Representats de l'entitat es
concentren a les portes de l'Oceanogràfic per a repartir informació sobre el seu
model d'escola plurilingüe
Escola Valenciana ha criticat hui les
jornades sobre plurilingüisme organitzades per la Conselleria d'Educació que se
celebren a l'Oceanogràfic en constatar la «nul·la presència de la nostra
llengua» i la «consolidació de l'apagada entorn a una autèntica educació
plurilingüe en el nostre territori».
Segons els membres d'Escola Valenciana
que assisteixen a l'esdeveniment «l'atenció a l'alumnat nouvingut i els
programes d'immersió lingüística han estat literalment maltractats i l'atenció a
les llengües minoritzades, totalment ignorada».
Especialment han lamentat les
intervencions «desafortunades, amb escàs rigor científic», del director general
de millora de la qualitat de la Comunitat de Madrid i del secretari de política
lingüística de la Xunta de Galícia, i han ressaltat la «mediocritat» dels
participants, amb excepció de les intervencions de Roy Lyster (Universitat
McGill, Montreal), sobre models de correcció, i de Miguel Martínez López
(Universitat de València) sobre aspectes neurolingüístics del bilingüisme.
«Font de Mora pretén enfonsar i soterrar
el valencià amb aquestes suposades jornades sobre plurilingüisme», ha afirmat el
president d'Escola Valenciana, Diego Gómez, que junt a altres representants de
l'entitat s'ha concentrat hui a les portes de l'Oceanogràfic per a repartir
informació sobre el seu model d'escola plurilingüe.
Gómez ha titllat d'«hipòcrita Font de
Mora per vanagloriar-se de la llibertat d'elecció lingüística tot i la
marginació de les línies en valencià i ha anunciat que el V Congrés de l'entitat
que se celebrarà en 2011 se centrarà en el plurilingüisme educatiu «amb
rigor».
10)
Publicat en EL
PUNT dissabte 10 de juliol del 2010
http://avui.elpunt.cat/noticia/article/-/17-politica/193059-llenya-per-a-tots-seguidistes-inclosos.html
Llenya
per a tots, seguidistes inclosos
Alfons
Esteve
Tres dies ha trigat el govern valencià
a deixar amb el cul a l'aire els sindicats que li han donat suport en
l'aprovació de la llei de la funció pública. Tampoc és que això siga una novetat
en l'actuació d'aquest govern, però aquesta vegada ni s'han preocupat per
dissimular la punyalada: encara no s'havia refredat la llei aprovada en les
Corts que els principals i presumptes guanys pactats han anat a la paperera. I
el PP encara els ha obsequiat amb una garrotada suplementària: els han llevat
gran part dels alliberats sindicals que els pertoquen segons els acords
signats.
El 29 de juny, les Corts van aprovar, a
instàncies del govern valencià, la
Llei per a l'ordenació i la gestió de la funció pública. Des
que es va presentar el primer esborrany d'aquesta llei, gran part de la societat
civil s'hi va mostrar contrària, ja que, entre altres deficiències, no recollia
l'exigència de la capacitació lingüística en valencià el que es coneix
popularment com a requisit lingüístic per als aspirants a funcionari, un
requisit que tenen totes les comunitats autònomes no castellanoparlants des de
la dècada de 1980 i que és imprescindible si la nostra administració ha de
funcionar en valencià i ha atendre-hi els ciutadans.
Cal dir que abans d'aprovar-se en les
Corts, el projecte de llei es va portar a negociació amb els sindicats. I que
CCOO i la
Intersindical Valenciana es van comprometre a incloure-hi el
domini del valencià per a l'accés a empleat públic en un acord pres en
la Mesa per
l'Ensenyament en Valencià, juntament amb organitzacions tan representatives
socialment com Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana o
la
FAPA-València, la Federació d'Associacions de Mares i Pares
d'Alumnes. Però, en les negociacions entre el PP i els sindicats, només
la
Intersindical Valenciana es va negar a pactar el projecte si no
contenia la capacitació en valencià i altres mesures, mentre que CCOO i UGT hi
donaren el vot favorable. Finalment, el passat 29 de juny, la llei de la funció
pública es va aprovar, sense l'obligatorietat de la capacitació lingüística en
valencià, amb l'autorització perquè el govern faça nomenaments digitals de
personal i amb una administració més sotmesa a la voluntat del partit en el
poder.
Els arguments que han donat els
sindicats signants de l'acord amb el PP per donar suport a la llei són que s'hi
inclouen millores substancials per als empleats públics. La realitat, però, és
que això dista molt de ser cert, perquè el Govern valencià ja anunciat que, de
moment, no desplegarà la carrera professional. I els fets són que ja ha aplicat
sense cap mirament les retallades salarials a tot el funcionariat. I que les
presumptes millores pactades, una vegada integrats a l'acord alguns sindicats i
aprovada la llei, s'han convertit en pur fum.
Però, a més, i per reblar el clau, el
conseller Font de Mora, tres dies després d'aprovar la llei, ha anunciat,
unilateralment i sense negociació prèvia, que redueix el nombre d'alliberats
sindicals de la funció pública docent no universitària. I això ho ha fet sense
contemplacions: a tots els sindicats per igual i en funció de la seua
representativitat. És a dir, tant als qui han fet l'oposició i s'han negat a
donar suport a una llei que va contra els interessos dels valencians, com als
que li han donat un xec en blanc.
Resultat: 25 anys després de la primera
llei de la funció pública valenciana, l'article del coneixement de valencià
que, recordem-ho, és la llengua oficial i pròpia: la que hauria de ser la
normal en l'administració valenciana continua igual de devaluat en la nova
llei. Per a què ha servit, doncs, aquest trist paper de seguidisme i de
submissió de CCOO i UGT al govern del PP? Per a què ha servit signar una llei
que queda com a reaccionària i antivalenciana al costat de la que el 1992 –fa ja
18 anys! – l'ex-franquista Manuel Fraga va aprovar exclusivament per incloure el
domini del gallec quan governava a la Xunta? No sabien que el Govern Valencià,
una vegada aconseguit els seus objectius de presentar a la societat que la llei
tenia el suport sindical, faria el que ha fet sempre i no sols contra la
llengua?
Tothom sap que amb qui incompleix la
paraula no es poden fer tractes. La història general ens ha donat molts exemples
i la història particular del PP n'és plena. El Govern valencià no n'és
l'excepció i per això no ha tingut cap problema a repetir la història amb els
qui els fan el joc contra el valencià, contra una administració valenciana i
contra els valencians com a ciutadans i com a opositors. «La història és la
mestra de la vida», afirmava Ciceró. Alguns n'haurien de prendre nota, ara que
en el pecat ja porten la penitència. La part pitjor és que ens arrosseguen també
a tots els altres: sindicats, empleats públics i ciutadans
valencians.
11)
Publicat en el diari
Levante-EMV dissabte 10 de juliol del 2010
http://www.levante-emv.com/panorama/2010/07/10/madames-et-monsieurs-amb-vostes-joan-fuster/721639.html
Traducció. Malgrat ser un intel·lectual en el
sentit francés i un gran admirador de la cultura gal·la, l´obra de Joan Fuster
encara no havia estat mai traduïda al francés. Però ara, gràcies a l´impuls de
l´Institut Virtual Internacional de Traducció de la Universitat d´Alacant i
l´editorial Anacharsis, arriba a les llibreries franceses el «Dictionnaire a
l´usage des oisits», el «Diccionari per a ociosos» escrit en 1964 per l´homenot
de Sueca.
Paco
Cerdà
Potser semble increïble que el Llibre
dels Fets de Jaume I estiga traduït al japonés i que l´obra de Joan Fuster
encara no tinguera una versió francesa. Sí que hi havia traduccions a l´anglés,
italià i castellà del pensador de Sueca. Però és ara quan Fuster es llança o
millor dit: el llancen al mercat francés amb una traducció del seu
Diccionari per a ociosos. Ho fan, diuen, per a divulgar a escala
internacional l´obra d´un clàssic modern valencià. No obstant (i veïent el preu
de 20 euros que costa el llibre), tal volta Fuster no callaria allò que recull
el seu Diccionari per a ociosos: «No entenc aquells qui diuen que
menyspreen els diners. Costen tant de guanyar!». O potser un altre aforisme
recollit al llibre: «No hi ha cap servilisme que sigui desinteressat». Així de
corrosiu i fusterià (que potser és dir el mateix) es mostra Joan Fuster al seu
assaig més conegut després de la bíblia nacionalista de Nosaltres, els
valencians.
El Dictionnaire a l´usage des
oisits acaba de ser publicat per l´editorial francesa Éditions Anacharsis
(Toulouse), i distribuïda a tota França i a la francofonia per Les Belles
Lettres. El traductor al francés ha sigut Jean-Marie Barberà, professor emèrit
de la Université de Provence i traductor també del Tirant lo Blanc a la llengua
de Montaigne. El llibre compta amb un avant-propos del professor de la
Universitat Jaume I Vicent Salvador, i un préface de Dominique Maingeneau,
professor de la Université de Paris Est-Créteil.
Destaca, a la sobrecoberta del
llibre, la descripció que es fa de Joan Fuster: «Poeta i assagista valencià, va
ser un polígraf magistral que consagrà la seua vida a una obra literària i
filosòfica sense equivalent, majoritàriament realitzada a l´ombra de la nit
franquista, i fins ara completament ignorada a França». Així doncs, també
ignoraran al país veí l´Epitafi que Joan Fuster (mort en 1992) deixà escrit al
seu Diccionari per a ociosos: «Ací jau/j f/va morir/com va viure/sense
ganes». O aquella reivindicació que fa al llibre sobre el Cinisme: «En el fons,
allò que anomenem "cinisme" no és sinó l´antídot de la hipocresia. La figura
simètricament oposada al "cínic" no és el "virtuós", ni tan sols el "purità": és
el "fariseu"». Amb aquest estil descarnat i provocador està escrit l´assaig de
Joan Fuster més conegut fora de València i que, sota l´aparença d´un diccionari
fictici, reflexiona al voltant de l´amor, la bellesa, la barbaritat, el
nacionalisme, la novel·la o el sexe.
En l´edició francesa del
Diccionari per a ociosos han col·laborat, a més de l´Institut Virtual
Internacional de Traducció de la Universitat d´Alacant, l´Acadèmia Valenciana de
la Llengua, el Instituto Cervantes, el Projecte Digicotracam, l´Ajuntament de la
Nucia i la seu universitària de la Nucia. Ha sigut, afirmen els impulsors, «una
unió d´esforços i institucions per a la millora del coneixement i difusió
exterior dels clàssics valencians». I Joan Fuster ja ho és.