II SETMANA DE L'EDUCACIÓ PLURILINGÜE
DEL
BILINGÜISME AL PLURILINGÜISME ESCOLAR
Del 2 al 9 de febrer de
2010
SALÓ
DE GRAUS DE L'ESCOLA
D'ÒPTICA
Organitzen
UNITAT PER A L'EDUCACIÓ MULTILINGÜE
INSTITUT INTERUNIVERSITARI DE FILOLOGIA
VALENCIANA
UNIVERSITAT D'ALACANT
DEL BILINGÜISME
AL PLURILINGÜISME ESCOLAR
El sistema educatiu valencià i els de la resta dels
territoris de llengua catalana han encetat un procés que els durà a convertir-se
en sistemes educatius plurilingües. Una cosa semblant estan fent en altres
comunitats autònomes i en molts països d'Europa amb diverses tradicions
educatives.
Nosaltres, els territoris de
llengua catalana, partim, però, d'una realitat de bilingüisme educatiu
consolidada. En uns casos minoritària i amb molts problemes, com és el País
Valencià, en altres, gairabé generalitzada, com a Catalunya. En totes, però, el
desenvolupament del programes bilingües, amb la immersió lingüística com a
referent, ha estat vinculada a les bones pràctiques i a la qualitat
educativa.
El segle XXI ens dreça envers
uns clars reptes de futur en què caldrà articular programes educatius
plurilingües per a dos, tres, quatre
llengües sense oblidar el fenòmens
socioculturals i demogràfics lligats a la globalització, les teconologies de la
informació i la comunicació, l'europeització dels estudis i el mercat laboral,
però sense oblidar tampoc que l'eix vertebrador ha de ser indefugiblement la
llengua pròpia, el valencià el català, i una idea clara d'escola arrelada
localment que es projecta globalment. Una escola que caldra construir amb
recursos humans i econòmics clarament vinculats al tractament integrat de
llengües i continguts. Segueix sent vàlid el projecte matriu: una escola amb
llengua i continguts propis des de les que s'accedeix a l'altra llengua oficial
i a les altres llengües estrangeres en un marc multilingüe i, per què no?
intercultural. Hi ha altres alternatives? Parlem-ne.
Inscripció telemàtica (de l'1
de desembre de 2009 al 29 de gener de 2010, preu 30 euros).
Descarrega't el
tríptic en format pdf 
Descarrega't el
cartell en format pdf
PROGRAMA
Dimarts, 2 de febrer
18:00: Inauguració de la Setmana per l'Exm. Rector Magnífic
de la Universitat d'Alacant IGNACIO
JIMÉNEZ RANEDA
19:00:
Conferència: TUDI
TORRÓ I FERRERO (Inspectora d'Educació)
El sistema educatiu valencià i el plurilingüisme: un estat
de la qüestió
Dimecres, 3 de febrer
18:00:
Conferència: JOSEP VALLCORBA I COT (Subdirector Gral. De Llengües i
entorn de la Generalitat de Catalunya)
El
projecte plurilingüe a l'Escola Catalana
20:00: Conferència:
VICENT
PASCUAL GRANELL (Mestre i assessor especialista en
plurilingüisme)
Valencià, castellà i
anglés: tractament integrat de llengües i continguts
Dijous, 4 de
febrer
18:00: Conferència: PILAR ALONSO MURGA (Catedràtica de
l'IES Joan Fuster de Barcelona)
L'educació
plurilingüe a les diferents comunitats autònomes espanyoles
20:00: Tertúlia radiofònica a Ràdio Altea:
JOAN BORJA I
SANZ (Professor de la Universitat d'Alacant)
Una, dues, tres
llengües a l'escola: quines? com?
quan?
Dilluns, 8 de
febrer
18:00: Conferència: FELIP MUNAR I MUNAR (Cap del Servei
d'Ensenyament del Català del Govern Balear)
La introducció de la tercera llengua al sistema educatiu
balear
20:00: Debat radiofònic en directe a Ràdio Sant Vicent del
Raspeig: GRÀCIA
JIMÉNEZ TIRADO (Professora de l'IES St. Vicent del
Raspeig)
La comunidad
educativa dels centres educatius plurilingües
Dimarts, 9 de
febrer
18:00: Taller: AZORAIDA MARTÍNEZ CARBONELL (Mestra
d'Anglés del CRA Mariola-Benicadell)
Plurilingüisme a l'escola rural
20:00: Conferència de
Cloenda: IGNASI VILA MENDIBURU (Catedràtic de
la Universitat de Girona)
Plurilingüisme
educatiu i immigració
INSCRIPCIÓ, MATRÍCULA I
RECONEIXEMENT ACADÈMIC
Places
limitades
Preu: 30 euros
Període d'inscripció: de l'1 de desembre de 2009 al 29 de
gener de 2010
Procediment: Per a formalitzar la inscripció cal
emplenar la butlleta d'inscripció telemàtica que es trobarà, a partir de
l'1 de desembre, a l'enllaç següent:
http://www.ua.es/institutos/inst.filovalen/formulari_UEM2.htm
una vegada
emplenada ja se us notificarà el procediment de pagament per a formalitzar la
matrícula.
Més informació: UEM-Institut Interruniversitari de Filologia
Valenciana, Universitat d'Alacant, Apt. 99, 03080-Alacant. Telef. 965909329, Fax
965909317, ce: inst.filo-valen@ua.es
Reconeixement
acadèmic:
Certificat de 20 hores de formació emés per l'Institut de
Ciències de l'Educació (ICE) de la Universitat d'Alacant.
O Certficat de 2
crèdits de lliure elecció (reconeguts pel departament de
Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant per al Certificat de Capacitació
o el Diploma de Mestre de València), per a la qual cosa l'alumna/e haurà
d'elaborar una memòria valorativa i crítica de la II SETMANA DE L'EDUCACIÓ
PLURILINGÜE, les característiques de la qual seran comunicades per
l'organització al començament de l'activitat.
Comité
organitzador:
Josep
M. Baldaquí
Joan Borja
Jaume
Fullana
Gràcia
Jiménez
Sandra
Montserrat
Vicent
Romans
Tudi
Torró
Salvador Valero
Direcció:
Vicent
Brotons
INFORMACIÓ
Unitat per a l'Educació
Multilingüe
Institut Iteruniversitari de
Filologia Valenciana
AMB LA COL·LABORACIÓ DE
UNIVERSITAT
D'ALACANT
Vicerectorat
d'Extensió Universitària
Facultat
d'Educació
Institut de Ciències de
l'Educació
Departament de Filologia
Catalana
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS
Delegació d'Alacant
ESCOLA
VALENCIANA
Federació
d'associacions per la
llengua
5)
Publicat en
Directe.cat dijous 7 de gener del 2010
http://www.directe.cat/article/uns-200-alumnes-es-queden-cada-any-sense-poder-estudiar-en-catala-a-la-catalunya-nord-18553
'Actualment tenim 700 alumnes però en podríem
tenir 3.000' assegura el director general
L'escola
la
Bressola ja fa 30 anys que ensenya en català als nens de la Catalunya Nord,
i els alumnes dels vuit centres Bressola ja superen els 700. Lluny queden els 7
alumnes que, el setembre de 1976, van entrar a la primera classe de l'Úrsula
Ferrer, la primera mestra dels centres. En aquell moment, a la Catalunya Nord el
català s'associava al passat, mentre que a l'actualitat cada vegada més pares,
no només catalanoparlants, opten per escolaritzar els seus fills en aquestes
escoles laiques catalanes. Aquests darrers anys la demanda sempre ha superat
l'oferta existent, i els responsables de la xarxa d'escoles de la Bressola
calculen que cada any entre 150 i 200 alumnes es queden sense poder estudiar
català a la Catalunya Nord. 'Actualment tenim 700 alumnes però en podríem tenir
3.000', ha assegurat el director general de La Bressola, Joan Pere Le
Bihan.
'L'escola Bressola ha anat creixent malgrat l'aïllament, els
sabotatges i l'oposició dels partits', ha denunciat Joan Pere Le Bihan, director
general de les escoles La Bressola de la Catalunya del Nord. Al seu entendre,
s'ha demostrat que el fet d'ensenyar en català no perjudica els estudis dels
alumnes.
Per això, des de la Bressola es demanen noves fonts de
finançament i més espai, ja que actualment tenen 700 alumnes 'però en podríem
tenir 3.000', assegura Le Bihan. Actualment, el govern francès paga els sous de
la majoria de mestres però l'associació d'amics de la Bressola s'ha de fer
càrrec del personal no docent i de l'espai, un cost que assoleix els 500.000
euros. Precisament aquestes limitacions els han impedit obrir una escola al
Vallespir, l'única comarca que encara no té una escola on poder estudiar en
català.
L'èxit de la Bressola rau, segons Le Bihan, que no només ha
arribat als 'catalans i catalanistes' sinó també a la població general del país.
'Hem aconseguit que la Bressola sigui l'escola del país adaptada a la situació
geogràfica', ha afegit el director general de la Bressola. Aquesta circumstància
ha propiciat la proliferació d'escoles bilingües a França.
Tot i així, Le
Bian insta a 'ensorrar la frontera mental' que encara hi ha entre Catalunya i la
Catalunya Nord per aprofitar la 'nova oportunitat' que té el català a la
Catalunya del Nord. I és que, segons la filosofia Bressola, aquestes escoles no
només ensenyen el català sinó que fa servir el català com a llengua de
comunicació.
6)
Publicat en el
blog DE L'HORTA ESTANT divendres 8 de gener del 2010
http://hortaestant.blogspot.com/2010/01/comoditat.html
Ferran
Suay
Ahir
em vaig quedar sense bateria al cotxe, i vaig haver de trucar al servei
d'ajuda en carretera de la meua assegurança. Al cap d'una estona, un operari es
posà en contacte amb mi i vingué fins on tenia el cotxe. Després de tres o
quatre interaccions en què cadascun de nosaltres havia parlat en la seua llengua
(ell ho feia en castellà), l'home em va dir:
-"Disculpe
que yo no le hable en valenciano; es que estoy más cómodo en
castellano"
Em
passa sovint que algú s'excuse per no respondre'm en valencià, de manera que
-com faig sempre- li vaig contestar que no hi havia cap problema, que entenc
perfectament el castellà, i que jo estava en el mateix cas que ell. Després
d'això, em va arreglar l'avaria, em va donar a signar un paper, i ens vam
acomiadar sense més.
Per
què explique una anècdota tan senzilla i intrascendent com aquesta?
Bàsicament per això, perquè és una situació d'interacció entre parlants de
distintes llengües, que es resol amb gran facilitat, sense estridències de cap
tipus, i sense que cap dels dos no haja hagut de canviar de llengua. I
m'agradaria remarcar tres punts, en relació a la conducta de l'esmentat operari,
que ens poden servir per a reflexionar sobre la nostra pròpia conducta
lingüística:
En
primer lloc, que em sembla normal que s'excuse per no parlar-me en valencià,
perquè -en aquest cas- jo era el client.En segon lloc, que en cap moment no es
va generar una situació incòmoda o desagradable. Ans al contrari, diria que,
després de l'aclariment per la seua part, la interacció va ser especialment
cordial i fàcil. I finalment, que el seu argument (que està més còmode en
castellà) és inapel·lable, no pressuposa cap ignorància per la seua banda (no
diu que no sap parlar valencià), i no invita gens a demanar-li un canvi de
llengua.
La
impressió que a mi em va quedar és que era una persona educada i
intel·ligent, que va saber resoldre la situació amb elegància. Tenint en compte
això, per què no hauríem d'aplicar la mateixa estratègia nosaltres? Si preferim
utilitzar el català com a llengua vehicular, no cal que suposem que cada trobada
amb algú que no ho fa, es convertirà en una situació de conflicte, ni que
experimentem la necessitat de proporcionar complicades explicacions per a la
nostra opció lingüistica. N'hi ha prou de fer com el mecànic d'aquesta
historieta i dir:
-"Jo
parlaré en valencià perquè em resulta més còmode"
