Eugeni S. Reig ens parla del nostre soci InfoMigjorn
Eugeni S. Reig és un lingüista alcoià que l'any 1997 es va donar a conéixer amb el llibre Valencià en perill d'extinció, un recull d'unitats lèxiques genuïnament valencianes que l'autor considera en perill de perdre's. L'any 2005 va publicar una segona edició del mateix llibre, considerablement augmentada, i el 2008 l'Acadèmia Valenciana de la Llengua va editar el seu llibre Les nostres paraules, també en la mateixa línia de recopilar paraules i expressions valencianes en perill de desaparéixer.
Eugeni S. Reig, a més, fa una tasca social molt important en favor de la nostra llengua: distribuïx des de fa anys el butlletí InfoMigjorn, amb el qual està associat este portal (compartim informacions sobre llengua per a fer-les arribar als nostres lectors). A continuació, mantenim amb ell una conversa sobre Infomigjorn.
Eugeni, ¿què és exactament InfoMigjorn?
És un butlletí sobre llengua catalana que es distribueix gratuïtament quatre dies a la setmana a través del correu electrònic. Qui vulga rebre InfoMigjorn l'única cosa que ha de fer és donar-se d'alta.
¿Quines qüestions relacionades amb la nostra llengua podem trobar en InfoMigjorn?
Fonamentalment, retalls de notícies de premsa, articles –publicats o inèdits–, ressenyes de llibres –publicades o inèdites–, informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc., així com altres informacions relacionades amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
I ¿dieu que el butlletí s'envia quatre dies a la setmana?
Sí, el butlletí informatiu es distribueix dilluns, dimarts, dimecres i dijous.
I si algú vol deixar de rebre InfoMigjorn ¿què ha de fer?
Només ha de fer clic en l'enllaç adient que trobarà al final de cada butlletí.
Hem sabut que heu obert una pàgina web sobre InfoMigjorn. ¿Com podem accedir-hi?
Simplement, amb l'adreça http://www.migjorn.cat/
¿Fa molt de temps que envieu InfoMigjorn?
InfoMigjorn –revista virtual sobre llengua catalana– es distribueix des del 18 d'agost del 2002, primerament dins la llista Migjorn –llista de debat sobre llengua catalana– i després com a butlletí informatiu independent. Des de l'1 de setembre del 2008 la distribució la fa el servei “Sala de premsa” de l'empresa de serveis informàtics “DRAC telemàtic”.
¿Quantes persones treballeu en l'elaboració d'InfoMigjorn?
Habitualment el butlletí informatiu l'elabore i l'envie jo tot sol. És la tasca d'una sola persona, com tantes i tantes coses en el nostre país. Quan tinc problemes informàtics o personals –cosa que, malauradament, passa de tant en tant–, el company Xavier Marí s'encarrega d'elaborar els butlletins i fer-los arribar als subscriptors.
Aleshores totes les informacions que apareixen en InfoMigjorn ¿les cerqueu vós tot sol?
Moltes sí, però no totes. Xavier Marí em fa arribar moltes informacions interessants. Joan Solà i Màrius Serra tenen l'amabilitat d'enviar-me cada setmana el text original de les seues col·laboracions en el suplement de cultura del diari Avui. I molts altres, quan publiquen un article, em fan arribar el text en Word. De tant en tant, hi ha persones que m'envien articles inèdits. També publique, a poc a poc, el contingut dels llibres “Prenint el demble a les paraules” d'Antoni Llull Martí i “Llengua i comunicació, cent raons per viure en català” de Joan Tudela, així com l'article que cada dissabte publica Gabriel Bibiloni en l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears. Sense l'ajut de totes aquestes persones, el contingut d'InfoMigjorn seria molt més pobre i més poc interessant.
Heu dit que, primerament, InfoMigjorn s'enviava dins la llista Migjorn. ¿Podeu explicar-nos què és Migjorn?
Migjorn és una llista de debat en internet sobre llengua catalana. En la pàgina web http://www.migjorn.cat/ teniu explicat de manera clara què és Migjorn i què és InfoMigjorn i també què s'ha de fer, tant si és vol pertànyer a la llista com si es vol rebre el butlletí.
Supose que en els dos casos caldrà omplir un formulari.
Sí, però hi ha una diferència notable. Per a donar-se d'alta en InfoMigjorn només cal donar l'adreça electrònica i l'alta és immediata. Per a donar-se d'alta en Migjorn cal omplir una sol·licitud i facilitar algunes dades personals. Aquesta sol·licitud ha de ser aprovada pel Consell Directiu de Migjorn.
¿Quants membres té actualment la llista Migjorn i quantes persones reben InfoMigjorn?
En aquests moments, Migjorn té 370 membres i el butlletí InfoMigjorn el reben 10.400 subscriptors.
Caram, és una quantitat de subscriptors molt important ¿no és així?
Si considerem les 10.400 subscripcions en valor absolut, en efecte, en són moltes. Ara bé, si considerem que hi ha més de deu milions de catalanoparlants, açò significa que, aproximadament, només 1 de cada 1.000 rep InfoMigjorn. Vist així, deu mil quatre-cents és una quantitat important, però només relativament important.
¿Quantes adreces electròniques, doncs, considereu que haurien de rebre InfoMigjorn?
Considere que el 2 per cent de la població seria una quantitat desitjable. Si 200.000 persones s'interessaren per la nostra llengua i llegiren cada dia notícies relacionades amb ella, estaríem en el bon camí. Però moltes persones no es donen d'alta en InfoMigjorn, simplement, perquè ignoren que hi ha aquest butlletí.
Les notícies sobre la nostra llengua que envieu cada dia en el butlletí informatiu ¿són de tot el domini lingüístic?
Sí, en efecte, ho són i pense que això és molt important si considerem que la fragmentació del territori lingüístic en set parts –Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la franja aragonesa, Andorra, la Catalunya del Nord i l'Alguer– fa que la persona que viu en una d'eixes parts no s'assabente de les coses que passen en les altres sis. Per a poder arreplegar notícies de tota l'àrea idiomàtica caldria entrar en internet i emprar una quantitat considerable de temps cercant notícies en els diversos periòdics electrònics. Jo faig eixa faena i l'envie gratuïtament als subscriptors d'InfoMigjorn.
En eixe cas, si ho envieu gratuïtament, no guanyareu res.
Si voleu dir diners, en efecte, no en guanye gens. Ans al contrari, me'n costa de la butxaca. I faig moltes hores de faena no remunerada. Però, en canvi, el que guanye en satisfacció és impagable. Treballar per la meua llengua és un honor i una satisfacció.
I ¿esteu fent eixa tasca des d'agost del 2002?
No exactament, la faig des de febrer del 2006. Des d'agost del 2002 fins a febrer del 2006 la va fer Enric Gil que, durant aquell període va ser l'administrador de Migjorn i d'InfoMigjorn. Va ser Enric Gil qui va crear InfoMigjorn com a butlletí independent de la llista Migjorn i qui li va donar el nom d'InfoMigjorn.
Us desitgem molta sort. Esperem que el nombre de lectors d'InfoMigjorn cresca molt de pressa.
Moltes gràcies, per la vostra amabilitat. I moltes gràcies per la conversa.
Publicat en el diari digital Pàgina26 dijous 22 d'abril del 2010
http://www.pagina26.com/opinio/11150-els-homens-i-la-festa-dalcoi-.html
Publicat en el periòdic CIUDAD DE ALCOY (pàgina 15) disabte 24 d'abril del 2010
Publicat en el diari digital ARA MULTIMÈDIA dimecres 28 d'abril del 2010
http://aramultimedia.com/default.asp?id=5044
Publicat en EL PUNT dissabte 1 de maig del 2010
http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/164664.html
Publicat en la web de Fonèvol dissabte 1 de maig del 2010
http://www.fonevol.net/TEXTOS/Els%20hòmens.htm
Els hòmens i la festa
d'Alcoi
Després de llegir l'article “Les dones i la festa d'Alcoi”, d'Eugeni
Reig, publicat en diferents mitjans l'abril de 2010, no he pogut estar-me'n
d'escriure aquesta resposta.
Quant a les qüestions de llengua plantejades quant al gènere d'algunes
paraules, les solucions són ben fàcils: 'palomino' / 'palomina'; ‘capità' /
‘capitana'; ‘sergent' / ‘sergenta'; ‘caporal' / ‘caporala'; mentre que
‘alferes', ‘cid', 'tomasina', ‘cap', ‘cóp' i ‘tro' poden quedar invariables,
talment com ‘poeta', ja que el gènere el marca el determinant (no cal cercar
tothora dimorfismes, ni creure's en l'obligació de “crear [cap denominació] que
diferencie els membres d'un sexe dels de l'altre”).
Quant a qui volen representar o no les alcoianes, caldria
preguntar-los-ho a elles –que hi són les interessades– i no qüestionar-se si és
digne o no que una dona faça de Jaume I o d'Al-Azraq... De quina dignitat estem
parlant?, de la de les dones o de la dels personatges històrics?... I què passa
quan són els hòmens qui fan de dona?... Voleu que us ho diga: absolutament RES.
En triaré un de ben representatiu, de la grandíssima pila d'exemples: els
xiquets que fins fa no res feien de Mare de Déu, de Maria Salomé o de Maria
Jacobe en el Misteri d'Elx (els canviaven el nom i els deien Pare de Déu, Màrius
Salomó i Màrius Jacobe?..., és clar que no), i ningú no s'enduia les mans al cap
ni ho considerava cap pecat; no, això només passa si qui gosa ‘fer de' és una
dona. Perquè, quin problema hi ha, realment, que una dona faça de mossén, de
sant Jordiet, de cid, d'Al-Azraq o d'Al-Mansur?... La locució ‘fer de' ja ho diu
tot; que jo sàpia, les dones d'Alcoi no pretenen ‘ser' X, només volen ‘fer de'
X. Jo mateixa he fet de capitana mora –ço és, de Moro Maclet– als carnestoltes
de Benimaclet i no crec que cap assistent ho consideràs indigne, ni de mi ni de
Maclet.
Quant als problemes digam ‘protocol·laris' plantejats, es resoldran a poc
a poc, amb el temps, que tot ho cura; car no n'hi ha si hom no vol, si la
voluntat d'aconseguir una igualtat real en tots els camps és de cor i no una
posa. Com bé afirma Eugeni: “Cap racó de la festa no pot quedar vedat a la dona
perquè seria una discriminació injusta i, per tant, completament intolerable i
inadmissible”; no hi estic d'acord, tanmateix, en la solució “digna” que proposa
d'obligar les dones a conformar-se ‘fent de' personatges històrics femenins: al
meu parer, això seria perpetuar la injustícia que teòricament es pretén
liquidar.
I per acabar, quant al fet que “el capità sempre porta una favorita”, no hi veig cap problema crec jo: a València, la màxima autoritat fallera és una dona que fa d'alcalde, atén perfectament les falleres majors sense delegar en cap home i a ningú encara no se li ha ocorregut crear les figures de fallers majors i les seues corts per evitar el contacte entre dues dones, cosa que, d'altra banda, estaria molt bé. Una altra solució –no sé si digna o no– seria reivindicar el paper del favorit, a veure quants se'n presenten, i un harem masculí, que també n'hi havia –per a tots dos sexes–, així com reines guerreres.
I tant que hi hem de meditar, sobre aquestes qüestions i sobre el que hi
ha al darrere: d'on provenen eixes ganes de fer difícil i complicat allò que és
ben senzill?... Ja n'hi ha prou, d'actituds sexistes disfressades de problemes
de tota mena, de pensar que qualsevol excusa és lícita per no haver de consentir
una igualtat efectiva entre dones i hòmens... Hi ha alcoianes que volen fer de
moros i de cristians, hi tenen dret i ja està, així de
fàcil.
Encarna Sant-Celoni i
Verger
Publicat en el diari digital Pàgina26 dimarts 27 d'abril del
2010
http://www.pagina26.com/opinio/11193-el-lexic-i-les-festes-dalcoi-.html
Article publicat en el periòdic CIUDAD DE ALCOY dijous 29 d'abril del 2010
El lèxic i les festes
d'Alcoi
En el meu article Les dones i la festa d'Alcoi manifestava
que, a conseqüència de la incorporació de les dones a les festes de moros i
cristians d'Alcoi, hi han certes qüestions lexicogràfiques que no estan resoltes
i exposava que cal trobar solucions quan més prompte, millor. Vaig escriure:
«Com que aquesta incorporació plena de la dona a la
festa pot implicar alguns problemes lingüístics, hem de preveure'ls i intentar
resoldre'ls abans que es presenten. ¿Quin nom aplicarem a la dona que evoluciona
davant l'esquadra? ¿L'anomenarem caba, capa, caporala? És important que ho pensem i
que ho decidim. I si va a cavall ¿serà caba batedora? Quan a una dona li
toque ser cóp, ¿serà cópa? I si li toca ser capità, ¿serà capitana? ¿I quin nom li aplicarem a la
dona que tinga el càrrec d'alferes? ¿I a la que tinga el de sergent? ¿I si és
primer tro?». I més avant vaig escriure: «I en el cas de les denominacions
populars dels membres de les diverses filades també tenim el mateix problema.
Que el femení de gat és gata és evident, però ¿quin és el femení
de palomino? Cal meditar per a trobar una solució adient a tots i
cadascun dels casos.»
De seguida que es va publicar el meu article, Encarna
Sant-Celoni en va publicar un altre titulat Els hòmens i la festa d'Alcoi
en el qual resol els problemes lexicogràfics que jo exposava amb una simplicitat
sorprenent. Escriu Encarna: «Quant a les qüestions de llengua plantejades quant
al gènere d'algunes paraules, les solucions són ben fàcils: 'palomino' /
'palomina'; ‘capità' / ‘capitana'; ‘sergent' / ‘sergenta'; ‘caporal' /
‘caporala'; mentre que ‘alferes', ‘cid', 'tomasina', ‘cap', ‘cóp' i ‘tro' poden
quedar invariables, talment com ‘poeta', ja que el gènere el marca el
determinant (no cal cercar tothora dimorfismes, ni creure's en l'obligació de
“crear [cap denominació] que diferencie els membres d'un sexe dels de
l'altre”).» Bé, meditem una miqueta sobre algunes de les solucions proposades
per Encarna.
Jo vaig escriure: «I si li toca ser capità, ¿serà capitana?» Ho preguntava perquè no ho
veig gens clar. Encarna assegura rotundament «‘capità' / ‘capitana'». No té cap
dubte, doncs. ¡Quina sort! Jo ja vaig dir en el meu article que en les festes de
moros i cristians d'Alcoi, el capità cristià representa el rei Jaume I i el
capità moro el cabdill Al-Azraq. Escriu Encarna: «Perquè, quin problema hi ha,
realment, que una dona faça de mossén, de sant Jordiet, de cid, d'Al-Azraq o
d'Al-Mansur?... La locució ‘fer de' ja ho diu tot; que jo sàpia, les dones
d'Alcoi no pretenen ‘ser' X, només volen ‘fer de' X.» Això que diu Encarna és
evident, qualsevol dona pot fer el paper que vulga fer. Les dones poden fer, si
volen, tots els papers dels diferents personatges que apareixen en les
representacions de la Passió. Poden fer perfectament de Jesucrist, de Judes,
d'Herodes, de sant Joan Baptista, de Pilat, del que vulguen fer. “Fan de” X, no
“són” X. La cosa és ben clara. Si anem a una altra festa molt important i molt
tradicional a Alcoi –quasi tant com la de moros i cristians–, els Reis d'Orient
(la cavalcada de Reis que es fa a Alcoi és una de les mes antigues), és evident
que una dona pot fer el paper de Melcior, de Gaspar o de Baltasar –o tots tres
alhora ¿per què no?– sense cap problema. Però, si una dona fa, per exemple, de
Melcior, ¿és rei o és reina? Crec que tots estarem d'acord que,
com que fa de rei Melcior, fa de rei i no de reina i, per tant, mentres fa el
paper de rei, és rei, no reina. Ara bé, si en lloc de fer el paper
del rei Melcior fa el paper del cabdill Al-Azraq, aleshores, segons afirma
Encarna, és capitana, no és capità. ¿Això com pot ser? ¿Si fa de
Melcior és rei i si fa d'Al-Azraq és capitana? Jo no ho trobe molt
congruent. Continue sense veure-ho gens clar, la veritat. Espere solucions
raonades i convincents.
Parlem ara de la paraula palomino. ¿Quin significat
té aquesta paraula en el valencià d'Alcoi? Només té un únic significat: 'taca
d'excrement en la roba interior'. La paraula és castellana, evidentment, però
està integrada en el valencià popular d'Alcoi des de fa moltíssims anys. La
paraula castellana palomino té dues accepcions que podem trobar en el
DRAE. La primera és 'pollo de la paloma brava' i la segona és 'mancha de
excremento en la ropa interior'. La paraula castellana va passar al valencià
tradicional d'Alcoi només en la segona accepció. Per a denominar un poll de
colom o un colom jovenet, siga salvatge o domèstic, hem dit sempre i continuem
dient colomet. Puc assegurar rotundament que cap alcoià ha usat mai de la
vida la paraula palomino per a denominar un pollet de colom però que, en
canvi, l'altra accepció és d'ús habitual en llenguatge col·loquial. ¿Per quin
motiu als membres de la filada mudèjars els anomenem palominos? Doncs
perquè els pantalons dels mudèjars, que són a ratlles verdes verticals sobre
fons groc, en l'entrecuix, a on s'ajunten els dos camals, les ratlles que
confluïxen formen sovint com una mena de taca verda que algun graciós diria en
algun moment: “xe, pareix que portes un palomino”. Aquesta explicació de
l'origen del malnom dels membres de la filada mudèjars no s'acostuma a donar
perquè no és “políticament correcta”. S'acostuma a inventar altres explicacions
relacionades amb la primera accepció que la paraula palomino té en
castellà, que són absurdes perquè és completament impossible que cap alcoià haja
usat mai eixa paraula castellana amb el significat de 'poll de colom'. Per això
preguntava jo en el meu article: «¿quin és el femení de palomino?»
Qualsevol alcoià s'adonarà que no és gens fàcil la resposta. Encarna escriu:
«'palomino' / 'palomina'». M'estime més no fer cap
comentari.
No entre a analitzar totes i cadascuna de les paraules que
vaig exposar perquè la cosa es faria massa llarga. Però quasi totes són
problemàtiques. No està gen clar, per exemple, que cóp i tomasina
hagen de ser invariables, com diu Encarna. S'hauria de pensar si el femení de
cóp hauria de ser cópa. O, millor encara, copa (sense
accent). Cal fer un estudi seriós sobre aquest vocable. I pel que fa a
tomasina, si sempre hem dit una tomasina per a referir-nos als
membres de la filada –que sempre han sigut hòmens únicament–, si ara en la
filada hi han hòmens i dones ¿hem de dir una tomasina per a denominar
tant a un membre masculí com a un membre femení de la filada o potser hauríem de
dir un tomasina si ens referim a un home i una tomasina si ens
referim a una dona? ¿Han de ser invariables el nom i l'article o ha de ser
invariable només el nom però no l'article?
Continue pensant que hem de meditar sobre totes aquestes qüestions i resoldre-les d'una manera digna i respectuosa. I sobre altres qüestions que no siguen lingüístiques no diré res en absolut. Jo només parle de llengua, de la nostra llengua i dels diversos problemes que l'afecten.
Nou llibre:
113 paraules per salvar
Autor: Josep-Lluís Carod-Rovira
Editorial: Ara
Llibres
Col·lecció: Sèrie A, 99
Any d'edició: 2010
En aquest llibre deliciós, Josep-Lluís Carod-Rovira ha
triat 113 paraules catalanes, ni una més ni una menys, amenaçades pel desús, i
les ha posades a disposició del lector acompanyades de citacions literàries,
orígens històrics, exemples curiosos i comentaris personals. Un llibre amè i
divertit amb 113 paraules de cada dia, d'arreu dels territoris de parla
catalana, que l'autor ha triat i glossat amb tanta saviesa lingüística com humor
i
sornegueria.
¿Salvarem els 113 mots que ha publicat el nostre vicepresident del Govern si no tenim la capacitat de legislar vigorosament una extensió de 32.106 km i 7 milions i mig d'habitants? L'any passat el CPNL va organitzar 4.843 cursos tant per a nouvinguts com per a catalans que ja fa anys que s'hi han establert. Només a Badalona i Sant Adrià hi ha hagut fins al 2009 més de 800 parelles lingüístiques, que han parlat més de 8.000 hores, però tenim un país amenaçat per una imminent sentència del Tribunal Constitucional que ens vol tallar les artèries de l'Estatut, les competències més bàsiques. Si aquesta retallada liderada pel Partit Popular finalment prospera, fins i tot me n'alegraré, perquè endreçarem la casa de cap i de nou, sumarem centenars de milers de catalans que reclamen el dret a decidir, i davant d'una acció conservadora com és la del Constitucional, hi haurà una reacció de la societat civil que impulsarà la via més digna, que és el camí per la independència.
¿Salvarem els 113 mots del senyor Carod-Rovira? No en salvarem 113, sinó milers, si optem per la via d'un estat propi, dignificat, com a un membre més de ple dret a la Unió Europea, amb el reconeixement internacional que ens pertoca. Fins i tot salvarem els capsigranys que no fan gairebé res pel català, sense becaines, perquè no s'ha de tenir son si volem endreçar el país. Com també els burxaires d'aquesta llengua, que ens toquen el voraviu (mot que probablement no cal conservar perquè no es troba al llibre) amb actituds prepotents i que rondinen dient que l'espanyol a Catalunya està marginat.
Ens cal defensar els mots que cremen a les brases de la inconsciència política. Ben segur que aquesta amenaça la tenim a cada cantonada, sobretot a l'àrea més complexa que és Barcelona, amb tots els seus tentacles estenent-se en un mercat globalitzat. ¿Què representa que hem de salvar si el més bàsic, que és la capacitat de governar, està en perill de mort? ¿Quants mots hem de recuperar, o quantes frases fetes i refranys, si ens falta un gran equip de rescat? Un equip que representa que hem de finançar els ciutadans asfixiats per una espessa fumarada.
¿Salvarem golafre, nosa, clenxa, calcigar, escurar, ensopir-se, engegar... perquè els 304.976 africans, els 344.620 sud-americans o els 117.344 asiàtics que hi ha al país, i també els immigrants històrics, en faran ús, o els mateixos catalanoparlants? ¿O potser empraran aquests mots, a partir d'ara, perquè s'han difós en un llibre d'un personatge mediàtic? Em semblen molt legítimes les vel·leïtats literariofilològiques del vicepresident del govern, i també que publiqui un llibre sobre mots d'avui més o menys en desús. No qüestiono pas els dots de l'autor ni de l'editor per a aquesta línia comercial. Ara bé, ¿per què aquests 113 mots i molts més estan mig socarrimats? Podem protegir la població civil si trobem punts d'escapament i alhora, sobretot, controlem el foc, que és la causa principal que les persones estiguin exposades al perill. Amb la llengua passa el mateix: ¿realment podem preservar els mots perduts a la selva metropolitana quan el govern fa malabarismes amb l'Estatut sota l'espasa de Dàmocles del Constitucional?
No podem salvar els mots –amb permís del poeta Espriu–, si a cada cantonada patim els embats espanyolistes més recalcitrants. Ni una paparra. Ni una crossa. Ni un rosegó. Ni una xona (això sí, ¡autènticament catalana!). No cal ser pessimistes en qüestions de llengua, ¡això mai! Podem veure l'ampolla mig plena i creure'ns que els catalans no rebem mai calbots, que enguany celebrarem eleccions, que tindrem l'oportunitat d'esbrinar el perquè de tot plegat i trobar-ne finalment el desllorigador.
Es presenta el Rebost de videojocs en català
Softcatalà [1] i la Federació d'Organitzacions per la Llengua
Catalana (FOLC) [2] enceten una iniciativa per a promoure els videojocs en
català, dins el marc de la 2a Setmana per la llengua als Països catalans
[3].
Softcatalà i la FOLC presenten el Rebost dels videojocs en català
[4], un catàleg de jocsper poder jugar en català. Al Rebost, actualment, hi ha
registrats més d'un centenar de jocs per jugar en línia i una vintena de jocs
d'escriptori. S'espera que en un futur el nombre de jocs registrats es vagi
incrementant. El Rebost de Softcatalà [5] és una eina col·laborativa on tothom
pot ajudar afegint-hi nous programes o advertint quan la versió d'un programa ha
canviat.
Paral·lelament, Softcatalà i la FOLC presentaran els videojocs
en català a les escoles i organitzaran concursos entre els
alumnes.
Softcatalà és membre de la Federació d'Organitzacions per la
Llengua Catalana (FOLC) des de principis d'aquest any i aquesta serà la primera
acció conjunta. La Federació FOLC té com a objectius la coordinació entre les
organitzacions, l'extensió de l'ús social de la llengua catalana i la unitat de
la llengua catalana.
Softcatalà és una associació sense afany de lucre
que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic
relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció
de
programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre
els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el
seu lloc web a http://www.softcatala.org.
[1] http://www.softcatala.cat/
[2] http://www.folc.cat/
[3] http://www.folc.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=2864&Itemid=44
[4]
http://www.softcatala.cat/wiki/Categoria:Rebost_Jocs
[5]
http://www.softcatala.cat/wiki/Categoria:Rebost
http://paper.avui.cat/article/comunicacio/188713/magazin/paraules.html
Alguns avis de Mataró tenen un eixavuiro quan els ve un acte reflex i involuntari constituït per una inspiració brusca, seguida d'una expiració violenta, espasmòdica i sorollosa. Allò que per a molts és un esternut. Per a aquestes persones grans pixarellisca serveix per designar una persona que es creu molt però no és ningú, un fanfarró. I no té el mateix sentit que l'expressió can pixa i rellisca.
Aquestes i altres paraules que fan servir alguns avis no sovintegen en les converses dels mataronins de les noves generacions. Atrets per aquesta circumstància, un grup de cinc estudiants d'ESO de les escoles Damià Campeny i Maristes Valldemia de la vila del Maresme, d'entre 13 i 14 anys, fan el programa radiofònic Paraulofòbia a Mataró Ràdio.
Pau Sánchez, l'impulsor i creador del projecte, Maria Milà, Oriol Carreras, Oriol Martínez i Gerard Martí destinen les seves hores lliures de les vacances de Nadal i d'estiu a preparar les edicions del programa -des de la tardor del 2008 ja en sumen 16-, d'una hora de durada.
El "magazín de paraules", com ells mateixos el defineixen, acaba de rebre el premi Rosalia Rovira al millor programa emès el 2009 per una ràdio municipal en el marc dels Premis de Comunicació Local que atorga la Diputació de Barcelona. El premi, dotat amb 12.000 euros, recau en l'emissora que, en consell d'administració i en el ple del consistori, en decidirà la destinació.
"Va ser una passada! Érem els únics adolescents i el nostre programa el van escollir entre 50 més", expliquen aquests joves que, a l'uníson, admeten que "més que el reconeixement pel programa i per a Mataró Ràdio, que sempre ha confiat en nosaltres, el premi és un repte per seguir treballant i millorar-lo".
Volen saber més de la llengua però alhora intenten transmetre a les generacions anteriors el seu llenguatge juvenil, ple de barbarismes i noves paraules, "per trencar l'esquema que joves i avis no s'entenen", "per posar-los al dia".
El programa l'obren Pau Sánchez i l'Oriol Martínez amb el magazín de paraules on deixen anar les aportacions d'aquell dia. Són el nucli dur de l'espai. Després hi ha una secció -de les cinc en què està estructurat- que assumeix el Gerard. Es tracta d'un Cara a cara entre un jove i una persona gran -sovint algun dels seus familiars, que s'estan plantejant fixar-los com a col·laboradors fixos, com en el cas de l'àvia de l'Oriol: "és brutal, té arguments per a tot"- que intercanvien opinions sobre conceptes o paraules actuals. Per exemple, ¿s'hauria d'acceptar txutxe? O intenten esbrinar conjuntament què volen dir paraules com PSP ("un avi ens va dir Partit Socialista Popular"), o emo ("ho van confondre amb el capità Nemo") o piti ("que en lloc de dir-nos cigarreta ens van dir que era el nom d'una dóna índia que havia rebut un premi"). Aquestes impressions les recullen en entrevistes al carrer.
Una altra de les seccions és Diccionarismes, que de la mà de l'Oriol Carreras consisteix a triar paraules poc usuals, intentar col·locar-les en mig d'una trama narrativa i posteriorment reptar els companys de programa per endevinar-ne el significat.
La Maria Milà és l'encarregada d'Escàner, una secció on es donen pistes d'algun personatge que ha tingut alguna cosa a veure amb la llengua catalana i "que ha deixat petjada", perquè també la resta de locutors resolguin l'enigma.
Pau, Maria, Gerard i els dos Oriols tenen diverses realitats familiars pel que fa a l'origen de pares i avis, però són conscients que "si vius a Catalunya, has de parlar en català perquè conèixer el català et fa ser més d'aquí" i ho recomanen als nouvinguts. Amb aquest sentiment i amb la idea que el seu programa "és un joc per aprendre", ells i els seus oients han aconseguit incorporar al seu vocabulari paraules com gatzara, garjola, galindó, garrell... que desconeixien fins fa pocs dies i ara troben plenes de sentit.
Publicat en el diari digital VILAWEB dijous 29 d'abril del 2010
http://www.vilaweb.cat/noticia/3722016/psc-ciu-erc-icv-signen-junts-favor-tv3-pais-valencia.html
ACPV ja ha recollit gairebé les 500.000 signatures necessàries per a tirar endavant la ILP
Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha portat avui al Parlament de Catalunya la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Televisió Sense Fronteres, en què es recullen les signatures per a tirar endavant una llei que reguli i permeti les emissions de TV3 al País Valencià. El portaveu del PSC, Miquel Iceta; de CiU, Felip Puig; d'ERC, Anna Simó; i d'ICV, Dolors Camats han donat suport a la ILP en un acte conjunt en què han signat per les emissions de TV3 al País Valencià, acompanyats del president d'ACPV, Eliseu Climent, i de la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals.
'És un gest molt important, per l'excepcionalitat i per la unitat dels partits', destaca a VilaWeb el portaveu d'ACPV, Toni Gisbert, que explica: 'Es tracta de la concreció de l'acord a què va arribar la junta de portaveus al febrer. Ara els partits han aparcat la pre-campanya i no només donen suport explícit a la ILP sinó que també fan una crida perquè la gent col·labore aquests últims dies de campanya'.
Eliseu Climent ha qualificat la signatura de 'simbòlica' i ha dit que s'havia fet pensant en el 'compromís dels partits catalans' que a Madrid són 'fonamentals'. Les entitat, ha explicat, ja 'han complert', ara cap que 'també compleixin' els partits, que són els qui finalment decideixen (àudio). Per la seva banda, la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha dit que amb aquesta iniciativa es reclamava que les institucions espanyoles compleixin els pactes internacionals signat (àudio).
Miquel Iceta ha dit que hi havia una 'voluntat d'avançar plegats' entre els diversos pobles que 'comparteixen' una llengua i cultura, i que això volia dir que havien 'de compartir també les expressions dels mitjans de comunicació públics'. Per la seva banda, Felip Puig destacat la importància de la signatura, que demostrava que 'des de diversos compromisos polítics' es podien 'defensar conjuntament aspectes importants', no només pel català i la televisió pública, sinó també per la llibertat, la comunicació en un sentit ampli i la contribució al caràcter plurinacional de l'estat. Anna Simó ha afegit que era important 'superar els errors de la transició i mirar cap a Europa, únic marc que ens empara en aquesta directiva'. I Dolors Camats ha afirmat que hi havia 'fronteres com aquesta que no tenen cap mena de sentit'.
D'ací a un mes i escaig, ACPV presentarà les signatures que hagi recollit. La xifra mínima perquè la ILP tiri endavant és 500.000, però Gisbert diu que ja gairebé hi han arribat i que treballen per aconseguir-ne 550.000 i tenir, així, un marge d'error d'un 10%. El termini per entregrar les signatures acaba el 24 de juny. Després hi haurà quinze dies per fer el recompte i mig any perquè entri al congrés dels diputats i comenci el procediment legislatiu.
La Generalitat continua posant traves
Mentrestant, cada cop hi ha menys valencians que poden veure TV3. Ahir, per exemple, es van quedar sense poder veure el partit del Barça: ACPV va rebre un requeriment notarial de Canal 9, que feia valer els seus drets d'emissió de partits de futbol i pel·lícules estrangeres i amenaçava amb una denúncia: 'Suposava un càstig econòmic molt elevat', diu Gisbert, que critica que 'això no s'adiu amb la suposada voluntat de diàleg de la Generalitat', la qual no ha fet cap gest per mirar d'arribar a un acord. És més, segons que explica el portaveu d'ACPV, ara el govern de Francisco Camps ha començat a tancar repetidors municipals. És el cas del municipi de Catí (Alt Maestrat), on fins ara veien TV3 perquè l'Ajuntament va invertir en un repetidor. Però ara la Generalitat l'ha amenaçat amb obrir un expedient si no tancava les emissions.
Els representants dels tres partits del govern català i del principal partit de l'oposició van escenificar ahir al Parlament de Catalunya el seu suport unitari a la iniciativa legislativa popular (ILP) Televisió Sense Fronteres, que té com a objectiu la legalització de les emissions de TV3 al País Valencià.
Miquel Iceta (PSC), Anna Simó (ERC), Dolors Camats (ICV) i Felip Puig (CiU) van signar la ILP en un acte en què van estar acompanyats d'Eliseu Climent, president d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV), entitat impulsora de la ILP, i de Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, entitat federada amb ACPV i que col·labora també en aquesta ILP.
Els impulsors de la ILP ja han recollit 500.000 signatures, però volen arribar a aplegar-ne un mínim de 550.000, per tenir un marge d'un 10% més de firmes que garanteixin el mig milió de signatures vàlides que farien possible la tramitació del projecte de llei al Parlament espanyol.
La signatura conjunta d'ahir es produeix en un moment en què el govern valencià ha llançat nous atacs contra les emissions de TV3 al País Valencià. En primer lloc, Canal 9 ha esgrimit notarialment els seus drets d'emissió dels partits de futbol o les pel·lícules internacionals que, via la FORTA, ha contractat al territori del País Valencià per amenaçar amb recursos judicials si s'emeten els mateixos partits i pel·lícules per TV3 al territori valencià, fet que podria implicar una forta indemnització econòmica. I en segon lloc, el govern valencià ha iniciat un procés d'intent de tancament de repetidors municipals.