Es compleixen deu anys de la mort de l'escriptor i gramàtic castallut

Josep Daniel Climent

Enric Valor i Vives ha sigut sens dubte una de les personalitats valencianes més significatives en l'estudi i difusió del valencià al llarg del segle XX. I això per diversos motius: per la divulgació de les Normes de Castelló a Alacant durant el període republicà a través del setmanari El tio Cuc, per la publicació de nombrosos articles en la premsa valencianista defensant la conveniència de parlar i escriure correctament el valencià, i per suposat la necessitat d'usar-lo, per haver estat professor dels cursos de llengua de Lo Rat Penat des de 1949, per haver publicat durant el franquisme desenes d'articles sobre correcció lingüística als periòdics Levante i Jornada, per haver tret a la llum un conjunt ben significatiu d'obres gramaticals per a l'aprenentatge del valencià, així com diverses obres lexicogràfiques, fonamentals per a la conservació del vocabulari propi dels valencians i en la línia d'enriquir l'aportació valenciana al conjunt de la llengua catalana, per ser l'autor d'una importantíssima obra literària, amb novel·les tan valuoses com les que integren el Cicle de Cassana i, en definitiva, per haver dut a terme al llarg de la seua vida una importantíssima tasca en favor de la divulgació del valencià entre el nostre poble, conscient com era que sols amb la conservació de la llengua pròpia els valencians ens podríem mantenir lleials a la nostra personalitat com a poble, atés l'alt valor identitari que el seu ús portava implícit.

Enric Valor nasqué a Castalla el 22 d'agost de 1911, ja fa quasi cent anys, i va morir a València el 13 de gener de 2000. La seua ha estat una vida dedicada intensament a l'estudi de la llengua i a la transmissió dels seus coneixements als seus coetanis, malgrat els períodes històrics que hagué de viure, una guerra civil i un llarga i trista postguerra. Segurament, el fet d'haver nascut a la Foia de Castalla, comarca que a primeries de segle XX encara mantenia la llengua en un estat de puresa més que acceptable, va marcar de manera important la seua posterior dedicació a les qüestions lingüístiques.

Ja des de ben jove, als vint anys, participà activament en la vida social i cultural valenciana, primer a Alacant ciutat, on col·laborà al setmanari El tio Cuc organitzant cursos de llengua per difondre les Normes de Castelló i en l'organització de l'Agrupació Regionalista Republicana, creada amb l'ànim de difondre el pensament valencianista a les comarques alacantines; poc després, el 1934, instal·lat ja a la ciutat de València, establí contacte amb els nuclis més actius del valencianisme, la qual cosa el portà a participar en publicacions com El Camí, País Valencià o La República de les lletres i a impartir un curs d'ortografia a la Universitat Popular Valencianista el 1935. Les coses, però, ben prompte es posaren difícils. L'experiència viscuda durant el període republicà de la difusió de la llengua en llibertat va durar molt poc, així com les esperances valencianes d'aconseguir unes quotes mínimes d'autogovern.

Una vegada acabada la Guerra Civil, qualsevol activitat pública relacionada amb la defensa de la llengua i cultura dels valencians es veié suspesa. Enric Valor, de la mateixa manera que altres valencianistes i antifeixistes, viurà un període de tancament interior, que en el seu cas aprofità per dur a terme un intens treball de preparació lingüística i literària.

Poc a poc començà la reorganització dels elements valencianistes de la manera més discreta possible, la qual cosa comportava no pocs riscos, almenys durant els moments més durs de la repressió postbèl·lica. De fet, al llarg de la dècada dels anys quaranta, trobem escassos indicis d'activitats culturals més o menys innòcues, que de cap manera qüestionaven el règim establert, i que es movien en els límits que aquest permetia. Serà al llarg dels anys quaranta quan trobem les primeres iniciatives culturals relacionades amb l'estudi de la llengua com ara la publicació dels primers llibres per part de l'Editorial Torre.

A partir dels anys cinquanta, amb la iniciativa de Carles Salvador d'iniciar els cursos de llengua a Lo Rat Penat, Valor tingué l'oportunitat de posar en pràctica una de les seues grans passions, el treball gramatical. Primerament ho féu com a professor d'aquests cursos i, anys més tard, amb la redacció de diversos manuals per a l'ensenyament de la llengua. Paral·lelament a la tasca lingüística, Valor dugué a terme un important treball literari on concretarà moltes de les seues propostes gramaticals. A partir dels anys huitanta, la seua dedicació a la literatura augmentarà considerablement amb la publicació d'un conjunt de sòlides novel·les que el situen entre els més importants narradors de la nostra literatura.

L'obra literària

Enric Valor és autor de les Rondalles Valencianes, conjunt de narracions costumistes editades a partir de 1950 per l'Editorial Torre, i que en els anys huitanta i noranta del segle passat han sigut reeditades i adaptades al públic infantil per l'autor o per diversos col·laboradors, especialment Rosa Serrano, amb una gran acceptació popular.

Per altra banda, el 1960 publicà la seua primera novel·la, L'ambició d'Aleix, però no serà fins la dècada de 1980 que aparegueren les novel·les Sense la terra promesa (1980), Temps de batuda (1983) i Enllà de l'horitzó (1991), les quals formen part del Cicle de Cassana, denominació popularitzada pel millor estudiós de la seua obra literària, Vicent Escrivà.

L'obra gramatical

Si bé des de 1949 Enric Valor feia de professor dels cursos de llengua de Lo Rat Penat, no serà fins 1966 que publicà la seua primera obra sobre llengua, Curso de lengua valenciana, un recull de les fitxes gramaticals que des de 1962 havien aparegut al periòdic Jornada. Una reedició d'aquesta gramàtica aparegué el 1973 amb el nom de Curso medio de gramática catalana referida especialmente al País Valenciano, un canvi onomàstic que respon a la voluntat de l'autor de “anomenar les coses pel seu nom”. L'any 1977 aparegué amb el títol en el Curs mitjà de gramàtica catalana, referida especialment al País Valencià.

Posteriorment publicà el 1971 a l'editorial Gorg Millorem el llenguatge, un llibre excel·lent i utilíssim per al valencians que en aquella època volien aprendre la seua llengua. El 1983 aparegué La flexió verbal, “un autèntic bestseller”, com l'ha anomenat Mila Segarra, amb prop de trenta edicions. Per altra banda, també cal destacar les seues obres lexicogràfiques com el Vocabulari fonamental (1988) i el Vocabulari escolar de la llengua (1989).

Els reconeixements públics

En l'última etapa de la seua vida, Enric Valor i Vives va rebre nombrosos reconeixements per part de les més prestigioses institucions del domini cultural i lingüístic català. De fet, Rosa Serrano (1995) anomenarà aquesta època com “el temps de collita”. Així, el 1983 va obtenir el premi Manuel Sanchis Guarner de la Diputació Provincial de València. El 1985 va rebre el Premi de les Lletres Valencianes. El 1987 se li va concedir el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. El 1991 va rebre el Premi Túria. El 1993 la Generalitat de Catalunya li atorga la Creu de Sant Jordi. Posteriorment, les universitats valencianes i la de les Illes Balears l'investeixen doctor honoris causa: Universitat de València, 1993; Mallorca, 1998; Alacant, 1999; Castelló, 1999; Politècnica de València, 1999. El 1996 és nomenat Miquelet d'Honor de la Societat Coral El Micalet de València. El 1997 rep el Premi Cavanilles de l'Institut Valencià d'Excursionisme i Natura.

A més, el 1995 se celebrà el Simposi Enric Valor a Castalla (Actes del Simposi Enric Valor, 1996), amb estudis sobre la seua obra que tenen continuació en Paraula de la terra (València, 1998), en Valoriana. Estudis sobre l'obra d'Enric Valor (Castelló de la Plana, 1999) o en la Jornada d'homenatge a Enric Valor i la seua obra (Agullent, 2000), obres que recullen valoracions globals i estudis parcials de la seua tasca literària i lingüística. El 10 de maig de 2000 la Universitat Autònoma de Barcelona, la Institució de les Lletres Catalanes i l'Institut d'Estudis Catalans li reteren un homenatge que donà lloc a la publicació del llibre Enric Valor (1911-2000) in memoriam (Barcelona, 2001).

Durant aquest any l'Acadèmia Valenciana de la Llengua té previstes la realització de diverses activitats amb el propòsit de difondre'n la seua figura i obra, i per aquest motiu ha sigut elegit com a Escriptor de l'Any 2010, coincidint amb la commemoració del desé aniversari de la seua mort.

Sense cap dubte, tant al llarg de 2010 com del 2011, que celebrem el centenari del seu naixement, serem milers els valencians que retrem homenatge a l'escriptor i gramàtic castallut, com una manera de tornar-li tot el que va fer per la recuperació de la llengua i cultura dels valencians.