Ramon Sangles i Moles,
Comunicar-se, tot un art,
Edicions SPD,
Barcelona 2010.
«En un món cada vegada més tecnificat i globalitzat [
],
el gran repte del desenvolupament humà [
] està en la bona entesa entre els
homes i, per tant, en la bona parla, en l'eficaç intercanvi de coneixements, de
dons, de sentiments; en definitiva: en l'art de la comunicació!»
Ramon Sangles i Moles
Tal com el mateix autor manifesta en l'obertura del llibre Comunicar-se, tot un art, es proposa de fer un treball que, prioritàriament, sigui útil al lector: «Tant com he pogut, m'he esforçat per evitar la teoria i oferir amb llenguatge planer solucions pràctiques i a l'abast de tothom. Ben mirat, el meu principal objectiu és el d'obrir camí perquè els lectors entrin en la dinàmica de l'art comunicatiu i descobreixin la potència de la paraula i el valor del llenguatge dels signes.»
Aquest art comunicatiu, plantejat com un repte de la màxima actualitat i importància, i examinat des de la realitat més immediata, ens és presentat d'una manera planera i harmoniosa a partir de les quatre habilitats comunicatives bàsiques: «Saber escoltar», «Saber parlar», «Saber llegir» i «Saber escriure». Cadascun d'aquests apartats es divideix en un seguit de subapartats on es desenvolupa el tema d'una manera diversa, multilateral, sempre planera, i amb la veu clara, decidida, compromesa, d'un autor que sap que escriu per un públic molt ampli però concret; un públic que massa sovint no ha tingut un accés mínimament regular a l'aprenentatge de la seva pròpia llengua i de les seves possibilitats comunicatives, i que constantment es veu envaït per una multitud de missatges confusioners, si no manipuladors. Per això l'autor no es limita a la simple i pura descripció del fet comunicatiu com a fenomen social, sinó que aquest fet comunicatiu ens és presentat en un temps –el de la globalització, el de l'explosió tecnològica, el de la desaparició de moltes llengües amenaçades– i en un país, que és el nostre, amb tot el que aquest fet comporta, tant pel que fa a grandeses com a servituds.
No és d'estranyar, doncs, que l'autor ens ofereixi la seva visió rica i matisada del fet lingüístic, amb els seus valors i judicis de valor, amb la importància que pot tenir una bona dosi d'autoestima en el procés comunicatiu i d'actitud positiva. Però, al costat d'aquestes consideracions de caire més ideològic, no hi manca mai l'enfocament pragmàtic, pensat per a donar respostes als reptes actuals, amb abundants observacions, informacions i consells de bones pràctiques sobre els problemes comunicatius i lingüístics, sobre la importància de les noves eines de comunicació, com ara els telèfons mòbils i tot l'entramat informàtic.
Per tot plegat, em sembla que el llibre cobrirà un buit important en el terreny d'ajudar i ensenyar la gent a comunicar-se. És veritat que aquest tema ha estat molt estudiat i difós, però massa sovint –si més no a casa nostra– des d'un punt de vista molt acadèmic, estrictament científic i en general bastant elitista, inaccessible per a molta gent. Per això dic que aquest volum cobrirà un buit importantíssim, perquè destaca per la senzillesa, la claredat i el to pedagògic, gairebé moralitzant, amb què s'exposa la importància i la necessitat de ser capaços de transmetre'ns informació i de comunicar-nos d'una manera bella i ordenada, digna; i es posen a l'abast del lector les idees, les eines i els recursos per a dur-ho a terme.
Cal dir també que aquest llibre, a més d'útil i planer, es fa molt llegidor. Enganxa fins al punt que el lector va incorporant les tesis del text gairebé sense adonar-se'n, amb el simple esforç de deixar-se endur pel plaer de llegir. És en aquest sentit que el trobo un llibre que pot ser molt útil, perquè és amè, pràctic i, alhora, diferent. En alguns moments m'ha recordat certs manuals americans que es van fer en anglès amb l'objectiu també de millorar la capacitat comunicativa d'àmplies capes de la població.
El llibre, a més a més, sense desplegar cap aparat teòric de cap mena ni fer-ne bandera, es nota que ha estat edificat sobre uns fonaments sòlids que sintonitzen amb les més modernes teories de la comunicació. Gosaria dir, doncs, que és un llibre que feia molta falta per a un públic molt ampli que, lamentablement, massa sovint no ha estat tingut en compte com caldria. Espero que tingui l'acolliment que es mereix.
a pam
a pam
Detalladament,
exhaustivament, minuciosament, amb tota la seua extensió.
Jo conec València a pam a pam. ¿Com no l'he de conéixer si fa més
de cinquanta anys que camine pels seus carrers? I sempre a peu ¿eh?, res
de cotxes ni autobusos. |
Aquesta expressió la trobem en l'obra literària de l'escriptor i
gramàtic Enric Valor i Vives. En la novel·
La serra Aitana té molt de misteri, i ell la coneixia a pam a pam
per fora i per les
entranyes. |
En la
novel·
–Bé, a migjorn ací –vaig quedar-hi. –Trobarà l'Ajuntament? Coneix el poble? –Que si el conec? A pam a
pam! |
En la
novel·
Van donar compte de la desaparició del xicot, i els guardes de
tots els acotats del poble, dirigits per la guàrdia civil, trepitjaren les
serres a pam a pam. |
I en la rondalla Don Joan de
–Ja ens han mort bona cosa de soldats, don
Joan. ¡ Ja n'hi ha prou! ¿No veeu que tot són emboscades en aquells
barrancs i avencs, que ells coneixen a pam a
pam? |
El DIEC, el DVal i el GDLC arrepleguen, amb el significat
definit, la locució pam a pam, sense
la preposició a davant. En el DCVB,en l'entrada pam, trobem: «Pam a
pam, o
Pam per pam, o De pam a pam: amb gran lentitud i
minuciositat. Les serres catalanes | que pam a pam cobràreu, may més
trepitjareu,
Collell Flor. 3. Maldament tresqueu els recons de pam a pam,
Penya Mos. iii, 26.»
Si
altres expressions semblants a aquesta com ara a poc a poc, a més a més (o de més a més), de gom a gom o de bat a bat les escrivim sempre amb una
preposició en posició inicial, pareix que seria més lògic escriure a pam a pam com feia Enric Valor o de pam a pam com apareix en el DCVB. Probablement la locució pam a pam, sense preposició davant, és
un calc de la castellana palmo a
palmo de la
mateixa manera que poc a poc ho és de
poco a
poco.
Considere que seria convenient que meditàrem una miqueta sobre aquesta qüestió i
actuàrem d'una manera congruent.
En valencià també es diu:
pam a pam
La llengua estàndard sol
emprar: pam a pam
En castellà es diu:
palmo a
palmo
NOTA:
- Valor i Vives, Enric; L'ambició d'Aleix (Tàndem Edicions,
València, 2000, 3a edició redactada de nou per l'autor el 8 de gener de 1994,
pàg. 68)
- Valor i Vives, Enric; Temps de
batuda (Tàndem Edicions, València, 1991, pàg. 214)
- Valor i Vives, Enric; Sense la terra promesa
(Editorial Prometeo, València, 1980, pàg.
114)
- Valor i Vives, Enric; Don Joan de
L'Ajuntament de Perpinyà proclama el català llengua cooficial juntament amb el francès
El català ja és llengua cooficial amb el francès a l'Ajuntament de Perpinyà. Ho ha decidit el ple municipal de la ciutat per unanimitat. La decisió té l'objectiu de garantir la pervivència i la transmissió de la llengua catalana, i assegurar la seva presència en els diversos camps de la vida pública i social de Perpinyà. Ara els grups que defensen la llengua a la Catalunya del Nord volen que l'acord no es quedi en paper mullat.
Per unanimitat, el consistori de Perpinyà ha aprovat la
carta municipal per a la llengua catalana, que reconeix el català com a
llengua cooficial de la ciutat. La carta, que s'empara en diversos
textos internacionals i en la Constitució francesa, vol garantir el futur de la
llengua.
Jean-Marc Pujol, l'alcalde de Perpinyà, assegura que la decisió
"pretén explicar al conjunt de la població que tenim una identitat catalana, que
n'estem orgullosos i que la volem promoure".
El pròxim
objectiu de l'Ajuntament és que la carta municipal per a la llengua catalana
sigui també adoptada i aplicada pels 25 municipis que integren
la mancomunitat de municipis de Perpinyà.
Començada fa 17 anys amb la
retolació dels carrers, la política lingüística de l'Ajuntament de Perpinyà s'ha
anat desenvolupant, sobretot en l'àmbit cultural i educatiu. Una política que,
segons l'alcalde, ja ha donat bons resultats i que continuarà.
---------------------------
Publicat en el diari AVUI, pàgina 21, dissabte 12 de juny del 2010
http://paper.avui.cat/article/societat/193195/catala/llengua/cooficial/perpinya.html
L'Ajuntament de Perpinyà vol que el català sigui, juntament amb el francès, la llengua cooficial de la Catalunya Nord. De moment ja ha iniciat el camí i s'ha convertit en el primer consistori de la zona que aprova per unanimitat -fins i tot ha comptat amb el suport del grup comunista- la Carta municipal per a la llengua catalana, en què es demana aquesta cooficialitat.
"Un dels elements que han fet possible aquesta unanimitat és l'aspecte de la geopolítica, del Corredor de la Mediterrània" va assegurar ahir el president de la Federació de Convergència Democràtica de Catalunya de la Catalunya del Nord i regidor a l'Ajuntament de Perpinyà, Jordi Vera.
La carta s'empara en diversos textos internacionals i en la Constitució francesa i vol garantir la pervivència i la transmissió de la llengua catalana a la zona. Ara el segon pas que vol aconseguir l'Ajuntament és que els altres 228 municipis que formen la Catalunya Nord també votin, aprovin i ratifiquin el text.
Perquè aquesta carta no es quedi en simples paraules, però, el president de la Federació de Convergència Democràtica de Catalunya de la Catalunya del Nord reclama a les institucions que creïn un organisme que reguli el català a la Catalunya Nord.
"Seria una espècie d'oficina regional de la llengua, amb una xarxa de persones que tindrien com a objectiu aconseguir la cooficialitat del català a tots els municipis".
Entre la feina d'aquest ens hi hauria, entre altres aspectes, lluitar per generalitzar l'ensenyament públic en català, des de l'escola bressol fins a arribar als estudis universitaris.
Segons el regidor municipal Jordi Vera, hi ha "un gran consens social" perquè el català tingui més pes a la ciutat. "És important que el català tingui presència en els diversos camps de la vida pública", subratlla Vera.
Reunit el jurat del "IX Premi Aurora Díaz
Plaja d'articles d'anàlisi i estudi sobre literatura infantil i juvenil
catalana" (2009), convocat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i
l'Obra Social de Caixa Penedès, que formen Teresa Mañà, Nati Calvo, Teresa
Colomer, Anna Díaz-Plaja i Pere Martí, acorden, després de diverses consultes i
un cop analitzats nombrosos treballs, tant de revistes i diaris en paper com en
format electrònic, fer una darrera selecció, que podríem anomenar de finalistes,
de la qual haurà de sortir necessàriament el guanyador o la guanyadora. Aquesta
selecció final ha estat formada enguany per articles provinents de les revistes
CLIJ i Caplletra, així com del volum A poesía infantil no século
XXI.
Analitzats de nou els finalistes, per unanimitat, es declara guanyador el
treball citat a continuació:
Margarida Prats Ripoll: “La poesia per a
infants. Estat de la qüestió en llengua catalana”, publicat a la revista Caplletra, núm. 46 (primavera 2009)), p.
149-181.
De l'article, el jurat en vol destacar l'excel·lent documentació i el fet
de presentar una visió panoràmica i ben argumentada de la poesia catalana per a
infants. Alhora que també valora molt positivament la trajectòria de la
guanyadora en l'estudi i divulgació de la dita poesia infantil, així com el fet
que l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana hagi dedicat un
monogràfic a la LIJ en una revista internacional de filologia, com és Caplletra.
A fi i efecte que es pugui fer públic el veredicte i lliurar-ne el guardó, els membres del jurat suara citats signen l'acta a Barcelona, a 4 de juny de 2010.
Signen: Teresa Mañà, Teresa Colomer, Anna Díaz-Plaja, Pere Martí i Bertran i Nati Calvo.
El Termcat posa a disposició dels professionals de la restauració, dels professionals de la llengua i del públic en general el diccionari en línia Plats a la carta (www.termcat.cat), que conté 7.462 denominacions catalanes de plats i begudes, amb les equivalències corresponents en castellà, francès, italià, anglès i alemany.
Els continguts del diccionari provenen de la base de dades de l'aplicació informàtica Plats a la carta, una eina desenvolupada i gestionada per la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració del Termcat, i confegida a partir de les denominacions de plats i begudes proposades pels usuaris de l'aplicació, amb l'objectiu de facilitar al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català.
Tant el diccionari en línia com l'aplicació informàtica s'integren en el nou espai Plats a la carta que ofereix la Secretaria de Política Lingüística al portal Llengua catalana (http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat) i que recull diferents recursos lingüístics que tenen per objectiu facilitar l'ús del català al sector de la restauració.
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. SECRETARIA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2010. (Diccionaris en Línia)
http://www.termcat.cat/dicci/plats/index.html
Us informem de les lectures que el proper curs estaran relacionades amb el XVI Concurs El Gust per la Lectura adreçat a l'alumnat, per si us interessa incloure-les en la programació de lectures per al proper curs.
El concurs El Gust per la Lectura és una activitat adreçada a l'alumnat que compta amb materials didàctics de suport a la tasca docent i activitats complementàries associades, sense cost per al centre. Us animem a participar-hi.
http://blocs.xtec.cat/gustperlalectura/2010/05/27/lectures-10-11/
L'últim vaixell al Programa el gust per la lectura 2010-2011
Novel·la recomanada per l'Associació de Mestres Rosa Sensat
A la Revista Lletres Valencianes de la Generalitat Valenciana
http://dglab.cult.gva.es/Libro/articulos_lletres/lletres_13/13_otras_novedades/anell_ultim.pdf
Mediatk els conflictes Recursos educatius
http://www.mediatk.org/news/ca_ES/2009/02/26/0003/escriure-la-guerra-civil-l-rsquo-ultim-vaixell
Lectura recomanada per a una Biblioteca Escolar d'Educació Secundària Obligatòria pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.
http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/DGCC/Documents/Arxiu/SIS/Ficci%C3%B3,%20lectures%20recomanades%20per%20a%20ESO.pdfhttp://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/DGCC/Documents/Arxiu/SIS/Ficci%C3%B3,%20lectures%20recomanades%20per%20a%20ESO.pdf
Inclòs en Il·lustrar i Escriure la Guerra Civil, Guia de Lectura del Servei de Documentació de Literatura infantil i juvenil
http://w3.bcn.es/fitxers/biblioteques/xbenguerel/sdlijguerracivil.065.pdf
Llibres de literatura infantil i juvenil i de coneixements que tracten de la Guerra i la Pau del Consorci d'Educació de Barcelona.
http://blocs.xtec.cat/crpsarriasantgervasi/files/2009/01/literatura_guerra_i_pau.pdf
L'últim vaixell al Memorial Democràtic
Publicat en el diari AVUI, pàgina 21, dissabte 12 de juny del 2010
http://paper.avui.cat/article/societat/193196/eduquem/italia/pero/lalgueres/es/viu.html
La universitat de Sàsser, situada a l'illa de Sardenya, ha estat l'última incorporació a la Xarxa d'Universitats Vives, òrgan que ja agrupa 21 centres dels territoris de parla catalana.
Què significa l'entrada a la Xarxa d'Universitats Vives?
La universitat va néixer fa uns 450 anys de la mà dels jesuïtes, un dels quals era català, i l'entrada a la Xarxa suposa donar més presència a la Facultat d'Arquitectura, situada a l'Alguer, recuperar la història catalana, que va tenir molta importància per a Sardenya, i ser més internacionals, ja que tenim més presència a la Mediterrània.
Quanta gent parla alguerès?
Fent una estimació, el saben parlar a l'entorn d'un 60% de la gent per sobre dels 35 anys; per sota d'aquesta edat el percentatge baixa, ja que en aquest cas parlar-lo depèn més de l'entorn familiar. Però, encara que la llengua vehicular sigui l'Italià, el català no és una llengua morta. Els més joves la tenen interioritzada i els costa poc parlar-la. Però, tot i això, caldria fer més polítiques lingüístiques dirigides a aquest col·lectiu.
Venen molts Erasmus?
Hi ha més estudiants de Sardenya que marxen a Catalunya que no al revés. Però és curiós adonar-se que els que marxen, tornen a l'Alguer reprenent el català perquè veuen que és una llengua viva i sobretot útil.
A la Universitat de Sàsser ja fa temps que hi heu implantat el pla Bolonya. Com ha anat?
Fins ara ha estat catastròfic, sobretot per culpa de les retallades que ha fet el govern italià en educació a causa de la crisi, ja que ha suposat una baixada de la qualitat de l'ensenyament, així com també del nivell de l'estudiant. Ara seria necessari fer un procés de requalificació perquè la universitat tornés a ser de qualitat i esdevingués de nou el motor de desenvolupament de la societat.
Flaixos d'actualitat
Butlletí de la Secretaria de Política Lingüística
Número 55, 16 de juny de 2010