expressions genuïnes de la nostra llengua, com ara dos dits de la mateixa, encara ben vives en alguns parlars, com el parlar d'Alcoi, desapareixeran per complet sense quedar-ne constància escrita en cap document, com si no hagueren existit mai, com si no les haguera dites mai ningú i, en canvi, clacs del castellà que no s'han dit mai en la llengua tradicional, com ara la locució acastellanada tres quarts del mateix, apareixeran en un bon grapat de documents. Tots nosaltres hauríem de meditar una miqueta sobre açò.