En l’acte de lliurament de la sisena edició del Premi
Agustí Juandó i Royo, destaca que la Generalitat “ha posat a l’abast de tothom
totes les eines necessàries” per un “ús correcte” de la llengua en l’àmbit
jurídic
Enguany el CICAC ha guardonat l’advocada Antònia
Forrellad, per la seva defensa i ús normalitzat de la llengua
catalana
El vicepresident del Govern, Josep-Lluís
Carod-Rovira, ha instat avui el sector jurídic a utilitzar de manera
normalitzada la llengua catalana perquè “no hi pot haver un bon servei públic a
la ciutadania si no fem valer, amb naturalitat i normalitat desacomplexada, la
llengua catalana”. En aquest sentit ha posat de relleu que “aquesta ha estat la
legislatura del 'ja no hi ha excuses'”, tenint en compte que la Generalitat “ha
posat a l’abast de tothom totes les eines necessàries per fer un correcte ús de
la llengua catalana” en aquest àmbit, a través dels acords de que s’han signat
amb els col·legis professionals d’advocats, notaris, registradors i,
properament, procuradors. “Tenim les eines, tenim el coneixement lingüístic
suficient i tenim el ple suport del Govern i la societat civil”, ha sentenciat.
El vicepresident ha presidit avui a Lleida l’acte de lliurament de la sisena
edició del Premi Agustí Juandó i Royo, que atorga anualment el Consell dels
Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya (CICAC) i que enguany ha reconegut
l’advocada Antònia Forrellad, per la seva defensa i ús normalitzat de la llengua
catalana.
Segons el vicepresident del Govern, en l’àmbit jurídic s’està encara “molt
lluny de l’ideal de la plena normalització de la llengua catalana i del ple
respecte als drets dels catalanoparlants”. Per això des de l’executiu, en
coordinació amb els diferents col·legis professionals, s’ha treballat aquesta
legislatura per impulsar la presència de la llengua en aquest sector, amb la
signatura d’acords de col·laboració amb els col·legis professionals d’advocats,
notaris, registradors i procuradors que han posat eines a l’abast dels
professionals per potenciar la utilització del català (terminologia específica
per a cada sector, cursos de llengua i oratòria o traductors automàtics de
textos jurídics...). En total 285 advocats i 100 notaris han fet formació de
llengua catalana i 163 advocats han fet cursos d’oratòria en català. I és que,
segons ha remarcat el vicepresident, “garantir la presència i l’ús de la llengua
catalana en tots els àmbits és garantir la sostenibilitat de la llengua, la
salut i l’evolució, és garantir-ne el futur”. “Un exercici de les professions
jurídiques proper, comprensible, transparent i respectuós amb els drets i les
llibertats ha d’incloure necessàriament una major sensibilització de la llengua
catalana”, ha manifestat.
Ús del català en la
justícia
L’Enquesta d’Usos Lingüístics en l’administració
de Justícia de 2008 constata que bona part dels professionals del sector estan
en condicions d’atendre la ciutadania en català, tant oralment com per escrit,
per bé que els judicis, les sentències i la documentació es continua fent
majoritàriament en castellà. Així, el 80% del funcionariat i el 55% dels jutges,
secretaris i fiscals, acredita els nivells B, C i D de català. En canvi, només
el 25% dels judicis es fan en català, i el 16% dels documents i el 8% de les
sentències s’emeten en aquesta llengua. En canvi, en les comunicacions orals la
utiltizació entre el català i el castellà és pràcticament paritària. Així, el
47,5% de les comunicacions orals amb la ciutadania i el 43,5% de les reunions
internes es fan en català.
La
guardonada
El guardó porta el nom de l’advocat Agustí
Juandó i Royo, qui va ser secretari de l’Audiència Provincial de Barcelona el
1936. El 19 de juny de 1939 Royo va ser sotmès a un consell de guerra i el 9 de
juliol de 1939 va ser afusellat. Des de 2004, el Consell dels Il·lustres
Col·legis d’Advocats de Catalunya (CICAC) atorga aquest guardó en reconeixement
a aquelles persones o entitats que en la seva trajectòria professional han
destacat per la defensa i la lluita de la llengua catalana en l’àmbit
jurídic.
Enguany, la guardonada és l’advocada Antònia Forrellad Bracons, que exerceix
la professió des de 1971, primer a Sabadell i des de 1992 a la ciutat de Lleida.
El jurat l’ha guardonat en considerar que és un referent per la seva defensa i
ús normalitzat i de qualitat de la llengua catalana en el món del dret. Segons
el vicepresident, amb el premi s’ha reconegut “la preocupació i la lluita pel bé
comú, per una eina d’identificació i cohesió de la societat catalana”. “Avui
premiem la voluntat i l’esforç”, premiem “una persona que ens dignifica amb la
seva feina i ens estimula a seguir per aquest camí”, ha
manifestat.
En l’acte de lliurament del guardó han participat la
presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana, Lídia Condal; el president de la
Comissió de Llengua del CICAC, Josep Canício, i el delegat del Govern a Lleida,
Miquel Pueyo.
Doncs tot això s'ha esvaït en un tres i no res per l'abúlia de la direcció de Catalunya, una direcció incapaç de fer complir la llei, de plantar-se davant Madrid i de defensar els interessos del centre de Sant Cugat i de la llengua del país. Deu ser que en el plus econòmic que suposa ser nomenat directiu va implícita la submissió incondicional. Això és el que es dedueix del comunicat oficial del Sindicat quan diu: "El comitè d'empresa de TVE-Catalunya va advertir per escrit el passat 28 de juny a la directora de Sant Cugat, Montse Abbad i Sort i al cap dels Serveis Informatius, Pere Buhigas i Cardó, així com a la direcció de Recursos Humans, de les intencions de Madrid perquè no permetessin tal cosa, però no s'han dignat a donar-hi cap resposta".
Déu n'hi do. Aquesta actitud explica la davallada i la cada cop més escandalosa despersonalització que ha experimentat el centre de Sant Cugat, convertit des de fa anys, en un mer banc de proves de Prado del Rey. La prova és que mentre la senyora Abbad, a través del diari Avui o del Diari de Girona, es vanta del fet que TVE a Catalunya tindrà una hora en català de dilluns a divendres, el Sindicat de Periodistes ens recorda que en la dècada dels anys vuitanta la producció pròpia en la nostra llengua era de 26 hores setmanals. És a dir, que TVE tenia més hores de programació en català a la fi del franquisme que no pas ara que la dirigeix un partit que es defineix com a antifranquista i que, ves per on, governa indistintament a Catalunya i a Espanya. Molt eloqüent tot plegat. Tan eloqüent com el cofoisme de la senyora Abbad amb la seva única hora en català. Potser ha estat per això que la direcció de Madrid, a més del càrrec de directora de Sant Cugat, que ja té, l'ha premiada nomenant-la directora de La 2.
Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat
Els occitanistes denuncien que la decisió judicial demostra que la legislació francesa és 'arcaica'
L'Ajuntament de Vilanova de Magalona (Erau, Occitània) haurà de treure els rètols en occità que anuncien l'entrada al municipi. Un tribunal de Montpeller ha donat la raó (sentència, pdf) a l'associació Moviment Republicà de Salut Pública, que havia demanat la retirada de tres cartells que indiquen el nom del municipi en occità, al costat d'altres en què hi figura la denominació francesa: Villeneuve-lès-Maguelone. En la sentència, el jutge sosté que el francès és 'la llengua de la República' i que s'ha d'usar en totes les informacions públiques. Considera, a més, que els rètols generen confusió als conductors que accedeixen al municipi. Els occitanistes denuncien que la decisió judicial posa de relleu que la legislació francesa és 'arcaica'.
Segons la sentència, la llei senyala que totes les inscripcions
en la via pública han de ser en francès, tot i que s'accepten 'les traduccions
de la llengua francesa' i 'res no impedeix que un ajuntament usi una llengua
regional', sempre que 'existeixi un interès general que ho
justifiqui'.
En aquest cas, però, el tribunal considera que el consistori
no ha acreditat fonaments històrics 'suficients' que justifiquin l'ús de la
denominació occitana, ni tampoc ha demostrat, diu la sentència, que 'existeixi
un ús local suficientment antic del topònim'.
La sentència sobre Vilanova de Magalona, una localitat de poc menys de 8.000 habitants de la regió de Llenguadoc-Rosselló, pot suposar un precedent per altres localitats de la zona que tenen els cartells en occità, així com els centenars de municipis que disposen de senyalització en català, basc i bretó.
El Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya ha suspès de manera cautelar uns quants articles del reglament d'ús de
la llengua catalana de l'Ajuntament de Barcelona i uns altres del reglament per
a l'ús de les llengües catalana i occitana a la diputació de Lleida. La primera
interlocutòria (pdf) forma part del procés que va començar el grup municipal
del PP, que va portar el reglament al jutge quan es va aprovar l'any passat
al·legant que l'espanyol quedava discriminat.
La secció cinquena del contenciós administratiu del TSJC justifica la mesura dient que, davant els 'antecedents en sentències contra altres lleis on s'imposa directament l'ús preferent de la llengua catalana sobre la cooficialitat de la castellana', s'han de suspendre alguns articles.
'La substancial identitat amb alguns dels preceptes prèviament declarats nuls en aquells antecedents, o que imposen directament l'ús preferent de la llengua catalana o occitana sobre la cooficialitat de la llengua castellana, ha de portar a la suspensió dels articles 3.1, 3.2, 3.4, 5.2, 7, 12 i 18'. D'aquesta manera tan enrevessada, el tribunal argumenta la interlocutòria on acorda de 'suspendre cautelarment' l'execució de la llei d'ús del català a l'ajuntament.
El PP havia portar la norma als jutjats després de criticar que el català fos llengua preferent en les recomanacions que fa pels tràmits de l'ajuntament o l'atenció als ciutadans. Tot i que la sentència no ha sortit encara, el tribunal ha decidit (amb el vot particular d'un dels magistrats en contra) de dictaminar la suspensió cautelar d'aquests articles. La interlocutòria es fonamenta en la jurisprudència d'altres processos semblants amb recursos interposats per la mateixa raó, on es van dictar mesures cautelars i la sentència final va acabar per declarar nuls els reglaments per prioritzar el català per sobre del castellà. La sentència del TC sobre l'Estatut de Catalunya també és apel·lada a la interlocutòria com a argument per justificar que l'oficialitat del català no pot desembocar en el seu 'ús preferent en detriment del castellà'. Els articles que el tribunal posa en qüestió estableixen que les actuacions internes i les actes de l'Ajuntament de Barcelona s'han de fer en català. Altres fan referència a l'ús preferent del català en 'impresos, segells de goma i anàlegs' i en 'l'expedició de documents'. També s'ha suspès, de manera cautelar, l'article que estableix que, 'en les seves comunicacions administratives orals, el personal de l'Ajuntament de Barcelona ha d'emprar la llengua catalana, llevat que l'administrat o l'administrada demani de ser atès/atesa en castellà'; i també els articles que parlen de la rotulació i els assentaments.
Vot particular en contra Per la seva banda, el vot particular del magistrat Alberto Andrés Pereira mostra la seva 'discrepància' amb la mesura adoptada contra la llei. Argumenta que 'cap dada permet fer pensar que una hipotètica sentència estimatòria no hagi de ser plenament eficaç', i conseqüentment, 'la mesura cautelar no se sustenta'. A més, recorda que una recent sentència del Tribunal Constitucional 'conté diversos pronunciaments sobre l'ús normal de cadascuna de les llengües cooficials, la no preferència de cap d'elles i, finalment, l'aplicació de mesures encaminades a corregir situacions històriques de desequilibri entre les mateixes'.
La segona interlocutòria estableix la suspensió cautelar dels articles 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 26 i 27 del reglament per a l'ús de les llengües catalana i occitana aranesa a la Diputació de Lleida, recorregut per l'entitat Convivencia Cívica Catalana.
La normalització del català ha tornat a rebre un altre bombardeig en el marc de l'ofensiva judicial implacable que s'està orquestrant a partir de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, una resolució que dinamita la recuperació de la llengua catalana, subordinant-la i sotmetent-la a la uniformitat espanyola castellana i castellanitzadora. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha recorregut als arguments portats amb safata per la sentència estatutària per tal de suspendre cautelarment els reglaments d'ús del català de l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Lleida. Una suspensió cautelar que, en aquest punt, cal interpretar com la dilació processal d'una altra atrocitat política disfressada amb toga. No hi ha discussió, ni matís possible davant d'aquest atac. Espanya va sentenciar abans de l'estiu la seva voluntat de reducció de l'idioma comú dels catalans a una parla residual restringida a l'àmbit privat. Sense presses, però sense aturador, tot i que sí que es nota una mica més de celeritat que durant els últims anys. Amb aquest objectiu, ha posat a les mans de la justícia els mecanismes legals i la cobertura política necessària per executar un procés d'anihilació lingüística indiscutible i un atac a la coexistència pacífica sense precedents des de la fi de la dictadura franquista. Els partits que, des de Catalunya, encara gosen defensar la justícia i la legitimitat de la sentència de l'Estatut haurien de reflexionar profundament sobre la seva falta de sentit de la realitat, sobre la seva incapacitat de sostreure's al seu partidisme letal o, encara pitjor, sobre la seva veritable posició pel que fa a la defensa dels drets de Catalunya. Defensar una sentència la interpretació de la qual pot arribar a qüestionar, per exemple, que les actes dels plens de l'Ajuntament de Barcelona s'hagin de redactar en català és travessar clarament la línia que separa el catalanisme de l'anticatalanisme. Avui són l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Lleida. Ahir van ser la llei del cinema i el Codi de Consum. Demà l'atac pot recaure sobre qualsevol altra normativa o administració, local o nacional. La llengua catalana està exposada a l'arbitrarietat d'un estat que legisla i sentencia contra la voluntat del poble de Catalunya. Això no es pot oblidar a l'hora de reaccionar. Perquè cal una reacció. Una reacció cívica i una reacció política sense fissures, sense límit de legitimitat moral en la defensa de la llengua. La legitimitat està de part de Catalunya i dels catalans que defensen la llengua pròpia del país. Perquè la justícia espanyola, amb aquesta actitud, no està dient que Catalunya no compleix la llei, sinó que està sentenciant que la llei catalana no cap a Espanya.
Josep Martines. Institut d’Estudis Catalans [IEC]; Institut Interuniversitari
de Filologia Valenciana [IIFV]; Universitat d'Alacant
Vicent Josep Escartí. IIFV; Universitat de València [UV]
Domenge Boronat. IES Jaume II, Alacant
Glòria Gómez. IES Figueras Pacheco, Alacant
Bernat Lopes Gisbert. IES La Torreta, Elda
Rafael Medina. IES La Torreta, Elda
Marisa Tomàs. IES Figueras Pacheco, Alacant
Josep Escolano. Dpt. Filologia Catalana
José Vicente Cabezuelo. Universitat d’Alacant
Miguel Àngel Pradilla. IEC, URV [Universitat Rovira i Virgili]
Enric Balaguer. IIFV, UA
Rosabel Roig. UA
Maria Àngels Francès. UA
Joan Borja. IIFV, UA
Isidor Marí. IEC. UOC [Universitat Oberta de Catalunya]
Josep Nadal. IEC, UdG [Universitat de Girona]
Joan Francesc Mira. Escriptor; IEC, UJI [Universitat Jaume I]
Lluís Martínez
Perdonin que hi insisteixi, però veig que la crisi s'està convertint en un gran pretext perquè institucions, entitats, administracions i governs deixin de fer allò que, en temps de bonança i prosperitat, ja els feia mandra de fer. L'exemple més immediat que se m'acut és el del català. Per aquells que diuen que són bilingües, però que en realitat pensen en una sola llengua que no és precisament la del nostre país, qualsevol quantitat esmerçada en la defensa del català és un malbaratament, una despreocupació per les coses que realment interessen a la gent, com ara la sortida de la crisi econòmica. Perdonin, la bombolla immobiliària va ser culpa del català o més aviat de la combinació de l'estupidesa, la cobdícia i la ineptitud a parts iguals? Per què qualsevol acció en favor de l'espanyol és aplaudida, també des de Catalunya, i en canvi si es defensa el nostre idioma s'aixeca un cor que ens acusa d'anar encegats amb la barretina? El penúltim exemple (penúltim, perquè n'hi haurà més) és la iniciativa legislativa popular perquè es pugui constituir un espai audiovisual comunicatiu en català. És a dir, perquè TVC arribi al País València sense traves ni travetes. El govern espanyol va vetar aquesta iniciativa, avalada per més de 600.000 persones, al·legant la crisi. Sembla que fer aquest espai requeriria demanar més crèdits. I quan les vaques grasses pasturaven pels carrers, per què no es va fer? L'argument és tan feble, tant de per riure, tant de nyigui-nyogui, que la mesa del Congrés ha demanat al govern espanyol que almenys es treballi una mica més els pretextos.