Joan Tudela
(Publicat al diari Avui el 27 de juny del 1988)
Un cop morta i enterrada la dictadura, la llengua catalana va ser despenalitzada. La fase següent ha consistit a salvar la convivència, estendre la comprensió del català i iniciar la normalització. Ara és l'hora de començar una etapa nova, la de l'avenç decidit cap a la normalització plena. En aquest sentit, la llengua de la petita pantalla és essencial. Abans no vinguin les privades, convindria donar un cop de timó a les nostres televisions públiques.
TV3 hauria d'eixamplar l'horari i començar la programació cada dia de bon matí, amb vint-i-quatre hores seguides els caps de setmana i, a la llarga, amb emissió ininterrompuda. Fa falta un segon canal de TV3, competitiu però complementari de l'altre, digui el que digui el govern de l'Estat -el problema del català no és tant que no tingui Estat propi, sinó que té l'Estat en contra!
Un nou canal -català- de TVE, tal com proposa Jaume Sobrequés en nom del PSC, no és una mala idea, però, per què no aplicar el federalisme a TVE? La segona cadena podria ser esportiva, i basada en retransmissions que compartirien la imatge però no la locució, com ja passa ara, i en espais desconnectats. TVE-1 podria tenir unificada la compra de sèries de televisions estrangeres, de pel·lícules de cinema i d'imatges de notícies de l'exterior, però l'horari d'emissió podria ser diferent a cada autonomia, com ja ho és des de sempre a Canàries, i incloure-hi programes propis de cada comunitat o grup de comunitats, per exemple, d'una mateixa àrea lingüística. Aquí tindríem quatre televisions públiques en català, i a fora també hi sortirien guanyant, de manera que no és una idea insolidària. Tècnicament és possible. Econòmicament és viable. Políticament és federalista.
És curiós. Allò que jo proposava al segon paràgraf d'aquest article del 1988 aviat es va fer realitat: les vint-i-quatre hores d'emissió diària a TV3 i un segon canal de Televisió de Catalunya. En canvi, del federalisme lingüístic que jo plantejava al tercer paràgraf, res de res. Decididament és ben veritat: el problema del català no és tant que no tingui Estat propi, sinó que té l'Estat en contra!
El diccionari personalitzat,
d’estrena
El diccionari personalitzat que els Serveis Lingüístics de la Universitat de
Barcelona vam elaborar fa un parell d’anys està d’estrena. Aquesta llista de
paraules que complementa el diccionari del Word ja està disponible també per a
l’OpenOffice.org. Amb això no només donem resposta a tots aquells usuaris de
l’OpenOffice.org que feia temps que ens demanaven una versió compatible
d’aquesta eina, sinó que també satisfem les necessitats d’usuaris de sistemes
operatius lliures.
Al costat d’aquesta novetat tan important, hem fet
canvis menors que optimitzen l’eina i, sobretot, ajuden els usuaris a accedir-hi
amb més facilitat:
Com a actuacions de futur, tenim previst actualitzar
aquesta llista de paraules (afegint-ne de noves, però també suprimint aquelles
peces lèxiques innecessàries perquè s’han bandejat o són d’ús molt poc
freqüent), fer compatible l’eina amb els verificadors ortogràfics d’altres
programes (com ara el Firefox o el Thunderbird) i explorar les possibilitats del
diccionari d’exclusions que, de moment, només s’ha presentat com a possibilitat
del Word.
Podeu trobar aquesta actualització del diccionari
personalitzat a www.ub.edu/sl/diccionari.
JOAN SOLÀ: EL COMPROMÍS DELS CIUTADANS AMB LA
LLENGUA
El proppassat 18 de març a Cerdanyola del Vallès i dins del marc de Cafè
amb Lletres el lingüista lleidatà Joan Solà, tot un pou de saber, ens va donar
una sèrie de pautes a l’hora d’enfrontar-nos a la llengua catalana, ho féu des
de quatre punts de vista: el del lingüista, el del pedagog, el del polític i el
del ciutadà.
-Distingir allò que és intern a la llengua d’allò que hi és extern. Una
cosa és allò que diu la gramàtica i l’altra l’ús real o no d’aquella estructura
o frase.
-Anar a fons en la integració dels grans dialectes. Tots els dialectes
han de ser respectats per la gramàtica i els parlants, ja que formen part dels
nostres territoris. Tots són correctes. Tothom parla bé i no ha d’amagar-se
perquè usi un dialecte o un altre arreu dels territoris
catalans.
-Revisar amb compte la informació acumulada. Hi ha molts estudis i
gramàtiques. Cal seguir les normatives instaurades per l’IEC i si és necessari
cercar més d’una gramàtica.
-Ser realistes. Hi ha hagut molta immigració, repressions al català,
males actituds envers la llengua, les quals han portat dificultats però cal que
es generi un interès per la llengua. Avui dia ens hem d’adaptar als nous
temps.
-Crear tan poques dificultats com es pugui. Estimular en termes positius
i no raonaments únics i obligats. No centrar-se tant en l’aspecte normatiu de
les faltes. A causa de les dificultats i tenint en compte que s’ensenya català
als centres educatius des de l’any 1976, en l’actualitat encara es tracta
d’ensenyar més en l’àmbit normatiu i això “espanta”
l’aprenent.
-No perdre de vista que treballem especialment per a les generacions que
pugen. La llengua cal passar-la de generació en generació i de parlants nadius
als nouvinguts per a què perduri i no es perdi, forma part de la riquesa
cultural d’un país.
Aquest primer punt fou amenitzat amb exemples gramaticals molt entenedors
i actualitzats als nostres temps que foren el deliri i una delicatessen pels
oients experts en la matèria.
És a dir, el professorat i mestres.
-Prioritzen la norma a l’ús de la llengua.
-Les discussions fonamentalistes de detalls irrellevants. No centrar
l’estudi en aspectes de poca importància, sinó mostrar el marc
general.
Així doncs, cal evitar les dues postures anteriors i cal tendir
a:
-Fer participar l’alumnat en activitats vinculades a la llengua.
-Fomentar l’aspecte lúdic (participació per exemple a concursos com
l’Enigmàrius de Catalunya Ràdio, el Bocamoll, el Picalletres, entre
d’altres).
-Explicar la llengua de manera més pragmàtica, agradable, propera i fins
i tot, divertida. -Evita l’ús normatiu i correctiu. Treballar lectures
agradables i motivar per l´ús i utilitat del
català.
Ha de defensar la dignitat per la llengua, dels seus parlants i del seu
poble. També ha de vetllar per la igualtat del poble, gent i de la llengua. Això
és essencial per anar endavant, perquè les lleis es compleixin, sinó no cal
fer-les.
Caldria:
-Canviar la relació Catalunya-Espanya, ja que perjudica la llengua
catalana. Independitzar-se de Madrid beneficiarien els drets del català i també
una millor protecció.
-Denunciar les deficiències de la relació anterior per tal que arribin a
tothom i puguin reparar-se.
-Exigir el nivell adequat de competència en català en llocs
oficials.
-No folkloritzar mai. No promocionar o fer una activitat perquè sigui
feta en català, sinó per la seva qualitat.
Mentre la diversitat no sigui admesa (ideològicament i políticament) a
Espanya, és molt recomanable seguir les següents
pautes:
-No-agressivitat: no enfrontar-nos persona a persona si no entén, parla o
rebutja el català. No té cap sentit. No servirà per res, només per fer-te
malasang.
-No-renúncia: no renunciar mai al català en espais públic i a més, cal
exigir-ho. És la nostra llengua i no podem oblidar que “juguem a casa” tot i que
de vegades no ho sembli. Optar sempre pel català com a primera llengua i si no
ens entenen, com que som educats, ja utilitzarem el castellà. Aquí hi compta
molt l’actitud del parlant com de l’oient.
-Exigència: exigir allò que diuen les lleis, per exemple, que les cartes
dels restaurants estiguin en català i castellà i no només en castellà. O que
tota persona que treballa de cara al públic ha de saber atendre en català i
entendre’l. Si no és així, actua. Llavors, tu pots exigir-ho i denunciar la
situació a Política Lingüística que sancionarà aquestes males actituds. Cal ser
valent i fer-ho, sinó perdem el temps i no anirem enlloc. La Constitució
Espanyola del 1978 ja deia que l’Estat s’encarregarà de protegir la diversitat
lingüística del país, però “no ho acaben de fer del tot”. Cal tenir igualtats de
drets amb altres llengües, per exemple, en aspectes com la justícia, el cinema,
les universitats, els esports.
Fou una esplèndida xerrada del catedràtic Joan Solà que va generar un
gran interès entre el públic català que l’escoltava i fins i tot, li va quedar
temps de deixar anar alguna ironia.
Josep Maria Corretger Olivart
Cerdanyola del Vallès
20 de febrer del 2010
Nou llibre:
Ortografia entretinguda 2
L’ortografia a l’Educació Secundària
R.Bassa,
M.Cabot, R.Díaz, J.Lladonet
il·lustracions de Jaume Garcias i Amengual, i
Margalida Gayà i Moreno
Aquest
llibre, com el seu predecessor, és una eina de treball complementària als
llibres de llenguatge d'Educació Secundària. Conté jocs, embolics de lletres,
engraellats, jeroglífics, etc. que ajudaran els alumnes a conèixer d'una forma
lúdica i intuïtiva les convencions ortogràfiques del vocalisme i del
consonantisme, de l'apòstrof, de l'accent, dels signes de puntuació, etc. A més,
hi podeu trobar una introducció, unes breus reflexions sobre el joc com a mètode
didàctic, el solucionari dels exercicis i la bibliografia emprada.
Plenamar
és una col·lecció de llibres de didàctica de llengua i literatura catalanes,
formada per les sèries Mar de Sons, Mar de Jocs, Mar de Fons i Mar de
Mots.
Ramon Bassa, Miquel Cabot, Ramon Díaz i Joan Lladonet formen part del Seminari de Didàctica del Català que depèn de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears. Han rebut el premi Baldiri Rexach per a mestres i l’Emili Darder de l’Obra Cultural Balear.
Format:
27 x 20,5 cm Pàgines: 232 Distribució: 01-02-10 Preu: 25 euros (Iva inclòs)
Publicat en el blog Raons que rimen de Víctor Pàmies i Riudor dimecres 3 de març del 2010
http://vpamies.blogspot.com/2010/03/top-ten-dels-refranys-catalans.html
Reprenc al blog la temàtica paremiològica, que els diversos homenatges
m'han obligat a deixar una mica de banda.
I avui us proposo un joc. I us demano la
vostra col·laboració. Senzill, ja veureu.
Vull assajar una llista dels
10 refranys catalans més
coneguts i vull que m'ajudeu a confeccionar-la a partir de la
vostra pròpia experiència i coneixença.
Només us demano que m'envieu per
correu electrònic la llista dels 10 primers refranys que us vinguin al cap,
sense cap interferència ni influència. Res de mirar llibres. Només tanqueu els
ulls, preneu paper i llapis i anoteu els 10 primers refranys que us vinguin al
cap.
Us agrairé que, per no influir en la tria d'altres lectors o
participants del joc, no els deixeu en comentaris d'aquest escrit, sinó que
me'ls envieu a la meva adreça de correu electrònic. Si
cliqueu en aquest enllaç se us obrirà el vostre gestor de correus per defecte
amb l'assumpte ja emplenat i només haureu d'afegir-hi la llista amb la vostra
tria de refranys.
Si, a més a més, em dieu d'on sou (municipi o comarca),
podré etiquetar els refranys i oferir resultats per zones.
Posteriorment
us faré partícips dels resultats en un altre escrit.
Gràcies.
Víctor Pàmies i Riudor
vpamies@gmail.com
L’adhesió de la CRUE es va aprovar el passat 22 de febrer, en la reunió del seu màxim òrgan, l’Assemblea General, amb el vot positiu de tots els rectors de totes les universitats espanyoles.
La notícia és sens dubte excepcional, ja que la CRUE no sol aprovar pronunciaments ni adhesions semblants.
Aquesta adhesió serà una veu espanyola important a l’hora del tràmit del projecte de llei, quan es confirme la recollida de 500.000 signatures a favor del projecte (recollida que continua a bon ritme i que previsiblement assolirà l’objectiu fixat).
Llista de les Universitats que formen part de la CRUE:
| 1 | Universitat Abat Oliva CEU |
| 2 | Universitat d'Alacant |
| 3 | Universitat de Alcalá |
| 4 | Universidad Alfonso X El Sabio |
| 5 | Universidad de Almería |
| 6 | Universidad Antonio de Nebrija |
| 7 | Universitat Autònoma de Barcelona |
| 8 | Universidad Autónoma de Madrid |
| 9 | Universitat de Barcelona |
| 10 | Universidad de Burgos |
| 11 | Universidad de Cádiz |
| 12 | Universidad Camilo José Cela |
| 13 | Universidad de Cantabria |
| 14 | Universidad Cardenal Herrera-CEU |
| 15 | Universidad Carlos III de Madrid |
| 16 | Universidad de Castilla-La Mancha |
| 17 | Universidad de Ávila |
| 18 | Universitat Catòlica de València Sant Vicent Màrtir |
| 19 | Universidad Católica San Antonio de Murcia |
| 20 | Universidad Complutense de Madrid |
| 21 | Universidad de Córdoba |
| 22 | Universidade da Coruña |
| 23 | Universidad de Deusto |
| 24 | Universidad Europea de Madrid |
| 25 | Universidad Europea Miguel de Cervantes |
| 26 | Universidad de Extremadura |
| 27 | Universidad Francisco de Vitoria |
| 28 | Universitat de Girona |
| 29 | Universidad de Granada |
| 30 | Universidad de Huelva |
| 31 | I. E. Universidad |
| 32 | Universitat de les Illes Balears |
| 33 | Universidad Internacional de Andalucía |
| 34 | Universitat Internacional de Catalunya |
| 35 | Universidad Internacional Menéndez Pelayo |
| 36 | Universidad de Jaén |
| 37 | Universitat Jaume I |
| 38 | Universidad de La Laguna |
| 39 | Universidad de La Rioja |
| 40 | Universidad de Las Palmas de Gran Canaria |
| 41 | Universidad de León |
| 42 | Universitat de Lleida |
| 43 | Universidad de Málaga |
| 44 | Universitat Miguel Hernández d'Elx |
| 45 | Mondragon Unibersitatea |
| 46 | Universidad de Murcia |
| 47 | Universidad de Navarra |
| 48 | Universitat Oberta de Catalunya |
| 49 | Universidad de Oviedo |
| 50 | Universidad Pablo de Olavide |
| 51 | Universidad del País Vasco |
| 52 | Universidad Politécnica de Cartagena |
| 53 | Universitat Politècnica de Catalunya |
| 54 | Universidad Politécnica de Madrid |
| 55 | Universitat Politècnica de València |
| 56 | Universitat Pompeu Fabra |
| 57 | Universidad Pontificia Comillas |
| 58 | Universidad Pontificia de Salamanca |
| 59 | Universidad Pública de Navarra |
| 60 | Universitat Ramon Llull |
| 61 | Universidad Rey Juan Carlos |
| 62 | Universitat Rovira i Virgili |
| 63 | Universidad de Salamanca |
| 64 | Universidad San Jorge |
| 65 | Universidad San Pablo C.E.U |
| 66 | Universidade de Santiago de Compostela |
| 67 | Universidad de Sevilla |
| 68 | U.N.E.D |
| 69 | UDIMA |
| 70 | Universitat de València |
| 71 | Universidad de Valladolid |
| 72 | Universitat de Vic |
| 73 | Universidade de Vigo |
| 74 | Universidad de Zaragoza |
