InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 378 (dimarts 26/10/2010) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Ferran Suay - Varietats lingüístiques
 
2) Vicent Sanchis - Llibertat vigilada
 
 
4) Josep L. Pitarch - Diccionaris i sexe
 
5) Ferran Suay - Una nit normal
 
 
 
1)
 
Publicat en el blog DE L'HORTA ESTANT divendres 15 d'octubre del 2010
 
Publicat en EL PUNT dissabte 16 d'octubre del 2010

Varietats lingüístiques

Ferran Suay
L'actual líder del PP Balear, José Ramón Bauzá s'ha empescat una forma d'encarar la qüestió lingüística a les illes, que potser farà escola entre els seus sequaços valencians, sempre delerosos de noves formes d'ofrenar noves glòries als seus amos castellans. Té l'avantatge, que no sols evita pronunciar el terrible mot 'català', la sola menció del qual pot provocar grans hecatombes (qui sap si -fins i tot de caràcter immobiliari) sinó que -a més a més- s'estalvia de donar cap nom a  aquella llengua que -tot i ser oficial- ai las!, no és el castellà. "Ses nostres varietats lingüístiques"-diu, i amb això creu que acontenta la seua parròquia més carca i analfabèstia, i potser -de passada- contribueix a confondre una mica més els despistats.

En certa manera, el fet que a les illes no hi ha cap mena de consciència de balearitat (no hi ha ningú que se senta balear: la gent és mallorquina, menorquina, eivissenca o formenterenca), pot haver frenat, d'alguna manera, el sorgiment d'un moviment secessionista com el que han fomentat les autoritats polítiques al País Valencià, per tal d'accelerar el procés d'extermini lingüístic. D'una banda, ningú no ha  gosat d'aplicar mai el qualificatiu 'balear' a la llengua que s'hi parla, ni tan sols per tal de contraposar-lo al de 'català'. D'altra banda, dir que a les balears i les pitiüses es parlen quatre llengües, sembla una mica excessiu, fins i tot per als troglodites subvencionats per la caverna ultraespanyolista. 

Al senyor Bauzá li deu semblar molt lluïdor això dir que les escoles ensenyaran en les diverses variants que es parlen a les illes. Llàstima que siga completament inviable. Hi ha un grapat de simples preguntes que permeten qüestionar-ho, com ara: quins tiratges tindran els llibres de text?; els professors de llengua, hauran d'ensenyar en el seu poble de naixement?; podran exercir el magisteri en el poble del costat?; fins a quina distància del seu domicili natal podran exercir la seua professió, sense ser sospitosos d'estar practicant el colonialisme entre varietats lingüístiques?; als professors de matemàtiques, se'ls aplicarà la mateixa norma?; o seran només els docents de 'varietats' els qui estaran afectats per l'immobilisme laboral?. I una altra pregunta de caràcter ben pràctic: en quina varietat es redactaran els documents del Govern Balear, si aquest individu l'arriba a presidir? No cal que m'ho digueu, que ja ho sé: els documents oficials es redactaran en castellà, clar que sí! Amb tanta varietat lingüística, aquesta seria la taula de salvació, l'única llengua comuna.

Ara bé, per ser justos, no podem discriminar la bella llengua de Cervantes, d'aquest procés modèlic de respecte democràtic pels parlars populars i autènticament genuïns. Que el castellà no és -ni de bon tros- un idioma amb menys variació dialectal que el català, ja ho sabem. Escoltem, sinó, com parla una persona de Sevilla, i comparem-ho amb com ho fa una de Logronyo, i això, sense esmentar els parlars d'ultramar , que -segons com- a un mexicà, potser ni l'entendríem, tot i que ningú no dubta que allò que parla és l'espanyol.

Hauran de decidir -per tant- en quina varietat castellana s'escriuran els documents oficials. Serà en el castellà de Madrid o en el de Burgos? Caldrà emprar els girs verbals propis dels santanderins, o convindran més els de Càceres o els de Salamanca? Quin accent haurà de fer servir el portaveu del govern? Serà més adient una fonètica cordovesa, o una de reminiscències murcianes?

Estic convençut que Don José Ramón Bauzá (en quina varietat castellana pronuncia el seu nom?) estarà plenament d'acord amb mi que no podem discriminar per raons de llengua. I així, si els xiquets de Formentera tenen dret a rebre ensenyament en la seua pròpia variant dialectal, els infants de Cartagena, de Fuenterrobles o de Jaraiz de la Vera no haurien de ser tractats amb menor deferència. Que no són -també- espanyols? No és això el que sostenen -amb l'exèrcit al darrere, quan cal- tots els coreligionaris d'aquest il·luminat de la política lingüística?

No crec que ell mateix puga defensar que els drets que reclama per a uns espanyols siguen distints dels que mereixen un altres. Així doncs, les editorials de llibres de text estan d'enhorabona: d'ara endavant hauran de publicar centenars d'edicions revisades de cada llibre; una per cada comarca, com a mínim, que repleguen perfectament la gran riquesa lingüística, perdó, volia dir varietalística, d'aquest gran país que és Bauzalàndia.  
 
 
2)

Vicent Sanchis

Una de les obsessions del PP i milícies annexes és la reivindicació de la “llibertat lingüística”. Concretada en l'àmbit educatiu, els pares trien l'idioma en què els seus fills han de rebre l'ensenyament. Vist des de fora, l'exigència té un sentit raonablement liberal. Vist des de dins, és un parany. Aquests senyors, en realitat, només defensen el predomini del castellà. D'acord amb la seva argumentació, el sistema ideal és el de línies de lliure opció; és a dir, el que aplica el govern valencià. Allà els pares poden triar llengua vehicular. Com els populars reivindiquen aquí. Però feta la llei, perpetrada la trampa. La Generalitat denega totes les peticions que li arriben, dins la llei, per crear més línies en català. I a més, ara ha proposat un nou sistema: el 33-33-33. És a dir, un terç de les classes en castellà, un altre en català i un darrer en anglès. Tothom sap que això és una argúcia per liquidar les línies valencianes i reservar el català per a les maries. Llibertat? Només quan els convé,
a aquests llibertins.
 
3)
 
Publicat en EL PUNT dilluns 18 d'octubre del 2010
 

Els “catalanistes” feliciten la presidenta de l'Acadèmia Valenciana

Figueres, en un pronunciament insòlit, va recordar a Morella que catalans i valencians “compartim” la mateixa llengua

La presidenta va instar a posar fi al conflicte lingüístic

El Bloc Nacionalista Valencià i Esquerra Unida, partits que tenen com a part substancial del seu ideari la defensa de la unitat del català al País Valencià, s'han congratulat de la intervenció de la presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ascensió Figueres, dissabte en la cloenda d'un curs a Morella, on va subratllar els lligams entre catalans i valencians en presència del director de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló.

“Aquest curs és un prova més de la línia d'aproximació de tot allò que ens uneix: dues cultures germanes, la catalana i la valenciana, amb els seus dos patrimonis propis i una llengua que compartim i enriquim amb la seua diversitat”, va afirmar Figueres en una intervenció recollida pel gabinet de premsa de l'Ajuntament de Morella.

La presidenta va afegir més tard: “Jornades com aquestes haurien de servir per a arraconar, d'una vegada per totes, qüestions que a un costat i un altre de l'Ebre ens han separat durant massa temps, més per una falta de compromís que per la voluntat de superar vells entrebancs lingüístics”.

La interrupció de la tradicional ambigüitat de l'AVL, i sobretot de Figueres, a l'hora de reconèixer la unitat lingüística ha servit el Bloc per a exigir la Generalitat Valenciana una declaració similar. “Ens alegra que des de la màxima instància lingüística valenciana es deixe clar aquest tema quan des de les files del PP, i per boca dels consellers del govern i del mateix president Camps, hem d'escoltar contínuament afirmacions com que nosaltres defenem una llengua diferent”, ha declarat Josep Maria Pañella, diputat de la formació nacionalista.

Per la seua banda, la coordinadora d'Esquerra Unida, Marga Sanz, s'ha pronunciat en termes anàlegs: “Les paraules de Figueres han de fer reflexionar el Consell, que contínuament enlaira la bandera de l'anticatalanisme, promou la separació i la diferència i arracona el valencià amb comportaments més propis d'una altra època on la nostra llengua estava perseguida”.

 
4)
 
Publicat en EL PUNT diumenge 10 d'octubre del 2010
Josep L. Pitarch

L'aparició d'un diccionari d'onomatopeies i d'interjeccions en català (Riera-Eures i Sanjaume), m'ha interessat i l'he comprat. En primer lloc perquè podia ser-me d'utilitat per a fer els encreuats que publique cada dia. Com sabem els qui ens hi dediquem, de tant en tant ens surten al pas paraules com “hop” (el que fa el cavallet al circ), o “hip” (hip, hip, hurra, el xofer no carbura), o “xit” (xit, calleu...) i ens desconcerta que no estiguen recollides als diccionaris. Evidentment, és que volem tenir garanties que no fem res que no siga adequat, ja que sabem que alguns mestres n'utilitzen com a eines didàctiques; moltes gràcies. Pense que aquest diccionari, amb les aportacions que fa, em resultarà molt útil, doncs.

Ah, però en segon lloc m'he entretingut també, i per curiositat, a buscar expressions i onomatopeies de caràcter sexual. No és que estiga obsessionat pel tema, a la meua edat, sinó que tinc la curiositat. El diccionari posa exemples de totes les accepcions, com fan els diccionaris, perquè quede ben clara la semàntica, però en aquest diccionari no n'hi han de caire sexual. Ni en el cas de “ai”, amb què expressem dolor físic, pena, tristesa, contrarietat, por, alegria, estranyesa, amenaça, angúnia, avorriment, etc., es fa cap al·lusió al sexe, a excepció, potser, de “ai, canvia de canal, que és molt desagradable això...”, que ves a saber el que volien dir; la resta d'exemples són insubstancials: “ai, ai, que et quedaràs sense postres”, “ai! cantes tan bé...”. Ni amb “oh”, amb què expressem sorpresa i admiració, compassió, tendresa, dolor, desil·lusió, pena, alegria, por, desaprovació o indignació: “oh, quin concert...”; “oh, que bé que hages vingut”; “oh, oh, oh! és indignant”, etc. Res de sexe. Ni amb “ui”, ni amb cap altra interjecció. Segons aquest llibre, per a referir-nos al sexe de manera explícita sols tenim el “nyaca-nyaca” per a copular i posa l'exemple: “Un bon sopar, nyaca-nyaca i a dormir”. Qualsevol que s'hi interesse pel tema sexual, doncs, pot pensar que en català no diem ni piu, quan follem.

Jo ja fa temps que havia observat que ni en vocabularis de l'argot de la delinqüència, ni en diccionaris d'expressions i frases fetes, ni en els diccionaris generals, tampoc no es recollien exemples de fornicacions catalanes, ni d'expressions sexuals explícites. Per exemple, no n'he trobat cap que reculla que tira més un pèl de figa que una maroma de barco (sic). Un vocabulari que podia haver estat una excepció, a la vista del títol tan graciós, és el Bocavulvari de Pep Vila, que no deixa de ser, però, un recull de versets, frases amb doble intenció i fins i tot jaculatòries. O siga que tot això em fa pensar que som uns primmirats de merda.

Amb tant de mirament, però, no normalitzarem res, perquè si volem una llengua normalitzada, ara que ja està definitivament normativitzada, haurem de fer-la útil per a tots els aspectes de la vida i, per tant, els qui es dediquen a fer compilacions i reculls orals, que finalment acaben en diccionaris, haurien de tindre en compte que tot això de la bragueta també existeix i que és important. L'Institut d'Estudis Catalans i a continuació l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, haurien, doncs, d'espavilar-se a revisar aquesta part del vocabulari secret i a fer-hi incorporacions.

Supose que, per fortuna, a l'hora de la veritat els escriptors més descarats, com Ferran Torrent o Quim Monzó, i els qui escriuen literatura eròtica, no es preocuparan massa pels diccionaris; però, alerta! perquè ho poden fer els correctors, que tot allò que no troben codificat ho rebutgen. Els diccionaris, que són un dels grans pilars de la normalització d'una llengua, són compilacions obertes, o han d'ésser-ho, on s'han d'anar encabint les paraules que no hi figuren, però que existeixen perquè les utilitzem oralment. Allò dels diccionaris censurats (autocensurats) tingué una explicació quan els feien persones tan circumspectes com mossèn Alcover, o el senyor Moll, o el senyor Fabra... Aleshores sí que es podia entendre tant de mirament, però ara, això ara no té cap sentit. Al pa, pa i al vi, vi.

 
5)
 
Publicat en EL PUNT dimecres 20 d'octubre del 2010

Una nit normal

Ferran Suay

Aquest és el qualificatiu que m'agradaria poder aplicar a l'excepcional Festa Estellés que vàrem viure a Gandia el passat divendres 15 d'octubre. L'acurat i elegant jardí interior del restaurant Santanjordi albergà una sèrie d'actuacions de professionals i afeccionats, que compartien diversos graus de destresa i idèntic mèrit, en aplicar-se a recitar paraules del gran poeta, agombolats ara i adés per la veu càlida d'Andreu Valor i la guitarra màgica d'Eduardo 'Tata' Bates.

Jo somiava a voltes un país educat, amb uns dirigents dignes, cultes, normals. Unes institucions que, tal com ho fan els seus homòlegs d'altres països, honorarien les seues figures històriques i homenatjarien els seus savis. Tindríem pobles i ciutats amb places destacades i carrers principals retolats en memòria dels personatges influents de la nostra història i de la nostra literatura. N'hi hauria per al general Basset, perquè les armes sempre han tingut un paper en la història, i també per als artistes antics de la ploma com en Joanot Martorell (el carreronet de València que li és dedicat porta el nom de 'Juan Martorell'). També n'hi hauria, però, per als mestres moderns que com Vicent Andrés Estellés, Manuel Sanchis Guarner o Joan Fuster han escrit —en el segle XX— planes destacades de la poesia i el pensament universals.

El nostre país és diferent. Els successius directors de sucursal que hem tingut al capdavant del govern autonòmic s'han estimat més de dedicar els indrets urbans més destacats a artistes i pensadors forasters, quan no a personatges que tenen com a únic mèrit haver nascut en una determinada família de sang més o menys blavosa i facultats mentals més o menys dubtoses. És així com Jacinto Benavente, Machado o Lope de Vega mereixen més atenció que els nostres escriptors. I és així, sobretot, com els autors que no han escrit mai al seu gust (eren gent intel·ligent i capacitada: no necessitaven llepar els peus dels sàtrapes), han merescut la seua més absoluta indiferència, i fins i tot l'ocultació sistemàtica de la seua obra. Com si en comptes de noms de què enorgullir-nos, foren empestats que ens hagueren d'avergonyir.

Tot el contrari és el que vam viure a Gandia, amb una gent legítimament orgullosa de ser qui és. Una gent que sap que no som superiors a cap altre poble, de la mateixa manera que saben que tampoc no som inferiors. Unes persones que creuen —i ho diuen— que ser valencians és tan digne com ser qualsevol altra cosa, i que no hi ha cap motiu per avergonyir-se'n i ocultar-ho, com ho fan sistemàticament els que manen. Unes persones que van llegir, recitar o declamar les paraules del mestre de Burjassot com allò que són: or pur, essència indiscutible del bo i millor que té el geni d'un poble, de qualsevol poble: la seua llengua.

 
6)
 
 

 
 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com