El professor del Departament d'Àlgebra de
la
Universitat de València Josep Guia i Marín, doctor en
Matemàtiques (1974) i en Filologia (2008), acaba de publicar el llibre Ficció i realitat a l'Espill. Una perspectiva fraseològica i
documental, editat per Publicacions de la Universitat de València
(PUV).
L'Espill, per l'extraordinària riquesa
lèxica i fràsica que conté, és un dels grans tresors de la llengua catalana, que
va adquirir el cim de la seua potencialitat literària a la València del segle XV. Al
seu llibre, Josep Guia fa una introducció a l'Espill, per tal de refrescar-ne la
memòria als lectors antics i de facilitar-ne el coneixement als nous, i aborda
la qüestió de les fonts de l'Espill,
presentant-ne algunes de noves, especialment Lo Cartoixà, la voluminosa vida de Crist
escrita en llatí pel cartoixà Ludolf de Saxònia, que Joan Roís de Corella
(1435-1497) va traduir al nostre romanç.
La lectura de l'Espill, des d'una perspectiva fraseològica i
contrastiva, ha permès a Josep Guia aportar correccions en la fixació i
interpretació de determinats passatges del text. A més, a partir de l'anàlisi
detallada de les dades internes i externes que aporta l'Espill, Guia ha establert la
temporalitat de la vida de ficció del personatge protagonista i, amb l'auxili de
documentació contextual, ha posat de manifest alguns anacronismes entre el temps
de la vida fictícia del narrador i determinats fets i persones reals mencionats
a l'obra, alguns dels quals identificats per primera vegada. Tot això fa del
llibre de Guia una referència inexcusable per al bon coneixement del text i el
context de l'Espill, alhora que
planteja interrogants fonamentats sobre l'autor i la data de
l'obra.
El professor Josep Guia ha publicat nombrosos
articles de recerca matemàtica en revistes d'àmbit internacional, així com
diversos llibres sobre la qüestió nacional, entre els quals És molt senzill: digueu-li Catalunya
(1985), amb cinc reedicions, i València, 750 anys de nació catalana
(1988), premi d'assaig Joan Fuster. Des de fa anys, ha orientat la seua recerca
cap a la fraseologia aplicada, dins de l'àrea de coneixement de filologia
catalana, en la qual li han estat reconeguts dos sexennis d'investigació. En
aquesta línia, ha publicat molts articles i alguns llibres, com ara De
Martorell a Corella. Descobrint l'autor del “Tirant lo Blanc” (1996), amb
pròleg de Curt Wittlin, Els primers
reculls de proverbis catalans (1996), amb pròleg de Josep Romeu i en
col·laboració amb Maria Conca, i Fraseologia i estil. Enigmes literaris a
la
València del segle XV (1998). Així mateix, ha realitzat
diverses investigacions documentals i d'arxiu, per tal d'esbrinar el context
històric dels fets literaris. D'altra banda, en una línia de recerca sobre
memòria històrica ha publicat diversos treballs relatius a la repressió
franquista a Alacant i Beneixama.
-------------------------------
Publicat en el diari Levante-EMV
dijous 8 de juliol del 2010
http://www.levante-emv.com/panorama/2010/07/08/estudi-endarrereix-data-lespill-i-questiona-lautoria/721154.html
El professor Guia i Marín posa en dubte que Jaume Roig escrivira el clàssic
valencià i apunta a una possible autoria de Roís de Corella per les influències
de "Lo Cartoixà"
Tal com deixà cantat Raimon,
"L'Espill és obra important, d'evident misogínia, més citada que llegida i amb
més de setze mil versos". És, així mateix, un dels grans tresors literaris de la
València del segle XV. Ara, però, ha sigut somoguda de dalt a baix. Un estudi
del professor Josep Guia i Marín endarrereix la data d'escriptura de l'Espill
"almenys 15 anys" i, com a conseqüència, qüestiona l'autoria atribuïda quasi
unànimement al metge valencià Jaume Roig.
Són diverses les raons que porten
a Guia i Marin a rebatre la data de 1460 -"que no té cap rigor ni fonament",
diu- com a any d'aparició de l'Espill. En la clàssica novel·la en vers tota ella
apareix un passatge referit als escacs moderns (amb dama), "que no foren
inventats fins a 1474". Es fa referència a esclaus canaris, "que no arribarien a
València fins a la dècada de 1480".
També es parla d'una hospitalera, "i a
València no va haver-ne cap fins a una tal Joana als anys setanta del segle XV
que treballà a l'Hospital d'Enclapers". I, el més important de tot: el professor
assegura haver trobat "centenars de concordances lèxiques i fràsiques" entre
l'Espill i Lo Cartoixà, la voluminosa vida de Crist escrita en llatí pel
cartoixà Ludolf de Saxònia, que Joan Roís de Corella va traduir al romanç (el
valencià de l'època) i que no es va començar a imprimir fins l'any 1495.
Aquest ball de dates que posa damunt la taula l'estudi de Josep Guia i Marín
tanca un misteri: si Jaume Roig va morir en 1478, com va poder escriure
l'Espill? En el seu llibre, aquest professor d'Àlgebra a la Universitat de
València i doctor en filologia deixa obertes totes les portes. En conversa amb
aquest diari, dóna un pas més enllà i suggereix la possibilitat de què l'Espill
fóra en realitat escrit per Roís de Corella, una altra gran ploma del segle d'or
valencià. Això, però, és només un suggeriment, remarca.
1.111 frases fetes
A banda d'endarrerir
justificadament la data de l'Espill i qüestionar l'autoria de Jaume Roig,
l'autor del llibre De Martorell a Corella. Descobrint l'autor del 'Tirant lo
Blanc' (1996) ha localitzat 1.111 frases fetes diferents a l'Espill en una
completa base de dades informatitzada. Com a novetat, Josep Guia i Marín també
ha pogut identificar en la realitat a nou personatges de la novel·la fins ara
desconeguts.
Entre ells, mossén Berenguer Company, "capellà beneficiat a la
Seu de València", o Remolins, "un dels quatre guàdies municipals de la ciutat".
A més, ha reconstruït la temporalitat exacta de la vida del protagonista, "a qui
l'autor va fer viure en la novel·la ¡113 anys!, de 1367 a 1480". Ara comença,
afirma Josep Guia, una etapa per a "repensar" qui fou l'autor de
l'Espill.