InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
[10.400
membres]
Butlletí número 368 (dijous 07/10/2010) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
1) Josep Lozano - Balanç d’una
proposta festiva: 1a Festa Estellés
2) Joan-Lluís Lluís - La bella
llengua catalana dels gitanos
3) Revista Llengua, Societat i
Comunicació
7) Notícies de
Valencianisme.com
8) El TERMCAT publica en línia el
Diccionari d’homeopatia
1)
Balanç d’una
proposta festiva: 1a Festa Estellés
El dia 14
de juliol es publicava a Infomigjorn, través d’una carta de convit
adreçada a tothom, la proposta d’instituir una nova celebració, el dia del
naixement de Vicent Andrés Estellés (nasqué el 4 de setembre de 1922), la 1a
Festa Estellés, amb un repàs on entrara un plat típic de la nostra gastronomia i
lectura de poemes del poeta de Burjassot, d’una manera semblant a com fan els
escocesos el 25 de gener per celebrar el naixement del poeta en llengua escocesa
Robert Burns (1759-1796). Una celebració que tinguera per objecte crear un nou
recurs o element més amb què cohesionar i defensar la nostra cultura i llengua
d’una manera festiva.
Com ja he
dit adés, el text va aparéixer a Infomigjorn (un mitjà de comunicació
virtual dedicat a llengua i la cultura, dirigit per Eugeni S. Reig, que arriba a
més de deu mil internautes), i ben aviat s’hi van adherir a la iniciativa
diversos pobles a què va anar sumant-s’hi altres amb el pas dels
dies.
El
resultat ha estat bastant engrescador, ja que la 1a Festa Estellés, segons
les notícies que tinc, s’ha celebrat –i no voldria deixar-me’n
cap, ni de pobles ni de col·laboradors– al llarg del més de setembre proppassat,
amb sopars, dinars, recitals o itineraris poètics a: Alboraia, Alaquàs, Alginet,
Barcelona, Benaguasil, Benicarlo, Benimaclet, Benimodo, Burjassot, Canals,
Cocentaina, Dénia, Elx, Guardamar, la Nucia, Manuel, Montserrat dels
Alcalans, Otos, Picanya, Sant Joan d’Alacant, Teulada, Torrent, València,
Vandellós, Vilamarxant, Vic i
Xàtiva.
Hi ha participat el partit Socialista, a través dels
ajuntament de Montserrat i Picanya; el Bloc Nacionalista, a través de
la Fundació
Valencianista i Demòcrata Josep Lluis Blasco, a Alginet, Dénia
i Sant Joan d’Alacant; la Fundació Manuel
Viusà de Vic; Espai País Valencià de Barcelona; el Centre d’Estudis de
la Vall a
Vandellós i el Centre d’Estudis del Camp de Túria, de Benaguasil. I com
associacions: la
Pebrella, de Canals; la Bellota, de Manuel; el Tempir, de
d’Elx; la Gola,
de Guardamar; el Safranar, de Torrent; Rodonors Invictes, de Vinaròs; Festes Majors
Autogestionades, d’Alboraia; la Plataforma d’Entitats Cíviques de
Benimaclet, el Grup de Teatre la Bicicleta, Acció Cultural, de
València i la
Bassot de Burjassot.
Hi han col·laborat escriptors i poetes, a vegades presentant l’acte o
fent de rapsodes: Vicent Nàcher, Antoni Prats, Lluis Roda, Jaume Pérez Muntaner,
Antoni Martínez Revert, Antoni Torrenyo, Isidre Crespo, Manel R. Castellós,
Núria Cadenes, Francesc Viadel, Francesc Arnau i Chinchilla, Andreu Salou,
Alfons Navarrete i Ruben Luzón.
També li han donat el
seu suport cantautors, com ara Miquel Pujadó i Olga Suàrez, el grup Confiteor,
Feliu Ventura, Pau Alabajos i Pep Botifarra; com els músics Antoni Lloret,
oboista; Josep Devesa, percussionista, amb la marimba, i Ivan Balaguer i Marc
Donate amb el violoncel.
Els internautes també es van unir a la celebració i 250 blocs –la llista
va figurar al bloc Raons que rimen– van penjar un poema o un comentari el
dia 4 de setembre en honor al “fill del forner que feia
versos”.
Com anècdotes podríem citar que a Xàtiva va llegir el poema Els amants
una peruana i a Guardamar una escocesa.
Comtat i debatut, crec que tots el qui hem participat podem estar ben contents, perquè és un bon
començament per una festa que hauríem de convertir en tradició. I ara fins a
l’any que vinent.
Josep Lozano
2)
Publicat en la revista Presència
La bella llengua catalana dels
gitanos
Joan-Lluís Lluís
El cronista Joan
Alavedra, en un text publicat a Tele/Estel (núm. 35, del 17 de març de
1967) recordava com el seu amic Pompeu Fabra, en una passejada que feia a
Montpeller als primers mesos d’exili, va creuar-se amb un grup de gitanes: «Una
d’elles, alta i plena, es mirà el Mestre i li digué: “Que parleu en català?”.
“Sí —contestà en Fabra—. Parlem català perquè som catalans”. “Sou catalans?
Visca!”, exclamà la gitana. I fent-se un gran senyal de creu sobre el pit
abundant, digué, sentenciosament: “Que Déu ens conservi la nostra
parla!”.»
Sí, «que Déu ens conservi la nostra parla»,
diu aquesta gitana molt probablement analfabeta precisament a aquell qui més ha
fet per enfortir aquesta parla, amb ajuda divina o sense... A Montpeller, avui
encara, hi viuen gitanos catalanoparlants, familiars dels gitanos de Perpinyà o,
com a d’altres ciutats franceses, descendents d’un corrent migratori del segle
XIX que va portar gitanos del Principat cap a França. El nucli més important
dels gitanos de França, els quals gairebé tots parlen català, es troba a
Perpinyà, si bé no es pot saber amb precisió quants són a cada poble i ciutat ja
que la llei francesa prohibeix de fer estadístiques que diferenciïn grups ètnics
entre ells: els gitanos són ciutadans francesos i, doncs, no poden ser
comptabilitzats a part.
És clar, aquesta no discriminació és purament
jurídica ja que, a la pràctica, els gitanos són diferenciables i diferenciats
tant per les autoritats com per la població no gitana ―que els gitanos anomenen
«paios»―. Val a dir que les relacions entre gitanos i paios no sempre és bona i
que els tòpics racistes més bàsics funcionen a ple rendiment... I la llengua
catalana, que els gitanos de Catalunya van anar adoptant al curs dels segles, va
esdevenir a Catalunya Nord un factor de diferenciació a mesura que els catalans
l’abandonaven. Per dir-ho clarament, les capes més populars, que van ser les
últimes a abandonar el català, van fer-ho en certes poblacions ―Perpinyà, Illa,
Tuïr, Millars, Elna...― amb un incentiu afegit: diferenciar-se dels gitanos que,
com a classe encara més baixa, representaven un repulsiu. Així, els gitanos
conservant el català, i els paios abandonant-lo van contribuir ensems a
eixamplar el fossar entre els uns i els altres. El tendre Josep Sebastià Pons
mateix, en un poema de l’inici del segle XX en què lamentava l’oblit en què
queien els monuments més emblemàtics de Perpinyà, escrivia: «Oh, prohoms i
cònsols, la
Llotja s’engitana»...
Aquest racisme latent que, en el millor dels
casos, es cristal·litza en una mútua indiferència, i que porta els gitanos a
viure en un sistema de mig gueto, és tan estès que pot arribar a semblar
natural. Els gitanos són bruts i estafadors, diuen els mateixos paios que els
troben deliciosament exòtics quan es posen a tocar rumba catalana. Els mateixos
gitanos són admirats a dalt d’un escenari quan canten en espanyol (amb una certa
imprecisió) i menyspreats quan es passegen pel centre vila i parlen català...
Canten en català, també, però generalment cants de temàtica evangèlica, menys
exòtics, que responen a una comunió de grup més profunda i, per això, ha costat
bastant que els músics gitanos acceptin de cantar en català fora del seu barri.
Els que s’han atrevit a fer-ho ho van fer impulsats per etnomusicòlegs primer,
per organitzador de concerts després, que hi van veure una autenticitat que els
porta molt per damunt del repertori folkloritzant dels Gipsy Kings.
3)
Revista Llengua, Societat i
Comunicació
S'ha publicat el vuitè número de la revista electrònica
Llengua, Societat i Comunicació. Aquest nou número, coordinat
per Carles de Rosselló, porta el títol de "Llengua i Immigració" i els seus
articles s'estructuren en tres grans blocs: la regulació governamental i la seva
plasmació en la quotidianitat (Amorós i Bañeras, Garrido), llengua i immigració
a l'àmbit de l'escola (Serra, Oller i Areny) i estudis quantitatius i
qualitatius sobre immigració i diverses llengües (Comellas et al., Fabà,
Sagaama, Quintero i Soler).
4)
Publicat en el DIARI DE BALEARS dijous 30
de setembre del 2010
Joan Melià
A les Illes Balears es parlen 160 llengües. Aquesta
informació, extreta d'un estudi promogut per la Universitat de les Illes Balears
i Linguamón -Casa de les Llengües-, ha estat recollida recentment per molts dels
nostres mitjans de comunicació. No és estrany. D'una banda, és la primera vegada
que es dóna una xifra fonamentada en dades objectives i, de l'altra, encara que
tothom ja havia percebut l'increment de llengües en les relacions interpersonals
dels qui hi vivim, potser pocs s'imaginaven que n'hi hagués tantes. Una part de
les dades obtingudes en aquest estudi, que ha coordinat Caterina Canyelles, han
estat la base de l'exposició Petit cafè del món, que es pot veure al
Casal Solleric.
Tot i que no tenim dades anteriors que permetin fer
comparacions, és evident que bona part de les 160 llengües ha arribat de la mà
(o de la boca) de la població immigrada els darrers anys. La velocitat amb què
s'ha produït aquest canvi en el panorama lingüístic és extraordinària. L'any
1991, hi havia un 26,7% de població de les Illes Balears que havia nascut fora
dels territoris de parla catalana, el 84,4% dels quals procedien d'Espanya i el
15,6% restant de l'estranger. Avui, l'any 2010, la immigració lingüística
representa el 41,7%, de la qual el 42,1% és d'origen espanyol i la resta, el
57,9%, són estrangers de naixença.
160 són les llengües que, entre tots
els entrevistats, saben. D'aquestes, n'hi ha prop de 130 que són llengües
primeres. Segurament les que tenen un nombre molt reduït de parlants entre
nosaltres, generen una presència social mínima. Així i tot, més de 40 són usades
en l'activitat laboral i prop de 70 són transmeses de pares a fills. La xifra de
160 és necessàriament aproximada. No tots els criteris de classificació
coincideixen (els més restrictius les situarien en 150 i uns altres per damunt
les 160); també és gairebé segur que hi deu haver parlants d'altres llengües amb
qui els autors de l'estudi encara no han pogut establir contacte.
Aquesta situació no és exclusiva de les Balears. A Catalunya, per
exemple, el càlcul se situa al voltant de les 300 llengües. A Nova York n'hi ha
més de 700, 138 de les quals són parlades entre els escolars que van a centres
públics. En aquest sentit és destacable que algunes d'aquestes llengües hagin
pràcticament desaparegut en el lloc d'origen i, en canvi, es continuïn sentint a
Nova York.
El coneixement de llengües no suposa només un considerable
capital per a les persones plurilingües, sinó també per a la societat de què
formen part. En àmbits com el turisme, la ciència o les relacions en un món cada
cop més globalitzat, és un gran avantatge disposar de ciutadans que poden servir
de pont directe amb moltes altres llengües. D'altra banda, la cohesió entre els
ciutadans que viuen en un mateix territori es construeix a partir de la
interrelació i de compartir elements en comú. Un dels elements bàsics és la
llengua. En aquest sentit, s'ha de facilitar l'accés al coneixement de la
llengua catalana als nouvinguts. Segons el mateix estudi, només el 38% dels
entrevistats diuen tenir coneixements de català, però aquesta xifra puja fins al
75% entre els menors de vint anys, la qual cosa deu ser deguda a la incidència
favorable de l'escola.
No hi ha dubte que el repte que té la nostra
societat és important i que no és senzill gestionar adequadament aquesta
situació per a arribar a uns objectius lingüístics que, tothom, diu voler
aconseguir. Sobretot si n'hi ha, d'aquests, que es dediquen sistemàticament a
dinamitar tots els factors i decisions que poden
acostar-nos-hi.
5)
Publicat en elSingulardigital.cat divendres 10 de
setembre del 2010
Apareix com a primer
en una llista sobre l'extensió i qualitat dels mil articles considerats
essencials pels gestors del web
Amb
el fi de potenciar la qualitat dels seus articles, l’enciclopèdia oberta
Wiquipedia classifica segons diferents paràmetres els continguts que s’hi
escriuen. En un d’aquests llistats el lloc preferent l’ocupa el català, per
davant de llengües amb molts més parlants com l’anglès, l’alemany, l’italià, el
mandarí, el castellà o el francès. Es tracta de la que engloba l’extensió d’una
compilació de mil articles considerats “bàsics” pels gestors del
web.
Seguint una fórmula matemàtica per ponderar el pes de cada llengua,
el català obté una nota de 87, 52 sobre 100, un punt i mig per sobre l’anglès.
L’edició catalana de Wikipedia, la Viquipèdia, conté els mil articles
imprescindibles i només un d’ells, el que fa referència a la oïda, té una
extensió inferior als 10.000 caràcters.
El català és també la tretzena
llengua amb més revisions i ampliacions dels seus articles i la setena en
proporció d’articles per parlants.
6)
7)
8)
El TERMCAT publica en línia el
Diccionari d’homeopatia
El TERMCAT
acaba de publicar al web (www.termcat.cat) la
versió en línia del Diccionari
d’homeopatia, un diccionari editat en paper
el 2004, elaborat pel metge homeòpata Xavier Cabré amb l’assessorament
terminològic del TERMCAT, amb el patrocini dels laboratoris farmacèutics
Phinter-Heel i la participació d’experts de l’Acadèmia Homeopàtica de Barcelona
i de la Secció d’Homeopatia del Col·legi Oficial de Metges de
Barcelona.
El diccionari conté uns
400 termes en català, que es presenten acompanyats de la categoria gramatical,
les equivalències en castellà, francès i anglès i la definició. Conté també
abundants explicacions complementàries dels conceptes i exemples que permetran
als lectors entendre millor la filosofia i l’aplicació pràctica d’un mètode
terapèutic que cada cop té un pes més important en la nostra societat.
L’obra s’integra en la
col·lecció Diccionaris en Línia, que aplega reculls de terminologia sobre
diversos àmbits d’especialitat, com ara la Terminologia dels videojocs o el Diccionari dels mercats financers. La
interfície utilitzada permet consultar les denominacions en l’índex alfabètic de
cada llengua o bé fer una cerca en el quadre de diàleg, tant d’una denominació
com d’un mot de la definició o la nota.
-----------------------------
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge
als vostres coneguts a fi que l’existència del nou butlletí InfoMigjorn siga
coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la
llengua catalana.