InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 369 (dilluns 11/10/2010) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Joan Solà - Gran esdeveniment (1/2)
 
2) Gabriel Bibiloni - La vodka
 
3) Presentació del Diccionari pràctic de qüestions gramaticals de Joan Abril
 
4) Màrius Serra - Tuper?
 
 
 
7) Inquiet 2010. Festival de Cinema en valencià
 
8) Francesc Gisbert i Berna Blanch guanyen els premis literaris de Catarroja
 
 
1)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dijous 7 d'octubre del 2010

 
 

Gran esdeveniment (1/2)

 

Josep Pla va dir de l'obra de reforma de la llengua feta per Fabra: «Fabra ha estat el català més important del nostre temps perquè és l'únic ciutadà d'aquest país, en aquesta època, que, havent-se proposat d'obtenir una determinada finalitat pública i general, ho aconseguí d'una manera explícita i indiscutible». Pla es queda curt. Fabra, per la seva obra, per la seva ideologia i per la seva actitud cívica, és un dels catalans més importants de tota la nostra història i un dels lingüistes més importants de l'Europa del segle XX. El problema és sempre el mateix: fins fa molt poc la seva obra no ha sigut objecte d'una publicació internacional que la faci arribar almenys als especialistes. Els en vaig parlar des d'aquí.
 
I tanmateix aquesta obra estava dispersa i en general era pràcticament introbable. La Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i l'Institut d'Estudis Catalans van decidir fa uns anys d'emprendre'n l'edició total, sota la direcció de Jordi Mir i de qui escriu això, que hi hem estat a sobre diàriament (s'ho pot ben creure, lector), per atendre i orientar la trentena d'especialistes que hi treballen i obrir noves pistes. Es tractava de donar a la publicació la màxima dignitat material i intel.lectual.
 
Si m'he decidit a parlar-los-en avui és perquè ara l'encàrrec ja arriba al final i es pot considerar definitivament reeixit. N'hi ha sis volums publicats, el setè està en premsa i els altres (fins a deu de previstos) estan ja ben encarrilats. El conjunt, entre els textos de l'autor i els estudis que els acompanyen, farà unes deu mil pàgines, una magnitud que ni tan sols els directors vam arribar a preveure en el nostre minuciós projecte.
 
Publiquem absolutament tots els textos, breus i llargs. Sempre que és possible ho fem en edició facsímil, per dignitat i per estalviar errors: la gramàtica de 1912 és una peça bibliogràficament admirable de L'Avenç. Però en una bona quantitat de casos ho fem amb picatge actual. L'equip ha resseguit minuciosament tota la premsa i la bibliografia de l'època. I aquesta feina de monjo ens ha fet descobrir textos de l'autor, fins i tot importants, absolutament desconeguts.
 
Només de gramàtiques (incloent-hi els cursos orals presos taquigràficament pels assistents, dels quals en publiquem un d'absolutament desconegut) Fabra en va publicar setze (incloses les gramàtiques francesa i anglesa; sembla que la gramàtica catalana que havia escrit en anglès a l'exili s'ha de donar per perduda). A part del Diccionari general de la llengua catalana (1932), hi ha un altre diccionari només iniciat (que poquíssimes persones coneixien) i el gran Diccionari ortogràfic (1917). Afegim-hi els admirables articles tècnics del tombant dels segles XIX-XX, els textos més de divulgació, i els textos per a l'escola primària. Els textos qualificables de sociolingüístics (discursos, parlaments breus). Les traduccions de teatre (també n'hem descobert una reedició no executada). Els articles publicats amb pseudònim o bé sense signar (pràcticament tots descoberts ara). L'aprofitament de la informació continguda en les entrevistes més importants que se li van fer. L'epistolari (que ha obligat a fer recerca esgotadora). I... les cabdals Converses filològiques, a les quals dedicaré el segon d'aquests dos articles.
 
Hi haurà també una biografia rigorosament contrastada. Una bibliografia de l'autor (que remetrà als volums que contenen cada peça) i una bibliografia sobre l'autor. Ho aprofitarem per recollir una selecció de dibuixos, retrats, etc. (cada volum ja conté una làmina).
 
El darrer volum contindrà els índexs generals de tota l'obra, dels textos de Fabra i dels estudis dels col.laboradors: de paraules, de conceptes i de noms propis.
 
Joan Solà

 
NOTA.- El text d'aquest article és l'original que Joan Solà ha enviat al diari AVUI i que ha tingut l'amabilitat d'enviar també al butlletí InfoMigjorn, per tant podria haver-hi alguna petita diferència entre aquest text i el publicat en el diari.
 
 
2)
 
Article publicat a  l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, dissabte 25 de setembre del 2010

Amb bones paraules
 
 

Gabriel Bibiloni
 

El fet que la immensa majoria de paraules acabades en –a siguin femenines i que no ho siguin normalment les que tenen altres terminacions ha provocat qualque canvi de gènere en algunes paraules entre persones que no tenen un bon model lingüístic com a referent normatiu (aquí i en algunes èpoques perquè aquest model no ha estat disponible). Per a molts de catalanoparlants orientals la paraula sucre, que acaba en una vocal neutra que pot ser percebuda com una a, és una paraula femenina (la sucre o la sucra).

D'altra banda, la -o final és una característica terminació de paraules masculines. Per això a algunes persones, més aviat de temps passat i de poca educació lingüística, una paraula femenina acabada en –o els trenca els esquemes. A Mallorca la generació dels meus avis, nascuts al començament del segle XX, solia dir sa mota en lloc de sa moto, feminització que igualava en gènere aquest aparell amb altres mitjans de locomoció “moderns”, com sa vixicleta (o sa màquina). Els mateixos parlants, quan vingué la ràdio (escurçament de radiodifusió, usat per metonímia en lloc de radioreceptor; comparau amb el que passa ara amb la tele), transformaren el nou aparell (una ràdio) en un mot ben barbut i masculí (un arràdio, dos arràdios), amb el simple mecanisme d'una segmentació de mots feta a mida de les conviccions “de gènere”.

Però tot això són anècdotes per a omplir l'article, que avui menaçava de quedar curt. Tot està superat. Hi ha altres casos d'anomalies de gènere que lamentablement no estan tan resoltes. En un altre article vaig defensar que la paraula massacre en bona llei en català ha de ser masculina, com ho és en totes les llengües europees que tenen gènere, i fer-la femenina és una simple supeditació a l'espanyol. Si algú va prendre nota de la meva proposta ja és una altra qüestió.

Avui aportaré dues paraules que tampoc no tenen del tot aclarida la seva “orientació sexual”. Una és burca, ara molt present a les tertúlies i als mitjans de comunicació. La dita desorientació afecta un munt de llengües: el francès diu la burqa (tot i que es proclama que és una paraula de dos gèneres possibles), igual que el portuguès; l'italià diu il burqa (i de tant en tant la burqa), l'espanyol també prefereix el burka (96.000 contra 25.000 en els comptes de Google) i en català diem el burca, diccionari en mà. Es tracta d'una paraula d'origen àrab (segurament transmesa per la via del persa o de l'urdu). Si no vaig errat, en persa i urdu és una paraula masculina, i en àrab supòs que també. Per això, si ens atenim al criteri —recomanable— de mantenir el gènere de la llengua original, la forma masculina seria una forma bona.

La paraula vodka per a mi encara és més clara. El català i l'espanyol coincideixen en diversos punts (només faltaria!): d'una banda, els diccionaris de les dues llengües diuen que la paraula pot ser masculina i femenina; i, de l'altra, tothom la diu en masculí, començant pels grans mitjans de comunicació, que fan de guia a la massa dels parlants. Tanmateix, el francès, l'italià, el romanès i el portuguès la tracten com a paraula femenina sense cap altra possibilitat. Una cosa absolutament raonable, perquè en rus el mot és femení. No hi ha cap raó, doncs, perquè diguem el vodka, si no és la pura subordinació a l'espanyol, malgrat el que diguin els diccionaris (sempre revisables, no ho oblidem).

 

3)
 
Presentació del Diccionari pràctic de qüestions gramaticals
 
Autor: Joan Abril
 
A càrrec del professor de la UAB Albert Branchadell i de l'autor del diccionari.
 
Lloc: Museu Arxiu Municipal Can Banús (C/ Marquès de Barberà, 9, 08339 Vilassar de Dalt)
Data i hora: 13 d'octubre del 2010 a les 19:30
 
L'obra, concebuda per a un format senzill i fàcil de consultar, evita la teorització sobre gramàtica o les explicacions massa tècniques. Presenta més de quatre-centres entrades ordenadades alfabèticament i prop de tres mil exemples, a més d'un complet índex de matèries.
 
Mostra d'una entrada del diccionari (p. 148):
 
PLEONASMES I RELATIUS
 
Respecte a la duplicació amb relatius, ens podem trobar amb:
 
a)  Duplicació optativa:
[1a] Hi ha una bassa on es fan galamons
[1b] Hi ha una bassa on s'hi fan galamons
[2a] Hi ha altres sons dels quals el parlant no en té consciència clara
[2b] Hi ha altres sons dels quals el parlant no té consciència clara
 
b)  Noms afectats per un quantificador:
[3a] *He fet diverses traduccions, de les quals m'han publicat dues
[3b] He fet diverses traduccions, de les quals me n'han publicat dues
 
Fixem-nos que en aquest cas la solució sense duplicació pronominal és incorrecta en català [3a].
 
L'exemple [4b] té duplicació però sense relatiu:
[4b] *Dels funcionaris de carrera, només han admès sis
[4b] Dels funcionaris de carrera, només n'han admès sis  
 
4)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dijous 7 d'octubre del 2010
 
Motacions

per Màrius Serra
 

Tuper?

La setmana passada, a Sabadell, vaig trobar un munt de particularismes lingüístics. Els més cridaners són els gastronòmics: l'estrep (pegadolça), el petador (fuet), les xurruques (els quicos de blat de moro) o les xips (patates fregides). Les “Paraules en ruta” que fem cada dilluns amb l'Espartac Peran al “Divendres” de TV3 m'han permès constatar que la majoria de particularismes lèxics tenen a veure amb l'estómac. Per això, quan en el procés previ d'investigació el sabadellenc Cesc Prat em va brindar l'expressió “anar tuper” el primer que em va venir al magí va ser una carmanyola (un tupper, allò que els aimats veïns de Terrassa anomenarien una taifa). I no. “Anar tuper” vol dir tenir dificultats de mobilitat, ja sigui per lesió temporal o per discapacitat permanent. Alguns sabadellencs confonen l'anar tuper amb l'anar torpe, la qual cosa podria indicar-nos que ens les havem amb un castellanisme. Doncs no. Prat ha escatit que el tuper de Sabadell no deriva del torpe castellà, sinó de l'adjectiu talper, definit a l'Alcover-Moll com “Calmós, encongit, que va lentament com un talp (Lluçanès)”. Qui va tuper, o talper, camina com si ho fes a les palpentes.

 

5)
 
Publicat en EL PERIÓDICO DE ARAGÓN dilluns 27 de setembre del 2010
 
Podeu traduir el text amb www.internostrum.com

Casi 5.000 alumnos aragoneses estudian catalán en la comunidad

Cien estudiantes más que el año pasado cursan el idioma como materia.

Alrededor de 5.000 escolares aragoneses estudian catalán este curso, lo que supone un incremento de aproximadamente 100 alumnos respecto a los que cursaron el idioma ya sea como área o materia del currículo el pasado ejercicio. El principal incremento se produce en los centros que incluyen el catalán en su proyecto lingüístico, es decir, que imparten varias asignaturas en este idioma, una modalidad que, actualmente, llevan a cabo cinco centros aragoneses --los colegios Miguel Servet y José de Calasanz, en Fraga, y los institutos Bajo Cinca, Ramón J. Sender, en la localidad fragatina, y el IES La Litera, en Tamarite--.

En total, el Departamento de Educación prevé que sean 3.900 los alumnos que estudien catalán como materia (aproximadamente 20 más que el curso pasado) y 880 lo hagan como proyecto lingüístico (788 el año pasado), un incremento que responde, principalmente, al aumento del alumnado.

Durante el curso 2009/10 se impartió catalán como área o materia del currículo en 27 centros y en un total de 42 localidades, siempre de forma voluntaria y, principalmente, en poblaciones de la Franja.

La Ley de Lenguas obligará, a partir del curso que viene, a ofrecer a los alumnos la posibilidad de estudiar catalán, aunque el Gobierno de Aragón acumula ya 25 años poniendo ese idioma a disposición de los estudiantes. Entonces apenas lo estudiaban 700 escolares.

NIVEL C Hace tres años se estableció que los alumnos aragoneses que hayan finalizado la ESO y han cursado estudios de lengua catalana reciban automáticamente el título de nivel intermedio o B, aunque el Gobierno de Aragón trabaja ahora de forma conjunta con la Generalitat de Cataluña para conseguir el reconocimiento de nivel C o avanzado para los estudiantes de la Franja. El objetivo es facilitar el acceso al mundo laboral a los alumnos a través de un nivel más exigente. De este modo, la intención es que los estudiantes que cursen estudios de catalán y en catalán en Primaria y Secundaria en centros aragoneses puedan obtener el nivel C en un plazo de tres años. El Departamento de Educación del Gobierno de Aragón reconoce estar "trabajando" para que el Gobierno de Cataluña de luz verde a la medida, tal y como hizo hace tres años con el nivel B.

En ese periodo de tiempo, un total de 500 alumnos han obtenido el título de nivel B. El siguiente paso es que superar los estudios de Secundaria suponga la obtención del nivel C para acceder a puestos de trabajo públicos y privados en Cataluña. Además, el catalán también forma parte de la oferta de estudios en las Escuelas Oficiales de Idiomas.

6)
 
Publicat en LA VOZ DE GALÍCIA dijous 23 de setembre del 2010
 
Podeu traduir el text amb www.internostrum.com
 
 
Saber gallego, catalán o vasco, o conocer Derecho Civil especial o foral premiará en la carrera judicial. El borrador del nuevo reglamento de la judicatura introduce beneficios para aquellos jueces o magistrados que tengan formación específica en esta materia. En concreto, el reconocimiento de un «mérito preferente» para el acceso a determinados órganos judiciales, según el informe aprobado por la Comisión de Estudios e Informes del Consejo General del Poder Judicial.

El texto aprobado tiene carácter provisional y tendrá que someterse a las alegaciones de las asociaciones judiciales, de los diferentes órganos de gobierno de la carrera judicial y de aquellas entidades, organismos y corporaciones interesadas en esta materia. Tras concluir el trámite se elaborará un nuevo texto que podría incluir aportaciones de los vocales y cuya aprobación se someterá al pleno del CGPJ.

 
7)
Inquiet 2010. Festival de Cinema en valencià

Presenta el teu curt

+ info i bases: http://www.inquiet.org

Inscriu-te a universitat@inquiet.org abans del 14 d'octubre.


Vídeo A corre-cuita: http://www.youtube.com/watch?v=skuAlQNCXO8

--

Festa
CLIP INQUIET

Dijous 18 de novembre, 21.00, Sala Mirror (c/ Sant Vicent, 200). València
Entrada 10 euros (7 euros amb carnet UV-EG i UPV)

Més info a info@inquiet.org & www.inquiet.org

 

8)
Premis literaris de Catarroja

Els guardons literaris que s'atorguen en aquest municipi de l'Horta Sud han arribat enguany a la trenta-dosena edició. L'alcoià Francesc Gisbert ha estat el guanyador de la modalitat de narrativa juvenil, amb el recull de contes El club dels Quatre Secrets. El jurat va destacar l'agilitat narrativa de les històries i la gran inventiva. És un reconegut autor de narrativa, amb nombrosos premis al seu darrere.
 
Berna Blanch, amb «Poemes de la transferència», s'ha emportat el Premi de Poesia. Nascut a Catarroja, Berna Blanch va ser fundador del Cercle Poètic Argila de l'Aire i també ha estat distingit en reiterades ocacions. Durant l'acte, qua va tindre lloc dijous a la nit, els vencedors van arreplagar un socarrat, obsequi de Ca la Vila, a més d'un premi de 4.500 euros cadascun.
 
Els dos llibres seran publicats pròximament per Perifèric Edicions.
L'alcaldessa, Soledad Ramón, va felicitar els guardonats i va destacar el compromís de l'Ajuntament de Catarroja amb la cultura. Cal destacar la presència, durant l'acte de lliurament, d'Empar Martínez, directora de Florida Universitària, i de Jesús Figuerola, de l'editorial Perifèric, encarregada de publicar els premis.
 
 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com