Publicat en el diari digital Pàgina26 dimecres 14 d'abril del
2010
http://www.pagina26.com/opinio/11069--les-dones-i-la-festa-dalcoi-.html
Article publicat en EL PUNT dilluns
19 d'abril del 2010
http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/159457-les-dones-i-la-festa-dalcoi.html
Eugeni S. Reig
El cas dels capitans –tant dels moros com dels cristians–
és especialment delicat. Tots sabem que els capitans representen personatges
històrics: el dels cristians, el rei Jaume I, i el dels moros, el cabdill
Mohamed Abu Abdalà Ben Hudzäil al Sähuir més conegut com Al-Azraq (el d'ulls
blaus). Si el càrrec de capità l'assumix una dona ¿s'ha de limitar a fer el
paper de Jaume I o d'Al-Azraq?, ¿s'ha de conformar en fer el paper d'un home?,
¿ha de ser, simplement, una dona transvestida? No sembla molt digne, la veritat.
La solució adient és que, quan el càrrec de capità recaiga en una dona, aquesta
faça el paper d'un personatge històric femení. En eixe cas tindríem una dona que
representa una altra dona. Eixa és una solució digna. A més, ja sabem que el
capità sempre porta una favorita. Quan el càrrec de capità recaiga en una dona
¿què portarà i quin nom li donarem? Aquest personatge –l'equivalent a la
favorita– és important i hem de tindre molt clar quin ha de ser el seu
nom.
Una altra qüestió és el nom que hem de donar als membres
femenins de les diferents filades. En alguns casos –alcodiana, cordonera,
masera, montanyesa, miquera, asturiana, aragonesa– la solució és senzilla, però
en altres casos la cosa no és tan fàcil. Per exemple ¿quin és el femení de
cid? La cosa és una mica problemàtica. Però encara és més problemàtica en
el cas de les tomasines. Sempre que hem dit una tomasina hem entés
que es referia a un home. I això era així perquè la filada no tenia membres
femenins, evidentment. Però ara, si en la filada hi han hòmens i dones, alguna
denominació caldrà crear que diferencie els membres d'un sexe dels de l'altre.
Considere que és la pròpia filada qui ha de resoldre el problema. I en el cas de
les denominacions populars dels membres de les diverses filades també tenim el
mateix problema. Que el femení de gat és gata és evident, però
¿quin és el femení de palomino? Cal meditar per a trobar una solució
adient a tots i cadascun dels casos.
Hem de meditar sobre totes aquestes qüestions i
resoldre-les d'una manera digna i respectuosa. Les dones s'ho mereixen i la
nostra festa també.
2)
Enquesta per determinar els refranys més populars de la llengua
catalana en les diferents zones
dialectals.
El 3 de març
(fa poc més d'un mes) iniciava la crida a la col·laboració per intentar
determinar, a través d'enquestes transmeses per d'Internet i les xarxes socials
i de contactes, quins són els 10
refranys catalans més populars a l'actualitat entre els parlants de les
diferents zones dialectals.
La viralitat
de la convocatòria ha fet que a hores d'ara més de 750 persones hi hagin
participat i que sigui prop de la fita que em vaig imposar inicialment
d'aconseguir un miler d'informants.
Us recordo
les normes, poques i bàsiques, que demanava per participar en
l'estudi:
Vull agrair
la col·laboració desinteressada de molta gent a través del Facebook, el Twitter,
els contactes del correu, la ràdio, llistes de distribució, blogs, fòrums,
butlletins informatius i un llarg etcètera que no vull personalitzar amb noms
per no oblidar-me ningú.
En aquests
moments, amb un estudi de la procedència de les 600 primeres enquestes,
m'interessa especialment fer arribar la crida a zones dialectals on de moment no
tinc prou enquestes per poder oferir uns resultats propis. Perquè us feu una
idea, el 77,33% de les enquestes rebudes (464 de les 600 inicials), són de
l'àrea on es parla català oriental del Principat de Catalunya. La resposta en
aquesta zona, per tant, és molt positiva, però ara cal intentar estendre la
crida cap a les altres zones del domini lingüístic català on la crida no ha
arribat amb tanta força.
Us animo a
participar i a seguir difonent la iniciativa entre les persones que cregueu que
poden estar interessades a participar-hi. Encara hi sou a temps!
La meva
intenció inicial és seguir recollint dades durant uns mesos (potser fins a Sant
Joan) i poder disposar del període d'estiu per aprofundir en l'estudi de les
dades obtingudes.
Gràcies a
tothom!
Adreces
d'Interès:
-
Convocatòria de l'estudi al blog Raons
que rimen:
http://vpamies.blogspot.com/2010/03/top-ten-dels-refranys-catalans.html
- Logo de la
campanya:
http://3.bp.blogspot.com/_hBIbib0WgJw/S5bKk_Xvs9I/AAAAAAAAF7M/TCuxTnZPcDE/S240/Refranys+LOGO+005.JPG
- Correu on
enviar les enquestes: vpamies@gmail.com
- Primeres
dades estadístiques sobre procedència de les enquestes
rebudes:
http://vpamies.blogspot.com/2010/04/top-ten-dels-refranys-catalans.html
Víctor
Pàmies
http://refranys.com
3)
Publicat en EL PUNT dilluns 19 d'abril del 2010
Consternació en el valencianisme per la mort del religiós Vicent Faus
El valencianisme polític i cultural ha mostrat la seua consternació per la pèrdua del religiós escolapi Vicent Faus, de 73 anys, que va morir ahir en ser atropellar per un vehicle al carrer Doctor Moliner de València.
Faus va nàixer a València en 1937, encara que la seua família era originària de Benicolet. En 1970 va ser destinat a la comunitat escolàpia de Gandia, on va treballar 25 anys en l'ensenyament, àmbit on es va distingir per la defensa de la normalització del valencià.
En 1995 va passar a dirigir el col·legi de Sant Joaquim. Des de 1999 era l'encarregat de Patrimoni de la província escolàpia de València.
L'Ajuntament de Benicolet va decidir per unanimitat del ple posar el seu nom al centre de cultura de la localitat en 1991. En 1995 va rebre l'escut d'or de Gandia, concedit pel consistori. Fa a penes uns dies, l'Ajuntament de la capital de la Safor havia decidit nomenar-l'en fill adoptiu.
Durant el franquisme, Faus va patir problemes per fer les misses en valencià. De fet, va ser denunciat en alguna ocasió. Igualment, Faus recuperà el Cant de la Sibil·la en l'ermita de Santa Anna.
Enric Morera, secretari general del Bloc, ha assegurat que la seua pèrdua representa un «un colp molt dur per al valencianisme». «Era un homenot de la ciutat de València, un homenot de la Safor d'adopció i, al remat, un homenot del País Valencià. Va ser un puntal essencial en la recuperació cultural i lingüística del nostre poble», ha afirmat.
El funeral se celebrarà en l'església de l'Escola Pia de Gandia, dimecres 21 d'abril.
4)
VIII Jornada de la SCATERM, «Terminologia, neologia i
traducció»
La Societat Catalana de Terminologia (SCATERM), filial de l'Institut d'Estudis Catalans adscrita a la Secció Filològica, us comunica que el dijous 13 de maig tindrà lloc a la Universitat de Vic la VIII Jornada de la SCATERM, «Terminologia, neologia i traducció».
Els organitzadors de la VIII Jornada són la SCATERM i la Universitat de Vic. Per a més informació i inscripcions podeu consultar el web de la Societat:
FONT: vocalia de Comunicació de la SCATERM
Publicat en la web de la Generalitat de Catalunya dilluns 19 d'abril del 2010
Parla.cat ja té accessibles tots els cursos de suficiència. Es completa així el quart i darrer nivell d'aquest entorn d'aprenentatge de català en línia, desenvolupat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de la Vicepresidència i l'Institut Ramon Llull, en collaboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística. Més de 50.000 persones utilitzen actualment aquest entorn d'aprenentatge, una xifra que el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, ha considerat com “una fita extraordinària”.
Parla.cat ha anat completant progressivament la seva oferta formativa. Així, l'octubre de 2008 es van posar a disposició dels aprenents els cursos de nivell bàsic i elemental. Durant el 2009 ho van fer els tres cursos d'intermedi i el primer de suficiència. El passat 15 de febrer es va obrir el segon curs i avui, finalment, s'estrena el tercer i últim curs d'aquest nivell. Amb la posada en funcionament del curs de Suficiència 3 es tanca, doncs, el cicle formatiu que vehicula aquest entorn, una proposta didàctica que permet a qualsevol persona, independentment del seu lloc d'origen, residència o formació, aprendre català des d'un nivell bàsic i progressar en l'aprenentatge d'aquesta llengua fins a esdevenir-ne un usuari competent. El secretari de Política Lingüística, Bernat Joan ha valorat molt positivament la xifra d'inscrits als diferents cursos: “Quan vàrem posar en línia el Parla.cat no teníem ni idea de les dimensions que acabaria agafant. Cinquanta-un mil alumnes constitueixen una fita de tot punt extraordinària. Podem dir que, sense cap mena de dubte, avui el Parla.cat constitueix una opció plenament vàlida i del tot adient per aprendre la nostra llengua a través de les eines tecnològiques més avançades.” Actualment, més de 51.519 persones conformen la comunitat d'usuaris de Parla.cat, amb una mitjana durant el que va d'any de 190 nous aprenents diaris matriculats en els cursos. Segons dades extretes de Google Analytics, Parla.cat ha rebut des de la seva obertura visites procedents d'un total de 148 països, destacant en els deu primers llocs Espanya, França, Estats Units, Alemanya, Itàlia, Regne Unit, Mèxic, Argentina, Canadà i Brasil. L'entorn ofereix dues modalitats d'aprenentatge: la modalitat lliure, per als aprenents més autònoms, i una modalitat amb tutoria, per als qui prefereixen un aprenentatge més conduït. Bernat Joan ha destacat que la modalitat amb tutoria aporta un plus de qualitat a l'aprenentatge: "La possibilitat de seguir els cursos de manera tutoritzada aporta un plus de qualitat a l'aprenentatge de la llengua. Comptar amb un tutor o una tutora constitueix, sense cap mena de dubte, un servei que permet un seguiment fil per randa de tot el procés d'ensenyament-aprenentatge, des de qualsevol part del món." Coincidint amb l'obertura de Suficiència 3, s'inicia també un nou període de matriculació per als cursos amb tutoria, que finalitza el proper 26 d'abril. Els materials didàctics dels cursos van acompanyats d'una gran varietat de recursos multimèdia, que combinen l'exercitació de la gramàtica i l'ortografia amb la pràctica de l'expressió oral i escrita, i es complementen amb continguts de caràcter lúdic i cultural amb l'objectiu d'ampliar els coneixements de l'aprenent sobre cultura catalana. Es tracta, en definitiva, d'uns continguts formatius complets i aptes per a la preparació de proves per a l'obtenció de certificats oficials de coneixement de la llengua.
Presentació del
llibre
Removent consciències (Editorial Afers)
a cura de Quim Gibert, coeditor
Dia: Divendres, 23 d'abril de 2010
Hora: 7 del capvespre
Lloc: Biblioriera (Biblioteca Gual i Pujades)
Adreça: Riera de St. Domènec 1, Canet de Mar
Removent consciències. Transgressió cívica i fet nacional inclou les ponències de les jornades sobre transgressió cívica realitzades a Fraga (Baix Cinca, Franja de Ponent) el febrer de 2008 i de 2009 a càrrec de Patrícia Gabancho, Alfons López Tena, Quim Gibert, Hèctor López Bofill i Francesc Torralba.
Removent consciències. Transgressió cívica i fet nacional arrodoneix la feina feta amb Elogi de la transgressió. Identitat nacional i desraó d'estat (La Busca edicions, Barcelona 2007), l'anterior llibre, de denúncia de les noves formes discriminació institucional. Amb aquest nou llibre abordem la transgressió des de diferents enfocaments: el creatiu, el jurídic, l'emocional, el literari, l'ètic.
No és la primera vegada que en el camí a Damasc un fet inesperat ha marcat un abans i un després d'una trajectòria vital. De fet, sempre som a temps de repensar, vincular-nos sanament, construir... i avançar vers itineraris que ens acostin cap als reptes que ens proposem. I, és clar, la dèria d'un col·lectiu minoritzat i vulnerable és la de poder tornar a ser normal i corrent. Això explica el desig de viure en la nostra llengua en uns Països Catalans plenament sobirans. En rigor, tenim voluntat d'anar més enllà, de «travessar el foc» que diu Lou Reed. No és gens fàcil, però ens consta que les persones disposem d'eines i habilitats que ens capaciten per transitar de l'angúnia al benestar, per convertir el dolor en bellesa. Un altre món serà possible en la mesura que confiem en el propi esforç, descobrim el gust per l'acció i tinguem l'ambició suficient per superar les dificultats. És al nostre abast.
8)
Publicat en EL PUNT divendres 16 d'abril del 2010
Escola Valenciana ha acusat hui al conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora d'ocultar sistemàticament informes i avaluacions fetes els darrers anys en els centres valencians que demostraven «àmpliament» la major capacitació bilingüe dels alumnes matriculats a ensenyament en valencià. Segons ha explicat el president de l'entitat, Diego Gómez, els informes demostren inclús el nivell superior en llengua castellana dels alumnes de les línies en valencià, i també les seues aptituds lingüístiques en llengua estrangera.
Gómez ha detallat que Escola Valenciana té constància de proves que examinaven competències lingüístiques l'any 2002 en edat de 5 anys, l'any 2004 en primer cicle i més recentment durant aquest curs a primer de la ESO de les que no se n'han fet públics els resultats. Només en el primer dels casos es va informar en una reunió oberta als directors dels centres. Això demostra, en opinió de Gómez, que «Font de Mora no té cap interès en l'educació plurilingüe».
Al respecte de l'oferta de places d'ensenyament en valencià, Gómez ha remarcat que només el 44% dels centres ofereix la possibilitat d'estudiar en valencià. Ho fan 765 centres dels 1726 centres públics i privats d'infantil i primària existents. A València només l'ofereixen 47 centres públics dels 95 que hi ha a l'actualitat; a Alacant 10 de 57; a Castelló 33 de 37; i a Elx només 15 de 36. Pel que fa a l'ensenyament concertat i privat, tan sols 31 l'ofereixen en tota la geografia valenciana. A les grans ciutats, només ho fan 7 a València, 1 a Alacant, 1 a Castelló i cap a Elx.
Les dades les ha facilitat en l'acte de presentació de la campanya «Obri la porta a les llengües. Matricula en Futur, Matricula en Valencià» que enguany està protagonitzada per una mare nouvinguda, el futbolista del València Dealbert i el rector de la UA, José Ignacio Jiménez.
9)
Publicat en el número 54 de L'ILLA (Revista de lletres), primavera 2010
El valencià de Bernat i Baldoví
David Morell
No és habitual que un filòleg valencià es remunte a la llengua popular del XIX per a mirar d'enriquir la llengua culta del XXI, ni tampoc que adrece el seu discurs a un públic general i no als mateixos lingüistes. Abelard Saragossà ha gosat exposar unes quantes mancances del model lingüístic actual en un assaig sobre el nostre lèxic, i ja té mèrit, tenint en compte que en una llengua supeditada les crítiques solen ser vistes com un atac i no com una defensa.
En El valencià de Bernat i Baldoví, Saragossà reivindica la dignitat i la ideologia de l'autor suecà, poc valorat des del punt de vista personal –ja que se'l jutja sense considerar l'especificitat de l'època– i lingüístic –per tal com el vestit de l'ortografia impedix fixar-se en el cos de la llengua–. El lingüista de Silla, a manera de tast, poua un grapat de paraules i expressions vives en l'obra de Bernat i Baldoví i raona per què el valencià culte les hauria de potenciar o, en algun cas, recuperar.
--------------------
Abelard Saragossà (Silla, 1954) és catedràtic en el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València. Ha estudiat la sintaxi i els problemes de la normativa lingüística, i ha difós les seues propostes sobre la llengua i la societat valenciana en diversos llibres i articles.
--------------------
El valencià de Bernat i Baldoví
Abelard Saragossà
Col·lecció "Textures", núm. 18
Premid'Assaig Mancomunitat de la Ribera alta
344 pàgines. Editorial Bromera, 2010
