Ferran
Suay
Publicat
a criteri.cat 9-01-2010: feu clic sobre el títol
Per a la salut de qualsevol llengua és assenyat considerar que allò que la majoria de parlants ja diuen espontàniament és més correcte i adequat que allò que diuen que es deia. Sempre, esclar, que sigui genuí. El sac d'errors que creiem portar a l'esquena pesa sobre la confiança i la seguretat amb què parlem, i condemna alguns a expressar-se amb peus de plom. La correcció té un cost, i part del cost és una ultracorrecció que ara mateix està fent estralls als telenotícies de TV3. Si el que ens pensàvem que era bo no ho és, tot ens pot acabar semblant suspecte. I aquest neguit fa males passades als que s'han de posar davant les càmeres. L'alarma que avisa que la e de classe o base és vocal neutra, també es dispara per neutralitzar la de tres a tres-cents o la de ben a benvinguts, tot i l'accent secundari que la manté ben e. El pilot automàtic que canvia parèntesis per parèntesi ho acaba posant tot entre parèntesi. Són, en tot cas, danys col·laterals que es poden considerar assumibles. Però en sintaxi la cosa no és tan clara. No dir la a de "La crisi preocupa a Pedro Solbes" o "La reacció d'ERC molesta a Zapatero" està portant alguns a dir ara "La passada ha permès Messi marcar un gol" o "El joc d'avui ha agradat molt Guardiola". Frases en què Messi i Guardiola són objecte indirecte, com deixa ben clar el li de li ha permès o li ha agradat. La ultracorrecció (menjar-se la a) és aquí molt pitjor que la possible incorrecció (dir la a davant objecte directe personal). I més en frases com les dues primeres, en què, contra el que diu el DIEC2, Pedro Solbes i Zapatero són, sintàcticament parlant, molt més objecte indirecte que directe. Per això quan corregim algú que haurà d'improvisar oralment, hem de tenir clares les prioritats si volem estar segurs que intentant senyar-lo no li estem traient un ull.
Dies d'intens fred en què TV3 ens porta a casa aquells degotalls glaçats que fan tan bonic penjant d'arbres i teulades. Llàstima que una veu en off n'espatlli la màgia insistint a dir-ne estalactites, com si fóssim a les coves del Drac. Potser aviat sentirem una mare que diu al seu fill: "Estigues quiet, que et trec una estalactita!". No s'ha de menystenir mai la pobresa lèxica d'un cervell digitalitzat. Fins ara d'un penjoll de glaç en dèiem caramell o també candela. I d'un de moc, candela. De l'estalactita se'n diu també caramell, però mai l'estalactita pot ser de glaç. I és també un caramell el regalim de cera de la candela. Però ara no em confongueu el caramell amb el caramull. Aquest, germà del curull, és tot allò que sobresurt d'un recipient. És la muntanyeta d'un gelat de cucurutxo. Mutatis mutandis és com una estalagmita del caramell.
I tenir lèxic és important per marcar distàncies. El discret Espinàs va estar molts anys, en aquest mateixa pàgina, a la vora de, prou a prop per mirar sense molestar. El reporter del cor se situa a frec de, tocant el que no sona. I el de guerra, quan se la juga, arriba fins al caire, que no és Egipte sinó l'aresta just abans del precipici. Quan verbalitzem i anem més enllà d'atansar, apropar, acostar, tenim vorejar, arranar, arrambar però dubtem amb fregar i la vessem amb ratllar. El fregar del D62 és tocar o gairebé tocar; el del DIEC, en canvi, exigeix contacte. Però si a frec de no toques, potser també has de poder fregar sense tocar. I ratllar? No es pot queixar. En l'argot del jovent el que no ratlla està ratllat. En l'estàndard, però, podem ratllar un cotxe o el formatge, però mai ratllar els 50, encara que ja hi siguem a tocar.
Publicat en el blog DE L'HORTA ESTANT dissabte 9 de gener del 2010
http://hortaestant.blogspot.com/2010/01/prendre-la-paraula.html
Publicat en L'INFORMATIU (Diari digital valencià pel als nosu temps) dimarts 12 de gener del 2009
Canal 9 retalla el 75% dels diners per al doblatge en valencià
La nova política d'austeritat de RTVV afectarà directament a la producció en valencià. López Jaraba retallarà en un 75% el doblatge en la llengua del Tirant. Això sí, Berni Ecclestone rebrà de Canal 9 sis milions d'euros per a poder emetre una carrera de Fórmula 1 a l'any fins a 2015. Tot i això, la Generalitat abonarà el seu propi impost al magnat britànic.
El nou director general del Grup Radio Televisió Valenciana (RTVV), José López Jaraba, va prometre quan el van nomenar que acabaria amb la sangria econòmica que representa l'ens públic. La reducció del pagament pels drets esportius i l'aposta per la producció pròpia haurien de ser els punts fonamentals per reduir les despeses. Malgrat haver-se lliurat de l'abonament pels drets televisius de Vila-real CF i València CF, valorats en 46 milions d'euros, no per voluntat pròpia sinó gràcies a la “Guerra del Futbol”, Canal 9 tornarà a pagar 6 milions d'euros a Berni Ecclestone, el magnat de la Fórmula 1, per retransmetre cinc carreres del Gran Premi de València, segons va confirmar Amadeu Sanchis, membre del Consell de Radio Televisió Valenciana per EUPV.
Mentre Canal 9 paga 1,2 milions d'euros per emetre cada carrera, la Fórmula 1 a València estarà fins a 2015, López Jaraba ja ha anunciat a les 14 empreses valencianes que fan doblatge en valencià per a l'ens públic que els retallarà un 75% el volum de treball. "Ens han dit que utilitzaran doblatge de nevera i ens contractaran el 25% del treball que fèiem fins a l'actualitat", va denunciar Rosa López, presidenta del Collectiu de Professionals del Doblatge. López va assegurar que esta mesura posa en perill “el menjar” de 250 famílies valencianes que treballen en productores per a la televisió pública.
Els dobladors valencians, que fan la majoria de treballs per a Punt 2, estan preocupats "pel desmantellament del segon canal i perquè els films en valencià els posen a hores intempestives". "Som un mitjà de cultura, un element essencial per a la televisió i la normalització de la llengua, posat que tot el que arriba de l'exterior i volen fer-ho en valencià, ho hem de doblar", va criticar López.
Este retall s'ha de sumar a l'evident política de discriminació del valencià a Canal 9. Cap de les pellícules que oferix són en la llengua del Tirant i molt menys la publicitat i molts dels programes. Segons va denunciar el vicepresident del Consell d'Administració de RTVV i president d'Asicom, José Ignacio Pastor, "Canal 9 és la televisió autonòmica que més pellícules programa setmanalment, al voltant de 30 i cap d'elles es passa en valencià". És més, afegix Pastor, "fins i tot els llargmetratges que han sigut realitzats al País Valencià, coproduïts per RTVV i fets en versió inicial en valencià, es passen doblades al castellà o no es passen".
A més a més, Pastor també va explicar que el professionals del doblatge "tenen el pressupost congelat des de l'any 1994 i l'any passat ja varen patir una reducció del 25% del seu treball, a més a més del retard de més de 10 mesos en el pagament de les factures per banda de RTVV". Una situació insostenible que pot deixar vora 250 famílies a l'atur i sense cap altre recurs. "Molts dels nostres associats han hagut d'anar-se'n a Catalunya a treballar, perquè ací no hi han oportunitats", va lamentar la presidenta del collectiu.
I és que el criteri de l'ens públic està clar, mentre el doblatge en valencià perd tres quartes parts del seu protagonisme, Canal 9 pagarà 1,2 milions per emetre una carrera que altres televisions com la Sexta també reproduiran. És a dir, l'argument de l'exclusivitat no té cap pes. I tots sabem com estan els índexs d'audiència quan la televisió valenciana i el canal de Mediapro s'enfronten els dissabtes a la nit en els partits de la Lliga BBVA. A més a més, estos diners que RTVV "regala" a Ecclestone no es desconten del canon que la Generalitat paga al magnat britànic per tindre la Formula 1 fins a 2015. Un negoci redó.
---------------------------------
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 49, dijous 14 de gener del 2010
http://paper.avui.cat/article/comunicacio/182381/la/direccio/canal/retalla/doblatges/catala.html
La direcció de Canal 9 retalla els doblatges al català
La política d'austeritat de Radiotelevisió Valenciana anunciada pel seu flamant director general, José López Jaraba, amenaça amb reduir-hi encara més la presència del català. Segons López Jaraba, "per estalviar", Canal 9 retallarà en un 75 per cent el doblatge al valencià, però en canvi, pagarà 6 milions d'euros per emetre Fórmula 1 fins al 2015.
El sector damnificat, 14 empreses valencianes que fan doblatge en català per a l'ens públic, avalua dur a terme mobilitzacions.
"Ens han dit que utilitzaran doblatge de nevera i ens contractaran un 25 per cent de la feina que fèiem fins ara", denuncia Rosa López, presidenta del Col·lectiu de Professionals del Doblatge.
Els dobladors, que fan la majoria de treballs per a Punt 2, estan preocupats "pel desmantellament" d'aquest segon canal, que va néixer per emetre íntegrament en català, i perquè els films en valencià els posen a hores intempestives.
"Som un element essencial per a la televisió i la normalització de la llengua", diu López davant aquesta mesura, que ha estat criticada per l'oposició.
BASES
REGULADORES DEL
II CERTAMEN
FESTA DELS MONÒLEGS VILA DE MURO 2010
Primera:
És objecte
de les presents bases regular el II Certamen Festa dels Monòlegs Vila de Muro
2010. Aquest Certamen s'organitza per l'Ajuntament de Muro d'Alcoi per mitjà de
Segona:
El concurs
anirà dirigit a aficionats. Hi podran participar les persones interessades
majors de 16 anys. Els menors de díhuit anys hauran d'aportar autorització
firmada per son pare, sa mare o el tutor legal.
Tercera:
Els
monòlegs hauran de ser originals i podran haver sigut escrits pel mateix
concursant o qualsevol altra persona que l'haja cedit per a la seua
interpretació. En aquest cas la cessió s'haurà de fer constar en la plica que
identifica l'autor i l'intèrpret. Els autors dels monòlegs quedaran sotmesos a
les mateixes condicions assenyalades en la base anterior.
No s'hi
admetran monòlegs premiats en altres concursos.
Si durant
el desenvolupament del concurs s'acredita que qualsevol dels texts han sigut
plagiats en part o en la seua totalitat l'organització desqualificarà
automàticament el concursant.
Els
concursants eximeixen l'Ajuntament i l'Organització del Certamen de qualsevol
responsabilitat per plagi o per transgredir la normativa vigent en matèria de
propietat intel·lectual.
Quarta:
El tema del monòleg serà lliure i haurà d'estar
escrit i ser interpretat en valencià. La duració del monòleg no podrà ser
inferior a 8 minuts ni superior a 15 minuts. A més de NO tenir un contingut
racista ni xenòfob.
Cinquena:
Les obres seran
enviades per correu o presentades en el Registre d'Entrada de l'Ajuntament de
Muro, Placeta Molina, 4, 03830 Muro (Alacant), indicant-hi: II CERTAMEN FESTA
DELS MONÒLEGS VILA DE MURO 2010; amb el sobre tancat, en el qual s'indique
el títol del monòleg.
El text
firmat amb pseudònim es presentarà per triplicat mecanografiat a doble espai, en
tipus de lletra Arial o Times New Roman, grandària 12.
Dins del
sobre en què s'envien les obres, s'hi inclourà, a més de les còpies del text del
monòleg, un segon sobre, també tancat, on en un dels extrems figure el títol del
monòleg. En l'interior del segon sobre constaran el nom i cognoms de l'autor,
telèfons de contacte, adreça postal i electrònica i la declaració formal firmada
que acredite que l'autor i l'intèrpret no són professionals, que l'obra
presentada és pròpia i inèdita, que no ha sigut premiada, i també l'acceptació
de totes i cadascuna de les condicions establertes en les bases del concurs,
fotocòpia del DNI i un breu currículum. Aquest sobre s'obrirà únicament en el
cas que l'obra siga seleccionada per a participar en la final del concurs.
Els
monòlegs no han d'estar firmats ni tampoc mostrar inscripcions o senyals que
puguen descobrir el nom de l'autor; s'hi presentaran només amb un lema i títol.
Dins del sobre en què s'envien les obres, s'hi inclourà, a més del text, un
segon sobre, també tancat, on en un dels extrems figure el lema i el títol del
monòleg.
Cada
concursant podrà presentar un màxim de dos monòlegs, si bé en aqueix cas, només
es podrà optar al premi per un d'aquests, decidit pel
jurat.
El termini
de presentació de les obres finalitzarà el 30 d'abril de
Sisena:
El jurat serà
nomenat mitjançant Resolució d'Alcaldia i estarà integrat
per:
·
L'alcalde-president,
que actuarà com a president.
·
Com a vocals, els
regidors de Festes, Joventut i Cultura.
·
Tres vocals nomenats
d'entre representants del món artístic i la cultura.
·
Actuarà com a
secretari el funcionari de l'Oficina de promoció del valencià que també actuarà
com a jurat i per tant amb vot.
El jurat
ajustarà la seua actuació a les normes assenyalades en el capítol II del títol
II de
El jurat
s'entendrà vàlidament constituït sempre que es reunisca la majoria absoluta dels
seus membres.
El jurat
podrà adoptar les resolucions oportunes sobre qualsevol incidència o dubte que
puga sorgir en el desenvolupament del present concurs, i també en la
interpretació del contingut de les bases.
Setena
El jurat
triarà, d'entre les obres presentades, cinc com a finalistes. Una vegada
seleccionades les obres finalistes es procedirà a l'obertura de la plica amb les
dades identificatives dels concursants i se'ls citarà per a la participació en
el concurs.
En
consideració a la qualitat dels monòlegs es podrà augmentar o disminuir el
nombre d'obres seleccionades com a finalistes.
Per a la
selecció de les obres finalistes i l'atorgament del premi, el jurat tindrà en
compte l'amenitat i estructura del monòleg, la seua interpretació i també la
qualitat de la llengua utilitzada.
En el
supòsit que les obres presentades no tinguen el nivell exigible i a judici del
jurat, el premi podrà quedar desert.
La final
del concurs tindrà lloc la nit del 12 de juny de 2010, coincidint amb la cloenda
de la XV edició de la Festa del Llibre 2010.
L'ordre de
participació dels finalistes es fixarà en sorteig públic celebrat al Saló de
Plens de l'Ajuntament.
Vuitena:
Es fixa un primer premi per import de CINC-CENTS
EUROS (500 euros), i trofeu commemoratiu i un segon premi de TRES-CENTS EUROS
(300 euros) i trofeu commemoratiu. Els premis seran atorgats de la següent
manera:
Els premis els atorgarà el públic mitjançant vot
dels presents a
La
deliberació dels premis seran ratificats per
Novena:
La
participació en el concurs implica el coneixement i l'acceptació de les presents
bases per part de tots els concursants. En particular, els concursants
autoritzen a l'Organització l'enregistrament de la seua actuació en qualsevol
suport audiovisual i també la utilització d'aquestes gravacions i dels textos
presentats per a la seua difusió pública.
Els
treballs no premiats podran ser retirats en el termini de 30 dies des de la
Gala. Transcorregut aquest termini, les obres no reclamades es depositaran en
l'Arxiu Municipal.
L'organització es reserva el dret de modificar les dates assenyalades en
les presents bases per al bon funcionament del concurs. Qualsevol modificació
haurà de ser comunicada als participants i publicada en la pàgina web de
l'Ajuntament (www.vilademuro.net).
BEN CERT: ACÍ
TENIU AL CIUTADÀ DISCRIMINAT
Ben cert el que explica Jesús Puig, en referir l'episodi lamentable i
tercermundista d'una metgessa de l'ambulatori de Benicarló, atrevint-se a
negar-li l'assistència a un ciutadà, que gosà adreçar-se-li amb un “bona nit”.
La individua en qüestió, segura que
finalment, aquell “provocador” acabaria parlant-li en la seua llengua, davant
l'amenaça “O me habla en castellano o ahí
està la puerta” mantingué el to menyspreador i prepotent, fent burla del
parlar local i afegint allò de que “estoy
harta de que me hablen en catalán” (!) Òbviament s'hagué de sentir algunes
“fresques”, com ara: “Tinc tot el dret a expressar-me en valencià, en un local
de
Feta la denúncia –en valencià, naturalment-, em “contesten” –en castellà,
també “naturalment– des de Vinaròs, obviant la part central i més greu de la
denúncia –la negativa a prestar-me assistència mèdica, en un centre públic de la
sanitat valenciana, per parlar en valencià-, amb la cançó de sempre: que si que
la tal metgessa de la sanitat valenciana “no tenia obligación de entender el
valenciano” (?), que si “el
castellano es oficial en toda España” (!)... i punt. Lògicament, els he
portat a la senyora en qüestió i al funcionari de Vinaròs, al Síndic de Greuges
que, desprès d'un llarg i feixuc procediment, ha conclòs que, efectivament, vaig
estar discriminat i insta a
Caldrà, doncs, estar alerta i procedir de forma contundent, amb tots els
mitjans legals, socials i jurídics a l'abast, per combatre la ignorància
culpable, quan no l'agressió descarada del valencià i els seus parlants, per
part d'alguns energúmens prepotents i analfabets, encara per civilitzar i
democratitzar. Que n'hi ha i massa.
Marc Antoni
Adell, discriminat lingüístic