«Unes sabates idèntiques a unes que jo en
tenia»
Vet aquí una construcció de relatiu misteriosa, de la qual podem extreure
alguna lliçó útil. És aquesta: «Han
vingut a veure'm tres nois que tu vas suspendre i dos que jo en vaig aprovar». Hi veiem un relatiu (que) i alhora un pronom feble (en) que aparentment duplica el relatiu i
per tant l'ull del gramàtic la
condemnarà, d'acord amb una ja massa vella consigna escolar: hi hauria un
«pleonasme» i per tant seria incorrecta.
Fa sis o set anys vaig sotmetre el cas a enquesta a una trentena de col.legues, amb l'intent de parlar-ne aquí. No m'ha vagat de fer-ho fins ara, perquè encara no sé com «defensar-la»; però els qui no la consideren «bona» tampoc no em convencen.
Hi ha lingüistes que
diuen que el relatiu no substitueix un «antecedent», sinó que l'oració
subordinada, abans de relativitzar-se, contindria un sintagma que recordaria
l'antecedent, i que el relatiu reemplaçaria aquest sintagma, que podria tenir
formes diferents: Vam veure tres senglars
que havia caçat ell i dos senglars [tu havies caçat dos senglars], o bé [tu havies caçat aquests dos senglars], o
bé [tu n'havies caçat dos *]. La
darrera forma ens tornaria a conduir a l'aparent «duplicació»: ... i dos que tu n'havies caçat. La veritat
és que les oracions de relatiu són molt difícils i encara les coneixem poc. Però
la lliçó que avui podem aprendre és una altra.
Jo he usat la construcció conscientment des de fa anys. Algun gramàtic la va condemnar; però algun altre s'hi va interessar. La qüestió té dos aspectes. Teòricament, ens interessa saber com s'analitza, i per tant si el pronom en hi és o no hi és «lògic». Avui per avui no ens en sortim. Però pràcticament, al legislador li interessa només quina extensió té el cas i quina percepció en tenen els qui no l'usen. Ara ja ho sabem, i és molt probable que el legislador actual no la inclogui al repertori de la llengua estàndard. Però pot perfectament rumbejar pels textos, com qualsevol altre fet particular, fonètic, gràfic, lèxic, morfològic, fraseològic o sintàctic. Estaríem ben arreglats que només poguéssim usar el repertori estrictament considerat estàndard!
En diversos articles hem parlat dels deverbals o postverbals (noms derivats de verbs) sense sufix (per exemple, record, derivat deverbal de recordar). Hi ha, també, un grup de deverbals de gran interès formats amb el morfema a, que és alhora marca de femení (per exemple, conversa, derivat de conversar). N'he comptats una seixantena que intentaré de comentar. L'aspecte que més m'interessa, com sempre, és el de la interferència de l'espanyol, qüestió en aquest cas veritablement complexa. És un tema que només puc exposar succintament, però, amb tot, gos treballar amb la hipòtesi que un català històricament no interferit per l'espanyol produiria menys deverbals d'aquesta mena que l'espanyol o l'italià, llengües amb molta tendència als deverbals curts (sense morfema o amb morfema -a). A més, caldrà anar molt alerta a destriar els autèntics deverbals i no incloure a la llista derivats aparents que de fet són mots procedents d'un ètim llatí o d'alguna altra llengua. Per exemple, captura, sospita o tortura no són derivats de capturar, sospitar o torturar, sinó que vénen del llatí captura, suspecta i tortura respectivament.
En un primer apartat tenim un grup de deverbals que podem considerar genuïns: ajuda, barreja, caça, càrrega, cerca, compra, conversa, crida, demanda, destrossa, disputa, excusa, guarda, honra, mescla, millora, minva, mostra, pesca, recompensa, sega, sembra, tresca, tria, veda, vetlla, visita i algun altre. La documentació antiga els avala.
En un segon apartat tindríem deverbals corresponents a verbs que són (o podrien ser) castellanismes, amb la qual cosa també hem de considerar castellanisme el deverbal. Entre aquests hi ha contesta (resposta), pregunta, entrega, firma i algun altre com queixa, possible hispanisme antic no necessàriament condemnable. Fins i tot podem considerar sospitosos alguns derivats (per la modernitat de la documentació), malgrat que el verb que els genera sigui genuí o no qüestionable (cria o el terme de l'administració espanyola revàlida).
I finalment tindríem un tercer apartat, altament interessant, amb un gran grup de paraules en què alternen un deverbal acabat en -a i un altre mot (derivat d'un mot llatí) acabat en -ació. Només considerant els casos que registra el DIEC, tenim cita i citació, condemna i condemnació, conjura i conjuració, conserva i conservació, consigna i consignació, consulta i consultació, contesta i contestació, conversa i conversació, crema i cremació, denúncia i denunciació, disputa i disputació, excusa i excusació, pronúncia i pronunciació, pròrroga i prorrogació, protesta i protestació, reforma i reformació, renúncia i renunciació, reserva i reservació, revàlida i revalidació, súplica i suplicació, visita i visitació. En alguns casos el diccionari estableix clares diferències semàntiques (cita i citació, conserva i conservació, consigna i consignació, visita i visitació [festa religiosa]), o bé diferències més subtils (pronúncia i pronunciació). Però, en general, podem dir, d'una banda, que les formes en -ació designen només accions, mentre que la forma deverbal pot tenir un altre significat (conserva, consigna); i, d'altra banda, aquestes paraules en -ació que designen una acció (condemnació, denunciació, renunciació, prorrogació, excusació, protestació, reformació, reservació o suplicació) són poc o gens usades en benefici dels deverbals en -a. Aquí és on hauríem d'investigar la influència que pot haver tingut l'evolució de l'espanyol sobre l'evolució del català. En espanyol aquestes paraules en -ción han restat antiquades, però són les normals en altres llengües com el francès, l'anglès i sovint l'italià.
Els nostres documents medievals ens mostren l'ús de citació, condemnació, denunciació, renunciació o prorrogació (cita, condemna, denúncia, renúncia i pròrroga no es documenten fins al 1803), paral·lels als francesos (sovint també anglesos) citation, condamnation, denonciation, renonciation i prorogation. Ramon Muntaner i Bernat Metge escriuren protestació, tot i que també trobam protesta en els medievals (i protest). Amb tot, aquest és un mot complex, perquè la seva semàntica en temps antics no coincideix amb l'actual. Segurament sense la interferència històrica de l'espanyol i més pendent de les llengües de pes internacional, ara el català usaria molt més les paraules acabades en -ació, i al Principat ara farien consultacions sobre la independència (con en anglès consultation, francès consultation o italià consultazione).
per Màrius
Serra
No sé pas com ha estat, però els xuixos han obert
la gana dels lectors de l'Avui. Fa un parell de mesos vaig recollir l'etimologia
popular que deriva el mot xuixo
d'una convivència (i connivència) amb el chouchou francès a la pastisseria Puig de Girona. Des
d'aleshores els lectors s'omplen la boca amb variants d'aquesta deliciosa pasta
farcida. De primer vaig recollir el terme xut, ben viu encara al Camp de Tarragona, i
especialment a Reus. Després em vaig fer ressò del transparent
tornem-hi amb què els
badalonins anomenen aquesta pasta addictiva. I ara són alguns lectors mataronins
els que reivindiquen la seva denominació per al xuixo: globet. Globet? A la xarxa trobo un magnífic article que
el mataroní Manel Cuyàs va publicar el 15 de febrer de 2009 a El Punt. Hi
explica que un dia va descobrir a can Foix de Sarrià una especialitat pastissera
anomenada loubets, en franc
veïnatge fonètic amb els seus globets, i que allò el va fer investigar. Al
capdavall va anar a petar al cuiner Auguste Escoffier (1846-1953), vill de
Villeneuve-Loubet, prop de Niça. D'aquest Loubet toponímic fins al globet
mataroní tot és mera especulació, però val a dir que ben
saborosa.
Josep Huguet i Biosca
Amb l'inici de la preinscripció universitària, comença un moment crític per a molts joves del país. És el moment de decidir què volen estudiar, en quins estudis poden trobar la realització personal o quina carrera s'ajusta més a les seves aptituds i perspectives.
Sortosament, el nostre sistema universitari ha fet un esforç innegable per oferir un ampli ventall d'opcions d'estudis que poden cobrir alhora les demandes dels joves i les necessitats del país. En la majoria d'àmbits de coneixement, l'oferta és prou àmplia com per assegurar el futur del país a un termini mitjà de manera raonable.
L'administració, però, ha d'estar atenta per detectar els possibles buits que pugui haver-hi en un determinat espai d'estudis en què, adés per poca visibilitat social (no tots els estudis tenen una sèrie televisiva que els en faci publicitat gratuïta), adés per dificultat d'estudis o per altres causes, es produeix una baixada d'interès entre els joves que, a la llarga, ens pot afectar de manera irrecuperable com a societat.
Fa tres anys, per exemple, vam detectar una situació alarmant amb les enginyeries: feia anys que pocs estudiants de secundària feien aquesta opció, així que ens podríem haver trobat que d'aquí a un temps no tinguéssim prou joves amb talent per ocupar els llocs de treball i donar a l'economia del país la innovació i la capacitat de generar solucions als problemes de la vida quotidiana gràcies a l'aplicació dels coneixements científics. I vam posar en marxa el programa ENGINYCAT, que, de moment, ens ha permès parar la davallada i atreure més joves cap a aquesta branca d'estudis.
Però ara tenim un altre dèficit preocupant: l'escassetat de joves que volen dedicar-se als estudis de la llengua del país, del català. De fa uns quants anys (fins l'any passat, almenys), eren cada vegada menys els nois i noies de secundària que se sentien atrets pels estudis de llengua i literatura catalanes i que triaven l'opció de dedicar-se professionalment a un àmbit tan apassionant com necessari per al país i per al que en constitueix el nervi en molts aspectes: el suport del pensament col·lectiu, el sistema de signes que ens permet d'entendre'ns col·lectivament i el vehicle que aguanta la nostra cultura i en bona part la nostra identitat com a poble, la llengua catalana.
Hi ha demanda
I no és pas que no hi hagi demanda de professionals relacionats amb la llengua. De fet, tots els qui s'han graduat en aquesta disciplina els darrers anys (i més encara, els anteriors) han trobat feina amb facilitat. En una societat moderna com la catalana, els llocs de treball que requereixen professionals de la llengua són amplis i variats: en els sectors editorial, de la traducció, de les enginyeries de la llengua (traducció automàtica, TIC i llengua...), en els mitjans de comunicació (escrits i audiovisuals), en la gestió del plurilingüisme, en l'àmbit de l'acollida de persones nouvingudes, en el camp de la planificació lingüística, en el món de la publicitat, com a guies en els itineraris literaris que hem posat en marxa, etcètera. Dono per descomptat que també en el camp de l'educació, però no solament.
El país, doncs, necessita la generositat i el talent dels joves d'educació secundària que vulguin esmerçar-los en estudis que ens ajudin tant a mantenir l'expressió més genuïna de la nostra essència, com a afinar i aprofundir en el coneixement de la nostra llengua i literatura. Es tracta d'una crida al servei, però també d'una oferta ben interessant pel que suposa de feina segura (i ara mateix aquesta tampoc no és pas una raó de poca importància!).
En aquesta primera reunió s'ha analitzat els objectius que apareixen en el protocol, entre els quals s'ha d'esmentar la consolidació i l'impuls de les estructures que promouen el valencià en l'administració. A través de projectes, estudis i activitats es pretén promoure el coneixement i l'ús del valencià des les oficines de promoció lingüística. El protocol també planteja estratègies a l'hora de fomentar l'ús social, el desenvolupaments d'estudis sobre la situació de la llengua i la difusió de la normativa de l'Acadèmia.
Màster ALGMSE UB 2010-11
La UB us ofereix un màster en Assessorament Lingüístic, Gestió del Multilingüisme i Serveis Editorials (ALGMSE), organitzat conjuntament pel Departament de Filologia Catalana i els Serveis Lingüístics i estructurat en dos postgraus:
(a)
el postgrau en Assessorament Lingüístic [en
català] i Serveis Editorials (ALSE)
(b) el postgrau en Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme (PLGM).
Segons els interessos i la disponibilitat, cada estudiant pot triar entre cursar tot el màster sencer (43 crèdits) o només un dels dos postgraus (20 crèdits).
El màster i els postgraus s'adrecen a llicenciats i estudiants de darrer curs de llicenciatura (filologia, lingüística i altres ciències humanes i socials) i a professionals sense titulació específica que vulguin obtenir coneixements aplicats avançats en assessorament lingüístic, gestió del multilingüisme i serveis editorials.
Podeu consultar nostra pàgina web per a més informació: http://www.ub.edu/algmse/
Cordialment,
Direcció i coordinació del màster ALGMSE
..............................
Vanessa Bretxa i Riera
Coordinadora del Màster
ALGMSE www.ub.edu/algmse
Observatori CUSC-
Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació
Tel. 93 403 70 65
Facultat de Filologia (bústia 191)
Universitat de Barcelona
Gran Via de
les Corts Catalanes, 585 08007 Barcelona
www.ub.edu/cusc
9)
Publicat en EL PUNT divendres 25 de juny del 2010
El govern valencià es considera «víctima» d'Acció Cultural i la Generalitat de CatalunyaI ha dit més. En la roda de premsa posterior a la reunió del ple del Consell, Sánchez de León s'ha referit al cas Pretòria per remarcar el que considera «la realitat del que està passant». Sánchez ha remarcat que el sumari del cas «evidencia» que la Generalitat de Catalunya «subvenciona» a ACPV. «Hem detectat que ja duen 10 milions d'euros aportats», ha assegurat, «amb la finalitat d'estendre la llengua i la cultura catalanes dins del territori de la nostra comunitat». I ha afegit que «no som censors, sinó víctimes d'aquesta situació recolzada pel govern de Catalunya».
Sánchez de León ha advertit que el govern valencià continuarà «defenent la legalitat» i «impedint les emissions il·legals».
10)
Segons el pacte, Andorra TV es veurà a les comarques pirinenques de Catalunya i es regularitzarà l'emissió de TV3 a Andorra
La Generalitat de Catalunya i el govern d'Andorra han signat avui un acord de reciprocitat entre TV3 i Andorra Televisió. Per aquest acord es regularitzarà la recepció a Andorra dels canals de Televisió de Catalunya (TV3, 33, 3/24 i Súper 3/ 300), que ja hi arriben des del 2007, i Andorra TV arribarà a l'Alt Urgell, a la Cerdanya, al Pallars i a l'Alta Ribagorça. El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan M. Tresserras, i el ministre d'Afers Exteriors i Relacions Internacionals andorrà, Xavier Espot, han presidit la signatura.
El conveni també l'han signat el
batlle de la Seu d'Urgell, Albert Batalla; l'alcalde de Puigcerdà, Joan
Planella; l'alcalde de Tremp, Víctor Orrit; l'alcalde de la Pobla de Segur,
Lluís Bellera; l'alcalde del Pont de Suert, Albert Alins, i l'alcalde de Sort,
Agustí López.
El Govern d'Andorra garantirà que els continguts d'Andorra
Televisió es puguin distribuir i difondre a les comarques catalanes incloses en
la denominada demarcació de la Seu d'Urgell del Pla tècnic nacional de la
televisió digital local (Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Sobirà, Pallars Jussà i
Alta Ribagorça). El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la
Generalitat de Catalunya i els ajuntaments signants garantiran la distribució i
difusió del senyal d'Andorra Televisió en el seu territori a través del canal
públic del múltiplex de la Seu d'Urgell.
La Generalitat de Catalunya
també va signar no fa pas gaire un acord de reciprocitat amb el govern balear
perquè arribessin a les Illes els canals de Televisió de Catalunya, si bé, per
comptes de TV3, hi arriba l'emissió del canal internacional TV3Cat. També van
avançades les negociacions amb el govern aragonès per la reciprocitat a la
Franja de Ponent entre TV3 i els canals de la Corporació Aragonesa de Ràdio i
Televisió (CARTV). Resten encara
pendents les negociacions amb el govern francès per a regularitzar les emissions
de Televisió de Catalunya a una part de Catalunya Nord, obertes no fa pas gaire
amb un acord previ de la Generalitat i les institucions nord-catalanes.
I
hi ha encallada la negociació amb la Generalitat Valenciana per la reciprocitat
entre TV3 i Canal 9. L'amenaça de la continuïtat de les emissions ha empès Acció
Cultural del País Valencià ha promoure una iniciativa legislativa popular al
congrés espanyol perquè aprovi una llei que les legalitzi. Just aquesta setmana
els responsables d'ACPV han lliurat al parlament espanyol les 650.000 signatures
recollides.
------------------------
Publicat en directe.cat divendres 25 de juny del 2010
També se signarà un acord amb el govern aragonès per arribar a la franja de ponent
La Generalitat de Catalunya, el Govern d'Andorra i sis ajuntaments de l'Alt Pirineu han signat un acord en matèria de televisió transfronterera en llengua catalana en virtut del qual avui s'inicien les emissions d'Andorra Televisió a les comarques de l'Alt Pirineu i es dóna cobertura institucional a l'emissió dels canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (TV3, Canal 33, 3/24 i Super3) a Andorra. L'acord garanteix que els continguts dels canals de televisió digital terrestre de la CCMA es puguin distribuir i difondre a Andorra i el govern andorrà es compromet a garantir la distribució i difusió del senyal d'aquests canals per mitjà de la xarxa que utilitza Ràdio Televisió d'Andorra.
El conveni l'han signat el conseller
de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel
Tresserras; el ministre d'Afers Exteriors i Relacions Institucionals del Govern
d'Andorra, Xavier Espot; l'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla; l'alcalde
de Puigcerdà, Joan Planella; l'alcalde de Tremp, Víctor Orrit; l'alcalde de la
Pobla de Segur, Lluís Bellera; l'alcalde del Pont de Suert, Albert Alins, i
l'alcalde de Sort, Agustí López.
El Govern d'Andorra garantirà que els
continguts d'Andorra Televisió es puguin distribuir i difondre a les comarques
catalanes incloses en la denominada demarcació de la Seu d'Urgell del Pla tècnic
nacional de la televisió digital local (Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Sobirà,
Pallars Jussà i Alta Ribagorça). El Departament de Cultura i Mitjans de
Comunicació de la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments signants garantiran
la distribució i difusió del senyal d'Andorra Televisió en el seu territori a
través del canal públic del múltiplex de la Seu d'Urgell.
Emissió a tots els territoris de parla
catalana
La signatura d'aquest conveni s'emmarca en la
voluntat de la Generalitat de Catalunya de fer possible l'emissió dels canals de
la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals a tots els territoris de parla
catalana. Actualment, els canals de la Corporació ja es poden veure a les Illes
Balears, fruit d'un acord de reciprocitat televisiva entre ambdós governs, i a
la Catalunya Nord, com a resposta de la Generalitat a la demanda feta des de
diferents institucions, ajuntaments, entitats cíviques i culturals i a
particulars d'aquest territori. Properament, també se signarà un acord amb el
govern aragonès per normalitzar les emissions de la CCMA a les comarques de la
franja de ponent.
El conveni desenvolupa l'Acord cultural i de
comunicació signat l'any 2008 entre el Govern d'Andorra i la Generalitat de
Catalunya que comprenia, entre d'altres compromisos, el de cooperar en matèria
de televisió transfronterera en llengua catalana.