InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
[10.400
membres]
Butlletí número 370 (dimarts 12/10/2010) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
8) Presentació del llibre "Sortir de
l'armari lingüístic"
1)
Publicat en directe.cat dimecres 29 de
setembre del 2010
Fixa un referent d'estil periodístic d'avantguarda
i el vincula amb les noves tecnologies
Coincidint amb el seu desè aniversari, aquest dimarts l'Agència
Catalana de Notícies (ACN) ha presentat el
Llibre d'estil, editat per la subdirectora de l'ACN, Anna Nogué, i la professora
i investigadora de l'Institut de la Comunicació de la UAB, Carme Ferré. En la
primera part, el llibre recull la filosofia, els valors i el model de l'Agència
i, en la segona, presenta una part centrada en l'estil periodístic, els gèneres
i els formats. En l'acte de presentació, el director de l'ACN, Saül Gordillo, ha afirmat
que el 'Llibre d'estil' és 'un crit, un clam i una reivindicació' del periodisme
multimèdia i que 'ha de donar coherència, fixar uns valors i uns criteris
compartits per tots els professionals'. El manual neix amb la voluntat de fixar
la manera de treballar de l'Agència, i permetrà als mitjans de comunicació que
no tinguin Llibre d'Estil de fixar-lo com a
propi.
En l'acte de presentació del llibre, el degà del Col·legi de Periodistes
de Catalunya, Josep Maria Martí, ha assegurat que el text de l'Agència té una
'voluntat de socialitzar' el coneixement adquirit en la pràctica, 'no tan sols'
per als seus professionals sinó també per als mitjans abonats a l'Agència i per
a la resta de la professió. Al seu torn, Imma Tubella, rectora de la Universitat
Oberta de Catalunya, entitat editora del llibre, ha expressat el seu desig que
el llibre d'estil de l'Agència es converteixi en un 'punt de referència' tant
per als altres mitjans com per a tots els ciutadans que d'una manera o altra fan
comunicació a través de la xarxa.
Per la seva banda, el director de
l'ACN, Saül Gordillo, ha agraït la feina feta per les autores, ja que ha
reconegut que l''evolució constant' i el 'ritme de vertigen' que ha viscut
l'Agència durant aquests últims anys 'ha dificultat' l'elaboració del text que
finalment suposa la 'culminació' de la feina feta. Gordillo ha remarcat que el
Llibre d'estil és 'un crit, un clam i una reivindicació' del periodisme
multimèdia, i ha assegurat que la seva elaboració ha servit per fer l''exercici
indispensable de saber d'on veníem i on volíem anar' i per tenir 'clars' els
eixos del creixement i de la filosofia compartida entre tota la plantilla de
professionals.
El director de l'ACN ha assegurat que el Llibre d'estil és
un 'segell de qualitat sobre l'estil periodístic, el rigor i la transparència',
i que 'ha de donar coherència, fixar uns valors i uns criteris compartits per
tots els professionals'. Gordillo ha afegit que és un 'compromís amb el servei
públic i amb la professió' a més d'un 'argument per seguir fent
periodisme'.
La subdirectora de l'ACN i coautora del llibre, Anna Nogué
Regàs, ha remarcat que el llibre respon a una necessitat 'àmpliament
manifestada' pels professionals del mitjà. Així, s'han fixat qüestions conegudes
oralment i s'han debatut altres elements fins ara no tancats. 'Hem volgut fixar
criteris fins al punt de replantejar algunes inèrcies', ha assegurat Nogué. Així
mateix, Carme Ferré Pavia, professora i coautora del llibre, ha subratllat la
necessària relació de les empreses periodístiques amb el món
acadèmic.
Entre els assistents, Josep Lluís Micó, coordinador de
Periodisme de la Facultat de Comunicació Blanquerna, ha remarcat la importància
que un mitjà de referència dins el periodisme multimèdia com l'ACN 'es doti
d'una eina per fixar criteris i servir d'exemple de cara al futur'. Juan Cal,
director executiu del Grup Segre, ha afegit que la premsa comarcal té
'l'oportunitat d'incorporar nous elements' al seus llibres d'estil i que els
mitjans que no en tinguin 'l'adoptin com a propi'
2)
Publicat a
- Avui 30-09-2010 Pàgina 31
La televisió en català no hauria de dependre només
de TV3
Jaume Clotet
Un espai comunicatiu normalitzat és aquell en el qual
l'oferta d'informació, cultura, oci i entreteniment s'adapta a la demanda. En un
espai normal hi ha competència entre mitjans i un ventall raonable d'opcions per
triar. També és aquell en el qual els creadors s'hi poden desenvolupar
professionalment i no han de migrar a espais comunicatius d'altres cultures. Al
Principat de Catalunya, la normalització de l'espai comunicatiu en català ha fet
el seu camí des de fa trenta anys i el balanç és positiu. Queda camp per córrer,
però algú hauria pensat, l'any 1975, que avui seríem on som?
La ràdio s'ha normalitzat del tot, sobretot arran de la
creació i expansió d'emissores privades com Flaix i RAC1. Només cal passar el
dit pel dial per comprovar que les emissions en llengua catalana cobreixen tot
l'espectre radiofònic en totes les fórmules. Després d'anys d'un cert
estancament, també sembla que hi ha moviments al quiosc de la premsa escrita de
paper. Surt un nou diari i és probable que aviat tinguem la versió catalana del
rotatiu més antic de la ciutat. No cal parlar de la premsa escrita digital, la
vitalitat de la qual és un fenomen digne d'estudi acadèmic. I en relació a les
agències de notícies, en deu anys de vida l'ACN s'ha consolidat com un mitjà
eficaç i reconegut.
I la televisió? TV3 ha construït una televisió nacional,
popular i de qualitat. Sense la nostra no seríem on som. Ha creat un model, un
star system autòcton, una indústria paral·lela i una manera catalana de
veure el món. Els canals de la CCMA han ajudat a normalitzar la llengua com cap
altra eina disponible, fent aflorar un país que fa només un quart de segle era
una nació de portes endins. El balanç de 27 anys de TV3 només es pot definir en
termes elogiosos.
Ara bé, no és saludable posar tots els ous en un únic
cistell. Amb TV3 no n'hi ha prou perquè no normalitza el mapa televisiu en
català. Al principi ens pensàvem que amb una televisió catalana omplíem el buit.
Era una visió perversa. El nom triat per al canal evidencia aquesta anormalitat.
Li van posar el número 3 perquè es donava per fet que era una televisió
complementària dels altres dos canals existents prèviament. Arran d'aquella
decisió, milions de ciutadans sintonitzen TV3 en el tercer canal del seu
comandament. No és una anècdota. Al País Basc van triar ETB1 i ETB2. Per
desgràcia, la nostra tribu ensopega dues vegades amb la mateixa pedra: els
mallorquins han batejat la seva televisió amb el nom d'IB3, podent-se dir
perfectament IB1. L'eclosió de canals privats en espanyol ha empitjorat aquesta
situació i ha demostrat que només som a mig camí.
Lamentablement, tot indica que els operadors privats de
televisió en català no se'n surten. Per culpa de la precarietat material i un
pèssim sistema de llicències, han estat incapaços de crear una oferta nacional,
sòlida i de qualitat que s'hagi traduït en una audiència rellevant. Tampoc se
n'han sortit les televisions públiques regionals, com BTV, que per manca de
recursos han defugit la competència amb TV3 en el seu espai territorial. Què
cal, doncs? Seria convenient que es desenvolupés un o més pols televisius
alternatius als mitjans de la CCMA, ja siguin privats o públics (en aquest cas,
lògicament, aliens a la Generalitat). No interessa tant la propietat com la
voluntat de fer-se un espai dins el mapa televisiu català. Si normalitzem la
televisió, ja quasi ens haurem normalitzat del tot en matèria de
comunicació.
3)
Publicat en indirecte.cat dissabte 2
d'octubre del 2010
Oriol
Junqueras
Vull expressar-vos el meu dol per la
mort del pedagog, del mestre i del crític literari Joan Triadú. Fill d'una
família humil del Ripollès, de pare i mare analfabets, Triadú es va convertir en
un referent de la cultura catalana, i també en un exemple de la lluita contra el
franquisme. Triadú va arriscar la seva integritat física i el seu futur
professional donant classes de català d'amagat a casa seva durant la dictadura,
entre moltes altres coses. És en aquest sentit que representa el valor de
l'esforç davant de les dificultats. I també la
continuïtat d'aquest esforç (ho explico en aquest vídeo).
A les acaballes de
la seva vida, el 10 juny d'enguany, els meus amics de l'associació Catalunya
1640 li van
retre un homenatge. Triadú va dir que aquest seria l'últim acte públic que
faria. L'escriptor també va afirmar que sempre li havia semblat que la
independència era inabastable, però que ara creia que sí que era possible. Va
dir que ell no la veuria, però que esperava que nosaltres sí (vegeu el vídeo del parlament que va fer). Esperem
que així sigui. I esperem que tots aprenguem de l'exemple de Joan
Triadú.
4)
Publicat en indirecte.cat divendres 1
d'octubre del 2010
L'entitat obre una nova pàgina (http://urlcut.com/1xfnl) i endega una campanya
per recuperar els prop de 10.000 contactes que rebien informació de Plataforma
per la Llengua a través d'aquesta xarxa social i que s'han perdu.
La
xarxa social Facebook va tancar la setmana passada l'usuari que la Plataforma
per la Llengua portava utilitzant des de fa gairebé dos anys, i també algunes
planes corresponents a grups o campanyes que s'havien creat recentment. Facebook
no ha donat cap explicació d'aquest fet. La Plataforma per la Llengua s'ha posat
en contacte amb la direcció de Facebook, sense obtenir cap resposta. Lamentem
aquest fet incomprensible i també la manca de resposta de Facebook davant les
nostres peticions del perquè d'aquest tancament injustificat. El tancament ha
suposat que la Plataforma per la Llengua ha perdut prop de 10.000 contactes que
s'havien anat adherint durant aquest temps a la comunitat i que rebien
regularment informació sobre l'entitat.
La Plataforma per la Llengua ha
creat una nova pàgina a la xarxa Facebook i ha endegat una campanya a través
d'aquesta xarxa i també d'altres com ara Twitter amb l'objectiu amb l'objectiu
d'intentar recompondre la comunitat virtual de l'entitat i de recuperar tots els
contactes perduts. L'enllaç de la pàgina és: http://urlcut.com/1xfnl.
Des de la
Plataforma per la Llengua, considerem que el gran volum d'usuaris que utilitzen
les diferents xarxes socials les fan una eina bàsica per estendre l'ús del
català de manera transversal en tots els àmbits de la societat i arreu del
territori de parla catalana
5)
Butlletí de la Secretaria de Política Lingüística
Número 59, 4 d'octubre de 2010
6)
Benach aconsegueix que la llengua
catalana es pugui fer servir a la CALRE
Aprovat amb 13 vots de
diferència
La Conferència d'Assemblees Legislatives Regionals Europees
(CALRE) va equiparar ahir el català a la resta de llengües de la Unió Europea
durant els plens d'aquest organisme, que agrupa més de setanta presidents de
parlaments de regions de la UE. A l'assemblea reunida a Trento, el president del
Parlament, Ernest Benach, va defensar una esmena a l'article del reglament de la
CALRE sobre l'ús de les llengües introduint-hi que “les llengües utilitzades
durant les conferències de la CALRE són les que demanin les regions
presents”.
La proposta de Benach, que fa desaparèixer diferències
importants entre les llengües, va ser consensuada amb els presidents dels
parlaments de les regions de Flandes, de la comunitat francesa de Bèlgica i de
Trentino, i finalment va ser aprovada per 23 vots a favor, 10 en contra i tres
abstencions.
A partir del 2011, a les reunions del ple de la CALRE i en
igualtat de condicions es podran fer servir totes les llengües que siguin
oficials als respectius territoris. Són oficials l'espanyol, l'italià,
l'alemany, el francès, el portuguès, l'holandès i el suec. L'any que ve s'hi
sumarà el català. El nou reglament sobre l'ús de les llengües manté que tots els
documents oficials de la CALRE –on són representats tots els parlaments autònoms
de l'Estat espanyol– seran traduïts a totes les llengües de les regions
membres.
“Diversitat lingüística”
Benach va felicitar-se per l'acord de
l'assemblea i va afirmar que amb aquesta decisió la CALRE continua apostant “per
la diversitat cultural i lingüística”. “Per Catalunya, la defensa de les
llengües que no tenen estat és un element bàsic i essencial”, va
reflexionar.
7)
Publicat a e-notícies dimecres 6 d'octubre
del 2010
El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha celebrat que
amb l'aprovació de la Llei de l'occità, Catalunya se sumi a Luxemburg com a
únics territoris de la Unió Europea on hi ha un sistema de triple oficialitat
lingüística; a Catalunya el català, el castellà i l'aranès; i a Luxemburg
l'alemany, el francès i el luxemburguès.
Carod-Rovira ha presidit aquest dimecres l'acte de presentació de la
llei, aprovada el 22 de setembre pel Parlament de Catalunya. L'acte s'ha fet a
la Universitat de Lleida (UdL) i ha comptat amb la presència del síndic d'Aran,
Francesc Xavier Boya; el delegat del Govern a Lleida, Miquel Pueyo, i el rector
de la UdL, Joan Viñas, entre d'altres.
El
vicepresident de l'Executiu català ha explicat que aquesta llei és també una
mostra de fins a quin punt el poble de Catalunya a través del seu Parlament i a
instàncies del seu Govern és "un poble sensible amb el respecte a la diferència
lingüística i que entén la diversitat idiomàtica com un patrimoni
positiu".
Presentació del llibre "Sortir de
l'armari lingüístic"
Dijous, 14 d'octubre, a les 19:00, es presenta el llibre
"Sortir de l'armari lingüístic" de Ferran Suay i Gemma Sanginés al Centre
Octubre (c/Sant Ferran 12 - València).
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge
als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga
coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la
llengua catalana.