El betacisme
Anomenem betacisme el fet de pronunciar la v com a bilabial en lloc de com a labiodental. La pronúncia tradicional valenciana distingix el so labiodental representat ortogràficament per la lletra v del so bilabial representat per la lletra b, diferenciació que ja fa temps que es va perdre en la zona corresponent al subdialecte apitxat i en la major part de la zona corresponent al subdialecte nord-septentrional, però que s’ha mantingut fins avui en la resta de l’àrea lingüística valenciana. Els parlars valencians meridionals –tant el nord-meridional com el sud-meridional–, així com el parlar de la Plana Baixa, no són ni han sigut mai betacistes. Els valencians d’eixes zones han pronunciat sempre la v de manera molt clara com a labiodental, fent tocar el llavi inferior amb les dents de dalt. La pronúncia tradicional valenciana de la v ha sigut sempre labiodental fricativa sonora, que és la correcta. (Recordem que una consonant s’anomena fricativa quan hi ha una eixida continuada d’aire i s’anomena sonora quant hi ha vibració de les cordes vocals). Però actualment, per a vergonya nostra, cada volta hi han més valencianoparlants betacistes. L’increment del betacisme es nota, fonamentalment, entre els més jóvens.
Però ¿per quin motiu es produïx el citat fenomen? La causa es troba en la pèrdua del so plosiu de la b. La b valenciana és bilabial oclusiva sonora. (Recordem que els sons oclusius són aquells en els quals es produïx una eixida brusca d’aire, com si fóra una explosió, no una eixida continuada). En una paraula com, per exemple, cabàs els valencians pronunciem la b amb un so plosiu rotund. Si aquesta b passa a pronunciar-se com a bilabial fricativa sonora, per a la qual cosa els dos llavis s’acosten però no arriben a tocar-se, i hi ha una eixida continuada d’aire, aleshores el so de la b i el de la v estan tan prop que es confonen, especialment quan també la v es pronuncia tova, amb un contacte dèbil dels articuladors. En els parlants que tenen b fricativa, també sol aparéixer una v tova; tots dos processos expliquen l'acostament dels dos fonemes. En el portugués europeu hi ha b tova, però hi ha v amb fricció audible i per això no hi ha betacisme. ¿Per quin motiu es produïx el canvi, de plosiva a fricativa, en la pronunciació de la b? Doncs perquè la b, en castellà, sobretot si és intervocàlica, es pronuncia sempre fricativa, fenomen que va fer que el castellà perdera, ja en el segle xvi, el so labiodental fricatiu sonor. I és la influència del castellà, la imitació de la seua manera de pronunciar, la que ens posa als valencians en el camí de perdre un so tan característic de la nostra llengua.
Crec que puc afirmar sense por d’equivocar-me que, a hores d’ara, la major part dels xiquets i adolescents valencians són betacistes. Som cada vegada més pocs els que pronunciem la v com a labiodental. La pèrdua del so labiodental fricatiu sonor és una mutilació molt important que està sofrint la nostra llengua. I és molt lamentable que això passe perquè precisament eixe so és una de les característiques que fan que la fonètica valenciana es diferencie clarament de la castellana que és una llengua totalment betacista. A més, el so labiodental és molt fàcil de fer. Qualsevol persona pot pronunciar, si vol, la paraula vi correctament, acostant el llavi inferior a les dents de dalt. No és més difícil que pronunciar [bi], acostant el llavi inferior al superior. Cal recordar que la pronúncia no betacista és la pròpia de llengües molt pròximes a nosaltres com ara l’anglés, el francés, l’italià o el portugués. El fet de pronunciar en valencià la v com a bilabial és un signe de submissió lingüística al castellà que ens despersonalitza i, a més, ens perjudica a l’hora de parlar altres llegües que no són betacistes.
Permeteu-me que us relate una anècdota molt breu. No fa massa temps, estava jo veient un programa en Canal 9 i vaig oir que la presentadora pronunciava ‘bimbéins’. Sincerament, vaig pensar que havia dit una paraula anglesa fins que em vaig adonar que havia volgut dir «vint veïns». La forta pronúncia betacista, unida al fet d’haver fet recaure l’accent prosòdic del mot veïns sobre la e i no sobre la i, va fer que fóra completament incomprensible per a mi allò que deia.
Fa algun temps em varen contar una cosa francament curiosa i divertida. Un alcoià –el parlar d’Alcoi no és ni ha sigut mai betacista– va anar a França per negocis i es va trobar, per casualitat, un amic seu, natural d’un poble de l’Horta de València –zona betacista des d’antic–, que ja feia temps que vivia a França. L’alcoià li va preguntar al seu amic com li anaven les coses des del punt de vista lingüístic, com s’aclaria amb els francesos. L’amic li va dir que s’aclaria molt bé, que havia aprés a parlar francés francament bé i que, generalment, no tenia cap problema per a entendre els francesos ni per a fer-se entendre per ells, però que li passava una cosa molt estranya que no aconseguia comprendre. «Cada volta que vaig a un bar –deia– i demane un got d’aigua em posen un got de vi i me’l cobren ben cobrat». «No ho puc entendre», es planyia. «Doncs jo tampoc ho puc entendre –respongué l’alcoià– un got d’aigua és diu en francés “un verre d’eau”, és molt fàcil». «I tu ¿com ho demanes?», li va preguntar a l’amic. «Doncs com ho dius tu –respongué ell–: “un berre d’eau”». Quan es va adonar l’alcoià de la claríssima pronúncia betacista del seu amic va comprendre que els francesos entenien que els demanava “un bordeaux”, és a dir, un got de vi de Bordeus. I, és clar, el vi de Bordeus és molt bo, però més aïna car. Com que la e de verre i la o de Bordeaux es pronuncien molt dèbils, els francesos, quan sentien “un berre d’eau”, amb una clara b bilabial plosiva, pensaven que els demanava “un bordeaux”. I li servien un got de vi de Bordeus i, com és natural, li’l cobraven ben cobrat. Jo, quan m’ho varen contar, vaig pensar: «¡Ben fet! Si a tots els betacistes els tocaren la butxaca ben tocada veuries que prompte s’acabava el betacisme».
Nou llibre:
Millorem la pronúncia
Autor: Josep Saborit
Editat per: Acadèmia Valenciana de la Llengua (núm. 11 de la col·lecció Recerca)
Distribuït per: Sendra Marco http://www.sendramarco.com/
Podeu trobar informació sobre aquest llibre i demanar-lo en http://sendramarco.blogspot.com/2010/02/millorem-la-pronuncia-de-josep-saborit.html
Podeu llegir la ressenya del llibre titulada Un llibre fonamental: Millorem la pronúncia feta per Eugeni S. Reig en els enllaços següents:
http://www.migjorn.cat/historic/20100210.329.html
3)
Nous
termes per al català
El català s’actualitza amb més de 50
nous termes pertanyents a àmbits de coneixement tan diversos com les ciències de
la vida i de la salut, l’esport, l’alimentació, la política i la sociologia.
Aquests termes, que s’han publicat al Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya (núm. 5553, de 26 de gener de 2010), han estat aprovats pel Consell
Supervisor del TERMCAT.
La majoria d’aquests termes pertanyen a l’àmbit
de les ciències de la vida i de la salut (aliment transgènic, complex d’Adonis,
gammapatia, malaltia òrfena, organisme modificat genèticament, ortorèxia,
proteïna transmembrana, quasiespècie, síndrome de declivi, xalmugra,
etc.).
Un altre grup rellevant d’aquests nous termes pertany a l’àrea de
la gastronomia. En aquest àmbit s’han introduït neologismes com quilometratge
alimentari (food miles) o xili.
També són destacables els termes
normalitzats de l’àmbit de la sociologia com guetització, i d’altres àmbits com
les denominacions flexiseguretat, surf de vela ràpid (funboard), vela de patins,
vela de
rodes, dels esports, o temple-block (instrument idiòfon de percussió
directa d'origen oriental).
Tots aquests termes i les seves corresponents
definicions són consultables al web del TERMCAT, a través de la Neoloteca
http://www.termcat.cat/neoloteca
4)
Publicat en indirecte.cat dimarts 2 de febrer del 2010
El programari lliure contribueix a la supervivència del català
Guillem Alsina
Si, reconec que el titular és impactant, i
que més d'un de vosaltres, amics lectors, pensarà que “m'he passat” amb
aquesta rotunda afirmació, i més sent aquesta la meva primera columna a
l'Indirecte. Però els que estem dins del món de la informàtica sabem que si
avui la nostra llengua tan colpejada i vexada té presència en aquest àmbit, és
gràcies a haver-se recolzat en el programari lliure, el què al seu torn ha
arrossegat les grans multinacionals a fer el pas per oferir-nos productes i
serveis en la nostra llengua, vernacla o no.
Ara mateix estic escrivint
en un ordinador amb un Windows XP que té aplicat el pegat per traduir-ne l'interfície
del castellà al català mentre controlo si algú em truca per un telèfon d'última
generació d'una coneguda marca finlandesa, també amb el sistema
operatiu en català. De fet, hauria pogut triar qualsevol dels models d'aquest
fabricant, ja que segons em van indicar l'any passat en el congrés de telefonia mòbil de Barcelona, tots els telèfons d'aquesta casa suporten (mai més ben dit?) la nostra
llengua.
L'ús del verb suportar, juntament amb l'acotació que hi afegeixo
al costat, no hi són debades: estic convençut que aquestes grans marques,
senyeres del progrés tecnològic i capdavanteres en els seus respectius camps, no
inclouen en el seu catàleg productes amb la nostra llengua per fer feliços els
catalanoparlants. Per a què? total, si amb el castellà o el francès ja passen!
siguem realistes (un exercici que als catalans, en qüestió d'identitat cultural,
no ens ha de costar gaire fer): una gran corporació és una màquina de guanyar
pistrincs, i si es pot estalviar unes traduccions i més feina venent el mateix,
ho farà. Tinc entès que d'això en l'argot dels directius se'n diu “maximitzar la
inversió”.
L'obligació de traduir els seus productes se l'han trobat per
una altra banda, la de la competència. Microsoft té terror al Linux, el sistema operatiu
lliure per excel·lència i una iniciativa emanada del poble i per al poble (Bill
Gates mateix no se'n va estar de titllar-la de comunista, tot un anatema als
Estats Units). Des de fa molt de temps, Linux ha estat traduït al català per
voluntaris, gent que ha esmerçat temps i esforç sense demanar res a canvi
per poder disposar d'un escriptori informàtic modern en la seva (nostra)
llengua, i no haver d'esperar uns quants mesos o fins i tot anys com va ser en
el cas del Windows 95 o 98. Fins i tot el pegat del Windows XP per a
catalanitzar-lo va trigar força a estar disponible. Malgrat tot, continuem
havent d'instal·lar la versió en castellà i després aplicar-hi un pegat de
programari per traduir-li només una part del sistema, la interfície gràfica,
però sense l'ajuda i altres elements. Una curiosa metàfora del què alguns pensen
que ha de ser la supeditació d'una llengua regional a una de més -pretesament-
universal...
Però Linux és diferent a Windows; podem descarregar una
imatge de DVD de qualsevol distribució de primera línia com openSUSE, Fedora o Ubuntu, o recórrer als productes autòctons com Càtix o Linkat, i des del primer instant gaudirem del
sistema en la nostra llengua. Perquè, sabeu quin gust dona accedir a “l'eina
de particionament” del disc i no a la “herramienta de
particionamiento”*? i més quan ets administrador de sistemes o tècnic
informàtic i estàs acostumat al binomi anglès-castellà.
I, com amb el
català, amb més llengües. Linux i, per extensió, els aplicatius lliures, han
significat per a les llengües minoritàries, oprimides i en perill d'extinció, un
baló d'oxigen que els ha permès pujar a un carro -el de les noves tecnologies-
en el que qui no hi sigui present, no sobreviurà al futur. Microsoft,
Nokia i altres grans corporacions han notat l'alè al clatell de Linux, Android,
Firefox, GIMP i altres eines que satisfan a molts usuaris que parlen i escriuen
en llengües menyspreades, menystingudes o prohibides.
Si el català
sobreviu a llarg termini haurà estat gràcies a la capacitat d'adaptació al
terreny tecnològic (la nostra és una de les llengües més vigoroses a
Internet en relació al nombre de parlants), i aquesta al seu torn ha estat
possible gràcies al programari lliure, que ha fet adaptar-se fins i tot i encara
que sigui de retruc i parcialment, al programari propietari.
I, per cert,
si bé la plataforma emprada per a aquest article és Windows (en català, com no),
el paquet ofimàtic per redactar-lo ha estat OpenOffice, una magnífica suite ofimàtica
multiplataforma que des de fa molt temps es troba disponible en
català.
* per als qui no sapigueu el què vol dir, és el mateix
però en castellà
5)
Premi Carme Serrallonga a la qualitat lingüística
17a edició
Any
2010
Què?
Doble premi:
La Facultat de Filologia de la
Universitat de Barcelona vol contribuir a dinamitzar la qualitat i la
creativitat lingüístiques de la societat catalana i, per aquesta raó, té
l’objectiu de premiar, d’una banda, els estudiants de les universitats de la
Xarxa Joan Lluís Vives que demostrin haver observat i valorat la qualitat en
l’ús de la llengua catalana en algun organisme, entitat o establiment i que
argumentin la seva competència lingüística en les seves diverses activitats
públiques, administratives, comercials i econòmiques com a exemple digne de ser
seguit per altres entitats.
D’altra banda, es premiarà l’organisme, entitat o
establiment que, sense estar-hi obligat per llei, faciliti al màxim els
intercanvis de comunicació i de coneixement entre els ciutadans. El jurat en
valorarà sobretot la política comunicativa, és a dir, la manera com l’empresa o
l’entitat, a més de vetllar per la correcció formal i l’ús normal del català en
els seus missatges (publicitat, retolació, etc.), fa servir la llengua catalana
amb un sentit socialment adequat i no discriminatori. No es consideraran vàlides
les propostes d’entitats vinculades directament a cap de les universitats a les
quals s’estén aquesta convocatòria.
Com?
Per accedir al premi caldrà
presentar (1) la candidatura d’una empresa o entitat i adjuntar-hi (2) un text,
d’extensió màxima de tres fulls, que la fonamenti, i (3) un annex amb els
materials que la justifiquin i n’exemplifiquin detalls, com ara fulls
publicitaris, rebuts, envasos, fotografies amb la retolació de l’establiment,
llibre d’estil, comunicats interns i externs, criteris lingüístics en la
selecció de personal, terminologia, etc.
Els originals no es retornaran als
autors.
On?
Cal presentar la proposta al Deganat de la Facultat de
Filologia de la UB, Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007
Barcelona.
Quan?
Fins al 6 d’abril.
El premi porta el nom de
Carme Serrallonga (1909-1997), traductora de narrativa i de teatre i professora
de literatura i de dicció a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual. Carme
Serrallonga va ser professora de l’Institut-Escola creat per la Generalitat
durant la II República. En acabar la Guerra Civil va plantejar-se la
possibilitat d’exiliar-se, com molts companys de generació, però, malgrat la
situació adversa, va decidir quedar-se a Barcelona i va optar per una actitud de
resistència catalanista activa. Algunes setmanes després de l’entrada de les
tropes franquistes a Barcelona va crear, amb altres
amics, l’Escola Isabel
de Villena, des d’on fou una de les persones capdavanteres a retornar a la
docència en català. Durant els més de quaranta anys en què en va ser la
directora, va mantenir vius els principis de respecte a la persona i a la
llibertat, i el contrast d’idees. La seva afecció pel teatre i les llengües la
va portar a traduir autors per a adults i per a infants com ara Brecht, Txékhov,
Genet, Büchner, Pirandello, Wedekind, Bowles, Ende, Döblin i Twain, entre
d’altres. És per aquest aferrissat i rigorós treball amb la llengua i per la
seva catalanitat i universalitat insubornables que el premi a la qualitat
lingüística que atorga la UB duu el seu nom.
Qui?
El jurat estarà
constituït per la vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística, Dra. Gemma
Fonrodona, la presidenta de la Comissió de Dinamització Lingüística i Cultural,
Dra. Meritxell Simó, una persona representant de la Secretaria de Política
Lingüística, els professors Dr. Emili Boix, Dr. Brauli Montoya, Dra. Lídia Pons
i Dra. Rosa Vila, i l’estudiant, becària de la Xarxa de Dinamització Lingüística
de la UB, Sra. Marta Cazorla.
Quant?
L’estudiant o el grup
d’estudiants que faci la millor proposta d’organisme, entitat o establiment
—públic o privat— que sigui exemplar en la seva política comunicativa rebrà un
val per l’import de 750 euros per a l’adquisició de llibres i material
discent.
El premi a l’empresa o entitat consistirà en un diploma i en la
publicitat que es donarà al nom del guanyador en tots els centres i facultats de
la UB, així com en els principals mitjans de comunicació de Catalunya.
En cas
que l’empresa o l’entitat premiada no sigui la presentada per l’estudiant
guanyador es concedirà un premi secundari de 450 euros a l’estudiant que n’hagi
fet la proposta.
Resolució?
S’anunciarà oportunament el veredicte del
jurat. La data de lliurament del premi és el 22 d’abril.
Per a més
informació us podeu adreçar a:
www.ub.edu/xdl/premis/serrallonga/index.htm
xdfilologia@ub.edu
II Jornada in memoriam de Josep Panisello: El món fascinant de
les paraules
Dates: 5-6 de març de 2010
Lloc: Sala
Jordi Brull. Ajuntament de Jesús.
Plaça Pati Immaculada, 1, 43590 Jesús (Baix
Ebre)
PROGRAMA
Divendres, 5 de març
15.30 h-16.00 h
Lliurament de materials als assistents.
16.00 h-16.30 h Presentació de la
jornada.
16.30 h-17.30 h El lèxic del català no s’atura, Teresa Cabré
(Universitat Pompeu Fabra & Institut d’Estudis Catalans)
17.30 h-18.30 h
La Guia d’Usos Lingüístics (II. Aspectes lèxics) de l’Institut Interuniversitari
de Filologia Valenciana, Josep Martines (Universitat d’Alacant & Institut
d’Estudis Catalans)
18.30 h-19.00 h Pausa-cafè
19.00 h-20.00 h La natura
viva. Un camp on la variació lèxica es manifesta molt vivament en totes les
llengües, Joan Beltran (coautor, amb Josep Panisello, dels manuals Cruïlla i
Aïnes)
20.00 h-21.00 h Presentació de l’obra en dos volums Vocabulari de
cruïlla. Els mots de les Terres de l’Ebre i del Maestrat en el context del
català formal de Joan-B. Beltran (Col·lecció Conèixer, 5 i 6, Onada Edicions), a
càrrec de Miquel Àngel Pradilla (Universitat Rovira i Virgili & Institut
d’Estudis Catalans)
Dissabte, 6 de març
9.30 h-10-30 h «Els pecats
de la llengua», en temps d’Eiximenis i a la Tortosa d’avui, Curt Wittlin
(Universitat de Saskàtchewan-membre corresponent de la Secció Filològica de
l’IEC)
10.30 h-11.30 h La classificació Wartburg-Hallig aplicada al lèxic de
la Codonyera, Artur Quintana (membre corresponent de la Secció Filològica de
l’IEC)
11.30 h-12.00 h Pausa-cafè
12.00 h-13.00 h Toponímia i
geolingüística, Pere Navarro (Universitat Rovira i Virgili)
13.00 h-14.00 h
Àlbum de geosinònims: Una aplicació didàctica de variació lèxica, Àngela Buj
(Institut Sales i Ferré, Ulldecona)
16.00 h-17.00 h Política i manipulació
del llenguatge, Xavier Rull (Universitat Rovira i Virgili)
17.00 h-18.00 h La
informació meteorològica i els mitjans de comunicació: terminologia científica o
usos populars? Mònica Montserrat (Universitat Autònoma de Barcelona)
18.00
h-18.30 h Presentació de llibres (entre els quals 'De la sufixació en català',
de Xavier Rull)
18.30 h Cloenda
INSCRIPCIÓ
Professorat
Departament d’Educació
Inscripció gratuïta a
http://www.xets.cat/formacio/index.htm
(Codi 8000121803)
Dates
inscripció: de l’1 al 24 de febrer
Alumnat URV i aliens
Inscripció
a
http://www.urv.cat
[Itinerari:
Estudiants URV>Estudis de la URV>Oferta de crèdits de lliure
elecció>Activitats susceptibles de reconeixement de crèdits (via C: codi
801433)]
Dates d’inscripció: del 15 de febrer al 2 de març
Preu:
·
Reconeixement d’1,5 crèdits: 25 euros
· No reconeixement (certificació URV):
20 euros
· Alumnat aliè a la URV (certificació URV): 20
euros
Reconeixement:
Es reconeixerà 1,5 crèdits de lliure elecció als
ensenyaments del Campus Terres de l’Ebre i als de les facultats de Lletres i
Educació i Psicologia de la URV
SECRETARIA
Departament de Filologia
Catalana. Universitat Rovira i Virgili
Avinguda Catalunya, 35. 43002
Tarragona