Butlletí de la Secretaria de Política Lingüística
Número 54, 27 de maig de 2010
Com a poble comerciant que som les expressions que es relacionen amb la manera com venem les coses tenen una gran importància. I, tanmateix, fins al 1995, quan va sortir el DIEC, el nostre lèxic normatiu confonia conceptes tan diferents com a granel, a doll o a la menuda. Intentem aclarir-los. Si comprem oli, llenties o cafè a granel, vol dir que els comprem sense envasar, ens ho posaran en una garrafa o una paperina. També podem comprar a l'engròs o al detall (a la menuda). A l'engròs vol dir en grans quantitats i és el que fan els botiguers, que després ens ho venen a nosaltres al detall, en petites quantitats. Qui ven a l'engròs és un majorista, i qui ven al detall, un detallista, però per paral·lelisme i perquè detallista és també qui té molts detalls, alguns llibres d'estil (no pas el DIEC) admeten també minorista. I, per acabar, a dojo i a doll volen dir simplement en abundància.
I ara deixeu-me que us faci només dues precisions. La primera és que, si bé és cert que a granel ve del castellà, de fet s'origina en el català granell, que era el munt de gra que es formava a l'era després de la batuda. I així com peça petita o peceta va tornar, passat pel castellà, en forma de pesseta, el granell va tornar convertit en granel. I és que en llenguatge comercial sí que hem deixat empremta: en castellà fins i tot existeix al detall. I la segona, que el nostre a granel només és bo volent dir no envasat, i en l'altre sentit que també té en castellà, el d'abundància, és inadmissible. Per tant, insultos a granel són insults a dojo, perquè els insults, francament, fan de mal envasar.
Negociant amb el departament d'Innovació, arribem a l'acord d'escriure ACC10 i no pas ACC1Ó, com en principi ells volien, ni Acció10, com fèiem nosaltres. En aquest cas, la mútua flexibilitat ha permès una sortida a un difícil conflicte d'interessos entre dissenyadors i editors que sovint acaba amb danys col·laterals per a l'innocent lector. No sempre és tan fàcil. La necessitat d'impactar visualment, de destacar i ser original, fa que els noms d'empreses, revistes, grups musicals, etc. s'estiguin convertint en una mena de jeroglífic illegible. Algun posen com a únic límit les possibilitats tipogràfiques, sense gaire respecte per qui després ho ha de llegir i n'ha d'obtenir una imatge sonora, a més de gràfica. Oblidant, per tant, que la llengua és so, i que l'escriptura és només un assistent per reflectir aquest so. Respectar certes troballes tipogràfiques és obrir la porta perquè la publicitat i el màrqueting es barregin amb la informació. El llenguatge de la informació, com els àrbitres, no ha de ser mai protagonista. Un nom illegible desvia l'atenció del que es diu per centrar-la en com es diu, és com una negreta o una lletra gòtica, fa el joc a qui es vol fer veure. I el perill de confondre informació i publicitat augmenta quan sovint s'informa d'algú que a la pàgina del costat s'està anunciant. I, malgrat tot, un diari només ha de subratllar el que informativament interessa. Tothom té dret a batejar la criatura amb un enginyós disseny gràfic; no en té, però, a imposar-lo als altres. Si un nom no respecta les convencions que tots seguim, tampoc pot exigir que tots el respectem.
La sortida a la llum dels 11.000 folis del sumari del cas Pretòria ha servit per constatar que a can premsa el que importa és collir bolets, ni que siguin mortals. Com que ningú -ni tan sols un jutge ensinistrat- és capaç de pair tanta fullaraca, qui més qui menys ha triat una bona conversa telefònica punxada per compartir amb els seus lectors o la seva audiència. Així, ahir es va fer saber que l'activista cultural Eliseu Climent formaria part de la "trama corrupta" a instància del secretari d'Organització del PSC, José Zaragoza, que va demanar a alguns dels seus alcaldes que col·laboressin amb Acció Cultural del País Valencià. L'Ajuntament de Santa Coloma ho va fer, per un valor de 10.000 euros, destinats a pagar un paquet de subscripcions del setmanari El Temps, "lliure del control mediàtic del PP". La constatació és rigorosament certa. El PP valencià ha sumit totes les iniciatives culturals valencianistes a un setge angoixant, i els seus promotors han demanat suport a les institucions de Catalunya i les Balears. Quina conxorxa és aquesta? La trama pancatalana. La part més bèstia del sumari és que la Guàrdia Civil "no encerta a explicar el perquè d'aquesta germandat amb els veïns valencians". Ells que han d'encertar! I que el mateix Garzón va interrogar la interventora de Santa Coloma perquè li expliqués aquesta part fosca. Bravo, Garzón! Quina tropa!
La inscripció per a realitzar els exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de valencià, que es realitzaran durant els quatre pròxims dissabtes en 23 localitats del país, supera les 61.000 persones, segons ha informat la Conselleria de Cultura. Aquesta xifra suposa un augment d'aspirants del 15% respecte a l'any passat.
La prova amb un nombre superior d'aspirants és la de Grau Mitjà (38.365), seguida de la de Grau Superior (10.045), Grau Elemental (8.609) i Coneixements Orals (4.105). Els matriculats en el conjunt de les tres certificacions de Llenguatges Especials són 278.
Com en els dos últims anys, la mitjana d'edat dels aspirants és de 31, 5 anys, si bé el grup de 16 a 20 anys representa el 23,6% de les persones matriculades, ell 88,1% de les quals s'ha inscrit en el nivell mitjà. La majoria dels matriculats, el 65, 6% són dones i un 3% són estrangers.
Segons Educació, des de 1986, any de creació de la JQCV, aquest organisme ha expedit certificats per a un total de 343.647 ciutadans, cosa que representa que set de cada 100 valencians compte amb un certificat de coneixements del valencià, dels quals, el 52% corresponen al nivell mitjà.
Publicat en el diari Levante-EMV dissabte 29 de maig del 2010
La llengua valenciana i
el diasistema occitano-romà, de Lluís Fornés -cantautor, col·laborador de
premsa, filòleg i president de l'associació Oc-Valéncia (sic)-, és el primer
títol de la col·lecció Després de la batalla, que edita aquesta entitat, amb la
voluntat de difondre les teories occitanistes sobre l'idioma.
Després de la
batalla (referència a la lluita i la violència al voltant de la llengua i els
símbols de finals dels anys 70 i començaments dels 80) no hi ha pau, explica
Fornés, que va presentar dijous passat el llibre al Museu de la Ciutat de
València. "És mentida que el conflicte haja acabat, les sensibilitats estan
ferides en els dos costats", diu. Com a mostra, assenyala, els recents atacs a
la seu de la Societat Coral El Micalet.
L'associació planteja un camí
d'investigació després de la batalla, però adoptant com a punt de partida que
"l'objecte d'estudi llengua s'ha plantejat de manera incorrecta" fins ara. La
raó de l'errada, segons l'occitanista Fornés, ha estat deixar de banda la part
francesa. "El sistema és el mateix, obliden els trobadors", afirma. Aquesta
visió ampla, que considera la llengua com a conjunt de parles des de Llemotges
fins a Alacant, hagués pogut alleugerar tensions, perqué el contrari ha
funcionat en Catalunya, però "des València, mire vosté el resultat".
Clar que
la crítica també la fa extensiva a la teoría del mossarabisme del valencià,
defensada pel sector anomenat popularment blaver. "Té un problema -diu Fornés-;
l'objecte d'estudi és insuficient, no es pot arribar a conclusions
vàlides".
La llengua valenciana i el diasistema occitano-romà és un
resum de la tesi doctoral de Lluís Fornés, llegida el 2004. Va ser un treball
becat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que al mateix temps va
rebre després l'aplaudiment de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)
-l'entitat contrària a la unitat de la llengua-, que el va elogiar com a
"possible camí per a acabar amb el conflicte". El president de la Secció de
Llengua de la RACV va participar dijous en la presentació. Segons Fornés, allò
positiu de l'occitanisme és que no s'enfronta a les altres teories, sinò que
agafa possibilitats de ambdues.
Prumèr volum en occitan dera Bibliotèca Tecnica de Politica
Lingüistica
Era Secretaria de Politica Lingüistica a publicat eth libre L'aranés e l'occitan general. Quatre estudis. Aguest tresau volum dera Bibliotèca Tecnica de Politica Lingüistica amasse quate trebalhs elaborats per expèrts dera lengua occitana. Jòrdi Suïls, Jacme Taupiac, Patrici Pojada e Bernat Arrous hèn ua avaloracion dera distància lingüistica que i a entre er occitan aranés (variant aranesa dera lengua occitana) e er occitan generau (mena d'occitan referenciau). Eth besonh de trapar er adequat encaish der aranés en conjunt lingüistic occitan hè necessari eth debat d'expèrts. Podetz trobar eth libre en http://www.gencat.cat/llengua/BTPL
Jusèp Loís Sans Socasau
Director deth Programa "Occitan en Catalonha"
Secretaria de Politica Lingüistica
Departament dera Vicepresidéncia