L'any passat, l'associació Taula de Filologia Valenciana es
presentava en la «I Jornada sobre el valencià. Pedagogia (llengua i literatura),
ús social i normativa», feta en Sueca en novembre del 2009. Va ser un bon tret
d'eixida, ja que Taula mostrava que tenia un espai i obtenia una participació
intel·lectual ampla i variada, des de filòsofs de
En
Entre Escola
Valenciana i les Universitats
En l'exposició de treballs, el primer grup del matí
impactava. Estava format pel president d'Escola Valenciana, Diego Gómez; per una
professora jove de Xàtiva que treballa en
Llicenciats
jóvens, compromesos i incisius
Però, si el primer grup del matí generava respecte i
encenia la il·lusió, el darrer grup de la vesprada (format per Alícia Martí i
Antoni Rubio) escampava la confiança entre els assistents. A eixos dos noms, hem
d'afegir el d'Àlex Ordaz, un puçolenc que ha guanyat el premi més ben dotat de
Els temes de què han parlat eixos tres jóvens són altament tècnics (els pronoms febles, les preposicions per i per a i la terminologia lingüística en l'ensenyament). Però no per això els assistents ens avorríem; i és que lligaven les seues exposicions a les necessitats de la societat valenciana. L'arrelament de la ciència a la societat explica que, en compte d'escampar la son entre el públic, atreien la seua atenció i generaven debat. En realitat, Alícia, Antoni i Àlex són una mostra d'un fenomen més ample: el fet que s'incorporen a Taula de Filologia Valenciana jóvens competents intel·lectualment i compromesos socialment. I, això (deixeu-m'ho remarcar), és el contrari de la mort: és senyal de vida i de futur.
Eixe creixement fa pensar que Taula aportarà beneficis intel·lectuals a l'ensenyament del valencià i, en general, contribuirà a aconseguir que l'ús del valencià siga més segur i més natural, cosa que ajudarà a fer créixer la consciència de valencianitat, a incrementar l'autoestima del poble valencià i, tot plegat, espentarà l'ús social del valencià.
Les potes d'un
polp
He parlat del principi de
El comunicador Vicent Moreno mostrava de quina manera havia aconseguit ensenyar com era la societat valenciana al miler de filòlegs que en setembre vingué al Congrés Internacional de Lingüística Romànica. Josep Saborit i Àngel Calpe insistien en un fet que hauria de ser una obvietat: la fonètica de qualsevol comarca valenciana no solament és formidable, sinó que és la base des de la qual els valencians d'eixa comarca s'han d'encarar al futur.
A la vesprada, més temes interessants. Des d'Alcoi, les
reflexions pedagògiques de Jesús Martínez Vargas; des de Sueca, Enric-Josep
Casado feia una proposta per a tornar a editar i llegir una obra de Bernat i
Baldoví; des de Buenos Aires, una filla de valencians (Maria del Carmen Alonso)
mostrava que la relació entre balears, valencians i catalans no era positiva en
la seua ciutat; jo explicava com de necessari és que llegim el llibre El morfema ideològic, d'un
sociolingüista valencià de
Realment, el dissabte dia 23 d'octubre hi hagueren, en el Cercle Alzireny, moltes aportacions intel·lectuals. I, sobretot, els assistents (entre cinquanta i cent) alenàvem tranquils i, alhora, teixíem un clima de confiança serena en les possibilitats de la societat valenciana. Els valencians podem viure més units i ser més solidaris amb les necessitats dels altres valencians. A més, si ho aconseguim no hi haurà cap vençut i, en canvi, eixirà un vencedor clar: el poble valencià.
Mirant a cap a eixe objectiu tan desitjable, el presentador
de l'acte (Antoni López Quiles) va lligar Taula de Filologia Valenciana a tres
predecessors: el valencianisme del primer terç del segle XX (Taula de Lletres
Valencianes) i l'humanisme d'Europa i de
Tres suports
externs per a Taula de Filologia Valenciana
Tot eixe impuls formidable (alhora intel·lectual i emotiu) ha tingut tres suports externs significatius. El més immediat és el del regidor de cultura (Carlos Correal) i l'alcaldessa d'Alzira (Elena Bastidas), que el dia 23 d'octubre digueren paraules en defensa de l`ús social del valencià i a favor de Taula de Filologia Valenciana, cosa que els agraïm (sobretot pel que fa a l'ús públic del valencià).
El segon suport que ha tingut Taula és de la institució Alfons el Magnànim, que està intentant aportar els mitjans materials necessaris per a que les «Jornades sobre el valencià» acaben en una revista anual, que es dirà Aula de Lletres Valencianes. Revista Valenciana de Filologia.
El tercer suport que ha aconseguit Taula de Filogia Valenciana és el fet que 19 professors universitaris formaran el consell de redacció i el consell assessor de la revista a fi que siga objectiva o cientìfica. Entre eixos 19 professors, hi han catedràtics importants, com ara Albert Hauf, Lluís Meseguer, Emili Casanova, Jordi Colomina o Jaime Siles. També hi han catedràtics de Catalunya (Albert Rossich, de Girona), d'Àustria (el sociolingüista Georg Kremnitz) i d'Anglaterra (el medievalista Robert Archer, especialista en Ausiàs March i Joanot Martorell).
Esperem que Taula de Filologia Valenciana tinga una vida tan llarga com profitosa per a millorar l'ensenyament del valencià i per a contribuir a conformar un valencià culte més identificador i més assimilable i, com a conseqüència, més practicable en la comunicació oral pública.
Abelard Saragossà (president de Taula de Filologia Valenciana; Universitat de València)
Joan Daniel Bezsonoff
Col·locar i
colgar
Antoni Llull Martí
En català tenim dos verbs procedents del llatí collocare. Un és colgar, forma sortida de l'evolució normal de la llengua popular, i l'altre, col·locar, introduït per via culta. Són mots germans, però la significació d'un i altre difereix considerablement. Collocare té en llatí el sentit bàsic el de posar una cosa a un lloc determinat, adient, i ja s'usava en aquell temps que el llatí era la llengua de l'Imperi Romà amb algunes de les accepcions que té el modern col·locar, com són les de ‘col·locar uns diners per treure'n uns interessos', ‘invertir' (en béns) ‘casar bé una filla', o ‘posar qualcú en un càrrec o en un bon lloc de treball'.
Colgar es troba documentat en català en el segle XIII amb la mateixa significació que té ara, la de ‘ficar dins el llit', i també la de ‘cobrir de cendra unes brases perquè es conservi durant moltes d'hores el caliu'. En una ampliació del sentit, es diu també colgar al fet de posar cuiros en remull dins una pica per adobar-los, o altres coses en processos artesans o agrícoles. En castellà, però, colgar ha pres una significació molt distinta, la de ‘penjar'. Com s'ha esdevingut això, que un mateix verb indiqui accions tan divergents en llengües tan pròximes com són la catalana i la castellana? En realitat, podem veure que la diferència no és tan grossa. si ens fixam en el significat bàsic del mot, el de ‘col·locar, posar, situar'. Per a nosaltres, aquest col·locar és, generalment, ‘col·locar dins el llit', i en castellà és ‘col·locar suspès', ‘penjar'.
En la majoria de llengües romàniques els corresponents derivats del verb llatí esmentat signifiquen el mateix que en la nostra (com ocorre amb el francès coucher, amb l'italià coricare, i amb el romanès culcà). Sembla que només en castellà i en portuguès, colgar té el significat de ‘penjar'.
A
diferents llocs on es parla la nostra llengua també es diu colgar-se (per
pondre's) el
sol. Això concorda amb el francès se coucher le soleil (un coucher
du soleil és ‘una posta de sol'). En italià diuen al fet d'amargar-se el sol sota
l'horitzó o
darrera les muntanyes tramontàre, però també, amb tot i que no és molt
usual,
coricarsi il sole, és a dir, ‘colgar-se el sol'.
Multiplicar l'operativitat
Ramon Sangles i Moles
No n'hi ha prou de produir; s'ha de competir i s'ha de vendre a dojo. La Xina no té problemes a saturar el mercat mundial de mercaderia. Qui té un producte ha de flairar on el podrà introduir. Tenim mitjans de comunicació de tota mena i hem d'estar en primera línia a servir-nos-en.
Per altra banda, si volem encomanar catalanitat, hem de cercar la complicitat de catalanòfils (d'aquí i de fora); si volem vendre un producte, hem de cercar uns bons comercials (aquí i a fora); si volem treballar la sociabilitat o la religiositat, hem de cercar uns experts sociòlegs i uns teòlegs ben preparats (aquí i a fora).
Amb imaginació i bon tacte hem de cercar persones de prestigi que col·laborin a multiplicar la coneixença del nostre treball i de la nostra creativitat. De persones disposades al compromís i a l'ajuda n'existeixen. Sols cal saber-les trobar i fer que sentin com a seu el nostre producte.
–
Els nens de llengua materna castellana haurien de rebre l'ensenyament en
castellà a l'escola.
– El concepte de llengua materna és anacrònic. I una doble xarxa escolar trencaria la cohesió social de la gent de Catalunya: volem ser un sol poble.