InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 375 (dimecres 20/10/2010) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Eugeni S. Reig - Manescal, menescal, merescal i mariscal
 
2) Víctor Pàmies determina, a través d'una enquesta feta per Internet, els refranys més populars de la llengua catalana
 
3) Albert Pla Nualart - Català a la terrasseta (26 i 27 de setembre)
 
 
 
 
7) Seminari: Jurisprudències constitucionals en matèria lingüística: princpis i criteris
 
 
 
 
 
1)
 
Publicat en EL PUNT dilluns 4 d'octubre del 2010
 
 

Manescal, menescal, merescal i mariscal

 

 

Eugeni S. Reig

 

Les paraules manescal, menescal i merescal signifiquen 'el qui té per ofici curar les malalties dels animals'. Totes aquestes variants formals són d'origen fràncic, antiga llengua germànica parlada pels francs. A Alcoi i altres llocs del migjorn valencià s'usa la variant merescal, amb conservació de la r etimològica. En tots els altres parlars valencians s'utilitza la variant menescal.

Un bon exemple d'eixa variant el tenim en els versos següents que trobem en l'obra A l'ombra del campanar del poeta castellonenc Bernat Artola:

Al senyor veterinari

tots li diuen menescal

i és el cas que li sap mal

puix li pareix ordinari,

perquè ell és de capital.

La grafia manescal és l'única que apareix en el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (1a i 2a edicions), en el Gran diccionari de la llengua catalana de la Fundació Enciclopèdia Catalana i en el Diccionari Valencià, editat conjuntament per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, la Generalitat Valenciana i editorial Bromera. Cal aclarir que tots els parlars catalans que no neutralitzen les aa i les ee àtones pronuncien aquest vocable amb una e ben clara. La grafia manescal és més fidel al seu origen etimològic, però no reflectix en absolut la pronúncia real del mot. L'Institut d'Estudis Catalans hauria de plantejar-se molt seriosament modificar la grafia d'aquesta paraula. El Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua arreplega menescal com a forma principal i manescal com a secundària. Supose que el Diccionari Normatiu del Valencià de l'AVL actuarà de la mateixa manera.

Pel que fa a l'etimologia del vocable en qüestió, en el Gran diccionari de la llengua catalana de l'Enciclopèdia trobem: «1197; alteració de l'ant. marescal, del germ. fràncic *marhskalk 'cavallerís major', comp. de marh 'cavall' i skalk 'servidor'; mot germà de l'oc. ant. marescal 'cap militar; veterinari' i el fr. maréchal 'mariscal'». En efecte, en la cort de Carlemany (darreries del segle viii, primeries del ix), en la qual es parlava fràncic, el marhskalk era el cavallerís major, càrrec molt important. La paraula, després, prengué el significat de 'el qui cura les malalties dels cavalls' i, més avant, passà a significar 'el qui cura les malalties dels animals'. Ja en plena edat mitjana la paraula s'usà per a denominar alts càrrecs militars. Del francés maréchal va passar, en el segle xv, al castellà i al català amb la forma mariscal.

 

2)
 
Víctor Pàmies determina, a través d'una enquesta feta per Internet, els refranys més populars de la llengua catalana
 
Víctor Pàmies, lingüista especialitzat en paremiologia, va fer una crida al març des del seu blog, Raons que rimen, per intentar determinar quins són els refranys que tenen més vitalitat actualment en català. Sis mesos després ha enllestit el seu estudi i ens ofereix els resultats.
 
«Tenim dades en paper sobre refranys i frases fetes, però no hi ha estudis que demostrin la vitalitat actual del refranyer català». Víctor Pàmies, lingüista barceloní que viu a Vallromanes (Vallès Oriental) des del 1999, ha volgut determinar quin és l'ús actual dels refranys catalans i per això al març d'aquest any va iniciar la recollida de dades a través d'una senzilla enquesta plantejada des del seu blog personal, Raons que rimen (http://vpamies.blogspot.com). Demanava que les persones interessades en participar en l'estudi li enviessin al seu correu electrònic particular (per no condicionar la tria d'altres participants) els 10 primers refranys catalans que li vinguessin al cap i que especifiquessin les seves arrels i influències dialectals (on havien viscut majoritàriament).
 
Amb aquestes dades, per Sant Joan, ja havia recollit més de 1.200 enquestes d'arreu dels territoris dels Països Catalans. I ara, entre l'1 i el 10 d'octubre ha ofert, en ordre invers, el rànquing de classificació dels refranys triats pels enquestats.
 
Així, amb un percentatge superior al 33% (una de cada tres persones), ha sortit en primera posició el refrany “Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era”, seguit de dos refranys també prou coneguts: “Al maig cada dia un raig” (segon, amb un 26% de vots) i “No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat” (tercer, amb un 25% de vots, un de cada quatre).
 
Altres refranys d'aquest rànquing són, empatats en quart lloc, “Març, marçot, mata a la vella a la vora del foc” i “A la taula i al llit al primer crit”, amb 295 vots, un 24,5%.
 
Pàmies ha intentat treballar amb una mostra equilibrada de tots els territoris de parla catalana, cosa que li permetrà oferir també uns resultats diferenciats per les principals zones dialectals. Així, no sorprèn que els refranys més votats al Principat difereixin dels triats al País Valencià o a les Illes, per exemple.
 
“Qui no vulgui pols que no vagi a l'era” surt tan ben classificat perquè és un refrany amb tradició a tot el territori, que ha sortit molt ben valorat en totes les zones dialectals. Però al País Valencià s'han enlairat a les primeres posicions refranys com “Cel a borreguets, aigua a canterets”, “No deixes les sendes velles per les novelles” o “Li diu el mort al degollat: qui t'ha fet eixe forat?”. I a les Illes destaquen com a refranys més propis en el rànquing “S'ase va dir orellut a n'es porc”, “Qui barata es cap es grata” o “Qui dia passa, any empeny”.
 
Altres dades destacables d'aquest estudi és que s'han pogut classificar 2.341 refranys diferents, entre els més de 12.000 enviats, i que només 18 refranys han rebut més de 100 vots. Gairebé 1.500 refranys els ha dit una única persona.
 
Víctor Pàmies, un cop publicada la llista dels 10 refranys del Top ten de refranys populars seguirà oferint altres dades d'interès, sobre percentatges d'ús, sobre procedència dels refranys triats o sobre les diverses temàtiques apuntades pels refranys rebuts. Com deia en la presentació dels resultats de l'estudi, “tot just és la punta de l'iceberg de tota l'anàlisi posterior que caldrà fer amb aquestes dades tan valuoses”.
 
Aquest paremiòleg, com  a ell li agrada que el presentin, porta estudiant la paremiologia, la ciència que estudia els refranys, des de fa més de 15 anys. Això li ha permès bastir una base de dades pròpia amb més de 350.000 peces lèxiques, basada tant en fonts escrites com orals i amb informacions ben concretes i diverses. Així mateix disposa d'una biblioteca personal amb més de 500 exemplars sobre la temàtica dels refranys.
 
És el mantenidor del portal sobre paremiologia catalana Refranys.com i manté a Internet una dotzena de blogs especialitzats (un refranyer català-castellà, un refranyer temàtic, un vocabulari de paremiologia, una biblioteca paremiològica, un diccionari de citacions, l'explicació de l'etimologia de les dites, etc.).
 
Pàmies aposta per oferir tots aquests materials a través d'Internet: “Els refranys neixen a l'oralitat, en una societat gairebé analfabeta. Posteriorment tot aquest coneixement passa als llibres, en diccionaris o refranyers ben diversos. I ara som davant el repte de fer-los passar a la pantalla, a la xarxa Internet, des d'on la seva consulta i actualització és més senzilla i eficaç i on el concepte de la tasca col·laborativa pren forma i una dimensió inesperada”.
 
3)
 
Català a la terrasseta
(26 i 27 de setembre)

Albert Pla Nualart / Filòleg
 

Article publicat en el diari AVUI, pàgina 31, diumenge 26 de setembre del 2010

Per no ‘agobiar-se'

La reincorporació a la feina és com un pes que ens cau al damunt. La lleugera roba d'estiu es va fent gruixuda i el dia es va escurçant fins que el canvi d'horari ens amputa les vesprades. I tot plegat fa que ens agobiem. Però agobiarse és un verb castellà que ve de giba, en català gep o gepa. Treballa, doncs, amb la metàfora del cos encorbat per una càrrega. I el seu triomf en català amenaça d'enviar a les golfes dels trastos inútils tot de verbs que fins ara ens havien estalviat aquest agòbio. Mirarem de recuperar-los. Ens pot agobiar un excés de roba o un excés d'atencions, i llavors diem que ens engavanya, que ve de gavany, un gruixut capot amb mànigues. Ens pot agobiar un bar sorollós o algú que no calla. Per a aquest sentit tenim atabalar, i és que el tabal o timbal acaba fent perdre la paciència a un sant. Ens pot agobiar un mal rotllo a la feina. I llavors estem angoixats, que comporta idea d'opressió per falta d'espai. Angoixa ve d'angustus, que vol dir estret. Però quan l'angoixa ens ensorra quedem aclaparats, colgats per un munt de pedres, que d'aquí deriva clapa. Mentre que l'angoixat va tirant, l'aclaparat és incapaç de fer res de bo. Ja veieu, doncs, que agobiar, a més de ser castellà, funciona com un comodí que ens empobreix la llengua i els sentiments. Espero que tenint un paraula més exacta per definir el que us passa pugueu combatre millor l'engavany, l'atabalamenta, l'angoixa i l'aclaparament.


Article publicat en el diari AVUI, pàgina 19, dilluns 21 de setembre del 2010

“Com puc negar-m'hi!”
 
Sento que diu algú quan un amic molt íntim li demana un favor. Sembla, però, que com no és, o no era, tan dúctil com como. Per exemple, el sentit condicional que té a “Com no vinguis, et mato!” no és normatiu, tot i estar força arrelat. Normativament hem de dir “Si no véns, et mato”. I és un castellanisme clar dir “Com has trigat tant?” en lloc de “Com és que has trigat tant?”. Semblantment, “Com vols que m'hi negui!” és més genuí que “Com puc negar-m'hi!”. Ara bé: “Com m'hi puc negar?” és correctíssim si ens preguntem de quina manera ens podem negar a fer una cosa. Sobre la base d'aquesta pregunta, formulada retòricament, el castellà ha arribat al sentit d'obligació moral. I ens ha empès a fer el mateix. Quan la interferència és tan subtil, costa molt posar-hi una trinxera. Dit d'una altra manera: quan la gran majoria de parlants ja no perceben res estrany en una forma, potser és millor per a la salut social de la llengua deixar de condemnar-la. El “com no!” volent dir “esclar!” s'ha de combatre i corregir, perquè a molts catalans encara ens fa mal a l'orella, i el mateix diria de “Com has trigat tant?”. Els altres exemples, en canvi, se situen en la zona grisa en què la interferència es confon amb l'evolució, per més que sigui una evolució condicionada. I és per això que a molts ens sembla tan difícil, per no dir impossible, que puguem evitar un gradual acostament al castellà sense modificar l'actual marc sociolingüístic.

4)
 
Publicat a

Més de la meitat dels immigrats no parlen ni una mica el català

Només el 42% dels estrangers entenen el català i l'11% el parlen bé

La majoria conserven a casa la llengua pròpia, i on parlen més català és als centres d'estudis

El 90% se senten ben acollits, segons un estudi

Sònia Pau
 
Es pot viure a Catalunya sense parlar el català i pràcticament també sense entendre'l. És la impressió que es té si s'analitzen les conclusions de l'estudi La percepció de la realitat social i política de Catalunya dels ciutadans d'origen estranger, elaborat per la Fundació ACSAR, en què el 55,3% dels enquestats declaren que no parlen el català i gairebé el 20% admeten que ni tan sols l'entenen. L'enquesta, presentada ahir en les Jornades sobre polítiques locals de diversitat i ciutadania, es va fer a partir de 800 entrevistes a persones nascudes a l'estranger que van arribar a Catalunya entre el 1999 i el 2007.

L'estudi fa un retrat general del col·lectiu i destaca, per exemple, que són persones joves, amb un grau de formació entre baix i mitjà, majoritàriament creients (89,3%) i sobretot preocupats per l'atur, la crisi i l'habitatge. Pel que fa al sentiment de pertinença, amb el que se senten més identificats és, primerament, amb el municipi on resideixen (76%); després amb l'Estat espanyol (56%); i, en tercer lloc, amb Catalunya. De totes maneres, malgrat la llunyania, el territori amb què més se senten vinculats és el del seu país d'origen (87,4%).

Paral·lelament al que se sol interpretar com una certa enyorança, nou de cada deu se senten bastant o molt acollits per la societat catalana i estan bastant o molt satisfets del tracte que reben per part dels autòctons.

Pel que fa a la relació amb els autòctons, els americans i europeus asseguren que, habitualment, al seu voltant, hi tenen tant compatriotes com catalans d'origen. En canvi, els africans i asiàtics, majoritàriament, només es relacionen amb persones del seu país.

Àrab, romanès i berber

L'estudi demostra que el castellà és la llengua dominant en tots els àmbits de la seva vida diària. Una explicació és que 4 de cada 10 dels entrevistats és originari de l'Amèrica del Sud, sobretot de l'Equador, Bolívia, Colòmbia, el Perú i l'Argentina. A casa, quan són amb la família, la majoria conserven la llengua del país d'origen i, si bé el 54% parlen en castellà, en el rànquing hi surten l'àrab (17%), el romanès (8,7%), el berber (5%), el xinès (3,8%), el panjabi (3,4%) i l'urdú (2,9%).

La conclusió és que el català és minoritari a tot arreu, excepte en els centres d'estudi. Té una presència gairebé residual entre els immigrats quan treballen (només l'11,6% declaren que la llengua habitual en l'àmbit de la feina és la catalana), però encara menys quan es relacionen amb els amics (6,6%) i sobretot a casa (3,7%). On el català té més presència en el col·lectiu immigrat és en els centres d'estudis, on el percentatge de freqüència d'ús puja al 47%.

L'estudi de la Fundació ACSAR constata dades conegudes, ja que fa dos anys l'informe Les condicions de vida de la població immigrada, de la Fundació Jaume Bofill i l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona ja va arribar a conclusions semblants: el 19,8% d'enquestats no entenia el català, i el 54,7% l'entenia però no el parlava.

Set de cada deu immigrants no tenen previst tornar-se'n

La majoria dels immigrants que s'han instal·lat a Catalunya (1,2 milions de persones a data 1 de gener del 2010) han vingut per quedar-s'hi. Set de cada deu enquestats de l'estudi La percepció de la realitat social i política de Catalunya dels ciutadans d'origen estranger expliquen que, per ara, no tenen cap intenció de tornar al país d'origen, i un 12% expressen clarament el desig de tornar-se'n'hi. També és prou significatiu que, segons les dades, més de vuit de cada deu tenen clar que, vista l'experiència, repetirien el projecte migratori. Per orígens, els argentins (85,5%) i els peruans (81%) són els que es decanten més per quedar-se a Catalunya i, els romanesos (52%) i xinesos (57%), els que menys.

La decisió de quedar-se està relacionada amb com els va l'estada: el 72% de peruans i el 55% d'argentins valoren bé o molt bé com els han anat les coses personalment durant l'últim any.

En general, al 40% dels enquestats, la nova vida a Catalunya els satisfà, però n'hi ha un 10% que asseguren que els va “molt malament” i un 23%, que els va “malament”. La principal preocupació personal és la crisi econòmica (55%), seguida de l'atur (53%), l'habitatge (33%) i l'obtenció o renovació dels permisos de residència o de treball (20,6%).
 
5)
 
Publicat a
http://avui.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/314801-i-ara-si-a-laparador.html
 

I ara sí, a l'aparador

La literatura catalana frega el centenar de traduccions anuals arran de l'impuls que va significar ser la convidada d'honor de la Fira del Llibre de Frankfurt

Frankfurt, any III. És clar que la Fira del Llibre d'aquesta ciutat alemanya marca un punt d'inflexió en la promoció de la literatura catalana. Un trienni després que la catalana fos la cultura convidada a la reunió literària més important del món, la visibilitat que ha aconseguit el llibre en català ha agafat una dimensió impactant. Gràcies a Frankfurt 2007, països amb una llengua tan potent com ara els Estats Units i també tan llunyans com ara el Japó s'han decidit a traduir escriptors en català. “L'any 2007 va ser el de la visibilitat: fins llavors, els llibres en català estaven a les prestatgeries, ara són a l'aparador”, metaforitza el director de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló, durant la visita a la fira, que va començar dimecres i es va allargar fins ahir, dia 10.

No és l'única metàfora que serveix per fer balanç dels rèdits de Frankfurt, però, abans, convindria objectivar-lo amb dades: el 2003, el Llull va subvencionar la traducció de 44 obres catalanes arreu del món. Un any més tard, quan ja se sabia que Catalunya seria la convidada a Frankfurt el 2007, se'n van finançar 62; al 2005, 81; al 2006, 2007 i 2008, 82, i el 2009, 92. “En altres països, com ara Portugal, Grècia i Hongria el volum de traduccions l'any després de ser convidats a Frankfurt va minvar; en el nostre cas ha pujat”, exposa Carles Torner, cap de l'àrea d'humanitats i ciències del Llull, mentre s'entusiasma amb “l'efecte dominó de Frankfurt”. “Alemanya és un referent per a molts altres països: a partir de veure publicats en alemany llibres catalans, a llocs com ara la Gran Bretanya i els EUA, que tenen un mercat tan selecte i atractiu, s'han començat a interessar per llegir en anglès els escriptors catalans”, segons destaca Torner. “Aquest any tot fa pensar que es mantindrà o tornarà a créixer el nombre de traduccions”, apunta Ernest Folch, president de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana.

“Estem lluny de normalitzar-nos”, puntualitza Antoni Comas, president del Gremi d'Editors de Catalunya. “El 2007 ens va donar un gran ressò, però vam desaprofitar l'ocasió de donar-nos a conèixer com a grans empreses editorials que publiquem en qualsevol idioma”, opina.

I tornem a les metàfores. “No hem fet el cim; el negoci editorial és molt difícil, i més tenint en compte que a Catalunya l'índex de lectura no és tan alt com en altres països”, segons Comas. “No podem estar eufòrics ni entenem que Frankfurt 2007 fos la porta definitiva cap al cel”, diu. “Va ser una plataforma per entrar en l'imaginari d'altres idiomes, però pel volum de creativitat que tenen els autors catalans podíem fer més del que hem fet”, hi coincideix Xavier Mallafré, director general d'Edicions 62.

Jaume Cabré i Maria Barbal són dos dels escriptors que més han notat l'efecte Frankfurt: Cabré, amb 400.000 exemplars venuts a Alemanya, amb edicions de butxaca incloses; Barbal, amb la traducció de Càmfora, tindrà l'any que ve publicada en el mercat alemany la quarta obra en quatre anys.

6)
 
Flaixos d'actualitat
 

Butlletí de la Secretaria de Política Lingüística

Número 60, 14 d'octubre de 2010

http://www6.gencat.cat/llengcat/Flaixos_60/www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.08f45c9e3857090e3285bdb1b0c0e1a0/index88fa.html
 
7)
 
Jurisprudències constitucionals en matèria lingüística: princpis i criteris

 

Seminari anual dedicat al coneixement i aprofundiment dels drets lingüístics. Enguany, arran de la sentència del Tribunal Constitucional STC 31/2010, dictada en el ecurs d'inconstitucionalitat interposat pel Partit Popular contra l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, s'abordarà el tractament que fa la Sentència de la qüestió lingüística i al mateix temps es tractarà amb profunditat la jurisprudència d'altres Tribunals de diferents països sobre la mateixa matèria. Les ponències es faran en anglès i català i hi haurà servei de traducció simultània.

 

El seminari tindrà lloc el 21 d'octubre de 10 del matí a 14 de la tarda, a la seu de l'Institut d'Estudis Autonòmics (Baixada Sant Miquel, 8, Barcelona). Cal confirmar assistència a l'adreça evidelma@gencat.cat o al telèfon 93 342 98 00.

 
........................................
Informació distribuïda per:
Observatori CUSC- Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació
Tel. 93 403 70 65
Facultat de Filologia (bústia 191)
Universitat de Barcelona
Gran Via de les Corts Catalanes, 585
08007 Barcelona
www.ub.es/cusc
 
8)
 
Publicat en directe.cat dilluns 11 d'octubre del 2010
http://www.directe.cat/punt-de-mira/71395/el-catala-no-ven-a-andorra
 
El català no ven a Andorra
 
Els preus més barats dels productes andorrans anima a molts turistes a visitar periòdicament el petit país veí. Tot s'hi troba a Andorra, tothom en marxa carregat i dóna per ben invertits els diners gastats que, en altres indrets, haguessin estat més. La realitat però ens diu que si algú pretén que l'atenguin en l'únic idioma oficial del país, molt probablement haurà de marxar amb les mans buides. Quina és doncs aquesta llengua tan estranya i que ningú parla als grans comerços andorrans malgrat estar reconeguda oficialment? Evidentment és el català.

Segons una enquesta, només un 5% dels empleats de les grans superfícies andorranes el parla per dirigir-se als seus clients. L'anglès, el francès o el castellà són escollits abans, i és per aquest motiu que el govern i els empresaris del sector s'han posat a la feina per revertir aquestes preocupants xifres. Com a solució proposen que els treballadors dels grans magatzems assisteixin a classes per tal que facin servir la llengua oficial del país a l'hora d'atendre els clients.

Les dades parlen també que el nombre de turistes que volen ser atesos en català ha crescut en sis anys un 8%. Pel que sembla, la seva consciència pel català supera amb escreix la de molts que l'haurien de parlar per normalitzar-lo i fer-lo conegut, però que prefereixen els idiomes dels països veïns
 
 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com