InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
[10.400
membres]
Butlletí número 376 (dijous 21/10/2010) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
1) XXVIIIè PREMI DE POESIA MANUEL
RODRÍGUEZ MARTÍNEZ - CIUTAT D'ALCOI
4) 30 anys de Premi
Enric Valor durant l'any d'homenatge a l'autor de
Castalla
6) Presentació del
llibre 'Des de la trinxera lingüística. Articles 2003-2009' de Francesc de P.
Burguera
7) Conferència d'Encarna
Sant-Celoni
8) Notícies de
Valencianisme.com
1)
XXVIIIè PREMI DE POESIA MANUEL
RODRÍGUEZ MARTÍNEZ - CIUTAT
D'ALCOI
Bases
1. Hi podran concórrer treballs poètics, en qualssevol
modalitats, escrits en llengua catalana.
2. L’extensió de les obres, que hauran de ser originals i
inèdites, no serà menor de 400 versos ni inferior, en d’altres casos, a la d’un
volum normal de poesia. No hi podran concursar obres guardonades en d’altres
certàmens.
3. Els originals, per quintuplicat i en òptimes condicions de
lectura, faran constar nom, adreça postal, correu electrònic i telèfon de
l’autor/a. L’ús de pseudònims es regirà per l’habitual sistema de plica, a
l’interior de la qual hom consignarà les dades completes de la persona
interessada.
4. Els treballs hauran de ser tramesos, abans del 31 de
desembre de 2010, a AMICS DE JOAN VALLS, Pintor Salvador Abril 11, 11ª, 46005
València. Els manuscrits de les obres no guardonades podran ser recuperats dins
el termini de dos mesos a comptar des del lliurament del premi sol·licitant-ne
la devolució contra reemborsament. Passat aquest termini els originals seran
destruïts per a la seua conversió en paper reciclat.
5. S’hi estableix un únic premi, indivisible, de 1.500 euros.
El premi, tanmateix, podrà ser declarat desert si les obres presentades no
reuneixen, a parer del jurat, mèrits suficients o no s’ajusten a les condicions
de la convocatòria. El jurat podrà fer mencions honorífiques de l’obra o obres
finalistes.
6. El treball que en resultés guanyador serà publicat dins la
col·lecció Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes.
7. El jurat serà integrat per Eduard Marco i Escamilla, Manel
Marí, Francesc Rodrigo, Josep Mir i Manel Rodríguez-Castelló.
8. L’acte públic d’adjudicació del premi tindrà lloc a la
ciutat d’Alcoi el dissabte 12 de març de 2011, en el transcurs d’un acte públic
on es lliuraran també els XVII Premis Joan Valls i Jordà Per l’Ús i Promoció del
Català.
A la ciutat d’Alcoi, 9 d'octubre de 2009. Diada Nacional
del País Valencià.
Article publicat a La Veu de Benicarló, núm. 753 (8 d'octubre de
2010)
Carles
Lluch Fernández
Vaig amb els meus fills a la
Biblioteca Municipal, i ens passem una estona remirant llibres de la secció
dedicada als primers lectors. Me n'adono que són molts més els llibres en
castellà que en valencià. En arribar-nos al taulell de préstec, li ho comento al
bibliotecari de torn. Em respon amb vaguetats que no m'acaben de convéncer. Tot
sovint m'arriben catàlegs d'editorials valencianes i catalanes amb col·leccions
de llibres infantils, i no en veig gairebé cap a la biblioteca.
No són
els únics, els xiquets, amb més oferta en castellà. En la secció de novel·la per
a adults, el greuge comparatiu és encara més gran. No només és difícil trobar
algunes de les millors novel·les publicades en català, sinó que si vols algun
dels llibres d'autor internacional, no trobes les traduccions en la nostra
llengua: has d'anar a petar al castellà tant si vols com no (em va passar a mi
eixe dia).
És incomprensible, pel que fa a la secció infantil de la
biblioteca, que el valencià tinga una posició secundària. La pràctica totalitat
dels xiquets de Benicarló aprenen a llegir i escriure en valencià, i resulta que
quan aquests mateixos xiquets van a la biblioteca troben molts més llibres en
castellà. Una incoherència pedagògica, fins i tot. Ja fa un temps que en el
nostre poble l'educació sembla anar per una banda i la realitat del carrer per
una altra. A l'escola, valencià, però fora, una diglòssia desaforada, un
predomini incontestable del castellà. Què estem ensenyant als nostres fills? Que
el valencià no serveix per a res en la vida real? O encara: que el que s'ensenya
en l'escola no té utilitat pràctica al carrer?
Però és encara més trist
si tenim en compte el panorama general de la biblioteca i que aquesta du el nom
de l'enyorat Manel Garcia Grau. En el lloc que el poble que el va veure nàixer
li ha dedicat, la presència de la llengua de Garcia Grau, aquella en què va
escriure tots els llibres i a la qual va dedicar tantes energies, és purament
testimonial. Fins i tot folklòrica: el valencià és apte per a llegir els autors
de la terreta (no tots), però no val per a la lectura de les grans obres de la
literatura mundial, ni tan sols per als best-sellers. I com més va, més s'aprofundeix
la discriminació: mireu el butlletí de novetats que hi ha sobre el taulell, o
consulteu-lo a la plana web de l'Ajuntament. La majoria de novetats són, de
manera aplastant, mes rera mes, en castellà.
No culpo, en absolut, els
professionals que treballen a la biblioteca, que fan molt bé la seua feina. No
sé qui n'és el responsable, i és possible que tot plegat siga inconscient. Però
cal una reflexió a fons i situar el valencià, com a mínim, en pla d'igualtat amb
el castellà. I no em val l'argument que la gent llegeix més en castellà. Donem
primer les dues opcions, si no juguem la partida amb desavantatge. A més, és una
qüestió d'educació social. Si el valencià tinguera una situació normal en la
biblioteca, això acabaria fent que la gent s'acostumara a percebre'l i llegir-lo
de manera normal. Només així la biblioteca de Benicarló faria honor a la
trajectòria i la significació d'aquell escriptor del qual va prendre el nom.
3)
Publicat en VILAWEB dimarts
19 d'octubre del 2010
Mai abans s'havia tombat una ILP abans de
passar pel congrés · La mesa demana a l'executiu espanyol que argumenti millor
la decisió · Ara el procés de la ILP continua marxa
La mesa del congrés ha demanat
explicacions al govern espanyol per haver denegat la tramitació de la Iniciativa
Legislativa Popular (ILP) Televisió Sense Fronteres que
havia de garantir les emissions de TV3 al País Valencià. De fet, era la primera
volta que una ILP era tombada abans de passar pel congrés. Amb aquesta decisió
el procés continua en marxa. El coordinador d'ACPV, Toni Gisbert, trobava
sorprenent que l'argument del govern espanyol fos econòmic i remarcava que no hi
havia pas objecció jurídica ni tècnica.
El govern espanyol al·legava que 'no presta conformitat a la
seva tramitació' perquè l'aprovació de la ILP 'tindria com a conseqüència un
augment dels crèdits pressupostaris'. Acció Cultural havia presentat al congrés
espanyol 650.000 signatures favorables a la ILP, que necessitava un mínim de
500.000 firmes vàlides per tirar endavant. És la primera vegada a la història
que el govern espanyol impedia que una ILP amb les signatures requerides arribés
al congrés. Segons fonts de la Moncloa, la mesura obligaria a la creació d'un
nou múltiplex, perquè la ILP, afirmen, pretenia utilitzar un espai de banda
ampla que l'executiu preveu destinar a la televisió per a mòbils, l'anomenat
divident digital. Les mateixes fonts van voler remarcar que el veto no era a les
emissions de TV3 al País Valencià, perquè es podrien fer realitat si el govern
de Francisco Camps s'avingués a signar un conveni amb la Generalitat. Per
contra, apunten, si s'arribés a aprovar la ILP obligaria l'estat a crear un nou
múltiplex, perquè l'ample de banda que reclama està reservat a la televisió per
a mòbils.
Ara, però, el procés de la ILP no queda interromput i continua
en marxa mentre la mesa del congrés demana explicacions al govern espanyol. La
mesa està formada pel president del congrés, quatre vice-presidents i quatre
secretaris escollits pel ple. Actualment, l'integren el president José Bono
(PSOE); els vice-presidents Teresa Cunillera (PSC-PSOE), Ana Pastor (PP), Jorge
Fernández (PP) i Jordi Jané (CiU); i els secretaris Jaime Javier Barrero (PSOE),
Francisco Ramón Beloki (PNB), Juan Ignacio Gil (PP) i María Teresa Villalobos
(PP).
Per part d'Acció Cultural, Toni Gisbert havia declarat avui al
matí a VilaWeb: 'Hi ha una certa sorpresa perquè políticament tot sembla que
anava bé, i no sembla que es qüestioni la ILP des d'un punt de vista tècnic o
jurídic, sinó econòmic. Es tracta d'una decisió política greu, perquè al darrere
hi ha un suport ciutadà molt important, al qual es dóna l'esquena'.
Crítiques de Compromís, d'ERPV i del
Bloc
També hi ha hagut crítiques de partits
a la negativa del govern espanyol a tramitar la ILP. El síndic de Compromís,
Enric Morera, l'ha criticada: 'És lamentable que el govern socialista s’escude
en qüestions econòmiques per a refusar la ILP i no permetre ni tan sols que
arribe a ser debatuda al Congrés. És una excusa molt poc consistent perquè açò
no necessita cap inversió desmesurada, és tracta de tindre voluntat política per
a garantir les emissions de TV3 al País Valencià, una voluntat, que com s’ha
comprovat el govern de Rodríquez Zapatero no té'.
Esquerra
també troba que l'argument econòmic esgrimit pel govern espanyol és una excusa
per amagar la manca de voluntat política. 'Es tracta de pretextos tècnics que
demostren una falta de voluntat política i que, com a conseqüència, deixen sense
veu a més de mig milió de persones', segons el president d'Esquerra Republicana
del País Valencià, Agustí Cerdà.
També s'hi ha pronunciat el diputat
del PSM pel Bloc per Mallorca Antoni Alorda, que
considera la decisió del govern espanyol 'una aberració, un despropòsit i un
insult als ciutadans que han avalat la ILP'. A més, considera que l'argument
econòmic que ha donat l'executiu 'no se sosté perquè el cost econòmic que es
derivaria de l'aplicació d'aquesta ILP és perfectament assumible per a
l'estat'.
4)
30 anys de Premi
Enric Valor durant l'any d'homenatge a l'autor de
Castalla
Enguany fa 10 anys de la mort d'un dels escriptors més importants del
nostre País, Enric Valor. L'Acadèmia
Valenciana de la Llengua ha volgut homenatjar-lo declarant el 2010 Any Enric
Valor. Però no només
aixó.
Enguany es celebra la 30ª edició del Premi
de narrativa juvenil, que porta el seu nom. L'any passat el guanyador va ser
Joan Pla, amb La maledicció del graal càtar.
El dia 31 d'aquest mes s'acaba el termini de
presentació de les obres aspirants al premi, que es lliurarà el pròxim 18 de
desembre a Picanya.
El premi consiteix en 6000 euros, un gravat
de Rafael Armengol i la publicació de l'obra a Edicions del
Bullent.
Aquest any el jurat està format per Vicent
Gil, Rosa Seser, Pilar Puchades, l'editora Núria Sendra, i el guanyador de l'any
passat, Joan Pla.
Les obres aspirants, hauran d'enviar-les per
correu ordinari a Edicions del Bullent.
5)
Tot és a punt perquè vegi la llum 'El Futur', el que serà el
primer diari gratuït que 'parlarà català'. El paper i les noves tecnologies
seran les eines per fer un projecte periodístic que aposta per 'la llengua
catalana, la pluralitat, la cultura i la mirada crítica'.
A prop del naixement del nou diari en català ARA i de la
versió en català de La Vanguardia, un nou mitjà apareix en el panorama de la
premsa catalana. Es tracta de “El Futur”, el que serà el primer diari gratuït en
format paper fet i pensat en català.
De moment el mitjà encara no s'ha
posat en marxa, però ja es pot seguir l'última hora d'aquest nou projecte a
través de la seva web i dels perfils que el nou diari té a les xarxes socials
Facebook i Twitter.
I és que les noves tecnologies i la xarxa 2.0 és un
dels puntals que el nou mitjà vol potenciar. “Volem que El Futur sigui un diari
2.0, perquè tots vosaltres sereu els que decidireu la portada de cada número,
així com les principals notícies que creieu que mereixen sortit a l'edició en
paper. Sereu una part fonamental de l'equip de redacció”, diu l'equip impulsor
del diari en la seva pàgina web.
En l'escrit de benvinguda que es pot
trobar a la pàgina de “El Futur”, també s'hi pot llegir que la proximitat, la
llengua catalana, el protagonisme del lector, la pluralitat, la xarxa, la
cultura, la interacció, les noves tecnologies i la mirada crítica seran els
fonaments del primer diari gratuït català.
N.de la R.
En efecte, són dies de vins i de roses per a la
premsa catalana. Mai com ara no s' havia fet tant en tan poc temps. El 28 N, dia
de les eleccions, sortirà al carrer el nou diari en paper "Ara". Per al febrer,
tindrem l'edició en català de "La Vanguardia", llargament esperada per molta
gent. Aquest diari vol tenir una versió catalana més acurada que la de "El
Periódico"especialment pel que fa als titulars i a la portada. I ara ens arriba
"El futur", el primer diari gratuït en català que vol distribuir-se
arribarà a tot Catalunya. Avui podem respirar amb els pulmons més plens que mai.
Com diu Llach, cal que neixin flors a cada instant. Per molts
anys!
6)
Presentació del llibre 'Des de la trinxera lingüística. Articles
2003-2009' de Francesc de P.
Burguera
Divendres, 22 d'octubre
Saló
de plens de l'Ajuntament de Sueca
Plaça de l'Ajuntament, 17. Sueca
Hi
intervenen:
Francesc de P. Burguera, l'autor
Josep Lluís Barona, president
de Valencians pel Canvi
Joan Baldoví, alcalde de
Sueca.
Organitza:
Fundació Valencianista i Demòcrata Josep Lluís
Blasco
Conferència d'Encarna
Sant-Celoni
El 22 d'octubre del 2010 a les 20.00 h, a la biblioteca de Manuel,
ENCARNA SANT-CELONI i VERGER parlarà sobre EL COMPROMÍS PER LA
LLENGUA.
PRESENTARÀ L’ACTE L’ESCRIPTOR JOSEP
LOZANO
CARMEN MOSCARDÓ ENS INTERPRETARÀ UNES CANÇONS DE
BRESSOL
Es presentarà el llibre “AL COR, LA
QUIMERETA” (Tabarca, 2ª ed. 2009), d'Encarna Sant-Celoni
“Al cor, la quimereta”
és un llibre fruit d’emocions contingudes, i també de l’amor i del compromís. De
l’amor envers la mare, malaguanyada, i del compromís envers una llengua, una
cultura i una història, en majúscules, sense les quals aquest xicotet gran país
que habitem i que ens corprén no seria com és. Cadascuna de les seqüències de la
novel·la –plena a vessar de locucions i frases fetes– tenen com a colofó una
cobla que les resumeix i que palesa el gust de l’autora per les tradicions i pel
saber popular valencians.
Encarna Sant-Celoni i Verger (1959), oriünda
de Tavernes de la Valldigna, la Safor, i veïna d'Alboraia, l'Horta, treballa de
traductora-correctora a la Generalitat Valenciana des de 1992. D'obra pròpia,
fins ara ha publicat dues novel·les, dos reculls de contes, algunes narracions
soltes i quatre llibres de poesia; ha cotraduït obra de dues poetes daneses
(Anne Marie Dinesen i Tove Ditlevsen), ha versionat el poema èpic finlandés, la
Kalevala d'Elias Lönnrot, ha participat en nombrosos homenatges i llibres
col·lectius de poesia, i és autora de l'antologia Eròtiques i
despentinades.
Pel que fa a la prosa, ha guanyat diversos guardons del País
Valencià; entre d'altres el Ciutat de Cullera, amb Dotze contes i una nota
necrològica; el Joanot Martorell, amb Siamangorina, o el Vila de Puçol, amb
Guarda't dels jocs del destí, i va quedar finalista del Ciutat de Torrent, amb
Al cor, la quimereta. A més a més, és coautora de dos llibres de llengua i ha
rebut una subvenció de la Institució de les Lletres Catalanes per a la traducció
d'Els mil i un quarts d'hora, de T. S. Gueullette.
8)
-----------------------------
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge
als vostres coneguts a fi que l’existència del nou butlletí InfoMigjorn siga
coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la
llengua catalana.