InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
[10.400
membres]
Butlletí número 369 (dilluns 11/10/2010) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
1) Joan Solà - Gran esdeveniment
(1/2)
3) Presentació del Diccionari
pràctic de qüestions gramaticals de Joan
Abril
4) Màrius Serra -
Tuper?
7) Inquiet 2010. Festival de Cinema
en valencià
8) Francesc Gisbert i Berna Blanch
guanyen els premis literaris de Catarroja
1)
Publicat en el suplement de cultura del diari
AVUI dijous 7 d'octubre del
2010
Josep Pla va dir de l'obra de reforma de la
llengua feta per Fabra: «Fabra ha estat el català més important del nostre temps
perquè és l'únic ciutadà d'aquest país, en aquesta època, que, havent-se
proposat d'obtenir una determinada finalitat pública i general, ho aconseguí
d'una manera explícita i indiscutible». Pla es queda curt. Fabra, per la seva
obra, per la seva ideologia i per la seva actitud cívica, és un dels catalans
més importants de tota la nostra història i un dels lingüistes més importants de
l'Europa del segle XX. El problema és sempre el mateix: fins fa molt poc la seva
obra no ha sigut objecte d'una publicació internacional que la faci arribar
almenys als especialistes. Els en vaig parlar des d'aquí.
I tanmateix aquesta obra estava dispersa i en
general era pràcticament introbable. La Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes
Balears i l'Institut d'Estudis Catalans van decidir fa uns anys d'emprendre'n
l'edició total, sota la direcció de Jordi Mir i de qui escriu això, que hi hem
estat a sobre diàriament (s'ho pot
ben creure, lector), per atendre i orientar la trentena d'especialistes que hi
treballen i obrir noves pistes. Es tractava de donar a la publicació la màxima
dignitat material i intel.lectual.
Si m'he decidit a parlar-los-en avui és perquè
ara l'encàrrec ja arriba al final i es pot considerar definitivament reeixit.
N'hi ha sis volums publicats, el setè està en premsa i els altres (fins a deu de
previstos) estan ja ben encarrilats. El conjunt, entre els textos de l'autor i
els estudis que els acompanyen, farà unes deu mil pàgines, una magnitud que ni
tan sols els directors vam arribar a preveure en el nostre minuciós
projecte.
Publiquem absolutament tots els textos, breus i
llargs. Sempre que és possible ho fem en edició facsímil, per dignitat i per
estalviar errors: la gramàtica de 1912 és una peça bibliogràficament admirable
de L'Avenç. Però en una bona quantitat de casos ho fem amb picatge actual.
L'equip ha resseguit minuciosament tota la premsa i la bibliografia de l'època.
I aquesta feina de monjo ens ha fet descobrir textos de l'autor, fins i tot
importants, absolutament desconeguts.
Només de gramàtiques (incloent-hi els cursos
orals presos taquigràficament pels assistents, dels quals en publiquem un
d'absolutament desconegut) Fabra en va publicar setze (incloses les gramàtiques
francesa i anglesa; sembla que la gramàtica catalana que havia escrit en anglès
a l'exili s'ha de donar per perduda). A part del Diccionari general de la llengua catalana
(1932), hi ha un altre diccionari només iniciat (que poquíssimes persones
coneixien) i el gran Diccionari
ortogràfic (1917). Afegim-hi els admirables articles tècnics del tombant
dels segles XIX-XX, els textos més de divulgació, i els textos per a l'escola
primària. Els textos qualificables de sociolingüístics (discursos, parlaments
breus). Les traduccions de teatre (també n'hem descobert una reedició no
executada). Els articles publicats amb pseudònim o bé sense signar (pràcticament
tots descoberts ara). L'aprofitament de la informació continguda en les
entrevistes més importants que se li van fer. L'epistolari (que ha obligat a fer
recerca esgotadora). I... les cabdals Converses filològiques, a les quals
dedicaré el segon d'aquests dos articles.
Hi haurà també una biografia rigorosament
contrastada. Una bibliografia de l'autor
(que remetrà als volums que contenen cada peça) i una bibliografia sobre l'autor. Ho aprofitarem per
recollir una selecció de dibuixos, retrats, etc. (cada volum ja conté una
làmina).
El darrer volum contindrà els índexs generals
de tota l'obra, dels textos de Fabra i dels estudis dels col.laboradors: de
paraules, de conceptes i de noms propis.
Joan Solà
NOTA.- El text d'aquest
article és l'original que Joan Solà ha enviat al diari AVUI i que ha tingut
l'amabilitat d'enviar també al butlletí InfoMigjorn, per tant podria haver-hi
alguna petita diferència entre aquest text i el publicat en el
diari.
2)
Article publicat a l'Espira, suplement cultural del
Diari de Balears, dissabte 25 de setembre del 2010
Amb bones
paraules
Gabriel Bibiloni
El fet que la immensa majoria de paraules acabades en
–a siguin femenines i que no ho siguin normalment les que tenen altres
terminacions ha provocat qualque canvi de gènere en algunes paraules entre
persones que no tenen un bon model lingüístic com a referent normatiu (aquí i en
algunes èpoques perquè aquest model no ha estat disponible). Per a molts de
catalanoparlants orientals la paraula sucre, que acaba en una vocal
neutra que pot ser percebuda com una a, és una paraula femenina (la
sucre o la sucra).
D'altra banda, la -o final és una característica
terminació de paraules masculines. Per això a algunes persones, més aviat de
temps passat i de poca educació lingüística, una paraula femenina acabada en
–o els trenca els esquemes. A Mallorca la generació dels meus avis,
nascuts al començament del segle XX, solia dir sa mota en lloc de
sa moto, feminització que igualava en gènere aquest aparell amb altres
mitjans de locomoció “moderns”, com sa vixicleta (o sa
màquina). Els mateixos parlants, quan vingué la ràdio (escurçament de
radiodifusió, usat per metonímia en lloc de radioreceptor;
comparau amb el que passa ara amb la tele), transformaren el nou
aparell (una ràdio) en un mot ben barbut i masculí (un
arràdio, dos arràdios), amb el simple mecanisme d'una segmentació
de mots feta a mida de les conviccions “de gènere”.
Però tot això són anècdotes per a omplir l'article, que avui
menaçava de quedar curt. Tot està superat. Hi ha altres casos d'anomalies de
gènere que lamentablement no estan tan resoltes. En un altre article vaig
defensar que la paraula massacre en bona llei en català ha de ser
masculina, com ho és en totes les llengües europees que tenen gènere, i fer-la
femenina és una simple supeditació a l'espanyol. Si algú va prendre nota de la
meva proposta ja és una altra qüestió.
Avui aportaré dues paraules que tampoc no tenen del tot
aclarida la seva “orientació sexual”. Una és burca, ara molt present a
les tertúlies i als mitjans de comunicació. La dita desorientació afecta un munt
de llengües: el francès diu la burqa (tot i que es proclama que és una
paraula de dos gèneres possibles), igual que el portuguès; l'italià diu il
burqa (i de tant en tant la burqa), l'espanyol també prefereix
el burka (96.000 contra 25.000 en els comptes de Google) i en català
diem el burca, diccionari en mà. Es tracta d'una paraula d'origen àrab
(segurament transmesa per la via del persa o de l'urdu). Si no vaig errat, en
persa i urdu és una paraula masculina, i en àrab supòs que també. Per això, si
ens atenim al criteri recomanable de mantenir el gènere de la llengua
original, la forma masculina seria una forma bona.
La paraula vodka per a mi encara és més clara. El
català i l'espanyol coincideixen en diversos punts (només faltaria!): d'una
banda, els diccionaris de les dues llengües diuen que la paraula pot ser
masculina i femenina; i, de l'altra, tothom la diu en masculí, començant pels
grans mitjans de comunicació, que fan de guia a la massa dels parlants.
Tanmateix, el francès, l'italià, el romanès i el portuguès la tracten com a
paraula femenina sense cap altra possibilitat. Una cosa absolutament raonable,
perquè en rus el mot és femení. No hi ha cap raó, doncs, perquè diguem el
vodka, si no és la pura subordinació a l'espanyol, malgrat el que diguin
els diccionaris (sempre revisables, no ho oblidem).
3)
Presentació del Diccionari
pràctic de qüestions gramaticals
Autor: Joan Abril
A càrrec del professor de la UAB Albert Branchadell i de l'autor del
diccionari.
Lloc: Museu Arxiu Municipal Can Banús (C/ Marquès de Barberà, 9, 08339 Vilassar de
Dalt)
Data i hora: 13 d'octubre del 2010 a les
19:30
L'obra, concebuda per a un format senzill i fàcil de consultar, evita la
teorització sobre gramàtica o les explicacions massa tècniques. Presenta més de
quatre-centres entrades ordenadades alfabèticament i prop de tres mil exemples,
a més d'un complet índex de matèries.
Mostra d'una entrada del diccionari (p.
148):
PLEONASMES I RELATIUS
Respecte a la duplicació amb relatius, ens podem trobar
amb:
a)
Duplicació optativa:
[1a] Hi ha una bassa on es fan
galamons
[1b] Hi ha una bassa on s'hi fan
galamons
[2a] Hi ha altres sons dels quals el parlant no en té
consciència clara
[2b] Hi ha altres sons dels quals el parlant no té consciència
clara
b)
Noms
afectats per un quantificador:
[3a] *He fet diverses traduccions, de les quals m'han publicat
dues
[3b] He fet diverses traduccions, de les quals me n'han
publicat dues
Fixem-nos que en aquest cas la solució sense duplicació pronominal és
incorrecta en català [3a].
L'exemple [4b] té duplicació però sense
relatiu:
[4b] *Dels funcionaris de carrera, només han admès
sis
[4b] Dels funcionaris de carrera, només n'han admès sis
4)
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI
dijous 7 d'octubre del 2010
Motacions
per Màrius Serra
Tuper?
La setmana passada, a Sabadell, vaig trobar un munt
de particularismes lingüístics. Els més cridaners són els gastronòmics: l'estrep
(pegadolça), el petador (fuet), les xurruques (els quicos de blat de moro) o les xips (patates fregides).
Les “Paraules en ruta” que fem cada dilluns amb l'Espartac Peran al “Divendres”
de TV3 m'han permès constatar que la majoria de particularismes lèxics tenen a
veure amb l'estómac. Per això, quan en el procés previ d'investigació el
sabadellenc Cesc Prat em va brindar l'expressió “anar tuper” el primer que em va
venir al magí va ser una carmanyola (un tupper, allò que els aimats veïns de Terrassa anomenarien
una taifa). I no. “Anar tuper” vol dir tenir dificultats de mobilitat, ja sigui
per lesió temporal o per discapacitat permanent. Alguns sabadellencs confonen
l'anar tuper amb l'anar torpe,
la qual cosa podria indicar-nos que ens les havem amb un castellanisme. Doncs
no. Prat ha escatit que el tuper de Sabadell no deriva del
torpe castellà, sinó de
l'adjectiu talper, definit a l'Alcover-Moll com “Calmós, encongit, que va
lentament com un talp (Lluçanès)”. Qui va tuper, o talper, camina com si ho fes
a les palpentes.
5)
Publicat en EL PERIÓDICO DE ARAGÓN dilluns
27 de setembre del 2010
Cien estudiantes más que el año pasado cursan el idioma como
materia.
Alrededor de 5.000 escolares aragoneses estudian catalán este
curso, lo que supone un incremento de aproximadamente 100 alumnos respecto a los
que cursaron el idioma ya sea como área o materia del currículo el pasado
ejercicio. El principal incremento se produce en los centros que incluyen el
catalán en su proyecto lingüístico, es decir, que imparten varias asignaturas en
este idioma, una modalidad que, actualmente, llevan a cabo cinco centros
aragoneses --los colegios Miguel Servet y José de Calasanz, en Fraga, y los
institutos Bajo Cinca, Ramón J. Sender, en la localidad fragatina, y el IES La
Litera, en Tamarite--.
En total, el Departamento de Educación prevé que sean 3.900 los
alumnos que estudien catalán como materia (aproximadamente 20 más que el curso
pasado) y 880 lo hagan como proyecto lingüístico (788 el año pasado), un
incremento que responde, principalmente, al aumento del alumnado.
Durante el curso 2009/10 se impartió catalán como área o
materia del currículo en 27 centros y en un total de 42 localidades, siempre de
forma voluntaria y, principalmente, en poblaciones de la Franja.
La Ley de Lenguas obligará, a partir del curso que viene, a
ofrecer a los alumnos la posibilidad de estudiar catalán, aunque el Gobierno de
Aragón acumula ya 25 años poniendo ese idioma a disposición de los estudiantes.
Entonces apenas lo estudiaban 700 escolares.
NIVEL C Hace tres años se estableció que los alumnos aragoneses
que hayan finalizado la ESO y han cursado estudios de lengua catalana reciban
automáticamente el título de nivel intermedio o B, aunque el Gobierno de Aragón
trabaja ahora de forma conjunta con la Generalitat de Cataluña para conseguir el
reconocimiento de nivel C o avanzado para los estudiantes de la Franja. El
objetivo es facilitar el acceso al mundo laboral a los alumnos a través de un
nivel más exigente. De este modo, la intención es que los estudiantes que cursen
estudios de catalán y en catalán en Primaria y Secundaria en centros aragoneses
puedan obtener el nivel C en un plazo de tres años. El Departamento de Educación
del Gobierno de Aragón reconoce estar "trabajando" para que el Gobierno de
Cataluña de luz verde a la medida, tal y como hizo hace tres años con el nivel
B.
En ese periodo de tiempo, un total de 500 alumnos han obtenido
el título de nivel B. El siguiente paso es que superar los estudios de
Secundaria suponga la obtención del nivel C para acceder a puestos de trabajo
públicos y privados en Cataluña. Además, el catalán también forma parte de la
oferta de estudios en las Escuelas Oficiales de Idiomas.
6)
Publicat en LA VOZ DE GALÍCIA dijous 23 de
setembre del 2010
Saber gallego, catalán o vasco, o conocer Derecho Civil
especial o foral premiará en la carrera judicial. El borrador del nuevo
reglamento de la judicatura introduce beneficios para aquellos jueces o
magistrados que tengan formación específica en esta materia. En concreto, el
reconocimiento de un «mérito preferente» para el acceso a determinados órganos
judiciales, según el informe aprobado por la Comisión de Estudios e Informes del
Consejo General del Poder Judicial.
El texto aprobado tiene carácter provisional y
tendrá que someterse a las alegaciones de las asociaciones judiciales, de los
diferentes órganos de gobierno de la carrera judicial y de aquellas entidades,
organismos y corporaciones interesadas en esta materia. Tras concluir el trámite
se elaborará un nuevo texto que podría incluir aportaciones de los vocales y
cuya aprobación se someterá al pleno del CGPJ.
7)
Inquiet 2010. Festival de Cinema en
valencià
8)
Premis literaris de
Catarroja
Els guardons literaris que
s'atorguen en aquest municipi de l'Horta Sud han arribat enguany a la
trenta-dosena edició. L'alcoià Francesc Gisbert ha estat el guanyador de la
modalitat de narrativa juvenil, amb el recull de contes El club dels Quatre
Secrets. El jurat va destacar l'agilitat narrativa de les històries i la
gran inventiva. És un reconegut autor de narrativa, amb nombrosos premis al seu
darrere.
Berna Blanch, amb «Poemes de la transferència»,
s'ha emportat el Premi de Poesia. Nascut a Catarroja, Berna Blanch va ser
fundador del Cercle Poètic Argila de l'Aire i també ha estat distingit en
reiterades ocacions. Durant l'acte, qua va tindre lloc dijous a la nit, els
vencedors van arreplagar un socarrat, obsequi de Ca la Vila, a més d'un premi de
4.500 euros cadascun.
Els dos llibres seran publicats pròximament per
Perifèric Edicions.
L'alcaldessa, Soledad Ramón, va felicitar els
guardonats i va destacar el compromís de l'Ajuntament de Catarroja amb la
cultura. Cal destacar la presència, durant l'acte de lliurament, d'Empar
Martínez, directora de Florida Universitària, i de Jesús Figuerola, de
l'editorial Perifèric, encarregada de publicar els premis.
-----------------------------
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge
als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga
coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la
llengua catalana.