«Cosinet»
Per molts comentaristes del llenguatge que hi hagi als diaris (i en català n'hem tingut i en tenim molts de bons), no exhauriran mai la matèria. No cal demostrar-ho: la prova més evident és la realitat. Sempre hi haurà paraules que només es diuen «al meu poble», sempre hi haurà una dita digna de comentari, sempre hi haurà un joc de paraules engrescador, una construcció que ho ha estudiat ningú. I sobretot hi haurà sempre una reflexió a fer sobre la realitat sociolingüística o politicolingüística actual.
La paraula capterrera seria un exemple que permet de burxar i furgar. Al meu poble, Bell-lloc d'Urgell, era una paret (generalment de tàpia) que tancava una propietat. N'hi ha molt poca informació controlada; però el nas fi de Ramon Solsona me'n troba exemples a internet, d'Artur Bladé (escriptor de les terres de l'Ebre) i d'altres. Són de Bladé aquests: «Val a dir que no vam entrar per la porta, sinó per la capterrera, gràcies a uns garbons de sarments que hi havia arrambats contra la paret», «Un “bulevard” amb més tàpies que cases i un gat sobre la capterrera»; i són d'algú altre que no em precisa aquests: «Van haver de passar acotxats i saltar per una capterrera a un pati cobert», «És el que s'ha generalitzat aquest any, d'un Pare Noel enfilant-se per balcons i terrats, amb el sac a l'esquena, com un vulgar lladre de capterrera».
Passegin-se pel poble de Sant Pol
de Mar un matí d'aquesta primavera que ja ha esclatat. Al tombar una cantonada
poden sentir un noi que s'adreça a una noia que passa amb aquesta exclamació:
«Cosineta!». La noia es gira, s'alegra de la trobada, se saluden afectuosament.
Però, com els deia, al darrere de
cosí, cosí germà, etc. hi ha més detalls que no trobaran als
diccionaris. En principi, cosins
germans són una relació de primer grau: els fills de parelles en què un dels
consorts és germà d'un de l'altra parella; i els cosins són els fills dels cosins
germans, és a dir els de segon grau. Però, per exemple, a la meva família,
escampada entre el pla d'Urgell i
L'origen del terme és el llatí consobrinus, que aviat hagué d'afegir primus (consobrinus primus) per distingir el
primer grau dels altres; i aquesta denominació més llarga (massa llarga)
finalment s'abreujà en primus (com en
castellà) i s'oposà al fill del germà o germana, sobrinus en unes llengües i nepote en unes altres. Els fills de
cosins germans reben en català diversos noms segons les parles: cosí segon, cosí (o cosín) prim, cosí nebot, cosí valencià, nebot
valencià. El nom de cosí(n) prim
no deixa de ser curiós, perquè precisament no és de «primer» grau. I ara
afegeixin-hi que en el món jurídic la cosa ha de ser molt més precisa perquè hi
ha herències entremig.
Si la vostra parella no us deixa, és que es troba bé al vostre costat, perquè si no fos així, possiblement us deixaria. Avui la gent es deixa de romanços, i si la persona que ha de conviure amb tu et dóna creu o no et deixa viure, és millor deixar-ho córrer, encara que això pugui deixar ferides que duren un temps. Ja ha sortit sis vegades el verb deixar, un verb amb moltes accepcions i molts de matisos, com es pot verificar amb una mirada al diccionari.
Es poden deixar les persones, com és el cas d'una al·lota que deixa el seu al·lot, si bé la separació pot ser més lleu, com quan algú ens diu que «s'ha fet tard i t'he de deixar». I pot ser molt trista, com quan algú ens deixa per sempre. I es poden deixar les coses, com fa l'emigrant que deixa el seu país o el fumador que deixa el tabac, dues coses que poden ser força traumàtiques. Hi ha peresosos que deixen els estudis o que deixen les coses a mig fer. N'hi ha de despistats que deixen les claus de la casa en els llocs més insòlits o els dies de pluja deixen el paraigua allà on fa menys falta. També n'hi ha que no deixen el paraigua sinó que «es deixen el paraigua», però aquest ús el deixarem per a un altre dia. També podem embrancar-nos en una empresa i deixar-hi els diners, la salut o la pell. Moltes coses es poden deixar.
Deixar no sempre significa 'abandonar' o 'desprendre's d'una cosa', com en els exemples del paràgraf precedent; també pot voler dir posar una cosa a disposició d'una altra persona, ja sigui de manera provisional (deixar diners) o de manera definitiva (deixar una bona herència). També es poden deixar les coses d'una manera determinada: «has deixat la cambra de banys feta un oi», diu el pare o la mare al seu fill, i si aquest és un poc insolent, li respon «deixa'm tranquil».
I, finalment, deixar significa 'permetre', normalment seguit d'un infinitiu: «el guardià va deixar fugir el presoner», «si toca a la porta un desconegut, no el deixis entrar», «en aquesta sala no ens hi deixen estar». I aquest és el significat que ara ens interessa de manera especial. Quan en una frase coordinada o subordinada ha d'aparèixer aquest deixar amb significat de 'permetre' seguit d'un infinitiu que correspon a una acció que ja s'ha expressat en una frase precedent o s'expressa a la frase principal, aquest infinitiu sovint se suprimeix. Per exemple, «vull fumar dins la sala, però la meva dona no em deixa», «vull anar d'acampada el cap de setmana diu l'adolescent, però mon pare no em deixa», «voldria lliurar el treball després de les vacances diu l'estudiant, però la professora no em deixa», «si el meu cap em deixa, agafaré dos dies lliures». Crec que aquestes construccions són calcs de l'espanyol i estranyes a la nostra parla tradicional. Per a la gent de llengua genuïna «la meva dona no em deixa» o «el professor no em deixa» signifiquen que la dona o el professor no m'abandonen, no em deixen tot sol. Les frases correctes han de dur l'infinitiu acompanyant el verb deixar: «vull fumar dins la sala, però la meva dona no m'hi deixa fumar», «vull anar d'acampada el cap de setmana, però mon pare no m'hi deixa anar». Sense oblidar altres possibilitats, com «vull anar d'acampada, però mon pare no ho vol» o «vull fumar dins la sala, però la meva dona no m'ho permet».
Un cas semblant seria «el volia convidar, però ell no s'ha deixat». Construccions espanyoles degudes a un principi d'economia lingüística com el si us sembla que denunciava a l'article precedent, però construccions espanyoles que no hauríem d'imitar. Que podem deixar, vaja. L'economia està molt bé, però si hem d'estalviar, val més estalviar diners si ens deixen fer-ho que estalviar en correcció lingüística.
De vases i bases
Antoni Llull Martí
per Màrius
Serra
Eixavuiro?
Ara que la
primavera ens omple d'alegries i d'al·lèrgies, molts osonencs fan eixavuiros. És
una reacció ben lògica, però tot sovint se n'amaguen, perquè a Barcelona poca
gent entén què vol dir eixavuirar. Doncs bé, a Osona un eixavuiro és un
esternut. Salut! A la Garrotxa també en diuen així, tot i que carreguen més
èmfasi a la segona síl·laba, fins al punt de dir-ne etxavuiro. Sembla que
l'origen d'aital mot tan sonor prové del català antic avuir, que volia dir auguri. Perquè els
nostres avantpassats atorgaven un valor profètic al fet d'esternudar, com una
reacció a la visió del futur pròpia dels auguris. I d'aquí
l'eixavuiro. L'Alcover-Moll recull moltes variants de l'esternut estàndard.
Tantes que un lector
malintencionat podria sospitar que vivim en un país mig refredat. Segons aquest
diccionari exhaustiu, en alguns llocs del Maresme, com ara Pineda o Canet de
Mar, se'n conservava la denominació buiro i a El Masnou en deien estuforn. L'eixavuiro osonenc i garrotxí
és molt solemne (i pentavocàlic) però, ja posats, potser em quedo amb les
festives varietats balears. Si deixes anar una sèrie d'esternuts, els balears en
diran oïssos, atxims o atxems.
Salut!
Oferta de cursos virtuals a SIC per als mesos d'abril i maig
SIC és un Centre de Formació Permanent especialitzat en el món de la traducció, amb més de 10 anys d'experiència en formació virtual de qualitat contrastada.
Tots els cursos virtuals s'imparteixen a través de l'aula de SIC (www.aulasic.com) amb els mitjans pedagògicament més adequats a cada tipus de formació. Sense horaris obligatoris ni sessions presencials.
Els equips docents dels cursos estan formats per directors i tutors altament especialitzats i coordinadors per al seguiment pedagògic i l'atenció personalitzada de l'alumne.
Informació i consulta www.torsimany.cat. Per correu electrònic a cursos@torsimany.cat
*** Traducció de pàgines web ***
(29a edició virtual actualitzada)
Dates: 12 d'abril a 4 de juny
Durada estimada: 80 hores
Import: 560 Euros
Membres de la llista: 504 Euros
*** La formació més clàssica a SIC i que més ha influït en l'entorn educatiu.***
*** Certificació amb el màxim nivell de reconeixement en el mercat laboral.
*** Traducció amb SDL Trados Studio 2009 ***
(3a edició en Studio 2009. 25 edicions en versions anteriors)
Dates: 19 d'abril a 14 de maig
Durada estimada: 40 hores
Import: 320 Euros
Membres de la llista: 288 Euros
*** Ara per ara, utilitzar SDL Trados és un imperatiu per a la majoria de traductors. La versió de SDL Trados Studio 2009 és ja indispensable .***
*** És hora d'actualitzar-se.
*** Aprèn a vendre't: màrqueting per a traductors ***
(2a edició virtual)
Dates: 24 de maig a 18 de juny
Durada: 40 hores
*** El mercat ja no és el que era ... Per tenir èxit cal saber vendre i fidelitzar els clients***
*** Aquest curs canviarà radicalment la teva imatge professional. Cap alumne queda indiferent.
*** Traducció assistida amb Wordfast Classic ***
(14a edició virtual)
Dates: 24 de maig a 18 de juny
Durada: 40 hores
*** Actualment és gairebé impensable que un traductor professional no utilitzi un entorn de traducció assistida .***
*** Wordfast té cada vegada més adeptes.
*** Introducció a la terminologia pràctica ***
(3a edició)
Dates: 31 de maig a 11 de juny
Durada estimada: 20 hores
Import: 145 Euros
Membres de la llista: 130 Euros
*** La terminologia no sempre ocupa el lloc que es mereix. No obstant això una adequada gestió terminològica marca la diferència en la qualitat de les traduccions.***
*** Gestionar terminologia de forma senzilla i fàcil.
Recordem que tots els alumnes de SIC poden formar part de Athenaeum, la comunitat virtual d'antics alumnes, amb un fòrum d'assistència tecnològica, borsa de treball, descomptes en formació i formació gratuïta i importants descomptes en programari i serveis externs.
Linguamón – Casa de les Llengües es complau a convidar-vos a la
presentació del llibre
"Babel o
barbarie: una política lingüística legítima y eficaz para la convivencia", de
Patxi Baztarrika
Dia: dimecres 14 d'abril del
2010
Hora: 18.30 h
Lloc: Capella de l'Edifici Històric de la Universitat
de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585,
Barcelona)
Equip
de Linguamón – Casa de les Llengües
Via Laietana, 46 A, pral. 1a
08003
Barcelona
Tel. 932 689 073
www.linguamon.cat