Televisió de Catalunya continua demostrant-nos que cada cop s'apropa més
a un sistema televisiu bilingüe. Quan el govern de CiU va parir la Corporació
Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) l'any 1983, amb l'aprovació per
unanimitat de totes les forces polítiques del Parlament, els catalans van fer
acte de fe envers un dels seus objectius base: l'ajuda a la consolidació i
expansió de la llengua, la cultura, la identitat i la projecció internacional de
Catalunya.
Aquesta fe, però, comença a tenir els dies comptats. En
reiterades ocasions s'ha acusat a la televisió pública catalana d'oferir una
programació tacada per emissions en castellà. L'exconsellera d'Ensenyament
Carme-Laura Gil (CiU), denunciava en un apunt al seu blog la
intromissió del bilingüisme a TVC i el seu posicionament com a vehicle
comunicatiu de la CCMA, que deixava de banda el discurs únicament en llengua
catalana. Com a botó de mostra, apuntava a programes de gran audiència com
'Polònia' o 'APM' que sovint ofereixen un lot de personatges espanyols i escenes
en castellà.
Però ens aquests moments, el bilingüisme no és només un
intrús passatger en la programació de l'ens públic, sinó que ha fet passes de
gegant i s'ha instal·lat a un dels canals de TVC, el canal 300, en forma de
sèrie i sota el títol 'Freqüència
04'. Es tracta d'una obra d'entreteniment argentina que s'emet del dilluns
al divendres al vespre i que s'avé a un local que funciona com a centre
d'expressió artística del jovent protagonista.
Si el que es pretén
realment al si de TVC és promoure la llengua i la cultura pròpies, esquitxar
d'aquesta manera els principis promoguts no és el bon camí.
Aquest març que tant marceja ens serveix en tapís blanc el tema de les concurrències: la tendència de certs mots a anar junts. Mentre que la frase feta és opaca -no és la suma de significats dels seus components (fer + el + salt no du a adulteri)-, la concurrència és transparent (error + garrafal du a gran error). Però el seu lligam subtil -ni lèxic ni purament sintàctic- dóna gust i caràcter a la llengua: fa que l'anglès soni anglès i el català català. Per això sap tant greu que tenint ben controlades les frases fetes gràcies a M. Teresa Espinal, Joa-na Raspall i Joan Martí, deixem de mà les concurrències. En una concurrència un mot en crida un altre: llet crida quallar; sang a coagular i neu a agafar. I cada llengua fa la seva crida: la nieve cuaja, the snow settles, la neige tient. Un parlant tot això ja ho sap però els catalans sovint ho hem de reaprendre, perquè tan subtil com la concurrència és la interferència que desfà i embolica els fils invisibles que lliguen les nostres paraules. Necessitem un diccionari de concurrències.
Que els sentits figurats són també idiomàtics ho demostra que una idea pugui quallar però no coagular, malgrat que quallar i coagular tenen el mateix origen i un sentit molt similar. Tot i que ni el DIEC2 ni el GDLC no el recullen, aquest quallar figurat que vol dir tenir èxit no sembla pas condemnable. Un sentit antic i dialectal de quallar és formar-se el fruit, granar, i d'aquí, del blat que grana, al projecte que pren cos i arriba a bon port, hi va un pas massa petit perquè no puguem fer-lo. I el fan l'ÉsAdir, el D62, el Diccionari d'ús dels verbs de Ginebra i Montserrat i el Diccionari auxiliar de Josep Ruaix, que hi veu "una legítima extensió de significat".
Com una herència del passat trobadoresc, un francès trouve i un català troba el que perd. Més prosaic, l'espanyol lo encuentra. Trobar era, en principi, encertar la imatge, la metàfora, que havia de seduir la dama; i ve del grec tropos, figura retòrica. En canvi encontrar ve del llatí in contra, i té un sentit original de topada. Potser perquè a Espanya són més amics de l'envestida, en castellà encontrar va anar desplaçant un ara arcaic trovar, alhora que perdia la violència que encara té l'encontronazo. Aquest sentit de xoc el nostre encontrar el conserva intacte. Per això tenir un encontre és tenir una desgràcia; i anar a l'encontre, sortir al pas, quasi com un obstacle. I una reunió social o esportiva no pot ser mai un encontre sinó una trobada. I també pel mateix motiu els seus desencuentros són les nostres desavinences o desacords.
Ja he dit alguna vegada que dir "Que bé!" o "Que interessant!" a Barcelona fa semblar gran. Quan expliques a joves i adolescents que aquest que és àton, et contesten "Qué fort, jo flipo". Però la cosa no queda aquí, arriba a l'escriptura i s'estén a noves estructures. L'altre dia un famós novel·lista de més de 45 anys, de cultura hipernostrada i sentiments ultracatalanistes, escrivia sistemàticament "És el què m'agrada, el què em ve de gust". I ho escrivia així perquè ho diu així. I ho diu així perquè ho sent així. I si aneu a un plató trobareu més d'un actor consagrat que, si un lingüista no l'hi fa veure i té la sort que li facin cas, no dirà altra cosa. La reducció vocàlica és un tret d'identitat del nostre estàndard que la pressió del castellà va llimant lentament. Si un professional de la llengua no pateix pel pas de que a què o qué, ¿pot dir que pateix pel futur del català?
Joaquim M. Puyal és conegut sobretot per les excel·lents i insòlites produccions en els mitjans audiovisuals, i especialment per les modèliques transmissions de futbol. No ho és tant per la labor universitària, per la docència i la recerca, que mai no ha abandonat del tot. De fet, sense una investigació constant no podrien explicar-se els resultats esplendorosos. Sense un recolzament en el coneixement sòlid de la teoria de la comunicació, de la semiòtica; en les anàlisis entorn del fenomen de la interacció en l'emissió dels missatges que ha de descodificar un col·lectiu heterogeni i desconegut; entorn dels efectes que s'hi poden aconseguir, no seria possible assolir els fins que n'obté.
PUYAL ENTÉN LA PROFESSIÓ com un servei peculiar i ha abraçat la responsabilitat de qui té la funció d'explanar continguts des d'una subjectivitat honrada -són paraules seves-, ja que l'objectivitat i la desideologització total en el discurs és una utopia. Per la qual cosa és subtilment meticulós; tot i que l'espontaneïtat li és essencial, no deixa mai res en mans de la improvisació. És conscient que té a la seva disposició uns instruments amb què no es pot frivolitzar. Els destinataris li mereixen un respecte ingent, que condiciona sia la semàntica de la locució, sia la forma amb què la presenta.
TRES EFEMÈRIDES ESTRICTAMENT acadèmiques s'han ajuntat en poc temps en el seu currículum: l'obtenció del grau de doctor per la UB, la investidura com a doctor honoris causa de la URV i la incorporació com a membre numerari de la Secció Filològica de l'IEC: tres baules d'una mateixa cadena, que enalteixen l'home que en l'àmbit de què s'ocupa contribueix decisivament a la recerca, el desenvolupament i la innovació: R+D+I; que ho fa des de l'òptica universal que connota qualsevol treball científic, però sense deslligar-se del compromís cívic amb el seu país.
PUYAL HA FET I FA UNA TASCA impagable per a la normalització lingüística del català, amb la persuasió que en depèn el redreçament nacional. El domina la convicció que, essent l'idioma l'eina bàsica de la seva labor, solament pot excel·lir-hi si en fa l'ús adequat: en la genuïnitat, en els registres, en la competència creativa. Dissortadament, són pocs els comunicadors amb el grau d'autoexigència que en aquest sentit el singularitza. Puyal té moltes idees a transmetre, tanmateix, sap que l'única manera digna de fer-ho és mitjançant la construcció correcta del text. La consideració pregona envers el receptor virtual l'empeny a l'ús acuradíssim del català. És, en el fons, el respecte a la veritat i a l'exactitud, perquè per a ell saber és saber dir; per a ell, el coneixement és la capacitat d'expressar amb la paraula precisa allò que en el balboteig aproximatiu tan estès és encara ignorància.
PUYAL VIU EN LES ENTRANYES dels mitjans de comunicació, n'ha analitzat els judicis dels autors més autoritzats i ha sabut bastir una concepció personal del que és i del que significa la informació social en un context en què és hegemònic l'economicisme que margina els valors que ens poden fer realment lliures. Creu en aquests mitjans i els seus judicis en són tan impecables -per la saviesa- com implacables -per l'honradesa. Insubornable, des de la recerca i la pedagogia, ni es deixa endur per la demagògia de la desqualificació fàcil i genèrica, ni tampoc no accepta la manipulació des de cap poder que no persegueixi el benestar, el creixement, la maduresa.
HE SEGUIT SEMPRE LA FEINA ÒPTIMA de Puyal. Hi sento una gran admiració. Darrerament, he tingut ocasió d'escoltar-lo defensant la tesi doctoral i fent la lliçó preceptiva de la investidura com a doctor honoris causa. Me n'he meravellat; una delícia, ras i curt. Com a bon investigador, avança. Es reitera ferm en l'essència del capteniment ètic pel qual ha apostat, però es renova ell mateix i innova la teoria de la comunicació.
JOAQUIM M. PUYAL VIGILA, controla, pondera els mots; domina la pausa, els silencis que hi són inherents, els tons, el ritme, el gest, la mirada, com un artesà senyor del seu ofici, perquè el coneix magistralment. Per molts anys, doctor!
miozz mirades
blog sobre llengua catalana
Publicat en EL PUNT dilluns 1 de març del 2010
L'Assemblea General de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) va aprovar el passat 2 de febrer, amb el vot positiu de tots els rectors, la seua adhesió a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Televisió Sense Fronteres per TV3 al País Valencià. Pel que fa al món acadèmic, primer va ser la Xarxa Vives d'Universitats que agrupa totes les universitats valencianes, catalanes i balears i ara ha estat l'Assemblea Universitats Espanyoles (CRUE). «La notícia és sens dubte excepcional, ja que la CRUE no sol aprovar pronunciaments ni adhesions semblants», destaquen els promotors de la iniciativa (ACPV) en un comunicat.
Enric Nomdedéu: "El PP, una
vegada més, li posa un zero al valencià"
Llegiu la notícia:
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2068&Itemid=1
Presentació de la campanya
"Sí al valencià"
Llegiu la notícia:
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2070&Itemid=1
Tot a punt per al BLOC ROCK,
el concert de Magdalena del BLOC JOVE
Llegiu la notícia:
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2072&Itemid=1
S'estrena el MELIC Festival a
Aldaia
Llegiu la notícia:
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2076&Itemid=1
El BLOC JOVE d'Alzira inicia
la campanya "En falles, música en valencià"
Llegiu la notícia:
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2075&Itemid=1
El bisbe de Tortosa rep la
visita de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
Llegiu la notícia:
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2073&Itemid=1
Final del Segon Concurs
Aborígen este cap de setmana a Benissa
Llegiu la notícia:
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2078&Itemid=1
Anàlisi de la docència en
valencià en la Universitat Jaume I de Castelló durant el curs
2009-2010
Llegiu la notícia:
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2083&Itemid=1
Carta publicada en el diari AVUI, pàgina 20, dissabte 13 de març del 2010
A la UAB han decidit arraconar el català a les seves aules. He iniciat estudis de grau de relacions laborals (RL) aquest curs i la gran sorpresa, i decepció també, és no poder rebre les classes en català. De les deu assignatures que formen el curs, només dues, i una tercera parcialment, s'imparteixen en català. Això suposa només el 25% de les classes. I no hi ha excusa, perquè a la meva classe no hi ha cap estudiant d'Erasmus, ni cap de la resta de l'Estat espanyol. Tots els alumnes de la classe entenen perfectament el català. No entenc per què hem de seguir assistint a la majoria de les classes en castellà.
Després de queixar-me al rectorat, em responen que l'ús del català en la docència és d'un 65,60% en el conjunt de la UAB i del 61,76% en la meva titulació. Això, per descomptat, és totalment fals. Excel·lentíssima rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ana Ripoll, la felicito pel campus d'excel·lència que han aconseguit. Però espero que lluiti per aconseguir un nivell mínim de català a les seves aules ben aviat.
Tomeu Criach
Vic