1)
Molt de pressa, a tota
velocitat.
|
Vés molt en l'erta en creuar el carrer que
ací passen els cotxes i les motos a tota virolla i poden
atropellar-te. |
2)
Referit a un aparell acústic, a la màxima
potència sonora.
|
No poses la ràdio a tota virolla que la
veïna del costat està
malalta. |
Considere que no hi ha cap relació entre la paraula virolla i la
idea de velocitat o potència sonora. En valencià també són molt
corrents, amb el mateix significat, locucions com ara a tota castanya o
a tota pastilla. De la mateixa manera, en castellà s'usen les expressions
equivalents a toda castaña, a toda pastilla i a toda
galleta i en italià a tutta
birra (= a
tota cervesa). No veig que hi haja cap relació possible entre les castanyes, les
pastilles, les galetes o la cervesa d'un costat i la velocitat o la potència
sonora d'un altre. Són, simplement, expressions que crea la gent jove i que fan
fortuna i els substantius citats apareixen en les locucions per factors
extralingüístics. No cal que li peguem més voltes al nano perquè no traurem la
mà del carabassí.
La
locució a tota virolla és molt corrent en la ciutat de València però tinc
notícia que s'usa en molts altres llocs. Probablement és d'ús
general.
En valencià també es
diu:
1) a cent per hora, a tot
gas, a tota castanya, a tota marxa, a tota paleta, a tota pastilla, a tota
velocitat, a trentaqueté,
2) a tota castanya, a tota marxa, a tota paleta, a tota pastilla
La llengua estàndard sol
emprar:
1) a brida abatuda, a cent
per hora, a rem i vela, a tot drap, a tot estrop, a tot gas, a tot past, a tot
rem, a tot vent, a tota brida, a tota castanya, a tota màquina, a tota marxa, a
tota pastilla, a tota velocitat
2) a tota castanya, a tota marxa, a tota pastilla
En
castellà es diu:
1)
a cien por
hora, a todo trapo, a todo gas, a toda castaña, a toda galleta, a toda máquina,
a toda mecha, a toda pastilla, a toda velocidad
2) a toda castaña, a toda galleta, a toda mecha, a toda pastilla
Edicions 62 acaba de publicar Cap home és visible, un ampli volum de poesia catalana medieval, en què Dolors Miquel ha triat els poemes i els ha adaptat al català modern, respectant-ne contingut i vers, per apropar-los al lector. L'obra inclou una introducció del medievalista Stefano M. Cingolani
Publicat en directe.cat divendres 25 de juny del 2010
El domini .cat es presenta al Parlament Europeu com exemple per altres comunitats lingüístiques
Bretons, gal·lesos, bascos i gallecs estudien imitar l'experiència catalana
El grup de treball Dominis Europeus Culturals i Lingüístics ha presentat aquest dijous a la seu de Brussel·les del Parlament Europeu el domini .cat com un exemple a seguir per altres comunitats culturals i lingüístiques com la bretona (.bzh), la gal·lesa (.cym), la basca (.eus), la gallega (.gal) i l'escocesa (.scot) que volen crear un domini a Internet 'replicant la plantilla' de .cat. Una plantilla d'èxit perquè ha sabut identificar el poble català 'no amb un territori físic, amb fronteres que el separen, sinó amb una llengua que l'uneix', ha declarat Bertrand de la Chapelle, responsable de Societat de la Informació al ministeri francès d'Afers Exteriors, en l'acte de presentació.
El candidat a l'alcaldia de Compromís per València, Joan Ribó, ha presentat davant el Síndic de Greuges una queixa en relació amb la discriminació del valencià en la gestió de l'Ajuntament de València del programa Valenbisi, de lloguer de bicicletes, posat en marxa la passada setmana. Segons ha declarat Ribó en la informació que facilita l'empresa adjudicatària del servei municipal de bicicletes «s'obliden del valencià en l'atenció a l'usuari. A més, tota la retolació de les estacions del servici i tota la cartelleria general estan redactades únicament en castellà».
L'exdiputat també ha explicat que el telèfon d'informació de Valenbisi, segons els mateixos operadors, està ubicat a Madrid on no tenen cap persona capaç d'atendre en valencià tot i sol·licitar-ho expressament. «Es tracta d'un servei públic la concessió del qual depén de l'Ajuntament, per tant, no pot deixar de garantir l'ús de la nostra llengua d'una forma tant flagrant contravenint el que indica la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià», denuncia Ribó.
La crítica també s'estén a la informació que s'ofereix del servei a la pàgina web de l'Ajuntament de València. «S'accedeix directament al castellà; bé és veritat que davall hi ha l'opció d'altres llengües i entre les quals es pot accedir al valencià. Pensem que estaria bé que fóra al contrari: l'accés primer al valencià i després poder optar al castellà o almenys que abans d'entrar s'haguera d'escollir en quina llengua. La situació actual és clar que predetermina l'elecció en castellà», afirma Ribó.
Davant d'aquesta situació, Compromís presentarà una denúncia davant el síndic de greuges perquè prenga les mesures necessàries «per posar fi a aquest cas de discriminació del valencià per part de l'Ajuntament València».
http://www.levante-emv.com/panorama/2010/06/29/ensenyament-valencia/718743.html
Carme Miquel
Fa uns deu dies, Escola Valenciana va fer públic el seu Informe de Matriculació a les escoles per al curs 2010-2011. Tot i haver-se reflectit en alguns mitjans de comunicació les dades que s'hi van presentar, en repetiré algunes per allò que tenen de significatives. La més important és que, segons l'estudi realitzat el 61'2% de les famílies que han matriculat alumnes de 3 anys per al curs que ve, haurien triat l'ensenyament en valencià si hagueren tingut aquesta opció. Allò greu és que molts no n'han tingut la possibilitat perquè no n'hi ha hagut suficient oferta i molts xiquets es quedaran sense seguir el programa d'educació bilingüe que més els facilita l'aprenentatge de les dues llengües oficials i millor els prepara per a l'adquisició d'altres idiomes. I aquest plantejament possitiu de l'ensenyament en la nostra llengua, és indiscutible, si es fan les coses bé.
El Conseller d'Educació
diu que ha optat pel multilingüisme i proclama a tort i a dret les bondats
d'aprendre llengües estrangeres, com l'anglés o el xinés. I això està bé si eixe
aprenentatge no va en detriment de l'aprenentatge de les llengües pròpies.
Perquè a partir de l'ensenyament en valencià i amb les metodologies adequades,
es poden aprendre altres idiomes. Però la conselleria, en molts casos està
reduint, de manera equivocada, l'horari de valencià per introduir el d'altres
matèries i això és inacceptable des del punt de vista pedagògic i des del punt
de vista de compliment de la Llei d'Ús i Ensenyament. I també. des del punt de
vista de ser i sentir-se valencians.
L'ensenyament en
valencià aporta les eines per a un bon desenvolupament intel·lectual, per a
ampliació de l'horitzó cultural i per exercir l'autoestima col·lectiva. Aspectes
intel·lectuals, culturals i afectius necessaris per al progrés induvidual i
social. No és poden conéixer i esrimar altres llengües i cultures si es
menysprea la pròpia. Fa l'efecte que la conselleria, reduint al 33% l'oferta
d'ensenyament en la nostra llengua ha entrat en una etapa de menyspreu. I això
és molt greu.
La Federació d'Organitzacions per la
Llengua Catalana (FOLC) denuncia l'atac del Tribunal Constitucional espanyol a
la “nació lingüística catalana”, ja que la seva sentencia representa
rebaixar encara més els continguts, ja rebaixats d'origen, de l'Estatut de
Catalunya en relació a l'estatus de la llengua i als drets lingüístics de la
nació catalana.
Segons la nova rebaixa, la llengua
catalana deixa de ser d'ús preferent als mitjans de comunicació; i a l'escola la
situació entra en una ambigüitat encara més gran que
l'actual.
“La FOLC no pensa acatar una sentència
injusta i il·legítima i defensa la sobirania del poble català, el dret a decidir
i el lliure exercici del dret a l'autodeterminació del poble català”, declara la
Federació.
Per aquest motiu, des de la FOLC es donarà
suport a la manifestació convocada el 10 juliol en defensa de la sobirania del
poble català i es treballà amb les
seves entitats per aportar-hi el màxim de gent
possible.
La Federació d'Organitzacions per la
Llengua Catalana és una agrupació d'organitzacions que treballen per la llengua
d'arreu dels Països Catalans i que actualment compta amb unes 70 entitats
federades.
Els objectius de la FOLC són la coordinació entre les organitzacions federades, l'extensió de l'ús social de la llengua catalana i el foment de la seva unitat i de la seva denominació unívoca internacional com a llengua catalana, amb el lògic respecte a les denominacions internes, que no han d'anar mai en contra d'aquesta unitat.
Per a ampliar la informació us podeu posar en contacte amb Mireia Grangé (625170535)
Cursos d'extensió universitària de la Universitat de
València
Justificació Les opinions que s'expressen
habitualment sobre el valencià culte no solen tindre gens en compte el marc
històric. Això no obstant, eixe factor és indispensable per a interpretar els
fets socials. La finalitat del curs és estudiar l'evolució del valencià culte
per a comprendre la situació actual. De tota la història, el curs focalitza els
segles XVIII, XIX i XX, ja que en el període que va de
Dirigit a: estudiants de qualsevol especialitat, llicenciats i, en general, valencians de cultura mitjana que tinguen interés per entendre en quina situació es troba el valencià culte actual.
Índex del curs:
L'evolució del valencià culte durant els segles XVIII, XIX i XX
1. Precedents. De
2.
3. El primer terç del segle XX: cap a la formació d'un moviment social
4. Parèntesis per a l'ortografia
5. L'evolució de la llengua culta en Catalunya durant el segle XX
6. El valencià culte en el franquisme. Els fonaments
7. El valencià culte entre 1939 i 1983
8. L'assimilació del valencià culte en les darreres dècades
Professor: Abelard Saragossà
Dies: del 12 al 15 de juliol de
Si algú hi té interés, pot telefonar al 961 111 111 (ajuntament de Torrent) i preguntar per Mariví.
La matrícula es pot fer fins a dos dies abans de començar.
Convalidable per dos crèdits de lliure opció.