Ja ho vaig dir un cop arran dels gripaus que no ens deixen empassar i ara hi torno amb la pell de l'ós que no ens deixen vendre. Fa tants anys que la nostra relació amb la cultura universal l'establim a través del castellà que ja no sabem què és castellà i què és cultura universal. I per això molts correctors quan troben "No es pot vendre la pell de l'ós abans de caçar-lo" ho canvien sistemàticament per "No es pot dir blat que no sigui al sac, i ben lligat". Si l'esmena es pacta i pretén reforçar la genuïnitat, no hi ha res a dir: la frase del blat és molt viva i molt nostra. Ara: imposar la correcció afirmant que l'ós és la versió mesetària del blat, és només provincianisme ignorant. L'origen d'aquesta dita és una faula de l'humanista italià del segle XV Laurentius Abstemius. Surt al seu llibre Hecatomythium, un recull de faules escrites en llatí a l'estil del grec Isop que formen part del substrat cultural europeu, cosa que explica que trobem la mateixa pell de l'ós en italià, francès, anglès, espanyol, etc. No falten talibans que volen tancar la porta a aquest cosmopolitisme perquè temen que ens faci tenir més coses en comú amb el castellà. Maten l'ós perquè no se'ns mengi el blat, i no n'aprofiten ni la pell. És un argument que em fa posar els pèls de punta. És la mena de sobreprotecció que no deixa créixer el català, que ens el té tan paradet que al final jo no servirà ni per avisar qui ve. Si un anglès pot triar entre "Don't count your chickens before they're hatched" ("No comptis els pollets abans que surtin de l'ou") i "Don't sell the skin till you've caught the bear", res no hauria d'impedir a un català triar entre el blat i l'ós i poder-hi jugar en funció del context de la manera més lliure i creativa possible.
"Garzón, al banquillo", diu un titular, i això ens indueix a escriure "Garzón, a la banqueta". Fent-ho, però, el situem en un d'aquells partits contra la droga que muntava amb el seu amic Luis del Olmo, perquè la banqueta és, en català, el banc on seuen els suplents i no pas els processats. I sento que algú diu: "¿I en català no podem fer diminutius?". I tant que sí: però quan el diminutiu du a un nou mot, quan passem del cavall per muntar al cavallet per pintar o del gall que canta al gallet que dispara, entrem al lèxic, que és específic de cada llengua. El castellà fa diminutius amb -ito i -illo, però és -illo el que sol dur a nous mots. I el seu -illo sol ser el nostre -et: de panecillo, panet. Però de la mateixa manera que tortilla no és truiteta sinó truita, i que ensaladilla és ensalada o amanida, els nostres acusats seuen en un senyor banc i no en una banqueta precària i lleugera com la que aguanta els culs nerviosos dels que en qualsevol moment poden sortir al camp.
En català, a més de -et, tenim -ill, però el nostre -ill, a diferència de -illo, és un sufix històric que avui ja no usem espontàniament i que comporta un canvi de significat, com el que va de corda a cordill, de pasta a pastilla, de falda a faldilla o de sabata a sabatilla. Tanmateix, el diminutiu s'hi manté latent, com ho demostra el fet que a Mallorca una forquilla sigui una forqueta. Per això no és estrany que costi tant canviar l'avui incorrecta bombilla per la correcta bombeta, i que això es faci encara més difícil quan l'equivalent correcte és un mot que ja té altres significats. Costa molt dir llitera en lloc de camilla i encara costa més dir portalliteres en lloc de camiller. I el que costa més d'entendre és que l'IEC, que no vol guixeta i sí taquilla i que admet cerilla, pacotilla, guerrilla o patilla -tots d'origen castellà-, es mantingui inflexible amb la potser més necessària camilla.
Escena viscuda ahir en un Rodalia (o Rodalies, o com carai en diguin als trens ara). Vagó amb tres quarts d'entrada. A pesar que hi ha un grup d'uns 7 o 8 nois d'uns 16 anys amb cara d'estar de viatge d'estudis, hi regna el silenci. De sobte se sent una veu que, en un castellà amb molt accent argentí, ens diu: "Voldria compartir amb vostès un parell de cançons". El noi, d'uns 35 anys, desenfunda una guitarra i, recolzat a la paret, comença a cantar "Pare, digueu-me què li han fet al riu, que ja no canta. [...] Pare, el riu ja no és el riu...". Efectivament, Serrat. Crec que de l'extens repertori musical que he hagut de suportar en tota mena de transports públics, era el primer cop que m'oferien Serrat... i en català!!!!... I qui ho feia era un senyor que, evidentment, no era d'origen català. Acaba la cançó i demana un aplaudiment al respectable. Els joves s'hi apunten de seguida i estableixen amb l'artista una breu i distesa conversa que serveix per saber que són madrilenys. La segona cançó és de Sabina... "En la posada del fracaso, donde no hay consuelo ni ascensor, el desamparo y la humedad comparten colchón [...]. ¿Quién me ha robado el mes de abril? ¿Pero cómo pudo sucederme a mí? ¿Quién me ha robado el mes de abril?". Part dels joves i el monitor que els acompanya la canten en veu baixa. Sí, se la saben.
Pregunta: quants joves catalans de 17 anys creu vostè que se saben no ja el Pare de Serrat, sinó alguna cançó en català de fa més de 10 anys (que no sigui el Boig per tu)? I per la cara de la resta del vagó, uns quants més dels autòctons coneixien la peça de Sabina. Molt bé, ¿quants passatgers d'un Rodalies de Madrit (ciutat concepte) creu vostè que, en reciprocitat, coneixen una sola cançó en català? Entén ara aquest interès a eradicar la nostra llengua? El que no es coneix no existeix. I el que no existeix, desapareix.
4)
El Diccionari de futbol en línia del TERMCAT s'actualitza amb l'italià com a sisena llengua
Nou llibre:
La verdadera riquesa de les formes d'expressió d'una llengua cal cercar-la en tots i cadascun dels raconets del territori lingüístic. Si ho feu, aviat descobrireu un univers que us ajudarà a veure el món amb una major riquesa de detalls, amb més precisió, amb més encant. Podreu veure que la gent d'un territori determinat ha abocat els seus valors i la seua manera de copsar la realitat en els noms que fa servir per a comunicar-se.
El text
que teniu a les mans no és més que el testimoni d'un fragment d'aquesta
realitat, la que es pot copsar en les comarques que ocupen el centre del nostre
domini lingüístic i en vertebren la unió.
Joan Beltran (Tortosa,
1933), amb una àmplia experiència com a professor i coordinador de cursos de
català i de reciclatge a les Terres de l'Ebre, ens ha proveït de textos
fonamentals per a l'aprenentatge del model formal tortosí de la llengua
catalana. Els més reeixits han estat, d'una banda, L'estàndard occidental. Una
proposta sobre l'estàndard català a les terres del darrer tram de l'Ebre (1986)
i, de l'altra, els dos volums elaborats en coautoria amb Josep Panisello,
Cruïlla. Curs de llengua (2002) i Aïnes. Exercicis de llengua i
claus de correcció (2002). Amb l'obra que el lector té a les mans, l'autor
culmina una trajectòria d'autèntica excel·lència al servei del coneixement.
Títol: Vocabulari de Cruïlla
Autor: Joan Beltran
ISBN: 978-84-96623-66-8
Editoral: Onada Edicions
PVP: 60 euros
Eroski rep el II Premi a la
Promoció de la Realitat Plurilingüe
Llegiu la notícia:
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2133&Itemid=1
L'STEPV reclama que el
valencià siga la llengua vehicular d'un pla d'ensenyament
plurilingüe
Llegiu la notícia:
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2141&Itemid=1
Ferran Torrent encetarà unes
jornades de l'AVL sobre els escriptors valencians
contemporanis
Llegiu la notícia:
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2144&Itemid=1
La Gira 2010 programa un
concert solidari amb l'Àfrica per a este cap de
setmana
Llegiu la notícia:
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2148&Itemid=1
Eugeni S. Reig ens parla del
nostre soci InfoMigjorn
Llegiu la notícia:
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2147&Itemid=1
Del 16 al 23 d'abril del 2010
PETRER
No és possible presentar any rere any esta setmana per la llengua valenciana sense repetir algunes idees que ja s'han exposat en anys anteriors. Però és que no es tracta de ser originals sinó de deixar clares unes quantes qüestions essencials.
La
primera és que la llengua valenciana viu en el nostre poble un retrocés
innegable de l'ús, que només pot ser pal·liat amb la col·laboració de tots els
que tenim alguna cosa a vore en l'educació i en la cultura.
La
segona és que activitats com esta setmana continuen sent necessàries per a fer
evident que el valencià no és una mera llengua col·loquial o familiar sinó que
és útil també per a transmetre les formes més elaborades de pensament i la
creativitat humanes, com ara la poesia, la narrativa, el teatre o el cine.
La
tercera, que per a contribuir a la conservació de la riquesa que suposa el
valencià no és suficient aprendre'l en l'escola o obtenir un títol en un examen,
sinó que cal usar-lo amb tota normalitat, en tots els usos de la vida
quotidiana, com presentar una instància o cantar una cançó rockera.
Com es
es veu, són poques idees, ja exposades en anys anteriors, però que mai sobra
recordar, i que si fórem capaços d'aplicar-les suposarien un pas de gegant per a
la pervivència d'un patrimoni
cultural i humà que és de tots els que som i
ens sentim valencians.
José
Miguel Payá Poveda
Regidor de Cultura i Patrimoni
-------------------------------------------------------
16
d'abril
Drama
teatral en què es conta una història de soledat d'una parella d'ancians als
quals els queda la companyia de l'altre, i on es barregen la tendresa, l'humor i
la tristesa.
20.30
hores, Centre Cultural
____________________________________
17
d'abril
Concert
de música pop-folk d'este grup valencià amb influències de Neil
Young.
23
hores, Centre Social Juan Millá
____________________________________
18
d'abril
Astèrix
i els víkings
Goudourix, un adolescent arrogant i cregut, arriba de Lutècia per passar una temporada amb el seu oncle Abraracúrcix, cap del poblet. L'Astèrix i l'Obèlix seran els encarregats de fer-li baixar els fums, però l'inesperat desembarcament dels víkings complicarà encara més la situació.
18
hores, Centre Cultural
____________________________________
20
d'abril
Teatre
juvenil
Representació
dramatitzada del Tirant lo Blanc
adaptat a estudiants de primer cicle de l'ESO, que selecciona els passatges més representatius de la
novel·la i crea un text teatral que potencia el ritme i la comicitat com a
factors empàtics per al públic receptor.
De
____________________________________
21
d'abril
“L'origen
de la festa de Moros i Cristians”
Miguel
González, professor d'Història Moderna i Medieval de la UA, impartirà una
conferència per a estudiants de 1r de Batxillerat sobre l'origen de la festa de
Moros i Cristians, una celebració de gran tradició i importància a
Petrer.
13
hores, Centre Cultural
____________________________________
21
d'abril
Presentació
de llibre
Abelard
Saragossà, professor de la Universitat de València, presentarà el seu últim
llibre, Reivindicació del valencià. Una
contribució, i parlarà també sobre la conveniència que els valencians ens
identifiquem amb la llengua culta. Els trenta primers rebran gratuïtament un
exemplar.
20 hores, Centre Cultural
____________________________________
23
d'abril
Excursió-xarrada
Vicent Brotons, professor de la UA i veí de Petrer, farà un passeig per la zona de Catí i Planisses amb alumnes de 3r d'ESO de Petrer, on els explicarà els paisatges descrits en l'obra d'Enric Valor.
10
hores
____________________________________
23
d'abril
XIII
Concurs de Redacció Juvenil
Acte
de lliurament de premis als guanyadors d'este certamen, adreçat als estudiants
d'ESO, Batxillerat i cicles formatius de Petrer. Tot seguit, els assistents a
l'acte podran disfrutar amb l'actuació de dos monologuistes
petrerins.
20.30 hores, Centre Cultural
9)
El proper 17 d'abril,
Escola Valenciana i la CAPPEV Marina Alta preparen la seua 3a sessió de
formació centrada en l'Escola plurilingüe amb la participació de:
-Pere
Mayans, cap del Servei d'Immersió i Ús de la Llengua de la Generalitat de
Catalunya
-Ferran Suay, doctor en psicologia, professor de la Universitat de
València
-Imma Canal, responsable del Programa d'Immersió Lingüística del
Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya
Horari de la
Jornada
10 a 12:00 "La immersió lingüística en nou context plurilingüe",
a càrrec de Pere Mayans, cap del Servei d'Immersió i Ús de la Llengua i Imma
Canal, responsable del Programa d'Immersió Lingüística del
Departament
d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya
12:30 a 14:00 "Canviar les
actituds lingüístiques", a càrrec de Ferran Suay, doctor en psicologia,
professor de la Universitat de València.
Lloc: Saló d´actes de la Seu
Universitària de Benissa.
Més informació i inscripcions: