Pallassades
telefòniques
Eugeni S. Reig
L'altre dia una informant em va escriure per a explicar-me una cosa que
li havia passat i que l'havia deixada bocabadada. Una amiga havia telefonat al
seu mòbil i, com que en aquell moment era apagat, li va deixar un missatge en la
bústia. El missatge era el següent:
Sóc X (he suprimit el nom) de polítiques d'igualtat. Et truco pel
tema de l'aplec de les dones... Que hi ha hagut una petita modificació... Per si
ho vols comentar a les teves companyes. Gràcies.
Adéu.
L'operadora de telecomunicacions a la qual pertany el mòbil d'aquesta
senyora ha posat en funcionament un sistema que convertix els missatges de veu
en missatges escrits els quals apareixen en la pantalla del telèfon receptor. El
missatge anterior va aparéixer escrit de la manera
següent:
Soy X de policía de vuelta atrás. Tu papa tema de la
plata las zonas que llamo otra pequeña modificación... Por si vuelve a
comentar ante los compañía. Gracias.
Adéu.
El sistema només va aconseguir entendre la paraula “adéu” i fins i tot la
va escriure correctament. ¡Quina sort! Estic
meravellat.
Podem afirmar sense embuts que han nascut les pallassades telefòniques.
Però no ens enganyem, no es tracta d'aquelles pallassades innocents que ens
feien riure en el circ quan érem xiquets. Aquestes pallassades són tremendament
melèvoles. Cadascun d'eixos missatges estranys, destrellatats, surrealistes,
deficaciats, absurds, incomprensibles, ens diu de manera subliminar: “si vols
que el teu missatge puga ser llegible en la pantalla del telèfon receptor, parla
en castellà”.
Als valencianoparlants que vàrem nàixer en els anys de la postguerra ens
vàren ensenyar a llegir i a escriure en castellà. Únicament i exclusivament en
castellà. El valencià que parlàvem habitualment amb familiars i amics ni tan
sols sabíem que es podia escriure. Parlàvem en valencià amb els pares, amb els
germans, amb la nòvia, però quan érem lluny i els escrivíem una carta, els
l'escrivíem en castellà. Ara, les operadores telefòniques volen que, quan els
deixem un missatge en la bústia del mòbil, els parlem en castellà. Es tracta de
rascar més i més en la mateixa ferideta fins a aconseguir que s'endenye ben
endenyada i ens hagen d'amputar el membre ferit, és a dir, la
llengua.
2)
M. Carme Junyent Figueras
http://www.lllf.uam.es/clg8/actas/pdf/paperCLG60.pdf
3)
Publicat en el diari AVUI, pàgina 21, dissabte 12 de juny del 2010
http://paper.avui.cat/article/societat/193197/catala/incorpora/mes/cent/nous/mots.html
Empresa emergent, neuroimatgeria, opioide o wiki són alguns dels neologismes que el Termcat va aprovar recentment.
El català s'ha actualitzat amb més de 100 noves paraules pertanyents a àmbits del coneixement tan diversos com les ciències de la vida i de la salut, la indústria, la informàtica, les telecomunicacions, la lingüística, la nàutica, l'òptica, la pedagogia i la recerca i innovació. Aquests termes van ser aprovats durant l'últim quadrimestre del 2009 pel Consell Supervisor del Termcat, òrgan que estudia la terminologia en català, i es van publicar el passat 13 de maig al Diari Oficial de la Generalitat.
El grup més nombrós de paraules s'inclou dins de l'àmbit de les ciències de la vida i de la salut i, més concretament, dins de la neurociència. Entre d'altres, hi trobem: fibra grimpadora, fibra molsosa, neuroimatgeria, problema de la conjunció, ramificació col·lateral axonal, ròving, bòbing, opiaci i opioide. També són destacables termes d'altres àmbits com ara wiki, en informàtica; alfabetisme funcional (amb el sinònim literacitat) i alfabetisme matemàtic, en pedagogia, i les formes empresa emergent, article d'impacte i índex d'impacte en innovació i recerca.
4)
Nou llibre:
SORTIR DE L'ARMARI LINGÜÍSTIC
UNA GUIA DE CONDUCTA PER A VIURE EN CATALÀ
de Ferran Suay i Gemma Sanginés
Un llibre per fer servir amb normalitat la llengua catalana sense haver de patir per fer-ho
Publicat en el diari Levante-EMV diumenge 13 de juny del 2010
http://www.levante-emv.com/panorama/2010/06/13/mestra/714059.html
No és
habitual que la protagonista d´una història literària participe de la
presentació del llibre on ella apareix com a tal. O no ho és per a qui crega que
la literatura només conta ficcions. Però el que dic és cert, i en sóc testimoni.
Perquè «La mestra» de Víctor Labrado no conta una història falsa, sinó una de
veritat. El que es conta a «La mestra» (llibre acabat de reeditar a Edicions
Bromera) va passar fa trenta anys. No es tracta d´una ficció, bé que el temps ha
convertit la dita història i la seua protagonista, Marifé Arroyo, en un símbol
valencianista. Però no és cap ficció. Perquè en aquest cas, la literatura diu
veritats, per bé que, en ser llegides, aquestes puguen paréixer ficcions. En el
cas de «La mestra», no pot ser d´una altra manera, perquè l´autor conta fets que
van passar de veres. Ocorre, però, que les veritats que conta aquest llibre
molts lectors joves les troben, de tan reals, una ficció; i dels que no l´han
llegit, n´hi ha que voldrien que el que s´hi conta fora una ficció de debò. És
evident que el temps, a mida que passa, es va transformant en fantasia, quan no
en oblit. Però si al cap de tres décades d´haver ocorregut uns fets -narrats
quinze anys després-, els fets, els protagonistes i el llibre en qüestió encara
interessen suficientment als lectors, per a que el dit llibre no haja parat mai
de reeditar-se, és que ens trobem davant una fenòmen literari no gens habitual.
Per quins motius ha passat això amb el llibre de «La mestra»? Estem davant una
anomalia? D´una excepció? O estem davant d´un llibre que va fent calladament el
llarg camí per a ser considerat un futur clàssic? Pot ser que la realitat dels
valencians només canvia en l´aparença? Pablo Neruda digué allò de «nosotros, los
de entonces, cuando nos recordamos, ya no somos los mismos».
Curs "El català com a llengua estrangera: eines i
estratègies"
Destinataris: El curs s'adreça a llicenciats
en Filologia Catalana i altres titulats superiors o de grau mitjà interessats en
la formació en llengua catalana com a llengua estrangera
Durada: 30
hores
Dates: del 5 al 9 de juliol de 2010 (dl-dv)
Horari: de 9 a 15
h
Lloc de realització:
Casa de Convalescència (UAB)
Avinguda Sant
Antoni Maria Claret, 171
08041, Barcelona
Preu de la matrícula: 340
eros
(L'IRL ofereix ajuts. Per optar-hi, cal adjuntar el
currículum.)
Nombre de places: 30
Continguts:
· *Programació
del curs i les classes de CLE*
Plàcida Mingarro (EOI)
· *Taller de
treball. L'ensenyament per tasques*
Plàcida Mingarro (EOI)
· *Societat
multilingüe i alumnes plurilingües*
Sílvia Carrasco (UAB)
· *La clase
zero. Materials per a nouvinguts i experiències de treball*
Mercè Sendrós -
Elisenda Romeu (DEGC)
· *L'avaluació de l'adquisició de CLE*
Joan Melcion
(UAB)
· *Materials a la xarxa i treball amb les TIC*
Marta Estella (SL
UAB)
· *Materials i estratègies per a principiants*
Mercè Sendrós -
Elisenda Romeu (DEGC)
· *L'ensenyament de la correcció fonètica*
Teresa
Cabré Monné (UAB)
· *Experiències d'elaboració de materials*
Marta Mas i
Albert Vilagrasa
*Taller de didàctica*
Rosa M. Campaña
· *Els
sons del català. Metodologia de treball *
Clàudia Pons (UAB)
Més
informació i contacte:
Departament de Filologia Catalana
Facultat de
Filosofia i Lletres
Universitat Autònoma de Barcelona
Telèfon: (34)
935811368
Fax: 935812782
A/e: d.fil.catalana@uab.cat
http://seneca.uab.cat/filologiacatalana