Isabel-Clara Simó: “Quan no escric em sent desgraciada”
Consolidada com una de les
escriptores més prolífiques de la nostra literatura, Isabel-Clara Simó continua
recollint èxits gràcies a 'Homes', el seu últim títol.
Sandra Capsir
La seua marxa de València fou una d'aquelles històries d'amor de les que un bon guionista segur que en sabria traure suc, com fa ella en cadascuna de les seues novel·les. Va marxar a Figueres per exercir com a docent i mesos després es casà. Alguns, com el seu mestre i amic, Joan Fuster, la tiraven de menys a València. Ella, però, diu sentir-se com a casa a Perpinyà, Figueres, València o Gandia. Justament de l'amor, i de les relacions entre homes i dones ens torna a parlar Isabel-Clara Simó en el seu últim títol, Homes.
Dos mesos després de la seua publicació, el llibre es presenta com una de les grans apostes d'Edicions Bromera de cara a la propera Fira del Llibre de València i a la Celebració del Sant Jordi. Es tracta d'un recull de 22 relats on s'acosta als tòpics més arrelats de l'univers masculí, amb una mirada implacable, molta ironia i també molt bon humor. Nou anys després de l'èxit de Dones, amb més de 125.000 exemplars venuts, una adaptació al cinema i altra al teatre, arriba aquesta darrera obra. Isabel-Clara Simó confessa que li abellia escriure sobre homes, tot i que ja ha tingut molts protagonistes homes als seus relats, i fer-ho com ho ha fet: amb “tendresa, crueltat i també mala bava”.
Més enllà de l'èxit d'aquest últim llibre, Isabel-Clara Simó ha conreat pràcticament tots els gèneres literaris i periodístics i ha rebut molts reconeixements a València, a Catalunya i a les Illes Balears. Per a ella no hi ha cap secret: “Jo escric molt perquè m'agrada moltíssim i em senc molt desgraciada quan no ho faig. Aquella temporada que estic quinze dies sense escriure, ni que siga una carta, em trobe com buida, molt incòmoda. Em fa falta. Escric molt, però també trenque moltes coses, el que passa és que com escric cada dia, al final hi ha moltes piles de papers”, explica l'autora. No obstant això, a Isabel-Clara Simó li agrada recordar una frase de Manuel de Pedrolo i que feu seua molta altra gent que deia: “Si em ve la inspiració, que em pille treballant”. L'autora conta que en “l'ofici literari, tots em tingut en alguna ocasió el síndrome de la pàgina en blanc. I el que s'ha de fer és treballar més. L'ofici s'adquireix a base de molta tossuderia; d'escriure molt encara que saps que ho hauràs de trencar. Aquesta és una de les coses que he aprés del periodisme, quan has de fer una col·laboració diària amb un determinat nombre de línies, no pots deixar-ho en mans de la inspiració.”
Es confessa com una d'aquelles escriptores que mira “amb els ulls cap a fora”, que se sent prop de les emocions de la gent i li agrada fixar-se en les històries del seu voltant, “de la gent més modesta i més grisa i que tantes coses té a dir”. Esta tendència explicaria que haja escrit d'homes, de dones, de xiquets i de vells, i de tot tipus de sentiments propers l'espècie humana i a allò que ens preocupa: la por a la mort, l'amor, l'amistat, la soletat...
Pel que fa a la societat actual, adverteix que encara els joves no estan alliberats d'eixa cultura del “pati d'escola” que reflexa en alguns relats del seu llibre. "Potser els joves esteu una miqueta més alliberats que nosaltres, però de vegades tinc el meus dubtes. La gent de la meua generació estem molt avançats, som la generació del rock, del turisme i del bikini, i d'anar-se'n a dormir a les tantes. En canvi, moltes vegades veig actituds dels joves més endarredires i pense si estarem retrocedint. I això fa por”.
Com a escriptora, té clar que “un escriptor no ha d'escriure pensant en el públic, perquè si no acabes escrivint a la mida dels altres i falsifican-te a tu mateix per donar gust als altres. I això és un tipus de literatura que deteste. Acabes fent una literatura molt comercial”. Admet que quan més camines, de vegades, més costa continuar, “perquè ara te n'adones més dels teus defectes. La coherència i les exigències literàries són més difícils i per tant has d'estar més vigilant i t'exigeixes més a tu mateix i els teus lectors també ho fan”.
Pel que fa la seua relació amb Alcoi i el País Valencià, Isabel-Clara Simó confessa sentir-se com a casa a Perpinyà, Figueres, Maó o Gandia, però les circumstàncies de la vida, i la seua vocació com a docent, la conduïren a Figueres. Tot i això admet que amb l'edat té més enyorança del lloc on ve. Com diria Raimon, “qui perd els orígens perd l'identitat”.
2)
Regidor de cultura, patrimoni històric i normalització
lingüística de l'Ajuntament de Benissa
Venim de
molt lluny i anem lluny encara
plens de somnis i llum...
plens de somnis i
llum...
Corria l'any 1980, el
nostre país començava a despertar d'una llarga i fosca nit anomenada dictadura
basada en prohibir-lo tot i entre altres coses el dret dels valencians a parlar,
escriure, llegir i aprendre la nostra llengua. Eren anys difícils, vivíem en una
democràcia jove construïda a base de renúncies d'uns i d'altres i les primeres
corporacions municipals que s'elegien democràticament després de la legalitat
republicana començaven a caminar. L'any 1979 Benissa triava ser governada per
José Tent del Partit Socialista, una corporació que va fer moltes coses perquè
d'alguna manera estava tot per fer, però que en aquest escrit només en destacaré
una, que ens van deixar uns premis literaris, els 25 d'abril, que enguany
compleixen ni més ni menys que 30 anys de vida. Aquestos premis van ser creats
per Bernat Capó i Pere Cabrera tots dos regidors d'aquella primera corporació
1979-1983, ferms defensors de la nostra llengua i cultura i que van decidir
crear uns premis literaris en valencià dividits en tres modalitats, poesia,
narrativa i assaig. Encara que es de justícia anomenar que pocs anys abans
s'havien fet fins sis convocatòries de Jocs Florals que podríem descriure
d'alguna manera com els antecessors dels actuals Premis 25 d'abril, concretament
l'última edició dels Jocs Florals que es van fer a Benissa va ser en la any
1975.
Finalment la primera
edició dels premis “25 d'abril” que
es va realitzar l'any 1980 comptava com a president d'honor amb ni més ni menys
que Joan Fuster, presidint el mateix Bernat Capó i com a vocals Enric Llobregat,
Jaume Pastor, Josep Iborra, Eliseu Climent, Lluís Alpera, Josep Piera i Joan
Ivars, fent de secretari Joan Josep Cardona un 23 d'abril de 1981, aprofitant la
diada de Sant Jordi es feia pública la presentació dels guardonats. Els
guanyadors eren Antoni Prats en la modalitat de poesia, Marcel·lí Maronyas en
narrativa i Sebastià García a l'assaig.
A partir d'aquell any
tindríem com a presidents d'honor els prohoms més importants relacionats amb el
món de la cultura valenciana entre els que podríem destacar a Jordi Valor, Enric
Valor, Vicent Andrés Estellés, Pere Maria Orts, Josep Iborra, Santiago Grisolia
o Joan Francesc Mira entre altres i una llista interminable de membres dels
diferents jurats que han format part dels premis anomenats baix la fatídica data
pels valencians com 25 d'abril, recordant la derrota que van patir l'exèrcit
partidari de l'arxiduc Carles d'Àustria a Almansa a mans de les tropes
borbòniques, un altre colp a la nostra llengua, a la nostra cultura i a la
nostra identitat com a valencians que encara patim des d'aquell 25 d'abril de
1707. Això si, per a que tot no ens recordarà a una derrota van triar la
significativa data del 9 d'octubre, dia en que els valencians celebrem l'entrada
del nostre rei Jaume I a la ciutat de València l'any 1238 alliberant-la així de
l'ocupació àrab per presentar les obres premiades, dinàmica que es va perdre
durant alguns anys i que es va recuperar l'any 2005 coincidint amb la celebració
de les bodes d'argent dels premis literaris 25 d'abril Vila de
Benissa.
Molts han sigut els guanyadors d'aquestos premis, una
convocatòria altament apreciada sobretot i especialment pels joves talents del
nostre poble i de la nostra comarca, ja no pel seu premi metàl·lic que ha passat
de les 25.000 pessetes de la primera convocatòria als 2.000 euros que reben els
guanyadors actualment en les modalitats de poesia i narrativa i
De les modalitats de
poesia i narrativa podríem destacar als escriptors de la nostra comarca que a
dia de hui encara continuen lligats al món de la cultura. Premiats entre els que
podríem destacar a Antoni Prats, Manel Joan, Joan Ivars, Teresa Ballester,
Fernando Sendra, Carles Mulet, Tomàs Llopis i Eugeni Monjo per citar-ne
alguns.
Menció a banda pense que mereix la modalitat d'investigació que ha permès tindre tot un seguit d'obres que giren al voltant del nostre poble i la nostra comarca amb temàtiques tant variades que van des de l'etnogràfica, la nostra llengua, el medi ambient, la biologia, l'agricultura etc., premis que han permès que molts investigadors del nostre poble i de la nostra comarca vegen publicats eixos treballs fets a base de constància i esforç. A tots ells des d'ací moltes gràcies tot i que m'agradaria per motius obvis destacar als guanyadors benissers, així el primer guanyador del nostre poble va ser Joan Josep Cardona amb la modalitat d'investigació l'any 1982, curiosament també es l'últim amb la mateixa modalitat amb l'obra Diccionari d'història de Benissa guanyadora dels premis 25 d'abril de l'any 2008, ja que a l'any 2009 aquest premi va quedar desert. També han sigut guanyadors dels premis els benissers Maria Roser Cabrera, Antoni Banyuls, Mari Carme Ronda i Teodoro Crespo a la modalitat d'investigació i/o assaig i Àngel Crespo i Ramón Xavier Rosselló a la modalitat de poesia (aquest últim també va resultar guanyador a la modalitat d'investigació de l'any 1992). I curiosament no tenim cap guanyador benisser en la modalitat de narrativa, tant de bo la cosa canvie prompte. Com podeu vore només llegint els noms dels guanyadors benissers podreu comprovar que la flor i la nata de la intel·lectualitat de Benissa ha passat per ahí, però ni estan tots els que són ni són tots els que estan, estic segur que encara n'hi ha molts benissers i benisseres, joves i no tan joves que estan de sobra capacitats per presentar les seues obres i els seus treballs a aquestos premis. Ànims a tots i endavant.
Evidentment una data tan significativa com la d'enguany, 30 anys de
premis 25 d'abril no pot quedar oblidada, cal marcar-la en roig al calendari i
fer uns actes especials que recorden a tots aquells que d'una manera o d'altra
han contribuït a que la vida d'aquestos premis mostre una salut envejable i un
futur assegurat, es per això que des de la regidoria de cultura de l'Ajuntament
de Benissa estem preparant tot un seguit d'actes que constaran de tres
conferències, una per cada modalitat que comptaran amb la presència d'un guanyador i d'un membre del jurat i
també la demanda al ple del nostre ajuntament per a que inaugure un carrer,
plaça o avinguda amb els noms dels premis literaris 25 d'abril – Vila de
Benissa. Aprofite també aquestes línies per convidar a tots els festers
d'enguany a vindre a l'acte de lliurament dels "Premis 25 d'abril" Vila de
Benissa 2010 que es celebrarà el dia 22 d'abril, just un dia abans que comenceu
les vostres festes, invitació que faig extensiva evidentment a tots els
benissers. I quan arribem als 50 anys, que jo estic segur que arribarem, més.
Bibliografia:
Llibre
de festes de la Puríssima Xiqueta, 2000.
Entrevista publicada en el diari elSingulardigital.cat dijous 15 d'abril del 2010
Entrevista a Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural
“La culpa de la crisi del català és nostra”
per Maria Coll
Vostè representa la línia continuista a la presidència de Jordi
Porta...
Sí. He estat durant dos anys membre de la junta. Ja sé que
això no ven, però sí sóc la continuïtat.
Però segur que planteja
canvis.
Els canvis seran de forma i de funcionament. Ara toca més
participació activa dels socis. Aquí hi ha un equip de treballadors molt bons,
però això no treu que gent que participa a Òmnium i que té ganes d'aportar idees
ho faci. Hi ha molta gent jubilada, per exemple, que té ganes de collaborar. La
idea és treure la feina cap enfora perquè els 21.000 socis d'Òmnium es vagin
multiplicant.
Vostè és economista. Quin plus aporta aquest
element al càrrec?
Sí, tinc una vessant més orientada cap a temes
socieconòmics. I crec que incorporar els problemes econòmics a la cultura i
pensar que els problemes econòmics afectaran al futur de la cultura catalana és
molt important i s'ha de tenir en compte. Volem donar un toc més cultural a
Òmnium.
El fet que no hi hagués una altra candidatura per
presidir OMNIUM com s'ha d'interpretar?
La lectura positiva és que
el president sortint ha fet una tasca molt bona i, per tant, ha convençut als
possibles opositors. I els socis han acceptat aquesta candidatura de
continuïtat. Segur que hi ha gent que ho faria igual o millor, però he tingut
sort.
I el fet de que sigui la primera dona que la presideix
Òmnium?
És una mostra de naturalitat. Òmnium és una entitat moderna,
contemporània que ni s'ha plantejat si era home o dona. Sincerament, i hem
pensat poc. I segurament ens calen més de dones a la junta, hi ha d'haver més
presència femenina.
Òmnium sempre ha treballa per la llengua, la
cultura i el país. Quin percentatge d'esforç pensa dedicar a
element?
Quan treballem per la cultura i la llengua de Catalunya
estem treballem pel país. Hem de posar èmfasi, però, en l'aspecte de la cultura.
Vau proposar fer una manifestació si la sentència de l'Estatut
és negativa. Encara treballeu per aconseguir una resposta
unitària?
Sí. Continuem amb la col·laboració amb altres entitats per
poder mobilitzar-nos segons la resposta de la sentència de l'Estatut. Nosaltres
ens vam comprometre a liderar la resposta a la sentència i encara ho creiem.
Quan sapiguem la sentència, hi haurà una resposta immediata el
dia següent?
Volem una resposta ràpida. La nostra intenció és que
molt ràpidament hi hagi una resposta i després amb un temps prudencial, s'actuï.
I amb això ja hi estem treballant actualment perquè la resposta no es pot
prepara en poc temps... Si la sentència és adversa, que és el que ens fa por, la
resposta ha de ser una sortida al carrer i això ha d'estar preparat.
La relació amb altres entitats és bona?
Nosaltres no
volem que ningú se'n desvinculi. A Òmnium lluitem perquè ningú marxi. Hi ha
polèmica, per exemple, per si han o no de participar els polítics. Nosaltres hi
donem suport però també intentem parlar i arribar a un acord amb els qui no vol
que hi formin part. Tenim paciència, prudència...
Es necessitarà
el suport de la ciutadania. Com veu d'animada la societat civil?
És
cert que hi ha una desafecció, un desengany, i és lògic perquè ja donem per
negativa la sentència de l'Estatut abans de saber-la. I això és terrible! Alguna
cosa està fallant. Estem posant en qüestió l'autoritat del Tribunal
Constitucional, ja que aquest no està legitimat per retocar un text que ha estat
aprovat pel poble de Catalunya. Nosaltres tenim socis que són més o menys
favorables a aquest text però independentment, el TC no té dret ha canviar el
que han decidit els catalans. Estem en una democràcia molt imperfecte i estem en
un Estat que ens tracta molt malament. Parlem de desafecció, però al mateix
temps cada vegada hi ha més gent interessada a parlar de política.
Òmnium ha crescut en socis. Aquest increment és conseqüència que
la gent creu més en les institucions que en els partits
polítics?
Sí, l'interès polític ha desaparegut i ha sorgit cap a
institucions com Òmnium. Però nosaltres no volem ser la competència dels partits
perquè fem coses ben diferents. Però participar en entitats està cada vegada més
en auge.
Fa mesos que es parla de si el català està o no en
crisi. Quin és el seu diagnòstic?
Estic preocupada. Sóc professora a
l'Autònoma i me n'adono que moltes de les converses dels joves són en castellà.
Fem una cosa que és un gran error: passar-nos d'una llengua a una altra, quan
escoltem el castellà ens hi passem automàticament. Ens hem d'educar a nosaltres
mateixos a no fer aquest canvi. No hem de culpar a la immigració de la crisi del
català. La culpa és nostra per fer el canvi de llengua.
Som
massa catastrofistes amb el català?
Som una mica catastrofistes,
clar que sí! Som un poble que hem perdut totes les guerres. Ens falta orgull. La
meva mare era francesa i diu que els primers anys a Catalunya se'n va adonar que
les cançons catalanes eren massa tristes. Als catalans ens falta un bon
psiquiatra i llibres d'auto-ajuda collectiva.
A part d'Òmnium
han aparegut altres entitats que treballen per la promoció del català. Aquesta
no hauria de ser feina de l'administració?
En aquest cas potser
estem fent una suplència de coses que hauria de fer l'administració.
L'administració hauria de fer menys carreteres i en canvi reforçar, donar més
suport moral, a la llengua.
Les entitats tenen dependència de les
administracions per les subvencions que reben?
Jo no ho crec. Jo
tinc molt de respecte per l'Administració catalana i vull creure que si dóna
diners a Òmnium és perquè sap que farà el que ha de fer i no el que vol que fem.
El fet de rebre subvencions no disminueix la crítica.
El
problemes de finançament illegal que hi ha hagut amb altres entitats i
fundacions us ha fet anar amb més cautela?
Hi havia una mica de por
i estem alerta. Perquè per una banda parlem de quotes dels socis i per l'altra
subvencions de l'administració. Però arran de tot plegat l'Oficina Antifrau ens
va fer uns controls i els vam passar tranquil·lament.
Publicat en el diari digital VILAWEB divendres 16 d'abril del 2010
http://www.vilaweb.cat/noticia/3716207/escola-valenciana-presenta-campanya-matriculacio-catala.html
L'entitat convida a fer-ho per 'obrir la porta a les llengües' · El futbolista Dealbert, el rector de la Universitat d'Alacant i una mare nouvinguda hi donen suport
Escola Valenciana ha presentat avui la campanya 'Matricula en Futur, Matricula en Valencià' que anima els pares a matricular la canalla en català i n'explica els beneficis educatius. L'objectiu de la campanya és omplir el buit d'informació que hi ha sobre els programes d'ensenyament en català, que 'són els únics que garanteixen la competència lingüística de l'alumnat en les dues llengües oficials al País Valencià i que per això mateix faciliten l'aprenentatge d'altres llengües com l'anglès'.
Escola Valenciana considera que 'el Programa d'Ensenyament en Valencià (PEV) i el Programa d'Immersió Lingüística (PIL) són els que cal promoure per tal de construir una vertadera educació valenciana plurilingüe i de qualitat'.
L'entitat ha posat a disposició dels pares l'Oficina de Drets Lingüístics per tal de donar-los assessorament i servei jurídic gratuït si tenen problemes per a matricular els seus fills en programes d'ensenyament en català, perquè 'la demanda és molt superior a l'oferta de places'. A l'apartat d'ensenyament del web d'Escola Valenciana es pot trobar una base de dades amb tots els centres que oferten ensenyament en català al País Valencià.
La presentació de la campanya ha comptat amb la participació del futbolista del València CF, Àngel Dealbert, el rector de la Universitat d'Alacant, Jose Ignacio Jiménez, i Lafita, una mare nouvinguda.
----------------------
Escola Valenciana, entitat que treballa per la normalització lingüística al País Valencià, va presentar ahir a València la campanya Obri la porta a les llengües, que té com a objectiu fomentar l'escolarització en català. Amb vista al curs vinent, la previsió és que 200.000 alumnes puguin començar els seus estudis en català en les diferents escoles que ofereixen aquesta possibilitat, un 44% del total dels centres educatius valencians. La campanya posa l'accent en el benefici del plurilingüisme per als més petits i anima els pares que han de matricular els seus fills de tres anys que el proper curs comencen l'escola a triar l'opció que assegura tant el domini del català com el del castellà.
41 Fira del Llibre a València, bona iniciativa per als qui visiteu el cap i casal
El Gremi de Llibrers de València engega una vegada més la Fira del Llibre (i ja en van 41!) als Jardins de Vivers, des del dia 20 d'abril al 2 de maig, en un horari d'11 a 14 h i de 17 a 21 h. Així, llibreries, institucions i mitjans de comunicació exposaran les darreres novetats editorials als seus estands. A més, els escriptors signaran exemplars dels seus llibres i, com sempre, es podrà assistir a presentacions, lectures poètiques, exposicions, conferències i taules redones sobre tot allò que té a veure amb el món de la literatura i de l'edició. Els xiquets i els joves també tindran una atenció especial ja que la Fira del Llibre els oferirà tot un seguit d'activitats escolars específiques (contacontes, tallers, teatre i una biblioteca infantil amb més de tres-cents cinquanta títols per a ser consultats). La 41 Fira del Llibre compta amb el patrocini de la Generalitat Valenciana, la Diputació de València i l'Ajuntament de València, així com també de la CAM i de l'Associació d'Editors del País Valencià. Hi col·laboren Bancaixa i l'Associació Professional d'Il·lustradors de València. Mireu de visitar-la si aneu al cap i casal.
(Font: ACL El Tempir)