Article publicat en el diari digital ARA MULTIMÈDIA dimecres 10 de febrer del 2010
http://aramultimedia.com/default.asp?id=1593
Arnadí, monjàvena, genaros i pastissets de carn
Germán Llorca
La culpa de tot és de la 'glocalització'. Aquesta paraulota, com molta gent sap, està tenint el mateix èxit i poc trellat que altres simplificacions de la realitat com: mileurista, multiculturalitat, globalització, o ONU. El fet és que comença a fer-se servir per a explicar-ho pràcticament tot, quan en realitat, no vol dir pràcticament res. No és que qui l'ha inventada no haja dedicat hores i hores a construir un concepte teòric ben argumentat [i açò ho dic seriosament]. El que passa és que les persones que l'utilitzem no som plenament conscients del que vol dir. Això és la simplificació.
Aquesta tendència, com deia, a reduir-ho tot a uns lladrucs incomprensibles, empobreix la visió del món de les persones. I l'empobreix perquè no permet que siguem capaços de pensar més enllà del sentit que aparentment tanquen els termes. Al damunt de tot, hi ha també un problema afegit: quantes més voltes usem una paraula, menys sentit acabarà tenint. És el que passa amb coses com democràcia, llibertat o honestedat. Facen la prova: diguen glocalització deu vegades sense respirar; així es quedaran sense oxigen en la sang i entendran el que els he volgut dir. L'altre efecte terapèutic de la repetició ad nauseam de les paraules és cansar els oients fins que vulguen deixar de saber res més de la cosa.
Ja hauran endevinat que jo no sóc qui per a donar-los lliçons de res (ni és la meua intenció fer-ho!). Però em molesta aquest ús interessat que es fa de les paraules. Termes que simplifiquen el referent, sempre complex i polièdric, al que fan referència. Si per una d'eixes intentàrem entendre què significa la paraula "crisi", ho tindríem ben fotut després d'un any com el que hem tancat on fins i tot els gossos l'han sentida. La crisi, per a moltes persones amb noms i cognoms, ha significat quedar-se en el carrer. Per a moltes altres, simplement, allargar el dia per a canviar-se el cotxe.
No els enganye: jo també acabe de fer una reducció brutal d'un tot a un extrem, i que no és explicació de res. Simplement volia trobar l'excusa per a posar de manifest que encara ningú no ha eixit a dir perquè ara els bancs són ara més forts que abans de la crisi, perquè l'economia xinesa ha crescut per damunt del 10%, o perquè les borses del món (que no els governs democràticament elegits) tenen tant de poder sobre tot. És a dir, no ha eixit ningú a posar-ho tot en relació i a enraonar quina és l'íntima relació entre la crisi i la glocalització.
A hores d'ara es preguntaran perquè he titulat el meu discurs propagandístic filoanàrquic amb el nom de 4 dolços de les nostres comarques. Precisament perquè són paraules que representen una realitat complexa i polièdrica que, darrerament, ja no sonen sovint en les nostres orelles. Els convide a que les investiguen.
Quan tothom entén un mot d'una manera i el diccionari l'entén d'una altra, sol ser raonable modificar el diccionari. Diem d'un món o un negoci que ha periclitat quan decau, s'extingeix, queda debolit. Pel DIEC2, el GDLC i el D62, periclitar vol dir perillar. És un significat etimològic, i certament periclitat. Passa igual amb enervar, que ja he comentat algun cop. La RAE ja es va adonar fa temps que no s'usa per dir deixar debilitat i sense nervi, sinó just el contrari: posar nerviós, excitar. I altre cop aquí dormim a la palla. I és que algunes definicions, sobretot del DIEC2, sembla que faci temps que no s'airegen. No demano pas que el nostre diccionari normatiu faci de D62 i em digui que moguda és una "concentració de gent per divertir-se", però quan hi llegeixo "acció de moure's d'un lloc on hom aturava", hom es queda amb la sensació que parla una altra llengua.
Un verb pronominal sol ser el resultat d'un procés, més o menys avançat, pel qual un pronom feble deixa de fer de pronom i es lexicalitza. Però, de vegades, el complement que aquell pronom abans representava, hi continua podent anar, i això activa el fantasma del pleonasme. Sortir-se'n (reeixir) o dir-hi la seva (opinar) provenen d'un antic, i ara agramatical, sortir-se d'una cosa i dir la seva en una cosa. I com que en i hi abans representaven la cosa, ara no sabem si podem dir "Zapatero no se'n pot sortir sol de la crisi" o "Pakistan vol dir-hi la seva en el conflicte afganès". Com més lexicalitzat està el pronom, més bé sona la frase. "Vés-te'n de casa" sona perfecte perquè l'en d'anar-se'n ja no fa gens de pronom. Les altres dues frases, en canvi, encara generen una certa incomoditat que alguns salven amb una coma que desplaça a la dreta el complement. Sembla, però, que l'evolució de la llengua les va legitimant.
L'acostament al castellà a què aboca el bilingüisme genera en alguns una morbosa i quasi paranoica obsessió pels castellanismes que fa més mal que bé: angoixa l'usuari i asfixia la llengua. Un lector ens envia frenètics missatges comminant-nos a no escriure posposar en el sentit d'ajornar. "Ja els ho he dit un munt de cops i no em fan cas", lamenta. Pel lector, una reunió no es pot posposar, s'ha d'ajornar. Intrigat, teclejo posposar i ajornar al Google i hi trobo la mare dels ous: l'article de Jaume Vallcorba i Rocosa "Posposar" no és "ajornar" publicat a la revista Llengua Nacional. L'autor decideix que posposar té un valor estrictament espacial, l'oposa a anteposar i conclou que només és bo quan vol dir "posar darrere algú o alguna cosa", com ara a la frase "Posposar el pronom al nom". El castellà posponer i el francès postposer tenen el sentit espacial i temporal. Són, per tant, sinònims d'ajornar. L'anglès postpone té només sentit temporal. ¿En quina campana de vidre se suposa que vivim per no haver estès posposar al sentit temporal? Per sort, en cap, com deixa clar el DIEC2 quan diu que ja ho trobarem! "indica que s'està d'acord a posposar un cobrament". Què empeny, doncs, el Sr. Vallcorba a aquesta curiosa restricció? Doncs això: com que ajornar és diferent d'aplazar, i posposar s'assembla a posponer, li fa por que diguem sempre posposar i mai ajornar, i per evitar-ho, en lloc d'aconsellar un ús preferent d'ajornar que jo també subscriuria, nega que siguin sinònims. Llàstima que aquest gran zel per fugir del castellà no el dirigeixi contra una cosa que sí que crea una dificultat: aquest pos idèntic al castellà que separa posposar tant del francès i l'anglès com dels altres compostos amb el prefix post. Un pos, doncs, que desconcerta i indueix a cometre un error ortogràfic. Posposar ve del verb llatí postponere. S'oposa, com diu Vallcorba, a anteposar, i el contrari d'ante és post.
S'edita el número 9 de la revista Marxa Popular Fallera
El Club A la Nostra Marxa ha editat el número 9 de la revista Marxa Popular Fallera, publicació anual que s'ha convertit en una plataforma oberta a l'opinió i al debat al voltant del món de les falles i que eixirà a la venda pròximament en tots els quioscos.
La presentació de la revista tindrà lloc el proper dia 27 de febrer, dissabte, a les 19 hores a la Coral El Micalet, carrer Guillem de Castro, 73 de València.
En el número d'enguany cal destacar la col·laboració d'alguns escriptors i escriptores com ara Josep Lluís Sirera, Gemma Pasqual, Vicent Penya, Xavier Aliaga, Dolors Jimeno, Manel Alonso i Català, Francesc Mompó i Pau Sif.
La revista fa un repàs dels temes d'actualitat i d'altres qüestions que formen part de la història de les falles: la figura de l'artista faller Modest González i Latorre, la recent i dolguda desaparició de Joan Monleon, la recuperació de la memòria història de la festa en el període entre dictadures (1931-1939), l'evocació als dolçainers que tocaven a la Llotja durant l'Exposició del Ninot, el compromís cultural del llibret faller, la reivindicació de la sàtira política per a la festa, la introducció de la societat de la informació en el món de les falles, etc.
A més a més, hi podem trobar les habituals seccions de poesia satírica, el dossier fotogràfic de les falles de l'any anterior, un recordatori en el 150 aniversari de la Falla Na Jordana, un retrat literari de la figura de Toni Mestre i una interessant entrevista a la periodista i escriptora Núria Cadenes.
Cal assenyalar que la publicació d'enguany ressalta en la portada els titulars dels articles de les dones col·laboradores, com una mena d'homenatge anticipat al Vuit de Març, Dia Internacional de la Dona Treballadora.
Altres signatures del número d'enguany són: Josep Vicent Bergon, Ferran Navarro, Rafel Sena, Carles Enguix, Maluy Benet, Rubén Tello, Manolo Sanchis, Remei Miralles, Francesc Ferrer, Arena Garcia, Antoni Espinosa, Pòlit Serra, Juan Picazo, Gabriel Carlos.
5)
Softcatalà presenta l'esborrany de la Guia d'estil per a la traducció de productes informàtics 2010
Aquesta nova edició de la Guia d'estil per a la traducció de
productes informàtics amplia i detalla les normes que s'han d'aplicar en totes i
cadascuna de les traduccions que es fan a Softcatalà, i aprofundeix en aspectes
que la versió anterior (publicada el 2005) no recollia, a més de corregir petits
errors o imprecisions. Inclou els canvis següents:
· Nova estructura, que
permet una consulta més ràpida i còmoda
· Inclusió de recomanacions per a la
traducció de documentació
· Inclusió de recomanacions per l'ús d'un
llenguatge sense discriminació de gènere
· Inclusió d'un apartat sobre
puntuació i un altre de localització
· Correccions en els noms de països i
ciutats del món
· Desenes de petites correccions i matisos
Amb la
publicació d'aquest esborrany s'obre un període que finalitzarà el dia 16 de
març i al llarg del qual es recolliran suggeriments i propostes d'esmenes. Si
teniu cap comentari, el podeu fer arribar a la llista Guia d'estil de Softcatalà
(http://llistes.softcatala.org/mailman/listinfo/guia) o bé a l'adreça info@softcatala.org.
La Guia, que
recull l'experiència de Softcatalà en traducció, resulta força útil per a
traductors de programari i pàgines web al català, atès que recull multitud de
casos i dubtes que es presenten tot sovint durant el procés de traducció. S'hi
indiquen algunes normes gramaticals que són, a vegades, poc conegudes, o que
provoquen confusió entre els traductors i correctors, un seguit d'errors
freqüents i també diversos apèndixs. Es pot considerar com el complement del
Recull de termes, un glossari amb més de 1.800 entrades en anglès i la traducció
corresponent al català, que es pot trobar al web de
Softcatalà.
L'esborrany d'aquesta nova edició pot contenir errades o
omissions importants. No se'n recomana l'ús fins que la versió final es publiqui
a finals de març de 2010. Es pot consultar directament des del web de Softcatalà
o bé en format odt o pdf:
· Enllaç a la guia en format web:
http://www.softcatala.org/wiki/Guia_d%27estil/Guia_2010
· Enllaç a les baixades en format odt i pdf:
http://www.softcatala.org/wiki/Guia_d%27estil/Guia_2010/ODT_PDF
Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a
la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb
internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure
i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta
associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.
RECULL DE NOTÍCIES DE VALENCIANISME.COM
SETMANA DEL 15 AL 21 DE FEBRER
Llegiu la notícia:
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2011&Itemid=1
La llengua i cultura
valencianes, de nou a l'abast dels estudiants estrangers de la
UV
Llegiu la notícia:
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2013&Itemid=1
Segona semifinal del Rock
Penat a Onda
Llegiu la notícia:
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2017&Itemid=1
L'AVL organitza un homenatge
als impulsors de les Normes del 32
Llegiu la notícia:
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2015&Itemid=1
Escola Valenciana celebra a
Castelló el seu 25 aniversari
Llegiu la notícia:
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2020&Itemid=1
El jurat del XI Premi Vicent
Ventura concedix el guardó al cantant valencià Paco
Muñoz
Llegiu la notícia:
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2023&Itemid=1
Raimon torna a omplir de gom
a gom els seients del teatre Olympia
Llegiu la notícia:
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2026&Itemid=1
I Curs de correcció avançada per a l'edició de textos científics i tècnics
La Societat
Catalana de Terminologia (SCATERM), filial de l'Institut d'Estudis Catalans,
organitza, amb la col·laboració del Servei de Correcció Lingüística de l'IEC i
la Unitat de Correcció del Servei Editorial de la mateixa institució, el I Curs
de correcció avançada per a l'edició de textos científics i
tècnics.
El curs,
adreçat sobretot a correctors i traductors que vulguin aprofundir en el
coneixement teòric i pràctic de la correcció i la presentació impresa de textos
científics i tècnics, s'impartirà a l'Institut d'Estudis Catalans
(Barcelona) i tindrà una durada de seixanta hores, distribuïdes en sessions
de tres hores (dimarts i dijous), entre el 6 d'abril i el 10 de juny de 2010.
La
informació detallada sobre la matriculació, el professorat, les
assignatures, l'avaluació, etc., i la butlleta d'inscripció, la podeu trobar
a:
http://scaterm.iec.cat/filial/ViewPage.action?siteNodeId=932&languageId=1&contentId=4196
Us convidem
també a visitar el web de la SCATERM, on podeu trobar informació sobre
altres activitats que organitzem i la manera
d'associar-vos-hi.