InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 299 (dimecres 14/04/2010) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Eugeni S. Reig - ¿COM PARLEN ELS JÓVENS DEL SEGLE XXI?
 
2) Magí Camps - Aire fresco para el catalán
 
3) Joan Tudela - Setanta-cinc dilluns
 
4) Premis Literaris «Ciutat de Sagunt»
 
 
6) COL·LOQUI INTERNACIONAL LLENGUA I LINGÜÍSTICA CATALANES
 
7) Infòc, informatiu cultural en llengua occitana
 
8) L'ESCRIPTOR MANUEL BAIXAULI OBRIRÀ EL CICLE “AUTORS AL CLUB DE LECTURA DE SOCARRATS” 2010
 
9) Joan Tudela: Siguem oberts: parlem en català!
 
 
1)

 

¿COM PARLEN ELS JÓVENS DEL SEGLE XXI?

 

 

Eugeni S. Reig

 

Si observem atentament la manera de parlar de la majoria dels nostres jóvens ens adonarem que:

1) El seu llenguatge és molt més pobre que el de les generacions precedents. S'han perdut una gran quantitat de paraules, expressions, girs i modismes. La seua manera de parlar és un valencià escanyolit i depauperat que cada volta està més a prop d'allò que podríem anomenar valencià bàsic.

2) El seu valencià, per desgràcia, cada volta s'acosta més al castellà, tant en el lèxic, com en la fonètica, la morfologia i, fins i tot, en la sintaxi. Utilitzen una quantitat molt més gran de paraules, locucions, girs i modismes calcats del castellà que les generacions precedents i, a més, tendeixen a emprar els mots que s'assemblen més als seus equivalents castellans i deixen d'utilitzar-ne d'altres que se n'allunyen més i que són d'ús habitual en persones de més edat i així diuen infectar en lloc d'endenyar, anís en lloc de batafaluga, empatxar en lloc d'enfitar, últim en lloc de darrer, baixar en lloc de devallar, seqüela en lloc de recialla, obscur en lloc de fosc, canviar en lloc de baratar, faltar en lloc de mancar, endossar en lloc d'empelegar, roig  en lloc de vermell, garrafa en lloc de marraixa, despropòsit en lloc de desficaci, desvetlar en lloc de dessonillar, tripes en lloc de budells, escollir o elegir en lloc de triar, dilapidar o malgastar en lloc de balafiar o barrotar, etc., i així, sense deixar d'usar lèxic genuí valencià, anem, a poc a poc, acostant-nos cada volta més al castellà. I el que encara és més greu, cada vegada hi ha més tendència a substituir paraules valencianes vives i perfectament conegudes per tothom pels seus equivalents castellans, com ara pernil o cuixot per jamón, presó per cárcel, formatge per queso, ulleres per gafes, oroneta o orandella per golondrina, secar o assecar per eixugar, etc. En els darrers anys he observat la tendència a usar el verb traure amb el significat de dur o portar, indubtablement perquè el verb en qüestió té un aspecte semblant al verb castellà traer, així com a confondre els verbs posar i pondre i els seus participis posat/posada i post/posta sense cap mena de dubte perquè la llengua castellana usa únicament el verb poner i el participi puesto/puesta. Un altre fenomen que he observat de pocs anys ençà entre els més jóvens és la pèrdua del pronom adverbial en. Avui és fàcil trobar xiquets i adolescents valencians que a una pregunta com: ¿vols tres olives?, contesten: no, vull quatre. Aquests fenòmens, avui encara restringits, correm el risc que acaben generalitzant-se i, si la llengua continua castellanitzant-se a aquest ritme, prompte el valencià serà un dialecte del castellà. Serà una fusió per absorció.

Les llengües canvien, evolucionen, això ha sigut sempre així. Però el valencià de molts dels nostres jóvens actuals no és un valencià evolucionat, és un valencià deteriorat, degradat, degenerat. Les evolucions de les llengües corresponen a forces interiors que fan que es transformen. Les evolucions són conseqüència d'una dinàmica interna, no d'una imposició externa. La pressió immensa del castellà ens conduïx a una autèntica aculturació.

3) Molts jóvens valencians, que són fills de pares valencianoparlants, però que la seua primera llengua ha estat el castellà perquè així ho han decidit els seus pares, aprenen a l'escola un valencià estàndard bastant acceptable i són capaços d'usar-lo amb certa desimboltura, però no ho fan quasi mai quan parlen entre ells, fins i tot si alguns dels interlocutors són valencianoparlants. Normalment entre ells parlen sempre castellà. I per suposat, quan parlen valencià, ho fan en un valencià estàndard molt escanyolit i sovint amb una fonètica acastellanada. El nostre lèxic tradicional, normalment, el desconeixen per complet, especialment la fraseologia lèxica. En realitat són castellanoparlants que han estudiat valencià a l'escola, de la mateixa manera com els que feien el batxillerat als anys 50 del segle xx estudiaven uns quants cursos de llatí que, a la immensa majoria, no els han aprofitat mai per a res. I a ells tampoc els aprofita per a res el valencià que aprenen, almenys no els aprofita per a la cosa vertaderament important que ha de servir una llengua: per a parlar-la amb normalitat i de manera espontània i quotidiana amb tothom.

4) Empren diverses paraules i expressions estranyes al parlar tradicional dels valencians, que són les que usa normalment la llengua estàndard i que, indubtablement, han aprés als llibres, a l'escola o a la televisió, ja que és completament impossible que els hagen arribat per tradició oral, com per exemple: calar foc en lloc de botar foc, guix en lloc d'algeps, manllevar en lloc d'amprar, tenir cura en lloc de tindre compte, endreçar en lloc d'arreüssar, abans d'ahir en lloc de despús-ahir, ensopir-se en lloc d'embeltir-se, així que en lloc d'ensé que, desar en lloc d'alçar o gall dindi en lloc d'andià, titot o polit. Hi ha una quantitat immensa de paraules genuïnament valencianes, moltes d'origen àrab, mossàrab o aragonés, que hem emprat quotidianament des de temps immemorials i que ara els nostres jóvens estan perdent perquè la llengua normativa que usen l'escola i els mitjans de comunicació margina bona part d'aquest lèxic tradicional valencià. Els valencians, per exemple, no hem dit mai aviat, hem dit sempre prompte o enjorn, no hem usat mai endavant ni endarrere sinó avant i arrere, no hem dit mai feina, hem dit sempre i continuem dient faena i, lògicament, faener, malfaener, afaenat, etc. Els valencians hem utilitzat ininterrompudament des de l'edat mitjana fins al dia d'avui el verb eixir per a expressar la idea d'anar de dins a fora i no usem ni hem usat mai el verb sortir amb eixe significat (excepte les vinarossencs). Aquest verb ja s'usava a l'edat mitjana, però amb els sentits de ‘sorgir', ‘aparéixer', ‘saltar bruscament' o ‘brollar amb força', significats amb els quals encara el conservem els valencians, però tan sols de manera residual. L'aigua que brolla amb força d'una mànega de regar podem dir amb propietat que surt. Recorde que, en certa ocasió, vaig oir a uns jóvens valencians com deien que havien vist sortir un pas de processó d'una església. ¿Som capaços d'imaginar-nos com devia d'eixir el pas de l'església per a poder dir que sortia? I quelcom de semblant podríem dir de paraules tan nostres com aüixar, granera, llavar, torcar, rabosa, pigota, acatxar, llevar, pallola o quemenjar, o de locucions com a estall, més aïna, de gaidó, anar en cama crua, de rapafuig, de raspalló o de repica'm el colze, o d'exclamacions com ara ¡repalleta!, ¡voto a Déu!, ¡s'ha acabat el cafetí!, ¡a osades, mare! o ¡a osades, vida! Quan parlem castellà, si volem ponderar la magnitud o el caràcter sorprenent d'alguna cosa, usem exclamacions com ara ¡vaya tela! o ¡tela marinera! Açò, tots els nostres jóvens ho saben molt bé i ho usen a bondó. I supose que la majoria saben que l'exclamació ¡Déu n'hi do! té el mateix significat, però estic segur que molt pocs saben que ¡a osades, mare! i ¡a osades, vida! volen dir exactament la mateixa cosa i que és com ho hem dit sempre els valencians i encara continuem dient-ho molts de nosaltres.

¿Què podem fer per a redreçar aquesta situació i aconseguir salvar el nostre valencià tradicional del trist destí al qual pareix que està condemnat? És evident que la família valenciana de l'any 2009 no és la família patriarcal tradicional que ha sigut el nucli de la nostra societat des del neolític fins ben entrat el segle xx. Avui els xiquets ja no deprenen la llengua fonamentalment dels membres més grans de la seua família, sinó que una part importantíssima del seu bagatge lingüístic el reben de l'escola i dels mitjans de comunicació. Fem, per tant, que l'escola i els mitjans de comunicació transmeten als xiquets el nostre llenguatge tradicional. A l'escola la responsabilitat és dels mestres, dels ensenyants. Els mestres han de ser capaços de discernir els fets de llengua legítims, encara que particulars, d'aquells espuris i indesitjables, i de recuperar aquells mots, locucions, girs i modismes que, sent vàlids i correctes, han estat arraconats fins ara en l'ús de la llengua estàndard per altres mots, locucions, girs i modismes de procedència forània. Els mestres s'haurien d'esforçar a impedir que la llengua continue degradant-se i empobrint-se i, per un altre costat, haurien d'intentar aconseguir que el parlant, avui xiquet o adolescent però demà adult, recuperara la consciència de la dignitat de la pròpia expressió, que no pensara que la seua manera de parlar és incorrecta. Hem patit, i continuem patint, segles de diglòssia castellà/valencià i no seria gens desitjable que ara començàrem a patir una diglòssia valencià correcte/valencià incorrecte, on precisament el valencià incorrecte fóra el nostre valencià popular, el nostre valencià tradicional, el que hem heretat oralment dels nostres avantpassats i que és el que més s'adiu amb la nostra idiosincràsia.

La llengua normativa que s'ensenya a l'escola no ajuda precisament a la supervivència del nostre lèxic tradicional: al contrari, a manca d'un estudi seriós i exhaustiu del lèxic valencià, els mestres dubten de la seua correcció i no s'atrevixen a emprar-lo en els registres formals, encara que el coneguen i, fins i tot, l'usen habitualment en l'àmbit col·loquial. Nosaltres, els valencians que vivim a la primeria del segle xxi, tenim la responsabilitat de salvar-lo i, per a aconseguir-ho, hem d'estudiar-lo de manera seriosa i conscienciosa i hem de transmetre'l als nostres descendents. I, evidentment, hem de dignificar-lo, emprant-lo en els nostres escrits i usant-lo en els mitjans de comunicació, en l'escola i en la universitat; hem  de procurar que el lèxic tradicional valencià siga normatiu i, per tant, hem d'aconseguir que l'arrepleguen els diccionaris normatius. La immensa majoria de les nostres paraules i locucions tradicionals són normativitzables i normalitzables i, per tant, poden i deuen formar part de la llengua culta. Si no usem en la llengua culta el nostre lèxic tradicional valencià perquè no l'arrepleguen els diccionaris normatius i, de retruc, els dits diccionaris no el recullen perquè els valencians no l'usem mai en els registres formals, ens trobem atrapats en un cercle viciós que, si no ens decidim d'una vegada a trencar-lo, ens farà perdre irremissiblement un tresor meravellós que ens hem transmés de generació en generació des de fa un grapat de segles i que és el nostre senyal d'identitat més important com a poble diferenciat.

 

 

2)

 

 

Publicat en el diari LA VANGUARDIA dilluns 5 d'abril del 2010

 

Podeu traduir el text amb www.internostrum.com

 

 

Pla Nualart publica ‘Això del català', un libro que apuesta por una reforma lingüística valiente y clara


 

Aire fresco para el catalán

 

Magí Camps

 

 

El verano pasado, Albert Pla Nualart sorprendió a los lectores del Avui con unos artículos sobre la lengua catalana –bajo el epígrafe Català a la terrasseta– que rompían muchos tabúes y decían las cosas por su nombre. Pero Pla no es un recién llegado, es un veterano de la corrección de estilo y ya había expresado su punto de vista sociolingüístico sobre la salud del catalán: “El núcleo de la mentira es la aberración que supone afirmar que dos lenguas pueden aspirar a la normalidad compartiendo un territorio, una población y unas mismas funciones”.


Ahora, sus artículos y las terrassetes han sido recopilados en un volumen, Això del català (Columna), con el sugestivo subtítulo: Podem fer-ho més fàcil?, que forman la segunda parte del libro. La primera mitad es un trabajo de nuevo cuño que ofrece un análisis cohesionado a partir de la pregunta “Un pèl massa difícil?”, para decir sin tapujos que algunos puntos de la normativa lingüística son artificiosos y suponen una rémora para el catalán.


Su experiencia en el oficio le permite constatar que el profesional de la lengua no los asimila y que el esfuerzo de los medios de comunicación para flexibilizarlos choca con el catalán que se enseña en la escuela, donde, lógicamente, “no se puede debatir ni cuestionar el modelo de lengua”.


Así, “el alumno inmigrante que estudia la norma se encuentra con que lo que aprende no es lo que se emplea”. La buena voluntady el gran trabajo de Fabra se vio truncado por la Guerra Civil y la dictadura, de modo que los primeros planteamientos normativos se han convertido en “una especie de dogma” y su transmisión en una “exégesis bíblica, una revelación”. “Los guardianes de este mito fundacional incluso emplean la mayúscula para referirseaFabra como el Mestre”. “Las trágicas vicisitudes históricas han anclado el catalán en el noucentisme, cuando se creía que el poder ilustrado podía imponer la norma, que los literatos la asumirían y de allí pasaría a los hablantes”, y concluye: “Hoy todo esto no funciona”.


Pla expone la necesidad de revisar la normativa y describe una lista de cambios, “más emblemática que completa”, que reflejan el camino que debería emprender la reforma (véase la lista). Su propuestas le han comportados acusaciones de centralismo barcelonés y de querer cargarse la lengua dando rienda suelta a la entrada de la influencia castellana. El autor se defiende explicando que “hoy el estándar es también lengua coloquial, que sólo suena creíble si se basa en un dialecto, el de mayor peso”, y distinguiendo entre una evolución en que ha influido el castellano, y que hay que aceptar –“fue un error dejar fuera de la normativa el lo neutro”–, y la actual interferencia, que hay que rechazar.


“Hemos de defender lo que somos, no lo que podríamos haber sido”, asegura. “El problema de algunas normas es que son antiintuitivas”, asevera con la fuerza que le dan sus 25 años de experiencia como corrector de estilo y de ver que siempre se tropieza en las mismas piedras. “Acercando las normas al uso facilitaríamos mucho la autonomía de los que escriben”. Dicho está.

 

-----------------------

 

Propuestas para la reforma

 

Per / per a. La propuesta consolidada de Coromines/ Solà: per a sólo ante sustantivo con sentido de finalidad.

 

‘Bamba', ‘pusle'. “Si catalanizamos, catalanizamos hasta el final; ni vamba ni puzle”.

 

Interrogante de apertura. Es un signo auxiliar necesario; “no es ninguna bandera”.

 

ARTÍCULO NEUTRO

 

‘Lo correcte'

 

Pla desmiente que el lo neutro sea castellanismo: ya existía en el siglo XVI. Por ello, un caso como “no saps lo bé que m'ho passo” debería ser catalán normativo.

 

-------------------

 

P A S A D O  Y  PR E S E N T E  P A R A  A V A N Z A R  H A C I A  E L  F U T U R O


Más dudas razonadas

 

- Para poder transgredir y plantear cambios en el léxico y en la sintaxis, antes hay que conocer los límites de la normativa. El lingüista Rudolf Ortega defiende “el català correcte” desde posiciones en absoluto encastilladas, con la flexibilidad que permite al hablante el modelo actual. Fruto de ello es Tinc més dubtes (La Magrana), un nuevo volumen de artículos cortos en que Ortega explica, analiza y ejemplifica los intríngulis de la lengua. La obra sigue la estela de su primer y exitoso libro Tinc un dubte, que tuvo versión televisiva en TV3.

 

Salvadores de palabras

 

- Carod-Rovira, filólogo en sus ratos libres, publica 113 paraules per salvar (Ara Llibres), voces cuyo uso ha entrado en recesión pero que aún están vivas. La idea se le ocurrió en el 2009 cuando descubrió 100 mots à sauver, de Bernard Pivot, libro del 2004 que ya tuvo versión catalana de Pau Vidal (En perill d'extinció, 2005) y versión valenciana, anterior a todas, de Eugeni S. Reig (Valencià en perill d'extinció, 1997). Es evidente que el catalán necesita muchos salvavidas, pero por la parte de las palabras que se pierden parece que está cubierto.

 

 

3)

 
Publicat en laMalla.net dilluns 5 d'abril del 2010
 

Setanta-cinc dilluns

Joan Tudela

(Publicat al diari Avui el 8 d'agost del 1988)

Avui fa setanta-cinc dilluns que apareix l'Avui, perquè abans només sortia sis dies a la setmana. La cosa va coincidir amb la reaparició del Diari de Barcelona, de manera que avui fa setanta-cinc dilluns que arriben als quioscos de Barcelona dos diaris en català. És tot un aniversari.

A més, jo celebro un petit aniversari. Avui fa setanta-cinc dilluns que publico aquesta columna. En començar, no vaig fer cap presentació; pensava parlar-ne quan arribés al centenar o, millor encara, a les dues-centes columnes. Però l'agost es presta a les confidències, i demà vés a saber on pararem: la vida és dura i els designis del Senyor són inescrutables. De manera que he decidit parlar-vos-en avui, amics del dilluns.

Miro de fer-ho bé per correspondre a la confiança que va fer-me el director de l'Avui, Santiago Ramentol, en assignar-me aquest espai i deixar-me una llibertat absoluta per escriure-hi. Miro de no desmerèixer en el conjunt de firmes notables que formen la roda setmanal d'apocalíptics i integrats. Miro d'explorar les diferents possibilitats que permet una columna de diari, des del comentari d'actualitat fins al text de reflexió, passant pel conte breu. Miro d'escriure allò que a mi m'agradaria llegir. Miro de parlar de forma expressiva, conscient que això vol dir treballar l'escriptura, i amb tota sinceritat: si no pots dir-ho tot, calla, així és que de vegades he descartat temes, però mai no m'he autocensurat un text. Miro de ser sempre constructiu, perquè jo no sóc dels que creuen que agressivitat és sinònim d'independència. Miro, en fi, de passar-m'ho bé a l'hora d'escriure, perquè així vosaltres, amics del dilluns, ho passeu bé en el moment de llegir-me.

Avui, 5 d'abril del 2010, fa setanta-cinc setmanes que publico a  laMalla aquest espai, en què reedito i comento columnes meves de fa anys. He d'agrair al director, Dídac Boza, i a tot l'equip d'aquest diari digital el fet d'haver-me permès de fer nous amics del dilluns.

 
4) 

 

72 originals es disputen enguany els Premis Literaris «Ciutat de Sagunt»

 

 

Els premis literaris «Ciutat de Sagunt», organitzats pel Gabinet de Promoció del Valencià, arriben enguany a la tretzena edició. De les 72 obres rebudes de tota l'àrea lingüística, opten al VII Certamen de Teatre «Pepe Alba» un total de 19 obres; per al XII Certamen de Narrativa s'han presentat 21 originals, i en el XIII Certamen «Jaume Bru i Vidal» de poesia competiran 32 obres (9 més que l'any passat), el més veterà i el que inicià la convocatòria amb la creació del Gabinet l'any 1997. El jurat de poesia està format pels poetes Begonya Mezquita, Antoni Ferrer i Manuel Bellver; el de narrativa pels escriptors Albert Forment, Alfred Ramos i Teresa Broseta, guanyadora del Premi de Narrativa l'any 2008 amb la novel·la Ayrin de les Alcusses. Al seu torn,  el de teatre està compost pels actors i dramaturgs Victòria Enguídanos, Ismael Bereje i Antoni Ruiz.

 

En paraules del regidor delegat de Promoció Lingüística, Vicent Vayà, «enguany s'ha incrementat la quantitat d'originals que opten als tres premis nostres. L'any passat, l'Ajuntament de Sagunt va actualitzar les dotacions i les va dignificar, fet que junt al renom que ja tenen els premis ha animat els escriptors i escriptores en valencià a presentar-nos els seus treballs».

 

Les persones guanyadores d'esta edició es coneixeran la vesprada del 23 d'abril, Dia del Llibre, en el transcurs d'un acte cultural i de lliurament dels guardons que tindrà lloc a l'Auditori «Joaquín Rodrigo» de Sagunt, a les 19.30 h. Este acte posarà el colofó a una sèrie d'activitats organitzades pel Gabinet de Promoció del Valencià entre els dies 17 i 26 d'abril, al voltant de la literatura de tradició oral i l'animació lectora. La companyia saguntina Camí de Nora serà un any més l'encarregada de conduir l'acte de lliurament.

 

Altres activitats al voltant dels premis

El dissabte 17 d'abril, al casal Jove del Port de Sagunt actuarà el grup valencià Dolç Tab (19.30 h). En esta formació de fusió, la dolçaina es converteix en l'instrument solista, amb un llenguatge ben treballat i compenetrat amb la resta d'instruments, fruit d'una voluntat ferma d'investigació de les possibilitats d'este instrument. L'any 2006, amb motiu del lliurament dels Premis Literaris «Ciutat de Sagunt», el grup Dolç Tab va ser convidat per l'Ajuntament de Sagunt a amenitzar l'acte d'entrega a la Casa de Cultura «Capellà Pallarés». L'impacte musical fou tan notable que van alçar el públic de la butaca amb les seues interpretacions magistrals. Ara, el Gabinet de Promoció del Valencià els torna a portar per tal que el públic de la ciutat els puga gaudir al complet, en un concert que ens sorprendrà encara més i, sense cap dubte, ens captivarà.

 

El dimarts 20 d'abril, l'escriptor i especialista en Enric Valor Víctor Gómez Labrado parlarà a la Biblioteca Cronista Chabret sobre els elements meravellosos en l'obra d'Enric Valor, amb la conferència titulada «Palaus, tresors i jardins encantats (en les Rondalles) d'Enric Valor». El Gabinet de Promoció del Valencià s'avança així a les commemoracions i celebracions que tindran lloc al llarg del 2010 i 2011 al voltant de l'escriptor valencià de Castalla, del qual es complirà el centenari del naixement l'any 2011. Com a activitat complementària, l'alumnat de tercer curs d'infantil de tota la ciutat podrà gaudir de tres sessions d'animació els dies 21 i 26 d'abril, titulades «Rondalles d'Enric Valor», a càrrec de l'actor Sergi Juesas.

 

El 22 d'abril visitarà Sagunt el cantautor Paco Muñoz per a posar-se a la disposició del públic en un col·loqui en què parlarà de la seua obra musical i cívica. Paco Muñoz (València, 1939) va començar a cantar esperonat per Ovidi Montllor dins de l'anomenada Nova Cançó, i és molt popular per la seua dedicació especial a la cançó infantil.

 

 

Per a més informació:

 

Òscar Pérez Silvestre
Gabinet de Promoció del Valencià
Ajuntament de Sagunt
C/ Autonomia, 2
46500 Sagunt
Tel. 96 265 58 58 (ext. 345)

gpv@aytosagunto.es

 

 

5) 

 

Publicat en EL PUNT dimecres 7 d'abril del 2010

http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/155305-honorable-font-de-terminator.html

Honorable Font de Terminator

Ferran Suay

Amb aquesta traducció de l'il·lustre cognom del no menys il·lustre conseller d'Educació (passeu-me la hipèrbole), Alejandro Font de Mora, potser podríem resoldre el dubte que es va generar sobre quina seria la versió en anglés del seu cognom. Reconec que no és una bona traducció literal, però crec —en canvi— que és ben fidel a l'autèntic esperit del personatge.

En aquell moment, es tractava de la imposició d'estudiar 'Educació per la ciutadania' en anglés. Després vingué la idea d'incloure el xinés mandarí com a assignatura, i ara la cosa va d'implantar una assignatura d'Història d'Espanya en el currículum de primària.

Diu Don Alejandro que cal reforçar la idea de nació entre els estudiants valencians. Venint d'un conseller de la Generalitat valenciana, algun desinformat podria pensar que es tracta de reforçar la consciència de ser valencians. Vade retro, Satanàs! L'única nació que li interessa és la que es correspon —fil per randa— amb la llengua que ell estima, transmet als seus fills, i imposa amb dents i ungles: el castellà.

En realitat, més que no impartir història, potser ell preferiria reescriure-la. Així podria fer que els seus propis avantpassats, en comptes d'haver arribat a terres valencianes de la mà del rei conqueridor català i parlant la mateixa llengua, hagueren vingut acompanyant algun dels seus admirats dèspotes mesetaris, i expressant-se a tort i dret en la llengua de l'imperi.

Clar que, si fos així, com a ell li agradaria, ara no li caldria invertir en més adoctrinament dels infants valencians. Si els valencians fórem tan espanyols com ell desitja, no caldria que cap assignatura ens ho recordara. I a ell no li caldria esgrimir aquesta fita del colonialisme educatiu com a nova glòria per a ofrenar als seus superiors jeràrquics, per tal que, a Madrid, estiguen ben orgullosos de la seua incondicional adhesió a la idea d'una Espanya uniforme, monolingüe i profundament castellana.

Jo em permetria de suggerir-li que, en comptes d'una assignatura d'història, una matèria sempre perillosa (alguns professors desafectes podrien no explicar la versió plena d'admirables reis catòlics i esforçats paladins de la sacrosanta unitat de la pàtria, que a ell li deu provocar un èxtasi entre místic i luxuriós), reimplantara l'extinta 'Formación del Espíritu Nacional', desapareguda amb la mort de Franco. Els estudiants d'aleshores l'anomenàvem senzillament Política, i l'assignatura provava d'inculcar-nos els casposos, patriarcals i autoritaris valors propis del règim, sense vel·leïtats autonomistes ni concessions a cap altra identitat que no fos l'única i veritable, aquella que el dictador volia per a tots nosaltres, que és —sens dubte per pura coincidència— la mateixa que ara vol reforçar el molt honorable conseller Font de Mora.

És per això que Font de Terminator em sembla un cognom ben adequat per a la manera de passar a la història que anhela aquest reconegut fill de la gran població de Vila-real, com a volenterós i esforçat valedor de l'extermini definitiu de qualsevol vestigi de cultura, llengua, identitat o dignitat pròpies, que puguen restar amagades entre els plecs de l'ànima dels valencians del segle XXI. No sé si la història li ho reconeixerà; els seus amos sí.

 

6) 
 
COL·LOQUI INTERNACIONAL LLENGUA I LINGÜÍSTICA CATALANES / LANGUE ET LINGUISTIQUE CATALANES

NANTERRE (França), 4 i 5 de novembre de 2010

ASSOCIATION FRANÇAISE DES CATALANISTES
UNIVERSITÉ PARIS OUEST NANTERRE LA DÉFENSE - UFR LANGUES ET CULTURES ÉTRANGÈRES


Primera circular
CONVOCATÒRIA DE COMUNICACIONS

Aquest col·loqui internacional està dedicat a la llengua i la lingüística catalanes en sentit ampli. L'objectiu és estudiar la llengua catalana de manera multifuncional i crítica, abastant diferents aspectes relacionats tant amb la llengua (dins la seva unitat i diversitat) com amb la lingüística (en totes les seves dimensions des de les més formals fins a les més socials). El català és una “llengua de contacte” i, per tant, els treballs de caire sociolingüístic que giren entorn dels parlants i l'ús que fan de la llengua hi tenen cabuda, de la mateixa manera que n'hi tenen els estudis comparatius basats en la confrontació de trets comuns o diferents entre les llengües romàniques. Com que el català s'ensenya en dinou universitats franceses, semblaria adient reflexionar sobre les noves maneres d'aprenentatge d'aquesta llengua.

Voldríem programar comunicacions de mitja hora (20 minuts de presentació oral i 10 minuts de discussió) al voltant de les pistes esmentades a continuació, més indicatives que no pas exhaustives.

TEMES

1. El català i les seves modalitats. Aquesta secció es dedicarà als treballs sobre el sistema de la llengua, que van de la fonologia a la semàntica passant òbviament per la sintaxi, sense oblidar tot allò que fa referència a la lexicologia, en concret la terminologia o la fraseologia. Les recerques diacròniques i diatòpiques tindran un espai particular. També ens agradaria comptar amb treballs de base pragmàtica o d'anàlisi del discurs. Perspectiva comparada: el català dins les llengües romàniques. Creiem que temes com les perífrasis verbals, el temps i l'aspecte o fins i tot la determinació són trets que cal seguir confrontant entre el català i altres llengües romàniques. De la mateixa manera, cal seguir treballant en la diversitat lingüística i el plurilingüisme, per la qual cosa les ja tradicionals recerques sobre la intercomprensió de les llengües romàniques poden aclarir la situació lingüística actual deguda a la globalització.

2. Sociolingüística. L'objectiu és posar damunt la taula alguns conceptes sociolingüístics que cal revisar, com ara comunitat lingüística, poliglòssia, mercat lingüístic, actitud, etc. De la mateixa manera, s'han de discutir nocions relacionades amb moviments migratoris com ara els d'integració (socio)lingüística, identitat o pertinença, que s'han manllevat a les ciències socials i humanes. També caldria debatre polítiques lingüístiques, culturals i educatives dins del domini català i d'altres de més abast.

3. Ensenyament de la llengua. Aquesta secció està dedicada a totes les recerques que estudien d'alguna manera com s'ensenya el català a les universitats franceses, tant des d'una perspectiva comunicativa, com des de la tradició literària. Aquí ens referim a la llengua “col·loquial” en la literatura (novel·les, sèrie negra, literatura juvenil) o fins i tot a l'aprenentatge de la llengua a través de la poesia.

Les llengües del col·loqui seran el francès i el català (també s'hi acceptaran les altres llengües romàniques). No hi haurà traducció, per la qual cosa es demana una certa obertura a la interculturalitat lingüística.

Els treballs en curs dels doctorands seran benvinguts. Les propostes de comunicació (en document adjunt Word o RTF) anònimes (títol i resum d'uns 3.000 caràcters) i acompanyades d'una breu presentació de l'autor/a (màxim 15 línies) han d'enviar-se per correu electrònic a mercepujolberche@gmail.com abans del 31 de maig de 2010. L'avaluació anònima serà doble. El comitè contestarà a començaments de juliol de 2010 i el programa del col·loqui s'enviarà a mitjans del mes de juliol. Hi haurà una publicació de les comunicacions acceptades pel Comitè científic.

Inscripció: La inscripció, que inclou les Actes, és de 20 euros que es pagaran per xec a nom d “agent comptable de l'Université Paris Ouest Nanterre La Défense”.

Comitè organitzador : Bernard Darbord, César García de Lucas, David Macías, Alexandra Oddo, Mercè Pujol, Renée Tournier.
 
7) 
 
Infòc, informatiu cultural en llengua occitana
 
 
L'Infòc és l'informatiu cultural en llengua occitana de Barcelona Televisió (BTV). BTV és la televisió pública de la ciutat de Barcelona, una televisió de proximitat, que aposta per la qualitat, la participació i la informació. BTV arriba a tot Catalunya per la TDT. Des de fora de Catalunya, es pot veure per internet a www.btv.cat

 

L'infòc “jornalet en lenga occitana” s'emet cada cap de setmana, dins l'espai infoidiomes. Els Infos Idiomes són els informatius en llengües estrangeres de Barcelona Televisió, els nostres companys són els informatius alemany, amazic (dialectes taixelhit i tarifit), àrab, danès, finès, francès, italià, japonès, mandinga, noruec, polonès, portuguès, romanès, rus, suc, urdú i xinès.

Els infos Idiomes van guanyar el Premi de l'Audiovisual de Catalunya 2008.

Hi ha un accés a l'Infòc des de www.laportadoc.eu , el portal de portals de la llengua occitana, creat pel CIRDÒC, Centre Inter-Regional de Desvolopament de l'Occitan.

L'Infòc s'emet cada diumenge a les 11:30 h en obert. I cada endemà dilluns al vespre, una edició internet del programa, més llarga, queda a disposició de l'audiència a la pàgina de notícies de BTV, a www.btvnoticies.cat

 

L'infòc té dos presentadors, aranès i llenguadocià, que s'alternen cada cap de setmana.

Farriòl Macip: periodista i músic, és el responsable de l'Infòc aranès

Manèl Zabala: periodista i escriptor, vicepresident de l'Institut Catalan d'Estudis Occitans, membre del Grop de Lingüistica Occitana, col·laborador dels diaris La Vanguardia i Avui, és el responsable de l'Infòc llenguadocià.

 

Sumari del programa que s'emetrà diumenge 18 d'abril del 2010

 

 

L'Infòc, lo jornalet en lenga occitana de BTV, vos prepausa:

 

-         Nadau, lo grop mai famós de la musica occitana, aprèsta son tresen concèrt a l'Olympia de París.

-         Presentacion de la revista 'Marabunta', anuari artistic en lenga catalana.

-         Jaume Figueras, President de l'Institut Catalan d'Estudis Occitans, nos fa lo compte rendut de 'La il·lusió occitana', d'August Rafanell.

-         A prepaus del Projècte de Lei de l'aranés, Dr. Bardòu nos parla de literatura aranesa d'al nòrd d'Eth Pònt de Rei: compte rendut de 'Deman que't parlarè', de Joan-Pau Ferré; 'Morta e viva', de Miquèu de Camelat; 'Ampelos', de Bernat Manciet.

 

L'infòc, informatiu cultural en llengua occitana, els proposa:

-         Nadau, el grup de música occitana més famós, actuarà per tercera vegada a l'Olympia de París.

-         Presentació de la revista 'Marabunta', anuari artístic en llengua catalana.

-         Jaume Figueras, President de l'Institut Catalan d'Estudis Occitans, fa la ressenya de 'La il·lusió occitana', d'August Rafanell.

-         A propòsit del Projecte de Llei de l'aranès, que es debat al Parlament de Catalunya, Dr. Bardòu ens parla de literatura aranesa de més al nord d'Eth Pònt de Rei: ressenyes de 'Deman que't parlarè', de Joan-Pau Ferré; 'Morta e viva', de Miquèu de Camelat; 'Ampelos', de Bernat Manciet.

 

 

http://www.btvnoticies.cat/especials/infosidiomes/

 

8) 

 

L'ESCRIPTOR MANUEL BAIXAULI OBRIRÀ EL CICLE “AUTORS AL CLUB DE LECTURA DE SOCARRATS” 2010

 

La xarrada, oberta a tot el públic, es farà dimecres 14 d'abril als salons de la Caixa Rural de Vila-real

 

L'escriptor Manuel Baixauli participarà dimecres, 14 d'abril, a les 20 hores, en la primera sessió de l'any del cicle “Autors al Club de Lectura 2010” que organitza, per quarta temporada consecutiva, l'Associació Cultural Socarrats. La xarrada literària se celebrarà al salons de la Caixa Rural de Vila-real (a la plaça de la Vila) i està oberta a tot el públic. La iniciativa es du a terme amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes i s'emmarca dins les activitats del club de lectura.

Manuel Baixauli (Sueca, 1963) és pintor i escriptor. És autor de la novel·la L'home manuscrit, que va acumular els guardons següents: Premi Mallorca de Narrativa, 2006; Premi Salambó de Narrativa en Català, 2008; Premi Nacional de la Crítica Catalana, 2008; Premi Biennal de la Crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2007-2008; Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, 2008; Premi Qwerty de Narrativa en Català, 2008. Abans de L'home manuscrit, que l'ha convertit en una referència ineludible per a lectors i crítics, havia publicat la novel·la Verso (Premi Ciutat d'Alzira, 2001) i la seva òpera prima, Espiral (Premi Ciutat de Badalona, 1998), volum insòlit de contes breus que, reescrits, ha tornat a publicar fa poques setmanes.

 

 

Vila-real, 13 d'abril de 2010

 
9) 
 
Siguem oberts: parlem en català!
 

Joan Tudela
Del llibre Llengua i comunicació, cent raons per viure en català
 
 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com