La terra
xopa
Hi ha realitats quotidianes fruit de la contaminació que han esdevingut font d'energia lluminosa. És públic i notori que les terres del Baix Cinca estan quedant xopes de purins. I és que aquesta comarca, des de fa més d'una dècada, disposa d'un nombre considerable de caps porcins. A conseqüència de l'excés de d'orins, d'excrements i, principalment, d'aigua usada per netejar les corts de porcs, es produeix una filtració desmesurada de nitrats en les aigües subterrànies. A causa d'això, el govern parla de zones vulnerables per la repercussió negativa que provoca en les explotacions agrícoles i ramaderes. A fi i efecte que la terra no quedi erma, és prevista la construcció d'una factoria de tractament de purins, que serà utilitzada per crear un tipus de gas que serveix de combustible per a la producció de llum elèctrica. Es tracta d'un sistema biològic de reconversió de la matèria orgànica en energia renovable, que en altres indrets també ha funcionat només amb femta de porc. Projectar futur és obtenir, entre d'altres coses, del líquid de femer, allò que d'entrada no té cap valor, un productor de llum. L'agudesa a l'hora de positivar i reconduir el mal, la brossa, els fems..., els elements socialment rebutjats, vers un emplaçament útil és un fet extraordinari.
Aterrant al món de les llengües minoritzades, percebudes sovint com una andròmina que destorba i crea conflictes, quins mecanismes hem d'emprar per prestigiar-les? I com fer-ho amb la nostra llengua gaudint de debò en la tasca? Especialment això: com realitzar-te treballant per la llengua. Llengua i emoció és el títol de les jornades per la dignificació lingüística que l'Institut d'Estudis del Baix Cinca convoca a Fraga el divendres 5 de març de 2010 i l'endemà dissabte 6, amb la participació de Josep Borrell, poeta; Eva Monrós, lingüista; Matthew Tree, escriptor, i una representació de Tallers per la Llengua.
Igual que per la família o per una bona amistat estem disposats a escarrassar-nos, és d'allò més assenyat que per amor a la llengua i a la terra, no ens faci res mullar-nos fins a quedar xops.
Quim Gibert, psicòleg i coautor de Removent consciències.
P: Faça un balanç de tota la tasca dels 25 anys d'Escola
Valenciana?
R: Escola Valenciana és un referent com a moviment cívic i
social per la normalització lingüística. Allò que va començar com una festa per
promocionar el valencià, 25 anys després s'han convertit en més reivindicatives.
El que es demana és una normalització del valencià en tots els àmbits socials.
Podem estar contents perquè al principi a les Trobades participava poca gent, i
ara estem parlant de reunir de manera continuada més de 200.000 persones que
estimen la llengua.
P: Creus que s'estan assolint els objectius de la Llei i Ús
de l'Ensenyament en Valencià?
R: El desenvolupament de la Llei d'Ús està
coix. S'ha fet molt de treball en l'ensenyament, però on s'ha errat és en l'ús
social. Cal una política lingüística que no s'ha fet, cal que els polítics
siguen el referent, també normalitzar tots els àmbits d'ús, com els mitjans de
comunicació, l'oci o les mateixes empreses. Cal que hi haja referents vàlids i
de qualitat per a la llengua, i això, dissortadament, no ha passat. Pel que fa a
la política lingüística, nosaltres proposem que depenga directament de la
Presidència de la Generalitat. Ja està bé que passe per Cultura, Educació o no
se sap mol bé per on. S'ha de prestigiar la llengua.
P: Pel que diu, des del Consell de Francisco Camps no
s'està fent el suficient?
R: És evident. Has de veure que hem tingut
presidents castellanoparlants, consellers que no usen mai el valencià, inclús a
Les Corts no és majoritari, això per no comentar que a les pàgines web
institucionals on el valencià no acaba d'arribar. Però, sens dubte, en el
requisit lingüístic és el cavall de batalla. Som l'única autonomia amb llengua
cooficial que no té el requisit lingüístic per a accedir a la funció pública
valenciana. No arriba al 2% dels llocs de treball dels funcionaris valencians
que estan catalogats en valencià. La capacitat existeix, és la llei la que no
està desenvolupada. Hi ha un marc legal que pot facilitar els drets lingüístics.
P: Vol dir que no caldria fer una nova llei?
R:
Caldria desenvolupar les que hi ha. Si diguérem que canviara a Llei d'Ús i
ensenyament del valencià, el PP la utilitzaria per a tirar cap enrere. Hi ha
unes lleis que cal complir i cal vehiculitzar. El valencià és de llei. La gent
ha d'entendre que sentir-se valencià suposa portar al seu fill a l'escola en
valencià, tindre una titulació en valencià, llegir i escriure en la nostra
llengua.
P: Parlant de mitjans de comunicació: Radiotelevisió
Valenciana tampoc ha acomplert les seues obligacions fundacionals.
R:
Eixe és un dels grans fraus que hem tingut en la Democràcia. Crec que Canal 9 no
acomplix els objectius de la seua creació quant a la promoció de la llengua, el
doblatge i els referents de qualitat. Hui per hui, el gran problema de la
llengua és que s'utilitza com a arma política. Plantegen un conflicte lingüístic
per traure vots al servei d'una ideologia.
P: Pel que fa a l'àmbit de l'educació, als centres públics
no hi ha les línies que toca i als concertats ni això.
R: Crec que s'ha
avançat molt en el valencià gràcies a l'escola, però encara hem de fer moltes
coses. La progressió de l'alumnat que s'ensenya a llegir i escriure en valencià
s'ha frenat. Per molt que diem que hi ha més de 1.100 centres que utilitzen el
valencià com a llengua vehicular, això suposa només el 30% dels estudiants. De
la mateixa manera el foment del valencià només es fa a l'escola pública. El
centres públics són els que ensenyen valencià i només el 4% dels concertats, uns
40, fa la mateixa tasca. A la ciutat d'Alacant només hi ha tres centres
concertats que en valencià. S'han d'invertir molts diners perquè el valencià
òbriga les portes al plurilingüisme.
P: Així és, sembla que el conseller d'Educació, Alejandro
Font de Mora, ha intentat enfrontar el valencià i l'anglés com si un no es
poguera estudiar si s'estudia l'altre.
R: Eixa és la fal·làcia de Font de
Mora, l'enfrontament entre el valencià i l'anglés. El projecte de foment de les
llengües que ha impulsat és monolingüe perquè deixarà només el castellà i
l'anglés. El valencià anirà retrocedint. Sense cap planificació ni previsió,
s'ha implantat l'anglés per damunt dels 25 anys d'experiència del valencià.
Nosaltres volem que els nostres alumnes siguen competents en anglés, però també
en valencià. Hi ha una vacuna: les llengües s'han d'ensenyar des del valencià, i
això està demostrat inclús per la pròpia conselleria. Per què no vacunem a tots
els xiquets en valencià?
P:Vosté què pensa dels que asseguren que el castellà està
en perill d'extinció a la Comunitat?
R: És l'espasa de Damòcles que està
intentant collocar el PP a Galícia, Euskadi o Catalunya. En estos moments, allò
ben cert és que existeix un autèntic problema quan algú vol estudiar en
valencià, perquè no hi ha oferta en la nostra llengua i l'alumnat és reconduït a
la línia al PIP (Programa d'Incorporació Progressiva d'assignatures en
valencià), en concret vora 90.000 xiquets. Més encara, quan ixen de l'escola la
realitat és que l'ús social és molt reduït.
P: Això li volia preguntar. Ha assenyalat els mitjans de
comunicació com a una pota de la normalització que està coixa.
R: Estem
orfes de mitjans de comunicació en valencià. Sols un setmanari ialguna revista
ho feien, encara que darrerament, gràcies als diaris digitals i a tots els
serveis informatius via Internet, s'ha avançat, tot i que no és una línia de
prestigi, però sí fonamental perquè dóna servei al públic més jove. Jo crec que
el futur és donar cabuda a la gent jove que ha estudiat en valencià i que fins
ara no ha tingut l'oportunitat perquè ha sigut invisible.
P: Pot ser la Xarxa un filó per a la normalització del
valencià?
R: Ho és, per exemple el domini punt cat amb més de 40.000
pàgines, diaris com Vilaweb, l'Informatiu o pàgina 26 estan fent una tasca
fonamental per a normalitzar la nostra llengua. També les xarxes socials com
Facebook són molt importants per a l'ús.
P: A les grans ciutats de la Comunitat la presència
del valencià continua sent molt pobra.
R: El repte de normalització són
les capitals, en les quals hi ha una quantitat de població molt gran. Tenim un
territori molt allargat que dificulta la vertebració. Un veí de Castelló no
s'identifica amb el Misteri d'Elx, o amb els Moros i Cristians d'Alcoi. Tenim un
país per descobrir i per vertebrar. Però, malgrat tot, a les comarques
valencianoparlants cal continuar promocionant la llengua. Farem un circuit de
cinema en valencià, un circuit de teatre, oci i temps lliure, i sobretot una
entrada del valencià a les Falles, les Fogueres, la Magdalena o els Moros i
Cristians. Després, a les grans ciutats s'ha de fomentar l'acollida de
nouvinguts en valencià, el voluntariat lingüístic i coses similars.
P: En moviment, col·lectiu cívic del qual forma part,
podria ser una extrapolació d'Escola Valenciana?
R: En moviment és una
plataforma social que intenta tindre una influència política. Hi ha persones
d'Escola Valenciana que, a títol individual, formen part d'este collectiu que
intenta anar vertebrant per reivindicar un canvi en les formes de veure les
coses al país. Escola Valenciana ha d'anar més enllà d'En moviment, i no cal
lligar Escola Valenciana amb esta plataforma, perquè du una trajectòria molt més
llarga i arrelada a la societat. Escola Valenciana sempre intenta sumar.
P: Tal volta eixe és el secret?
R: Eixe és, perquè
hi ha persones que treballen als pobles amb una sola motivació, l'estima a la
llengua. I en eixe cas ningú podrà dir-li a Escola Valenciana que representa a
un partit o un sindicat. Quan es fan les coses des d'Escola Valenciana, es fan
en una visió més ampla i generalitzada.
P: Si es crea En moviment, és per
què no us agrada el que hi ha.
R: Hi ha un anàlisi de la situació del País
Valencià, i el futur és molt fosc. Es camina cap a una visió bipartidista i hi
ha molta gent jove que vol sentir-se identificada i està demanat fer-se visible.
En base a això, En moviment té molt de camí a fer.
P: I més quan estem a un any i tres mesos de les
eleccions.
R: Eixa anàlisi des d'Escola Valenciana el fem, i sempre hem
donant suport a iniciatives com el Compromís, el Compromís per la llengua, però
sempre des de la visió de la independència d'un moviment molt arrelat. El que
importa és el treball.
Article publicat en el diari AVUI, pàgina 23, dimecres 17 de febrer del 2010
http://paper.avui.cat/article/dialeg/184882/mandela/tampoc/catala.html
Jordi Creus / Historiador i director de la revista
'Sàpiens'
Finalment, la setmana passada vaig decidir-me a portar els meus fills a veure Avatar. Com sempre, la primera cosa que vaig fer va ser agafar un exemplar d'aquest diari i buscar un cinema -ni que fos dels més incòmodes i dels més allunyats del centre de Barcelona, com passa habitualment- on projectessin aquest film en llengua catalana. I tant em vaig allunyar que vaig arribar fins a Alpicat, al Segrià -després d'haver fet parades virtuals en diverses sales de Cornellà, Abrera, Igualada i Lleida. Ni al nord, ni al sud, ni terra endins ni tampoc mar enllà hi havia cap cinema on poder veure Avatar en la nostra llengua. I això que diuen que aquesta és la pel·lícula més taquillera de la història... De fet, de les 71 sales del Principat on s'anunciava, en 70 es presentava doblada al castellà. En la restant, l'obra de James Cameron es podia veure en versió original subtitulada (en la lengua del imperio, naturalment). En català, cero patatero, que diria el culturista José María Aznar.
EL SAGNANT CAS D'AVATAR, PERÒ, no és una rara excepció. Només cal mirar la cartellera per poder dir exactament el mateix de films tan esperats pel gran públic com Ágora, la Cinta blanca i En tierra hostil. Ni la darrera obra de Clint Easwood, Invictus, centrada en la figura d'un defensor dels drets humans com Nelson Mandela, es pot veure en la nostra llengua en cap de les 57 sales on es projecta. Es veu que els drets lingüístics, sobretot si són els dels catalans, no formen part dels drets humans. Talment com si aquesta categoria l'hagués inventat una comissió formada per José Bono, Alejo Vidal-Quadras, Isabel San Sebastián, Albert Rivera i l'esperit de l'almirall Carrero Blanco. Potser per això, aquests dies, en tot el Principat, només era possible veure dues pel·lícules en què els actors parlessin en català. Potser per això és tan necessària la nova llei del cinema, que ens ha de permetre tenir la llibertat de poder escoltar (o llegir) els films en la llengua pròpia de Catalunya.
DAVANT D'AQUESTA REALITAT tan eloqüent, n'hi ha que encara ens volen fer passar bou per bèstia grossa. I no parlo només de la premsa mesetària. Des de l'interior del nostre país també s'han sentit arguments farcits de demagògia barata i de tòpics tronats. Per exemple, el Gremi d'Empresaris de Cinema -els mateixos que van fer un tancament patronal en dilluns- ha presentat un estudi que explica la catàstrofe que representarà per al sector la igualtat entre el castellà i el català al Principat. Segons ells, els gironins, els manresans o els homes i les dones de Badalona deixaran en bloc d'anar al cinema per no haver de passar per davant d'una sala on es projecti un film en català, una llengua que, ja se sap, produeix urticària.
AIXÒ ÉS COM SI ALGÚ, quan va néixer TV3, hagués pronosticat que la gent llançaria els aparells de televisió per la finestra només sentir les primeres paraules de J.R. Ewing en la llengua de Pompeu Fabra. O que els aficionats al futbol apedregarien pels carrers el mestre Puyal a causa de la seva tossuderia a fer-nos escoltar el Barça per la ràdio en l'idioma emprat per Xarli Rexach. Res més lluny de la realitat. En aquests darrers 25 anys, el català s'ha consolidat en el món de la televisió, de la ràdio, dels llibres, dels diaris i de les revistes de divulgació, amb unes quotes de mercat que, com a mínim, han de ser tingudes en compte. El món del cinema és la gran excepció. D'aquí l'oportunitat d'una llei valenta que va al centre del problema.
I ESCLAR, D'AQUÍ NEIX LA SEGONA gran crítica, aquella que diu que la del cinema és una norma intervencionista. I tant! Quina llei no és intervencionista? Us imagineu que la llei del tabac s'hagués volgut aplicar només amb la seducció? Us imagineu que el conseller Joan Saura hagués posat en marxa la limitació de velocitat als 80 quilòmetres per hora als voltants de Barcelona regalant clavells als infractors? El que els ciutadans hem d'exigir en aquest cas és menys demagògia i més sentit comú. I sobretot, que poder veure una pel·lícula en català als pobles i ciutats de Catalunya (no pas a Valladolid, Nova Delhi o Tòquio) no sigui poc menys que ciència-ficció.
La Secretaria de Política Lingüística posa en línia la “Biblioteca Tècnica de Política Lingüística”
La Secretaria
de Política Lingüística posa en línia els dos primers volums de la “Biblioteca
Tècnica de Política Lingüística”
Es tracta d'una nova col·lecció de
publicacions digitals adreçades a les persones interessades en la
llengua
La Secretaria de Política Lingüística ha posat en línia una nova
col·lecció de publicacions digitals adreçades a l'actualització i al suport
tècnic dels professionals de la llengua catalana i a les persones interessades
en la llengua en general.
La col·lecció s'estructura seguint sis sèries:
Criteris Lingüístics, Dades i Estudis, Didàctica, Documents Occitans, Legislació
Lingüística i Polítiques Lingüístiques. En un futur, i tenint en compte el
caràcter interdisciplinari inherent a l'aplicació de la política lingüística
s'atendran temàtiques com el màrqueting i la publicitat, la mediació i les
tecnologies de la informació i la comunicació entre d'altres.
Des d'avui
es poden consultar a http://www.gencat.cat/llengua/BTPL.
Els primers volums són un llibre de citació bibliogràfica i l'informe de
resultats de les enquestes d'usos lingüístics a les empreses
de
serveis:
Citació bibliogràfica
Amb la finalitat de facilitar
la presentació de la bibliografia, la Secretaria de Política Lingüística proposa
un seguit de criteris que es basen, sobretot, en el llibre Manual d'estil: La
redacció i l'edició de textos, que també estan en sintonia amb els criteris
establerts pel TERMCAT. S'hi troben orientacions precises per abordar els dubtes
que es plantegen en la redacció de treballs, informes o altres documents.
L'estructura, que se centra en les diverses parts de la citació, facilita la
ràpida localització de les solucions.
Informe de resultats de les
enquestes d'usos lingüístics a les empreses de serveis
El llibre descriu
la situació lingüística a les empreses de serveis de Catalunya a partir de les
dades aportades per diferents enquestes dutes a terme entre els anys 2004 i
2007. Els resultats es presenten en tres grans blocs dedicats, respectivament,
al context sociolingüístic, als usos i a les actituds. També inclou una anàlisi
dels usos lingüístics segons les característiques de les empreses i
una
aproximació als factors que expliquen els diversos comportaments. El treball es
tanca amb unes conclusions que destaquen la importància d'aspectes com la
cultura corporativa a l'hora d'establir usos lingüístics en les
organitzacions.
7)
És un símbol viu i actiu del valencianisme: Josep
Lluís Bausset, incansable defensor i propagador de les idees de país i de
progrés, arriba als cent anys. Aquest article és un preludi de l´homenatge que
rebrà demà a València. Perquè enguany celebra cent anys i per la manera com els
ha sabut viure: vet aquí un concís resum dels motius que ens impulsen avui a
escriure aquestes ratlles, i a fer-les públiques, i a estendre amb elles a tot
arreu del país l´enhorabona. Al capdavall, una terra que és capaç de donar
fruits de tant de coratge com Josep Lluís Bausset mostra un tremp que explica
finalment rebrots i pervivències.
Josep Lluís
Bausset, el senyor Bausset, és exemple de les tenacitats que calen –sovint
discretes, fins i tot silencioses, sempre constants– per mantenir viva la flama
del país, per fer-la créixer i enfortir-la i escampar-ne incansablement les
guspires. Que haja sempre optat pel treball anònim («subterrani», com deia Joan
Fuster), que haja defugit publicitats i fanfàrries no significa que no siguem
capaços, els homes i les dones que avui som una mica més lliures gràcies al seu
esforç, de reconèixer-li la tasca al professor Bausset.
«Bausset és un altre cas admirable: Abans de la
guerra ell i els seus amics del poble constituïren una entitat valencianista,
estaven quasi tots subscrits a periòdics catalans; una vegada assistiren amb
llur bandera a un míting pro estatut valencià i quan un dels oradors començà a
parlar en castellà abandonaren sorollosament l´escenari amb la bandera i tot».
Li ho escrivia Joan Fuster per carta a Vicenç Riera Llorca, i en poques línies
resumia l´esperit i l´empenta dels anys en què nasqueren l´Agrupació
Valencianista Republicana, el Centre d´Actuació Valencianista o l´Associació
Protectora de l´Ensenyança Valenciana, entitats on Josep Lluís Bausset va dur a
terme un treball intens i entusiasta, al costat d´actives personalitats de la
llengua i la cultura com foren Manuel Sanchis Guarner, Carles Salvador o Enric
Soler i Godes. En tots i cadascun dels anys que han passat des d´aleshores,
Bausset ha mantingut –i manté– idèntica actitud de compromís i
perseverança.
Després de la guerra i les depuracions
franquistes, el professor Bausset, farmacèutic, químic i practicant de medicina
i cirurgia, es va traslladar a València i va conèixer un jove Joan Fuster:
s´havien vist a la famosa pensió clorofil·la –anomenada així per la poca carn
que els hostes trobaven al plat– i van coincidir en una llibreria de vell,
cercant llibres en català: l´amistat ja mai no es va desfer.
D´aquella època data el naixement d´una tertúlia a
la qual de seguida es féu assidu també Fuster i que avui dia es continua
reunint, cada dilluns de l´any, a la mateixa ciutat de València. La veu del
senyor Bausset s´hi sent tan clara i raonada com
sempre.
No cal dir que, fidel a l´esperit
d´activista que la situació del país ha reclamat, Josep Luís Bausset va saber
combinar, amb franquisme o sense ell, el bell costum de contrastar parers amb
l´acció a favor de la llengua i la consciència nacional: des del seu poble, des
de l´Alcúdia, on ha arrelat i fructificat, Bausset va saber unir un grup de
joves al voltant d´iniciatives com ara la revista Parlem –una de les primeres
edicions en català al País Valencià durant la dictadura franquista–, va
organitzar tota mena d´actes culturals i conferències –amb Josep Vicent Marquès,
Ernest Lluch o l´imprescindible Sanchis Guarner– o va tirar endavant un programa
de ràdio que parlava de les coses del camp en la llengua dels oïdors. L´ordre de
prohibició que hi va enviar el governador civil franquista és d´antologia:
«Enterado de que en esa emisora se emite un programa en valenciano, no podemos
consentir, después de tres años de Guerra Civil, ciertas resurrecciones que
puedan poner en peligro la Unidad de la Patria». Tenien la força i van fer
tancar. Però Bausset tenia les raons i va continuar, infatigable, en sintonia:
de seguida va organitzar, des de l´Alcúdia mateix, classes nocturnes de valencià
per a adults. Heus ací l´esperit Bausset.
Josep
Lluís Bausset ha deixat empremta en els seus alumnes, tant als instituts on ha
fet classe (a Tortosa, Xàtiva, Alzira o Carcaixent) com als cursos nocturns que
ell mateix bastia, ha ajudat a refer la trama política i cívica que tot país
necessita per tirar endavant (va ser fundador tant del Partit Socialista del
País Valencià de Vicent Ventura com d´Acció Cultural del País Valencià, per
exemple) i continua, des de la seua característica lucidesa, des de l´honestedat
i la constància i l´entrega al país, essent exemple per a tots
nosaltres.
Que no demane homenatges no significa que
no els meresca: al capdavall, reconèixer la figura de Josep Lluís Bausset ens
fa, a tots, una mica més dignes. Per molts anys, senyor Bausset!
* Signen
també l´article Francesc de Paula Burguera (periodista), Eliseu Climent
(president d´ACPV), Antoni Ferrando (professor de la Universitat de València),
Josep Iborra (escriptor), Joan Llinares (director executiu del Palau de la
Música Catalana), Joan Francesc Mira (escriptor), Vicent Partal (director de
Vilaweb), Vicent Pitarch (membre de l´Institut d´Estudis Catalans), Vicent
Sanchis (director de Barça Televisió), Isabel-Clara Simó (escriptora) i Ramon
Trullenque (metge).
-------------------
D´ell va dir Joan Fuster que era un home subterrani,
desconegut per a molta gent. N´estic segur que l´intel·lectual de Sueca
exagerava o expressava el seu desig que les persones relacionades amb el món de
la cultura foren més conegudes, llegides, compreses i, sobretot, valorades.
Però, sí. Josep Lluís Bausset i Císcar sí que és un
home conegut i valorat. Ara, als seus 100 anys a punt de complir-los és un bon
moment per a recordar tot allò que ell ha fet per la cultura del seu poble, el
poble valencià. Una persona que viu a l´Alcúdia des de xiquet, amb lleugeres
interrupcions accidentals, és un home de poble que conjunta totes les virtuts
que les persones de les nostres poblacions tenen, i que, a més, posseïx una
vasta cultura que li ha permés al llarg de la seua trajectòria ser un bon
professional de la docència, tant de les seues àrees científiques en la tasca
com a professor d´institut, com en allò que pertoca a una qüestió unida a la
seua vocació més intrínseca: ensenyar la seua llengua pròpia i la del seu país,
el valencià, pertot arreu. Bausset és una rara avis que sap de tot, dotat d´una
brillant intel·ligència i dotat d´una profunda memòria que l´ajuda a
contextualitzar en temps i espai qualsevol esdeveniment del passat, del present
o del futur.
Ara és hora de fer-li homenatge a este
homenot que cada setmana ens fa el reportatge de la partida del trinquet Pelayo,
perquè la seua afició per la pilota valenciana el caracteritza una vegada més
com a fidel defensor i coneixedor de qualsevol mostra de la cultura popular més
pròxima. Per a molts, crec que per a tots els que passarem per les seues mans,
ens ompli de satisfacció recordar els moments passats i poder comptar amb
l´amistat d´este homenot, un dels vincles amb les generacions que ens han
precedit i ens han passat un important llegat lingüístic, social i cultural i un
sentiment de compromís amb el poble valencià i amb la seua història més
genuïna.
------------------------
Publicat en el diari AVUI, pàgina 52, diumenge 28 de febrer del 2010
http://paper.avui.cat/article/cultura/185713/anys/dun/valencia.html
"Si Fuster vivira, s'hauria alegrat de comprovar que el temps li ha llevat la raó, que el seu amic Bausset ja no és l'home subterrani". Així iniciava l'escriptor Santi Vallés la seva intervenció en el concorregut homenatge al professor i activista Josep Lluís Bausset, en el seu cent aniversari, que ahir va organitzar Acció Cultural del País Valencià (ACPV). Hi van assistir centenars de persones, moltes del seu poble, l'Alcúdia, i diverses autoritats, cap en representació del govern valencià. "Tenim una societat anestesiada i pobra d'esperit davant el reconeixement dels seus homenots", es lamentava el també biògraf de Bausset.
El farmacèutic i professor de biologia i química "amb cor de maulet", com el va descriure Vallés, va acudir acompanyat de la seva esposa i els seus tres fills, però fent honor a la seva extremada discreció va decidir no parlar. "No m'ho meresc", deia lacònic visiblement emocionat a l'AVUI en acabar l'homenatge.
Aquest "perseverant humanista sense pèls a la llengua", deia Vallés, que tan aviat escriu al diari cròniques de pilota valenciana com "encesos articles polítics" , representa, segons el president d'ACPV, Eliseu Climent, "la dignitat i la memòria viva del nostre poble". Ja des d'abans de la guerra Bausset va estar, recordava Climent, darrere de tots els projectes importants per al país, juntament amb Fuster o Manuel Sanchis Guarner.
El seu "compromís amb el país", com va destacar el rector de la Universitat de València, Francisco Tomás, és el que segurament explica, segons l'alcalde de l'Alcúdia, Robert Martínez, que als seus cent anys encara acudeixi a l'ajuntament a reclamar zones verdes, a recollir signatures perquè es vegi TV3 o que no es perdi cap acte cultural. "Això sí, han de començar puntuals, sinó el tio Pepe s'aixeca i se'n va".
No són pocs els lligams de Bausset amb l'abadia de Montserrat, l'abat de la qual, Josep M. Soler, era ahir a l'acte. El fill de Bausset, Josep Miquel, és monjo d'aquesta congregació i com explicaven ahir a l'AVUI dos dels seus exalumnes, el catedràtic de filologia Antoni Ferrando i el director executiu del Palau de la Música Catalana, Joan Llinares, als anys 60 el professor Bausset els passava clandestinament la revista Serra d'Or.
L'abat de Montserrat va destacar de Bausset, a més de la seva formació científica i humanística, els seus valors, "l'esforç, l'equitat, la solidaritat i el respecte", i com tots els que l'acompanyaven a la taula, el seu "servei fet discretament". Una discreció extrema que no va passar desapercebuda per a l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol. "Vostè no ho està passant bé en aquest acte on tot són compliments", li va etzibar a Bausset a mitja intervenció. I va afegir: "Estigui content perquè això serveix d'exemple per a tots". Pujol, que va emocionar el públic amb el seu "sermó" -"des que no parlo de política acabo fent sermons"-, deixava indirectament dit el sentit de l'homenatge. "Ara només accepto participar en actes als quals em convoquen joves o persones grans, els primers perquè són el futur i els segons per donar-los les gràcies".