Joan Tudela
(Publicat al diari Avui el 19 de setembre del 1988)
La directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ha deixat el càrrec, després de vuit anys de ser-hi. Elogiar el poder, fins i tot si s'ho mereix, és una cosa que em fa una mica d'angúnia. Però l'Aina Moll ja l'ha deixat, de manera que puc parlar clar i català.
Ella no va accedir al càrrec per afany de notorietat; però ha arribat a tenir un gran protagonisme públic. No ha volgut fer carrera política; però ha demostrat tenir més mà esquerra que la majoria de professionals de la política. En una Catalunya migpartida entre pujolistes i socialistes, s'ha guiat per l'eslògan el català és cosa de tots, i ha propiciat la unitat institucional entre la Generalitat i els ajuntaments i la unitat política entre el govern i l'oposició. Ha estat una militant idiomàtica tenaç, però assenyada i realista com a directora general. Patriota sense estridències, feminista sense proclamar-se'n, eficient sense presumir-ne, dona de treball en equip, aquesta professora de Mallorca ha rebut, a l'hora del comiat, adhesions tan plurals que fins i tot són contradictòries. Ha estat tan popular que a mi em fa l'efecte que moltes nenes de Catalunya es diuen Aina no solament perquè és un nom bonic, sinó també per simpatia amb l'Aina Moll.
Durant aquests vuit anys, a Catalunya hem evitat el conflicte social per motius lingüístics i hem iniciat el llarg camí cap a la normalització del català. El mèrit d'aquesta convivència i d'aquesta arrencada no és només de l'Aina Moll, és clar, sinó de tots els nostres partits i de tot el poble català. Ara ens cal començar una nova etapa; hem d'avançar, amb pas decidit, cap a la plena normalització de la nostra llengua nacional. Ens queda encara molta feina a fer, però ja hem recorregut un bon tros de camí, gràcies a persones com l'Aina Moll.
Escriure i publicar un elogi a algú és una cosa d'allò més arriscada. L'hemeroteca et recorda -implacable- el que un dia vas dir i sovint fa que, en rellegir-ho, t'estiris els cabells. No és pas el cas d'aquest article meu del 1988: mantinc intacte l'elogi a l'Aina Moll.
És simptomàtica l'afició del periodisme actual a estratègies lingüístiques que dilueixen la responsabilitat. En la frase "El cessament per part d'Hereu de Carles Martí" se n'hi concentren tres: l'ús del substantiu en lloc del verb, que fa l'acció més abstracta, l'ús de la passiva en lloc de l'activa i la semàntica de cessar, un exitós eufemisme del poc diplomàtic destituir. Perquè d'això es tracta, de dir sense acabar de dir. I en aquesta mateixa línia s'usa i s'abusa d'un es impersonal que evoca la rància burocràcia castellana. La impersonalitat té nivells: no és el mateix escriure "quan li van preguntar allò" que "quan se li va preguntar allò". En tots dos casos, qui pregunta no interessa, però el se (pocs, per sort, ressusciten avui hom) és clarament menys de carn i ossos que l'elidit ells que va amb van. La forma amb se, sent correcta, és freda, fosca i funcionarial. Però la cirereta l'hi posen els que escriuen: "S'ha destrossat l'Estatut per part del Constitucional", com si el TC només passés per allà. I és que una informació despersonalitzada és menys transparent i llima, en detriment de la democràcia, les ungles del quart poder.
La frase no deixa clar si els han criticat o s'han criticat entre ells. Algú pot dir que quedaria clar si no es fes la concordança: "S'ha criticat els dos ministres". Aquesta petita trampa aprofita el fet que, tot i que l'estàndard tendeix a fer la concordança (diem "Es parlen idiomes" i no pas "Es parla idiomes"), no la fan tots els dialectes i vacil·lem quan hi ha més d'un verb al mig: "Si es vol admirar els quadres" conviu amb "Si es volen admirar els quadres". La cosa encara es complica més a la frase "S'han presentat els dos candidats", que té una triple interpretació: que els hagin presentat, que hagin vingut tots dos o que s'hagin presentat entre ells. Així doncs, encara que només sigui per claredat, no abuseu d'aquest es impersonal.
Darrere d'aquest pèrfid anglicisme s'amaguen bona part dels responsables dels plats trencats que ara ens toca pagar. I és normal que s'hi amaguin perquè un hedge està format per arbustos ben retallats que separen pacífics jardins i emparen la intimitat. A partir d'aquest sentit tan protector, el món financer entén per hedge l'habilitat de protegir inversions compensant riscos amb una sàvia diversificació. Però, pels trencacolls de l'especulació, el que significava risc reduït vol dir avui alt risc; el que havia de protegir va exposar, i al llampant paquet ple de llacets que donaven a canvi dels estalvis, un cop obert, hi ha només paperots, com en un regal de broma. I ara ens preguntem com n'hem de dir en català d'aquest esguerro. Fons protegits? No em feu riure! Els del Termcat fan el que solem fer en casos així: expressar-ho amb paraules clares i transparents. Una estratègia massa semblant a definir. I el problema és que un neologisme, per quallar, necessita captivar la imaginació; i una definició hi té ben poc a fer davant l'anglicisme curt, misteriós i suggerent. Ells proposen fons d'inversió lliure, un terme tan assenyat i precís com faltat de sex appeal. Ideal per al món acadèmic però sense regust d'argot. I llavors he pensat: com en diem del hedge, del que en castellà en diuen seto? I al DIEC hi he trobat bardissa, mot que em fa ben poc el pes en aquest sentit. Però vet aquí que per un procés de serendipity, un altre curiós anglicisme que ve a ser "trobar una cosa buscant-ne una altra", la bardissa que no acaba de rutllar per separar jardins va com anell al dit als maleïts fons. Igual que amb els fons, rere el que semblen flors i violes s'amaguen les espines dels esbarzers. I si no pregunteu-ho als islandesos, que s'hi van ben embardissar, i estan tan amb l'aigua fins al coll -bé, allà és gel- que dubto que el seu coi de volcà deixi mai de fumejar. Ja teniu, doncs, una proposta d'estar per casa: jo dels hedge funds en diria fons bardissa.
El cicle Escriptors al terrat, que porta dos escriptors en diàleg obert entre ells i amb el públic assistent a València, arriba a una nova sessió aquest dijous 27 de maig amb els escriptors de literatura infantil i juvenil Francesc Mompó i Pepa Guardiola.
Dia i hora: 27 de maig, a les 19.30
hores.
Lloc: Octubre Centre de Cultura Contemporània. Sant
Ferran, 12, València.
Francesc Mompó (l'Olleria, Vall d'Albaida) és llicenciat
en Filosofia i Ciències de l'Educació i treballa com a professor de valencià en
un institut de l'Horta. És autor de llibre de poemes però sobretot de novel·la
infantil i juvenil. Així, ha publicat el poemari Viàtic marí -premi la Forest d'Arana
(1994)- i la trilogia d'èxit que componen les novel·les Els ulls del llac, L'ull de Zeus i Terra de déus. Altres obres seves de
narrativa són L'Elegit, Els greixets, Amable, Uendos i Camí d'amor. A banda de la seva tasca
docent i de la literatura, Mompó també col·labora amb la revista Arana fent articles de crítica
literària; ha participat en llibres d'homenatge a Vicent Andrés Estellés, Joan
Brossa o Joan Valls i Jordà; i ha publicat poemes a diverses revistes del país,
com ara Tendur o On brama la tonyina.
Pepa Guardiola (Xàbia, 1953) és mestra
d'ensenyament primari des del 1974. Com a escriptora ha conreat principalment el
gènere de la narrativa de temàtica infantil i juvenil. Els seus primers treballs
són El llop i la cogullada i Contes de Riu-rau. Després és antologada
a diversos llibres col·lectius, com ara Nou narradors de la Marina Alta (1990).
Després d'haver participat en diversos concursos literaris, aconsegueix el Premi
Carmesina 1991 amb la novel·la infantil L'engruna de cristall (1992). A
continuació, publica Històries
menudes (1993), La bola de
pol·len (1993), El talismà del
temps (Premi Samaruc 1995), Collidors
de neu (Premi de Literatura Infantil i Juvenil Mediterráneo 1994) o La clau mestra (1997), només per
citar-ne alguns. A més d'aquesta prolífica producció ha col·laborat i col·labora
amb diverses publicacions periòdiques i revistes, com ara El Poble, El llaüt de Xàbia o CLIJ.
Entrada lliure
Publicat en directe.cat divendres 21 de maig del 2010
http://www.directe.cat/noticia/36672/deu-anys-mes-tard-tornen-les-guies-de-viatge-en-catala
Deu anys més tard, tornen les guies de viatge en català
Les darreres publicacions per a turistes en la nostra llengua eren de finals dels noranta · Cossetània Edicions repren el concepte amb quatre noves guies.
La bona salut de la indústria editorial catalana pel que fa a les novel·les d'autors catalans i traduccions no és homologable a la resta de publicacions. Així per exemple, des de finals dels noranta que no hi ha guies turístiques en català a les llibreries del Principat. Per trencar aquesta tendència i aconseguir que el català guanyi terreny a les prestatgeries de viatges, l'editorial Cossetània ha publicat els quatre primers volums de les seves guies 'Essencial', les úniques actualitzades en català. En aquesta primera remesa han editat guies de Nova York, Londres, París i Roma, i de cara a l'any vinent preparen guies que abraçaran països sencers, com Escòcia. La voluntat de Cossetània és arribar a superar la vintena de guies per tal de normalitzar el català en aquest sector editorial.
Les guies 'Essencial' de
Cossetània són traduccions a la nostra llengua de les guies d'AA Publishing, una
prestigiosa editorial vinculada a The Automobile Association, l'equivalent al
RACC del Regne Unit, es vendran per 12'50 euros i tenen una extensió propera a
les 200 pàgines.
Els primers quatre volums de la col·lecció de guies de
turisme 'Essencial' corresponents a les ciutats de Londres, París, Roma i Nova York,
es divideixen en cinc apartats. L''essència' fa un cop d'ull al caràcter de la
ciutat i descriu els seus habitants; 'Planificació' prepara el viatger per
organitzar el viatge correctament; 'Què hem de veure' ressegueix els 10 llocs
essencials que no ens hem de perdre; 'Què fem' enumera una extensa llista de
restaurants, hotels i activitats per aprofitar al màxim el viatge; i finalment
la secció 'Explorem' compta amb guies detallades de cada àrea de la ciutat, així
com excursions a paratges situats a pocs quilòmetres de la ciutat per ampliar la
visita.
En contraposició a les guies en català editades per Pòrtic i
Anaya a finals dels noranta, i que per tant encara duien els preus en pessetes,
les guies de Cossetània compten amb importants innovacions: Són guies actuals
que s'actualitzaran cada dos o tres anys, compten amb plànols d'alta qualitat de
la ciutat i incorporen les adreces webs dels principals paratges d'interès per
tal que el turista pugui preparar-se i documentar la visita abans del
viatge.
El Síndic de Greuges accepta
les queixes per a que "Luceros" siga també "Estels"
Llegiu la notícia:
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2271&Itemid=1
ACPV continuarà emetent
Catalunya Ràdio malgrat les amenaces del Consell
Llegiu la notícia:
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2276&Itemid=1
I Jornada de Difusió de
Programari Informàtic en Valencià a la Universitat
d'Alacant
Llegiu la notícia:
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2277&Itemid=1
Presentació a Alacant del
llibre de mitologia valenciana "Màgia per a un poble"
Llegiu la notícia:
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2281&Itemid=1
VerdCel presenta el seu nou
disc sobre Raimon a la ciutat de València
Llegiu la notícia:
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2286&Itemid=1