«Un país de butxaca»
Ja he
dedicat un llibre als meus avantpassats russos. Els Bezsonov i els Grigoriev.
Ara parlaré dels catalans. Els Montalat, els Brial, els Baus. Faré el que podré
per reanimar l'ombra dels mots perduts. Si Jean-Daniel Bezsonoff va néixer a
Perpinyà el 15 de setembre de 1963, Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat va néixer a
Prada de Conflent el 15 d'agost de
(Joan-Daniel Bezsonoff, culte, viatger, professor de francès, poliglot, escriptor irònic i nerviüt, arrelat i arrapat en aquest país de butxaca, independentista, acaba de rebre el premi Lletra d'Or. Per molts anys.)
Joan Solà
Publicat en el diari AVUI, pàgina 37, dissabte 5 de juny del 2010
Ada Castells
El de la Lletra d'Or és un premi ben estrany. Es tracta de trobar el llibre més bo de l'any passat i l'autor que l'ha fet -tota una proesa- no rep ni un duro, sinó una insígnia d'or dissenyada per un joier de la família Capdevila. Ja anem per la tercera generació. Normalment els mitjans se senten més inclinats a valorar els premis amb una dotació econòmica substanciosa, però per a la Lletra d'Or encara hi ha espai. Per què? Perquè fa gràcia -fins i tot ara fa molta gràcia- que la societat civil lletraferida honori un escriptor i que ho faci sense arronsar-se durant 54 anys. La llista d'autors aconseguida durant tot aquest temps també contribueix al fet que guanyar la Lletra sigui tot un honor que s'ha de fer públic. Salvador Espriu, Vicent-Andrés Estellés, Blai Bonet i, més recentment, Montserrat Abelló i Jaume Cabré l'han lluïda al pit.
L'últim d'aquesta tirallonga il·lustre és Joan-Daniel Bezsonoff. Per quin llibre?, us preguntareu els qui el seguiu i no pareu de rebre'n novetats. Doncs per Una educació francesa, un llibre de memòries d'infància publicat per L'Avenç. La tradició diu que l'editor ha de convidar el jurat i l'autor a un bon sopar en el transcurs del qual un joier de la família Capdevila imposa una lletra fi al guanyador. Així es va fer dijous a la nit, al Restaurant Lido del passeig de Sant Joan. Manuel Capdevila va implantar la lletra a la camisa ajustada de l'escriptor i Josep Maria Muñoz va pagar el sopar.
Per assolir aquest moment climàtic, però, tots vam haver d'esperar l'arribada de Joan-Lluís Lluís, també sofert escriptor en català de la Catalunya Nord. Bezsonoff tenia moltes ganes de refregar-li el premi per la cara, ens va confessar trapella, i Lluís ho va entomar, acostumat a les sortides estrambòtiques d'un Bezsonoff content com un gínjol, sobretot alhora de sentir els elogis que va rebre per part del crític Lluís Muntada mentre es bevia per fi un "vaso de sajurjo" -llegiu orujo- insistentment sol·licitat. "Vibrant força humana, festa dels sentits, plaer per a la memòria...", anava dient el crític i un temia que en el seu permanent estat de literatura Bezsonoff s'inflés i s'enlairés com un globus en un atac sobtat de realisme màgic. "Ara em puc morir", va reblar l'escriptor després d'aquest orgasme de joia literària.
Abans ens havia delectat amb la carta que havia rebut del president Montilla -cosa que és el primer cop que passa- i amb uns quants acudits dolents, com és habitual en ell. Tampoc no van faltar cançons del seu admirat Luis Mariano, de qui té el carnet de fan número 705. Ho podem certificar perquè ens el va mostrar tot orgullós.
Va ser una nit Bezsonoff al complet i, acompanyat de la seva estimada Mariel, l'autor de Nils semblava l'home més feliç del món. Fins i tot no va poder evitar el que fa sovint quan es troba en família: llegir-se en veu alta. Ens va obsequiar amb un parell de nous capítols del que va anomenar La reeducació francesa. Prepareu-vos editors: pura prosa d'aquest autor tan genuí que ens arriba del nord i que, si no el tinguéssim, ens l'hauríem d'inventar, si més no per seguir tradicions que ens fan semblar civilitzats.
Gabriel Bibiloni
Em conviden a participar a un esdeveniment social i gastronòmic dit, segons la invitació, una pa amb oliada. Sóc un entusiasta d'aquest menjar, símbol nacional dels Països Catalans tant si en el nom hi preval l'oli com si hi preval la tomat(ig)a i sopar quasi diari de molta de la nostra gent que mai no n'arriba a estar embafada. Però en aquest cas concret, el de la invitació esmentada, tem pel paladar dels comensals, perquè, com tots els plats, aquest també vol equilibri i moderació amb tots els ingredients. I si damunt el pa hi posen una oliada, pot sortir embafós, com si hi posen una salada pot sortir immenjable de salat.
La cosa em recorda aquells altres casos en què s'anunciava un pa amb caritat, amb una interpretació errònia del segment fonètic (pancaritat deriva de pane caritatis 'pa de caritat', com pancuit de pane coctu 'pa cuit', amb la n conservada com si el sintagma llatí fos un sol mot), però aquesta és una altra història. El nostre pa amb oli ha estat escrit de les maneres més diverses i pintoresques en els rètols i cartes de bars i restaurants, un fet afavorit per una de les altres afeccions nacionals, o regionals més aviat, que tenim, que són els apòstrofs (p'amboli, p'amb-oli, pa'mb oli, etc.). Per cert, no hi ha manera d'eliminar els c'ans i els ca'ns de la faç de la terra, o de la retolació comercial d'aquesta nostra.
Però entre totes les variants gràfiques del pa amb oli n'hi ha una que ha de merèixer tot el nostre respecte i consideració: pamboli. Quan un sintagma forma derivats (o el plural) afegint morfemes al darrer element, és que en certa manera aquell sintagma ha esdevingut una única paraula i per això s'escriu tot soldat. Un maldecap (una preocupació) fa el plural maldecaps, no mals de cap, que és, en tot cas, el plural de mal de cap (dolor al cap). Però la cosa no és tan senzilla, perquè un pot tenir una maldecapada i això no és una preocupació desproporcionada. Maltractament s'escriu tot junt perquè fa el plural maltractaments i no mals tractaments, que consisteixen, en tot cas, a tractar de tu l'àvia del nostre veí. Ja dic que no és una qüestió matemàtica, perquè a la llengua sempre hi ha una certa variació: als qui diem figues flors i rates pinyades ens és un poc violent veure que el diccionari ens obliga (relativament, com sempre) a escriure figaflor i ratapinyada. Pitjor estan altres que diuen coques coles i fotos còpies, i no és imaginació meva.
Tornant al pa amb oli, aquest és el nom tradicional de la matèria, però tenint en compte que pot ser una cosa comptable (anar a un restaurant i demanar quatre pambolis, no pa amb olis), o que es pot fer una pamboliada, no una pa amb oliada, o ser qualcú molt pambolier, no pa amb olier, o qualcú pot muntar una pambolieria, no una pa amb olieria, tot això serien elements en favor de la forma pamboli. Però també és ver que poden coexistir el tradicional pa amb oli amb els derivats fosos obligatòriament en una sola paraula.
La coexistència de la forma original i la forma aglutinada es dóna en alguns casos en què s'ha establit una distinció semàntica entre les dues possibilitats. Una marededéu, és una imatge o una estatueta, grafia acordada amb el diminutiu marededeueta, no mareta de Déu, igual que un santcrist és la imatge corresponent. Ni una cosa ni l'altra no lleven que la Mare de Déu i el Sant Crist puguin conservar amb tota tranquil·litat el seu nom i les seves majúscules de sempre.
per Màrius
Serra
Xut?
Els gironins asseguren que la pasta farcida de
crema que coneixem amb el nom de xuixo va néixer a l'antiga pastisseria Puig de
la Rambla de Girona, després que s'hi hostatgés un confiter francès que ja feia
una delícia similar, però sense fregir-la. D'aquell chouchou francès hauríem passat, segurament a través d'un
fregit xiuxiuejant, al xuixo. Coromines té una teoria etimològica diferent,
perquè fa derivar el pastís d'una llança curta punxeguda que manllevava el nom
del castellà xuço. Però parlar
de xuixos significa rebre denominacions alternatives per designar aquesta pasta
tan embafadora. D'entrada, de badalonins, perquè és sabut l'orgull nacional
badaloní per reivindicar el seu lema, compost per tres mots: micaco (nespla),
badiu (pati interior) i tornem-hi (xuixo). No costa gaire escatir la raó que va
portar a aquesta nominalització de l'expressió tornem-hi. Si ets llaminer, un
xuixo pot resultar addictiu i t'aculls al patronatge de sant Tornem-hi. Més
complicat em sembla documentar una altra de les denominacions del xuixo. Al Camp
de Tarragona, i especialment a Reus, la pasta farcida que pressumptament va
néixer a Girona s'anomena xut, com al futbol.
L'AVUI.cat es desdoblarà en dos el dia 15 de juny per oferir als seus usuaris dues vies paral·leles de navegació només separades per un clic: la d'informació general, que ha estat la base de la web actual i que l'ha portat al lideratge, i la local: a partir d'ara, els usuaris de l'AVUI.cat tindran a més a més tota la informació d'actualitat i de serveis a l'entorn de cadascun dels 1.854 municipis dels Països Catalans, mercès a l'acord de col·laboració signat entre les empreses editores d'El Punt i de l'AVUI, i per aquest motiu els respectius logotips compartiran visibilitat a la capçalera de la web. Aquesta renovació es proposa consolidar el lideratge de l'AVUI.cat en el conjunt de les webs fetes en català, amb un creixement de difusió del 42 per cent en el darrer any.
La web de l'AVUI.cat canviarà de fesomia i d'estructura el dia 15 de juny amb la finalitat de millorar-ne l'abast informatiu i reforçar-ne el lideratge. Així, en entrar-hi, els usuaris advertiran que només fent un clic en una edició o en l'altra poden navegar alternativament i de forma constant per dues vies paral·leles: una edició local i una edició nacional. Aquesta darrera es correspon amb el reeixit format informatiu que ha seguit l'AVUI.cat i que s'obrirà amb l'apartat En Línia, amb les notícies més destacades de darrera hora en permanent actualització, i una graella de temes classificats geogràficament: Catalunya, Països Catalans i Europa-Món. Aquesta seqüència es repetirà arreu de les seccions que l'usuari visiti mentre sigui dins de l'edició nacional, en la qual trobarà tota la informació d'abast general.
Oberta a la participació
Els usuaris de l'AVUI.cat tindran, a més a més, l'edició local de l'àmbit dels Països Catalans que desitgin o tantes com en vulguin tenir de les 1.854 que hi ha en total. A l'edició local hi trobaran les darreres notícies sobre el municipi escollit i la comarca o agrupació de comarques corresponent, a més a més d'una àmplia àrea de participació.
Aquesta seqüència municipal-comarcal es repetirà a totes les seccions de l'edició local i es configurarà en el moment d'entrar per primera vegada a la web, quan l'usuari haurà d'indicar quin àmbit local prefereix tenir com a referència. A partir d'aquí, el nom del municipi triat presidirà sempre la pàgina i a la columna de la dreta hi apareixeran tots els serveis (el temps, l'agenda, les necrològiques, les farmàcies, els cinemes, etc.) d'utilitat en aquest municipi.
D'aquesta manera, en la pràctica, cada municipi dels Països Catalans tindrà una edició nacional i una edició local pròpies, per les quals el lector es podrà desplaçar fent només un clic als botons corresponents de la capçalera. Si un usuari vol consultar diferents edicions locals alhora, només haurà d'utilitzar el cercador d'edicions que trobarà a la columna de la dreta i en aquell mateix mòdul se li aniran desant els enllaços de tantes edicions locals com vulgui.
La incorporació de tot l'àmbit d'informació local, amb els 1.854 municipis dels Països Catalans, ha estat possible gràcies a l'acord de col·laboració signat entre les empreses editores d'El Punt -Hermes Comunicacions SA- i de l'AVUI -Corporació Catalana de Comunicació SL-. Aquest acord es plasmarà gràficament fent que els logotips dels dos mitjans comparteixin la capçalera de la web.
Altres millores
Aquests canvis aniran acompanyats d'altres que complementen aquest nou impuls de l'AVUI.cat. Una de les altres novetats és una àrea de serveis extraordinàriament completa, ja que molts d'aquests continguts permeten fer cerques municipi a municipi, comarca a comarca, tant si es tracta de la previsió del temps com del servei de farmàcies, de l'agenda d'actes culturals i festius o dels cinemes, que compten, a més a més, amb un fitxer de consulta superior a les 30.000 pel·lícules, simultàniament consultable des de la secció de televisió.
La nova web ofereix també una zona de Canals on la informació queda recollida temàticament, i on es poden trobar els canals sobre les consultes populars per la independència, el Mundial de Futbol de Sud-àfrica, les eleccions a la presidència del Barça, i els de motor, humor gràfic i entrevistes, entre d'altres.
Una altra novetat serà l'obertura de l'àrea de Participació, amb diferents vies perquè els usuaris puguin enviar i penjar a la web tant les fotos del seu poble com les d'esdeveniments i celebracions de caràcter més social o personal, com batejos, comunions, casaments, aniversaris, trobades i inauguracions.
Acte de cloenda del curs 2009-2010 dels títols propis de la UAB
en matèria de Correcció i Assessorament Lingüístic (http://webs2002.uab.cat/mcal)
LA INCIDÈNCIA DE LA CORRECCIÓ I L'ASSESSORAMENT EN
LA IMPLANTACIÓ TERMINOLÒGICA
A càrrec de: M. Teresa
Cabré, Catedràtica de la Universitat Pompeu Fabra i membre de l'Institut
d'Estudis Catalans
Dia: 15 de juny de 2010
Hora: 18.00
Lloc: Sala
Prat de la Riba de Institut d'Estudis Catalans (Carrer del Carme, 47,
Barcelona)