- Els departaments universitaris de tot el país diuen que caldran més professionals per a satisfer el mercat laboral
- Constitueixen una coordinadora per a promoure els estudis de llengua i literatura catalanes
Els departaments de filologia catalana de les universitats de tot el país s'han aplegat en la Coordinadora d'Estudis Universitaris de Filologia Catalana amb la finalitat d'unir forces i de promoure els estudis de llengua i literatura catalanes, en vist d'un augment de la demanda de titulats. 'Els estudis són útils, perquè la majoria de titulats troba feina i, a més, faran falta més estudiants', diu a VilaWeb Albert Soler, representant de la Coordinadora i director del Departament de Filologia Catalana de la UB.
Un dels objectius de la Coordinadora és de 'millorar la percepció social de la realitat d'aquests estudis', i és que, tal com explica Soler, la percepció general és que filologia té poca sortida professional, una 'qüestió psicològica que no és gens certa, car és un dels estudis d'inserció laboral més alta': 'Cal que incidim en aquest estat d'opinió, perquè, de feina, n'hi ha hagut sempre', diu Soler, que també posa èmfasi en la qualitat dels estudis de filologia i nega que les matrícules de filologia hagin davallat.
A més, contra la percepció que filologia catalana és una titulació sense futur, Soler rebat: és necessari que 'la gent tingui una nova percepció dels estudis': el nombre de matriculats s'ha mantingut força estable, el grau de satisfacció dels estudiants que els han cursats és alt i la majoria ha trobat feina.
Ara els responsables dels departaments de filologia de les diverses universitats catalanes han començat una campanya de promoció dels estudis, sobretot per la previsió que d'ací a pocs anys la demanda de llicenciats augmenti un 20%. El motiu d'aquest augment és, d'una banda, el relleu generacional dels professors de secundària ('calculem que a partir del 2013 hi haurà una de les onades de jubilació més significatives') ; i d'una altra, el requeriment d'un coneixement bàsic del català que fa la llei d'acollida als nouvinguts. 'En tots dos casos, caldrà més professorat de català per satisfer el mercat laboral', diu la Coordinadora en un comunicat. I Albert Soler afegeix: 'És important que aquests llocs, els cobreixin professionals preparats. I volem deixar clara la importància i la sensibilitat d'aquests estudis, en què ens juguem una part de la nostra identitat'.
A més de la constitució de la Coordinadora, els seus responsables també tenen previst de fer difusió de la campanya a través de les xarxes socials, conscients que és un dels llocs on es genera debat i opinió.
La fera amagada
Busco al DIEC i al GDLC la paraula fera i no l'hi trobo. Però hi és, amagada a l'accepció 2 de l'adjectiu fer. Rere el 2 hi ha adj i f, cosa que et permet saber, si hi entens, que la forma femenina s'ha substantivat. Però un diccionari no pot ser una gimcana. Que històricament fera vingui de fer és erudició. L'usuari ja no hi pensa, en fer, i necessita la fera. Així ho entenen l'Alcover-Moll i el D62 i així ho haurien d'entendre tots els que fan diccionaris per al segle XXI.
Sento sovint a les tertúlies aquest intent maldestre i una mica ortopèdic de traduir “Ir con mucho cuidado”. I és que, si bé podem dir cuidar per tenir cura, el cuidado ens bloqueja. I hi ha dues maneres ben planeres de dir-ho: “Anar amb compte” i “Vigilar”. Aquest verb, sobretot, sembla que no existeixi. “Hem de vigilar molt (i no pas «Ser molt curosos») a no jutjar abans d'hora”. I és que el català, a més de correcte, ha de sonar natural. Hem de poder parlar bé sense que ningú se n'adoni.
Per tercera vegada en els últims sis anys, quatre mans van ser les encarregades d'escriure l'obra guanyadora del Premi de literatura eròtica «la Vall d'Albaida».
Així, el jurat format per Filiberto Tortosa, Carles Cortés, Joan Carles Morales, Josep Lluís Navarro i Josep Piera ha proclamat Somniant amb Aleixa de Francesc Mompó i Mercè Climent com la mereixedora dels 4.600 euros del guardó i la publicació en la col·lecció «L'eclèctica» d'Edicions Bromera.
L'anunci ha tingut lloc aquest divendres, 25 de juny, en el transcurs d'un acte celebrat a la Font de Sis del Palomar davant de prop de 400 persones representatives del teixit social, empresarial i polític de la comarca.
El text premiat es va imposar en la final a Digues-me germana de César Salvo i La flor de Hanako presentada baix el pseudònim de Hanako-no hana. En Somniant amb Aleixa abunden les escenes de sexe explícit narrades amb un gran luxe de detalls mitjançant un vocabulari i un ús de la llengua impecable. La protagonista és la jove que dóna nom a la novel·la que compta amb un estrany do heretat de la seua família: quan algú somnia amb ella, ella somnia el mateix. El que a priori és un avantatge, acabarà per superar-la; llavors, començarà una recerca de la felicitat i de l'amor vertader.
Durant la gal·la de lliurament, el president de la Mancomunitat de municipis de la Vall d'Albaida, Filiberto Tortosa, ha aprofitat per reivindicar el paper de l'entitat en la unió d'esforços entre municipis i la vitalitat de la iniciativa privada perquè «esta cita que obri l'estiu és un bon moment per mirar d'on venim, on estem i cap a on anem». Tortosa també ha distingit el seu antecessor en el càrrec, Vicent Llop, amb la Medalla d'or de la institució.
http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/182828-retrobament-a-lalguer.html
Pius
Pujadeses
Era de Reus i feia de cònsol espanyol a Càller. Va saber que a l'illa hi havia una ciutat en la qual es parlava català. Érem a finals dels cinquanta, en ple franquisme. Va anar a l'Alguer i va comprovar que la gent parlava certament com ell. Però la gent de l'Alguer es va sorprendre més encara: un senyor de fora els parlava alguerès sense gaire dificultats. La notícia va arribar a algú de Barcelona. Pere Català Roca va viatjar a Sardenya. Un llibre i diversos articles publicats a Destino ens feren conèixer la sorprenent fidelitat dels habitants de la petita ciutat a la llengua dels seus rebesavis. En un món que els parlava italià o sard, ells continuaven parlant la llengua que havien heretat dels pobladors que arribaren al segle XIV, quan la ciutat fou conquerida i Pere el Cerimoniós substituí totalment el veïnatge per assegurar el control del port davant la competència de Gènova.
L'agost del 1960 un vaixell que havia salpat de Barcelona va dur a l'Alguer uns centenars de catalans –polítics i intel·lectuals del Principat, València i les Illes– que volien abraçar els seus germans de l'illa. Per obtenir els permisos, es va inventar el lliurament d'una imatge de la Verge de Montserrat. Es duien senyeres, vingudes d'amagat de Perpinyà. En digueren el retrobament i va ser una gran festa. Milers d'algueresos esperaven al moll per rebre els viatgers que desembarcaven en petites embarcacions, perquè la nau no podia entrar a causa de les seves dimensions.
Ara, cinquanta anys després, quan de fa temps Ryanair ha posat l'Alguer a pocs euros de Girona i de Barcelona, s'està organitzant un viatge commemoratiu d'aquella trobada històrica. Un vaixell sortirà un altre cop de Barcelona, el 23 de juny –demà passat, si tot va bé–, i els expedicionaris celebraran amb un seguit d'actes culturals i festius el nou retrobament. Val a dir que l'aniversari no serà fins a l'agost, però els organitzadors han entès que, en ple estiu, a Sardenya tenen els hotels plens i feina llarga per atendre els negocis turístics dels que hi viuen majoritàriament. El sentit comú ha fet avançar els actes al pont de Sant Joan.
El director de l'Espai Llull de l'Alguer, Joan- Elies Adell, va ser a la Fundació Valvi i ens va explicar el projecte. La xerrada es va titular L'Alguer i la catalanitat i ens féu conèixer la situació real de la ciutat, on avui més d'un 80% de la població utilitza l'italià com a llengua habitual, mentre que un 3% usa el sard, però encara un 14% parla normalment el català.
El senyor Adell no va pas fer cap referència a la conquesta catalana, que va ser dura. Podríem dir que va ser un Vietnam –o un Afganistan– que va frenar l'expansió catalana. De tot allò, avui ja no se'n recorda ningú.
Publicat en el diari Levante-EMV dimarts 22 de juny del 2010
Podeu traduir el text amb www.internostrum.com
Hablar en valenciano causa estrés
Tal vez porque la anómala situación del
valenciano desborda los campos de la filología o la sociolingüística, o porque
su situación es directamente de psiquiatra, los psicólogos Ferran Suay y Gemma
Sanginés han sentado en el diván a la lengua de Ausiàs March. El objetivo era
descubrir, desde la psicología social, las dificultades que atraviesan los
valencianohablantes en su estado de minorización lingüística, especialmente
notoria en la Comunitat Valenciana y sus grandes urbes. El resultado, publicado
en el libro Sortir de l'armari lingüístic (Angle Editorial), es doble. Por un
lado, los autores revelan un sorprendente diagnóstico: hablar en valenciano
conlleva "un estrés añadido" en las situaciones comunicativas. Por otro lado, la
obra facilita una guía práctica de consejos para aprender a vivir en valenciano
"sin traumas y con comodidad".
La clave inicial de la cuestión reside en el
travestismo lingüístico de tantos valencianohablantes. "La mayoría de nosotros
-explican los dos psicólogos- giramos al castellano con una gran facilidad, sin
necesidad de ninguna gran fuerza coercitiva que nos obligue". Unos se pasan al
español al dirigirse a cualquiera que no tenga aspecto de hablar en valenciano.
Otros cambian de idioma desde que el interlocutor da muestras de no entender el
mensaje. Hay quienes sólo dejan su lengua habitual cuando el prójimo se disculpa
por no hablar en valenciano. Y prácticamente todos cambian de idioma cuando el
interlocutor afirma que no entiende el valenciano y pide explícitamente que se
le hable en castellano.
Sin embargo, todavía queda un reducido grupo de
resistentes que siguen hablando en valenciano a pesar de todos los pesares. Este
combate cotidiano, fruto de un compromiso lingüístico en muchos casos, es una
tarea "muy fatigosa" que acarrea "un coste personal bastante elevado": "les
perjudica el estado de ánimo y les provoca malestar".
"Incertidumbre" y "amenaza"
Los autores del
libro explican que las tres características comunes a todo aquello que provoca
estrés ("incertidumbre, control relativo de la situación y amenaza") se abaten
sobre los valencianohablantes en cualquier situación comunicativa. "Esta dosis
extra de estrés deriva de la percepción más elevada de incertidumbre respecto al
curso que seguirá la interacción comunicativa, del hecho de que la
responsabilidad -o el control de la situación- recae fundamentalmente en ellos,
y de la sensación de que -en última instancia-, tenemos las de perder",
precisan.
Pocos hablantes resisten la presión diaria, constante, de estas
condiciones tan adversas como inconscientes. Hay que despojarse de este estrés
suplementario. Para lograrlo (y hasta que se complete la normalización del
valenciano en su propia tierra), Suay y Sanginés aportan en su libro una serie
de consejos para modificar la forma en la que los valencianohablantes afrontan
las interacciones con los hablantes de una lengua normalizada, como es el
castellano, con el fin de sentirse más cómodos.
La primera sugerencia es
"mantener" habitualmente el valenciano. Por lo menos, hasta que el interlocutor
afirme explícitamente que no lo entiende. Que diga que no lo habla o no sabe
hablarlo, pues, no sería suficiente. Para acostumbrarse a las conversaciones
bilingües, recomienda el ensayo, hay que tener "paciencia", "no dar
justificaciones de tu comportamiento" y "evitar las discusiones en términos
ideológicos, históricos o de derechos".
"Técnicas
de defensa"
En caso de recibir ataques o críticas, como
"radical" o "maleducado" por resistir en el uso de la lengua propia, los
psicólogos Suay y Sanginés proponen cuatro "técnicas de defensa". Una, la del
Banco de niebla, consiste en responder "pot ser" o "és possible" para desactivar
las críticas. Otra es la opción del Disco rayado: "Entenc el teu argument, però
seguiré parlant valencià". Una tercera, la cansina técnica de la
Operacionalización, se basa en que el interlocutor defina lo que entiende por
"obsesión", "radicalismo", "matraca" o cualquiera que sea su acusación, hasta
que se canse. La cuarta técnica propuesta, El refuerzo de la crítica, consiste
simplemente en dar la razón sin hacer caso.
Son estrategias para neutralizar
los ataques y contrarrestar las descalificaciones. Si no funcionan, subrayan los
autores, siempre puede recurrirse a los argumentos más sólidos y sencillos :
"Parle en valencià perquè m'agrada", "perquè m'és més còmode" o, en último
extremo, "perquè vull". No se trata, en fin, de poder hablar valenciano en
cualquier contexto. Sino de hacerlo sin estrés añadido ni culpabilidad.
Publicat en EL PUNT dilluns 21 de juny del 2010
En definitiva, «un atemptat contra la llei d'ús i ensenyament», segons el sindicat CCOO que ja ha anunciat que recorrerà contra aquestes instruccions per ser «clarament contràries» a la normativa autonòmica». El sindicat ha recordat que «tot l'alumnat del País Valencià ha d'estar escolaritzat en un dels programes bilingües (PEV, PIP, PIL) per a tindre garantit que a la fi de la seua escolarització dominen les dues llengües oficials» i ha acusat el Consell de posar l'«electoralisme per damunt de la responsabilitat de governar un país» amb una proposta que «deixa en mans de les famílies que els seus fills siguen analfabets en una de les llengües pròpies».
CCOO també interpreta que aquest és «un intent de restar els drets a les famílies que volen que els seus fills estiguen escolaritzats en el programa bilingüe» perquè no podran accedir-hi si una majoria de pares i mares així ho volen. «O és que la conselleria dotarà de recursos els centres perquè atenguen totes les sol·licituds de programa lingüístic?» s'ha preguntat el sindicat.
Un estudi psicològic aporta
solucions a "l'estrés afegit dels valencianoparlants"
Llegiu la notícia:
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2363&Itemid=1
L'audiència de Canal 9
s'esfonsa i Morera fa a Camps responsable
Llegiu la notícia:
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2361&Itemid=1
ACPV lliura les signatures de
la ILP Televisió sense Fronteres a Madrid
Llegiu la notícia:
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2364&Itemid=1
Viu la Llengua, festa intercultural en català/valencià a Mallorca
Llegiu la notícia:
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2367&Itemid=1
Els governs català i andorrà signen un acord de reciprocitat entre TV3 i
Andorra TV
Llegiu la notícia:
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2369&Itemid=1
El Col·lectiu de Músics en Valencià farà hui un COMcert a Alcoi en
homenatge a Ovidi Montllor
Llegiu la notícia:
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2370&Itemid=1
Pau Alabajos: "La música en valencià es troba en un moment dolcíssim"
Llegiu la notícia:
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2371&Itemid=1
El nou servici públic Valenbisi, exclusivament en castellà
Llegiu la notícia:
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2373&Itemid=1
CURSOS DE
VALENCIÀ A L'ESTIU
Juliol – Agost 2010
Horari:
Nivell Elemental:
De dilluns a dijous de 10:00 a 12:00
h.
De dilluns a dijous de 18:00 a 20:00
h
Nivell Mitjà:
De dilluns a dijous de 12:00 a 14:00
h
De dilluns a dijous de 20:00 a 22:00
h
Lloc on s'imparteix el curs:
Seu
Línea bus 01
Duració:
60 hores
Data de començament i finalització del
curs:
Inici, 12 de juliol 2010; Finalització, 31
d'agost 2010
Places del curs
El màxim de matriculats en cada
nivell serà de 25 persones.
Per realitzar-se el curs haurà
d'haver un mínim de 15 matriculats
Preu per tot el curs:
Preu normal 80 euros. Material inclòs
Preu per a AMPES i socis/sòcies de
Organitza:
Informació i Matrícula:
Tel. 607 930 565 – 965 923 145, a/e. lacivica@lacivica.cat // www.lacivica.cat