Tot i ser valencianoparlant, ha canviat al castellà davant d'un desconegut? D'una persona amb aspecte de ser de fora? Pateix quan es troba en situacions com estes? Llavors, Sortir de l'armari lingüístic (Angle Editorial) és el llibre que estava esperant. Perquè l'obra, subtitulada "Una guia de conducta per a viure en català", escrit pel professor de Psicobiologia de la Universitat de València, Ferran Suay (amb qui en parlarem), i per la llicenciada en Psicologia i Master en teràpia de Conducta, Gemma Sanginés, dóna, d'una manera amena i molt aclaridora, algunes claus per a superar estos temors i conductes infundats però molt arrelats.

P: Com i d'on sorgeix la idea de fer el llibre?
R: En realitat, sorgeix perquè des de fa uns sis anys estem fent tallers per tot el territori del domini lingüístic, i també pel País Basc, per entrenar la gent per a mantindre la llengua amb més comoditat. El llibre recull l'experiència de tot eixe temps. Cal dir que sempre hem tingut por de fer receptes, perquè les receptes estan molt bé si funcionen sempre, però en aquest cas és difícil perquè les situacions són molt variades i les persones són molt diferents entre si, per la qual cosa és molt difícil trobar bones receptes. Per tant, al final, després de fer tallers amb, dalt o baix, 4.000 persones, hem pensat que la millor mètode era explicar-ho en forma de casos, de manera que cada persona poguera fer la lectura que li convinguera i aplicar-se les coses que li pareguen bé i deixar a banda les que no.

P: El títol de l'obra és molt suggeridor, però m'agradaria que resumira la intenció o l'objectiu que persegueix.
R: El llibre està adreçat a persones que volen viure en la seua llengua i que es troben amb problemes per a fer-ho, problemes que vénen de fora, però què també, d'alguna manera, sorgeixen de dins en el sentit que hem interioritzat la subordinació i per tant hem adquirit timidesa lingüística. Podríem dir que es tracta d'un llibre d'autoajuda per superar la timidesa lingüística (somriu).

P: L'obra s'escriu a València. Açò és casual o es pot vore com una motivació extra per la situació lingüística particular que es viu ací?
R: Ací al País Valencià es dóna una condició particular que ens diferencia d'altres zones del territori, i és que les autoritats estan d'acord amb el genocidi lingüístic. En les Illes no n'estan tan obertament a favor i al Principat no ho estan. Tampoc és que facen una política d'allò més clara, però no és el mateix, sens dubte. Això fa de la nostra una situació especial, però essencialment no hi ha grans diferències al llarg de tot el territori. La conducta dels parlants, el que tendim a anomenar timidesa lingüística, és molt semblant a tot els territoris catalanoparlants i també al País Basc.

P: Entre els fenòmens psicològics que s'apunten per a explicar l'abandó o la posició de la llengua, s'anomena la seua vinculació a determinades idees polítiques o ideologies. Creu que en el cas valencià això es donaria de manera significativa?
R: Sí, però bàsicament perquè s'ha treballat molt. Els governs que hem tingut des de la restauració de l'autonomia, tal volta amb l'honrosa excepció del provisional d'Albinyana, han sigut governs clarament castellanitzadors, i s'han dedicat a legitimar en totes les circumstàncies i per a tots els usos i aspectes la utilització del castellà, i paral•lelament han deslegitimat l'ús del valencià, de manera que ha quedat com una opció que adopten persones amb una clara opció ideològica.

P: Al llibre exposen de manera didàctica diversos casos de catalanoparlants enfrontant-se a la situació de parlar en la seua llengua front a desconeguts o gent que els respon en castellà o fins i tot abruptament. Quin creu que cridarà més l'atenció dels lectors?
R: A cadascú li cridarà l'atenció el que li toque de més a prop (somriu). Pense que molta gent es podrà sentir reconeguda en Tomeu, el "parlant tímid", que fa referència a un tipus de persona amb una actitud obertament valencianista, en el sentit de dur els xiquets a escola en valencià, de parlar-los valencià, de consumir cultura en valencià, etcètera; però què després té una conducta indiferenciada d'aquells que no tenen esta ideologia. És a dir, que canvien al castellà amb tota facilitat. Molta gent s'hi trobarà reconeguda, però també hi haurà els que s'identifiquen més amb el que s'emprenya a tothora (riu). Depén de cadascú. En tot cas, insistisc que amb eixos casos no pretenem definir tota la diversitat que n'hi ha, sinó que en cada cas, a banda del protagonista, es toquen algunes altres tipologies de persones en relació a l'ús que fan de la llengua, que poden donar indicis als lectors de cara a l'aplicació en les seues pròpies vides.

P: El darrer cas que anomenava, el del nacionalista més bel•ligerant, m'ha resultat cridaner quan ho he llegit per ser un cas típic ací com a resposta a la situació que patim a les nostres terres. Al llibre assenyalen la seua actitud com a contraproduent.
R: És que en qualsevol situació és contraproduent perdre l'oremus, perquè eixe home que perd els papers, per molta raó que puga tindre, perd l'atractiu per als seus fills, per als seus amics, per als qui l'envolten. Malgrat tot, nosaltres no neguem en cap moment que tinga dret a enfadar-se, sinó que ens preguntem a qui ajuda o a qui perjudica amb la seua actitud.

P: En tot cas, el llibre desprén una actitud molt positiva, fins i tot a l'hora de replegar casos com els dels forans que aprenen i intenten usar la llengua, que deixen una sensació molt agradable. Volien també donar-nos ànims?
R: Seria molt ambiciós això (riu), però nosaltres des del principi hem tingut l'interés de donar-li un enfocament en positiu. Tractem d'abordar les situacions en positiu, no entrar en desqualificacions ni culpar uns altres, que és una cosa molt habitual. Per exemple, són molts els casos que ens trobem assistents als tallers que diuen: "És que hi ha gent que viu 30 anys ací i encara no parlen valencià ni hi tenen cap interés, ni ho faran mai". Però quan els preguntes en quin idioma els parlen els que se'n queixen, solen respondre de manera unànime que en castellà. A nosaltres, el que ens interessa és canviar l'actitud i la conducta d'estos parlants, dels que se'n queixen però acaben parlant castellà, per tal que deixen de queixar-se'n, de patir, i que parlen valencià. Eixe seria l'enfocament. No busquem culpables, volem que els qui vulguen viure en valencià ho puguen fer més còmodament.

P: Finalment, tinc una curiositat. El llibre compta amb l'ajuda de la Generalitat de Catalunya. Com és això? Varen buscar ajuda de la valenciana o d'institucions com l'Acadèmia Valenciana de la Llengua?
R: No, nosaltres no buscàrem res. El fet que siga així és que la idea de fer el llibre ens la proposà Alfred Bosch, Coordinador de l'Àrea d'Història i Pensament Contemporani del Departament de Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya, que coneixia els nostres cursos i volia que els plasmaren en un llibre. Però, nosaltres no hem tocat a la porta de cap institució. En tot cas, mai ho hauríem fet a la de la Generalitat Valenciana, perquè coneixem de bestreta quina en seria la resposta.