El millor dels humanismes
L'antropòleg Chema Espada diu que gran part dels homes no han entès que el feminisme persegueix la igualtat i cerca potenciar-los: «Pretenen que ells no estan ideologitzats. Diuen que són neutrals: ni masclisme ni feminisme, igualtat!, t'etziben» (La Vanguardia, 7-1-09). Espada constata l'existència d'una sèrie d'actituds adquirides per tal de demostrar que són homes: «no veuen que tal volta el món funcionaria millor sense aquesta necessitat de ser importants ni d'anar amb els collons per davant. Això és el que vol el feminisme».
La recerca de la igualtat és també el repte de tantes nacions sense estat. El moviment en bé d'aquesta causa és conegut com a nacionalisme democràtic. La politòloga Montserrat Guibernau afirma que el nacionalisme democràtic representa l'esforç d'un poble i d'una cultura per sobreviure: «expressa el desig de decidir el propi futur polític i la il·lusió per construir una nació plena basada en la democràcia, la justícia social i el progressisme» (Presència, 19-9-08).
No obstant això, el nacionalisme és un moviment que també ha estat equiparat a la prepotència, a la intolerància, a l'exclusió dels diferents. Així doncs, Guibernau considera que el nacionalisme cal definir-lo i, després, jutjar-lo: «dir "sóc nacionalista" no ens diu res sobre el model de nació, els principis i els valors que guiaran una societat». Efectivament, quan parlem de nacionalisme hem de saber diferenciar el nacionalisme jueu del palestí, el xinès del tibetà, el rus del txetè, el xilè del maputxe, el turc del kurd, el marroquí del sahrauí, el francès i l'espanyol del català. Ambdós nacionalismes són com la nit i el dia. Tant cert és, que per a l'historiador Alfred Bosch hi ha nacionalistes que lluiten per imposar-se a altres, i n'hi ha que simplement, com els catalans, desitgen ser reconeguts: «Hi ha tants nacionalismes possibles com nacions (...) Uns o altres ens poden agradar més o menys, però hem d'admetre que no els podem posar tots al mateix sac i quedar-nos tan amples». El nacionalisme jueu, xinès, rus, xilè, turc, marroquí, francès, espanyol, són també coneguts com a nacionalismes d'Estat, tot i que els governs que els promouen solen considerar-se no-nacionalistes. Aquestes formes contemporànies de nacionalisme expansiu, històricament qualificades d'imperialisme o colonialisme, és un dels corrents ideològics cabdals del segle XX. El fenomen no s'ha analitzat críticament ni en profunditat perquè continua sent vigent. En aquest sentit, Imma Tubella, rectora de la UOC, pensa que s'ha d'anar a l'arrel dels conflictes per poder-los resoldre: «S'ha de conèixer les històries d'humiliació, conquesta, repressió, destrucció física i moral que hi ha darrera. No podem reduir el sofriment humà a baralles de gats i gossos» (Avui, 8-2-09).
Haver de reconèixer per part dels estats que certes nacions són nacions ofèn. Per Bosch, un planeta que s'excita amb el descobriment de qualsevol nova espècie animal: «l'aparició i reconeixement d'una nova família humana seria una gran notícia per a la diversitat i la riquesa de l'ecosistema». És la manca de sensibilitat entorn la igualtat de les nacions allò que explica que hagin sorgit nacionalismes defensius, que malgrat el seu tarannà democràtic són titllats d'intransigents. De fet, l'objectiu del nacionalisme democràtic és deixar d'actuar tan aviat com les seves reivindicacions s'hagin assolit. Tant és així, que per l'historiador barceloní, el nacionalisme català és «una força positiva creadora d'energia; un pou de resistència a la injustícia, vacuna contra la liquidació del propi poble, històrica amiga de les llibertats i enemiga de les opressions». I és que, ben mirat, el nacionalisme democràtic és el millor dels humanismes.
Quim Gibert, psicòleg i coautor d'El despertar dels Països Catalans.
“Què vol dir que Proust és ara “més accessible que mai”? Doncs que l'anterior traducció de la Recerca al català, deguda a Jaume Vidal Alcover, presenta l'inconvenient de ser “plena de mallorquinismes”, però finalment “a partir d'ara [l'obra de Proust] es pot llegir en català gràcies al treball de Josep Maria Pinto”. Textual. Deduïm, doncs, que Vidal Alcover no va fer la seva traducció al català, sinó que la devia engiponar en un idioma més o menys exòtic, qui sap si l'urdu o el swahili [...] Naturalment que es pot discutir l'encert i la qualitat de la traducció de Vidal Alcover [...] Però desqualificar-la pel fet de contenir mallorqunismes i afirmar a continuació que ara ja podem llegir Proust “en català” és una declaració solemne del blaverisme banal que cada dia més s'escampa a Catalunya, i que s'expressa mitjançant un menyspreu escandalós per totes les variants del català que no siguin la central. Un menyspreu que s'alimenta de la ganduleria i la ignorància contumaç envers tota la realitat que es produeix més enllà de l'Eixampla de Barcelona. Voleu blaveros? Cerqueu-los al Principat”.
Al Baix Empordà i fa ja uns quants anys, un amic d'Alzira s'indignà perquè en un restaurant li digueren “No tenim licor de bresquilla, si en vol de poma o préssec, sí”. En una oficina de turisme de Tarragona, una informadora m'indicà que duia a la samarreta la taca indigna d'una errada ortogràfica: “Hi diu “jo també estudie en valencià” i hauria de dir estudio en valencià”. Estic segur que teniu més d'una anècdota com estes. Quanta raó tenies, Enric, quan m'advertires que al País Valencià hi ha blaveros, però a Catalunya ho són tots.
II SETMANA DE L'EDUCACIÓ PLURILINGÜE
DEL
BILINGÜISME AL PLURILINGÜISME ESCOLAR
Del 2 al 9 de febrer de
2010
SALÓ
DE GRAUS
Organitzen
UNITAT PER A
INSTITUT INTERUNIVERSITARI DE FILOLOGIA
VALENCIANA
UNIVERSITAT D'ALACANT
El sistema educatiu valencià i els de la resta dels
territoris de llengua catalana han encetat un procés que els durà a convertir-se
en sistemes educatius plurilingües. Una cosa semblant estan fent en altres
comunitats autònomes i en molts països d'Europa amb diverses tradicions
educatives.
Nosaltres, els territoris de
llengua catalana, partim, però, d'una realitat de bilingüisme educatiu
consolidada. En uns casos minoritària i amb molts problemes, com és el País
Valencià, en altres, gairabé generalitzada, com a Catalunya. En totes, però, el
desenvolupament del programes bilingües, amb la immersió lingüística com a
referent, ha estat vinculada a les bones pràctiques i a la qualitat
educativa.
El segle XXI ens dreça envers
uns clars reptes de futur en què caldrà articular programes educatius
plurilingües per a dos, tres, quatre
llengües sense oblidar el fenòmens
socioculturals i demogràfics lligats a la globalització, les teconologies de la
informació i la comunicació, l'europeització dels estudis i el mercat laboral,
però sense oblidar tampoc que l'eix vertebrador ha de ser indefugiblement la
llengua pròpia, el valencià el català, i una idea clara d'escola arrelada
localment que es projecta globalment. Una escola que caldra construir amb
recursos humans i econòmics clarament vinculats al tractament integrat de
llengües i continguts. Segueix sent vàlid el projecte matriu: una escola amb
llengua i continguts propis des de les que s'accedeix a l'altra llengua oficial
i a les altres llengües estrangeres en un marc multilingüe i, per què no?
intercultural. Hi ha altres alternatives? Parlem-ne.
Inscripció telemàtica (de l'1
de desembre de 2009 al 29 de gener de 2010, preu 30 euros).
Descarrega't el
tríptic en format pdf
Descarrega't el
cartell en format pdf
Dimarts, 2 de febrer
18:00: Inauguració de la Setmana per l'Exm. Rector Magnífic
de la Universitat d'Alacant
19:00:
Conferència:
El sistema educatiu valencià i el plurilingüisme: un estat
de la qüestió
Dimecres, 3 de febrer
18:00:
Conferència: JOSEP VALLCORBA I COT (Subdirector Gral. De Llengües i
entorn de la Generalitat de Catalunya)
El
projecte plurilingüe a l'Escola Catalana
20:00: Conferència:
Valencià, castellà i
anglés: tractament integrat de llengües i continguts
Dijous, 4 de
febrer
18:00: Conferència: PILAR ALONSO MURGA (Catedràtica de
l'IES Joan Fuster de Barcelona)
L'educació
plurilingüe a les diferents comunitats autònomes espanyoles
20:00: Tertúlia radiofònica a Ràdio Altea:
Una, dues, tres
llengües a l'escola: quines? com?
quan?
Dilluns, 8 de
febrer
18:00: Conferència:
La introducció de la tercera llengua al sistema educatiu
balear
20:00: Debat radiofònic en directe a Ràdio Sant Vicent del
Raspeig:
La comunidad
educativa dels centres educatius plurilingües
Dimarts, 9 de
febrer
18:00: Taller: AZORAIDA MARTÍNEZ CARBONELL (Mestra
d'Anglés del CRA Mariola-Benicadell)
Plurilingüisme a l'escola rural
20:00: Conferència de
Cloenda:
Plurilingüisme
educatiu i immigració
INSCRIPCIÓ, MATRÍCULA I
RECONEIXEMENT ACADÈMIC
Places
limitades
Preu: 30 euros
Període d'inscripció: de l'1 de desembre de 2009 al 29 de
gener de 2010
Procediment: Per a formalitzar la inscripció cal
emplenar la butlleta d'inscripció telemàtica que es trobarà, a partir de
l'1 de desembre, a
http://www.ua.es/institutos/inst.filovalen/formulari_UEM2.htm
una vegada
emplenada ja se us notificarà el procediment de pagament per a formalitzar la
matrícula.
Més informació: UEM-Institut Interruniversitari de Filologia
Valenciana, Universitat d'Alacant, Apt. 99, 03080-Alacant. Telef. 965909329, Fax
965909317, ce: inst.filo-valen@ua.es
Reconeixement
acadèmic:
Certificat de 20 hores de formació emés per l'Institut de
Ciències de l'Educació (ICE) de la Universitat d'Alacant.
O Certficat de 2
crèdits de lliure elecció (reconeguts pel departament de
Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant per al Certificat de Capacitació
o el Diploma de Mestre de València), per a la qual cosa l'alumna/e haurà
d'elaborar una memòria valorativa i crítica de
Comité
organitzador:
Joan Borja
Tudi
Torró
Salvador Valero
Direcció:
Vicent
Brotons
INFORMACIÓ
Unitat per a l'Educació
Multilingüe
Institut Iteruniversitari de
Filologia Valenciana
AMB LA COL·LABORACIÓ DE
UNIVERSITAT
D'ALACANT
Vicerectorat
d'Extensió Universitària
Facultat
d'Educació
Institut de Ciències de
l'Educació
Departament de Filologia
Catalana
Delegació d'Alacant
ESCOLA
VALENCIANA
Federació
d'associacions
Publicat en Directe.cat dijous 7 de gener del 2010
'L'escola Bressola ha anat creixent malgrat l'aïllament, els
sabotatges i l'oposició dels partits', ha denunciat Joan Pere Le Bihan, director
general de les escoles La Bressola de la Catalunya del Nord. Al seu entendre,
s'ha demostrat que el fet d'ensenyar en català no perjudica els estudis dels
alumnes.
Per això, des de la Bressola es demanen noves fonts de
finançament i més espai, ja que actualment tenen 700 alumnes 'però en podríem
tenir 3.000', assegura Le Bihan. Actualment, el govern francès paga els sous de
la majoria de mestres però l'associació d'amics de la Bressola s'ha de fer
càrrec del personal no docent i de l'espai, un cost que assoleix els 500.000
euros. Precisament aquestes limitacions els han impedit obrir una escola al
Vallespir, l'única comarca que encara no té una escola on poder estudiar en
català.
L'èxit de la Bressola rau, segons Le Bihan, que no només ha
arribat als 'catalans i catalanistes' sinó també a la població general del país.
'Hem aconseguit que la Bressola sigui l'escola del país adaptada a la situació
geogràfica', ha afegit el director general de la Bressola. Aquesta circumstància
ha propiciat la proliferació d'escoles bilingües a França.
Tot i així, Le
Bian insta a 'ensorrar la frontera mental' que encara hi ha entre Catalunya i la
Catalunya Nord per aprofitar la 'nova oportunitat' que té el català a la
Catalunya del Nord. I és que, segons la filosofia Bressola, aquestes escoles no
només ensenyen el català sinó que fa servir el català com a llengua de
comunicació.
Publicat en el blog DE L'HORTA ESTANT divendres 8 de gener del 2010
http://hortaestant.blogspot.com/2010/01/comoditat.html
Ja en la seua primera homilía com a
arquebisbe, monsenyor Carles Osoro donà mostres inequívoques del seu apreci
pastoral pel valencià. Això ha fet reviscolar les esperances de resoldre una
qüestió enquistada en l´Església, però que des de fa dècades resulta pacífica en
el món civil: l´ús alhora oficial i habitual de la nostra llengua. Els
valencians no partim de zero. Després de la riquíssima producció religiosa
medieval, es va esdevindre un «silenci antic i molt llarg» i, amb ell, la
resistència callada i tenaç en temps difícils. El fruit d´aquest procés veié la
llum en 1975: el Llibre del Poble de Déu, volum per a ús dels fidels, modèlic en
el seu gènere, que enclou el missal dominical i festiu, amb les lectures
corresponents, aprovat pels bisbes de les diòcesis valencianes.
Esta obra,
preparada pel P. Pere Riutort, aparegué en un moment molt delicat, al tall de la
transició política, i es va convertir en blanc d´atacs injusts i violents. Hui,
gràcies a Déu, les circumstàncies han canviat. Conforme al dictamen del Consell
Valencià de Cultura de 1998, que l´arquebisbe García-Gasco esperava, s´ha creat
per amplíssim consens l´Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), institució de
la Generalitat que té la competència exclusiva per a establir la normativa del
valencià, la qual han de seguir totes les institucions públiques (arts. 6, 20 i
41 de l´Estatut d´Autonomia). Poc després, la Santa Seu publicà la tercera
edició del Missal romà, amb textos nous. Ha aplegat l´hora, per tant, de
confeccionar el Missal valencià com a llibre d´altar definitiu.
El 2002, la
Comissió de Texts Religiosos de l´AVL féu arribar als bisbes la versió íntegra i
consensuada del Missal, que fou aprovada pel Ple per denou vots a favor i una
abstenció, amb vista a la seua revisió i tramitació canònica. Transcorreguts set
anys (¡) i vista la bona disposició del nou arquebisbe, el juliol passat un grup
de preveres de l´Església de València ens dirigírem a ell demanant-li que
encetara eixe procés. Fins ara s´hi han adherit setenta-sis preveres del clero
secular i religiós, de diverses sensibilitats i ocupacions ministerials, la
majoria rectors i vicaris parroquials, però també capellans de convents,
consiliaris de moviments, professors, missioners
La carta no respon a cap
interés polític o partidista, ni representa «l´ala nacionalista» o el «sector
progressista» del clergat. Demana senzillament que els fidels puguem participar
en la litúrgia emprant la «llengua pròpia» del nostre poble (art. 6 de
l´Estatut). Els catòlics valencianoparlants (vora tres milions) hi tenim un dret
irrenunciable, reconegut, ja fa més de quaranta anys, pel concili Vaticà II. Si
pensem que el poble nambya, a Zimbawe, amb 20.000 catòlics sobre una població de
120.000 habitants, compta amb els seus propis textos
La passada festivitat
de la Puríssima l´arquebisbe Carles es declarà favorable a iniciar el procés,
demanant l´edició dels textos litúrgics en valencià, sempre amb l´acord dels
altres bisbes competents de la Província eclesiàstica, primer a la Conferència
Episcopal Espanyola i després a la Santa Seu. És el que prescriu la Instrucció
Liturgiam authenticam (2001), a fi d´acabar amb situacions lamentables de
provisionalitat i confusió, com les que encara es donen entre nosaltres. Avant,
senyor arquebisbe!
*Preveres de la diòcesi de València
La Societat Catalana de
Terminologia (SCATERM) es complau d'anunciar-vos la publicació de la nova
revista TERMINÀLIA (ISSN 2013-6692).
TERMINÀLIA és una revista
oberta, de periodicitat semestral, que pretén cobrir un espai natural
d'intercanvi d'idees i d'actualització informativa en terminologia i àmbits
afins. Els articles es publiquen, en paper i en format electrònic, i són
accessibles de manera oberta per a tota la comunitat sota la llicència Creative
Commons.
El Consell de Redacció fa una
crida per a contribucions als núm. 1 i 2 (2010). Les propostes enviades,
redactades en català, anglès, espanyol o francès, hauran de tenir una extensió
màxima de 7.000 mots o 12 pàgines, i seran avaluades per revisors
externs.
El límit de presentació d'articles per al núm. 1 (2010) és el 30 de gener de 2010 i per al núm. 2, el 31 de març de 2010. Cal enviar les propostes a terminalia@iec.cat
Informació a: http://scaterm.iec.cat/filial/digitalAssets/7280_crida_articles_Terminalia_2010.pdf