InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 250 (dimarts 19/01/2010) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Quim Gibert - El millor dels humanismes
 
2) Portal Eureca de la Generalitat de Catalunya
 
3) Jordi Davó - Blaveros tots
 
 
 
6) Ferran Suay - Comoditat
 
7) Alexandre Alapont i August Monzon - Ara sí, cap al missal valencià
 
 
9) Joan Tudela: En tot el món, només nosaltres parlem català: és la nostra contribució a la diversitat lingüística de la humanitat.
 
 
1)

 

 

El millor dels humanismes

 

L'antropòleg Chema Espada diu que gran part dels homes no han entès que el feminisme persegueix la igualtat i cerca potenciar-los: «Pretenen que ells no estan ideologitzats. Diuen que són neutrals: ni masclisme ni feminisme, igualtat!, t'etziben» (La Vanguardia, 7-1-09). Espada constata l'existència d'una sèrie d'actituds adquirides per tal de demostrar que són homes: «no veuen que tal volta el món funcionaria millor sense aquesta necessitat de ser importants ni d'anar amb els collons per davant. Això és el que vol el feminisme».

 

La recerca de la igualtat és també el repte de tantes nacions sense estat. El moviment en bé d'aquesta causa és conegut com a nacionalisme democràtic. La politòloga Montserrat Guibernau afirma que el nacionalisme democràtic representa l'esforç d'un poble i d'una cultura per sobreviure: «expressa el desig de decidir el propi futur polític i la il·lusió per construir una nació plena basada en la democràcia, la justícia social i el progressisme» (Presència, 19-9-08).

 

No obstant això, el nacionalisme és un moviment que també ha estat equiparat a la prepotència, a la intolerància, a l'exclusió dels diferents. Així doncs, Guibernau considera que el nacionalisme cal definir-lo i, després, jutjar-lo: «dir "sóc nacionalista" no ens diu res sobre el model de nació, els principis i els valors que guiaran una societat». Efectivament, quan parlem de nacionalisme hem de saber diferenciar el nacionalisme jueu del palestí, el xinès del tibetà, el rus del txetè, el xilè del maputxe, el turc del kurd, el marroquí del sahrauí, el francès i l'espanyol del català. Ambdós nacionalismes són com la nit i el dia. Tant cert és, que per a l'historiador Alfred Bosch hi ha nacionalistes que lluiten per imposar-se a altres, i n'hi ha que simplement, com els catalans, desitgen ser reconeguts: «Hi ha tants nacionalismes possibles com nacions (...) Uns o altres ens poden agradar més o menys, però hem d'admetre que no els podem posar tots al mateix sac i quedar-nos tan amples». El nacionalisme jueu, xinès, rus, xilè, turc, marroquí, francès, espanyol, són també coneguts com a nacionalismes d'Estat, tot i que els governs que els promouen solen considerar-se no-nacionalistes. Aquestes formes contemporànies de nacionalisme expansiu, històricament qualificades d'imperialisme o colonialisme, és un dels corrents ideològics cabdals del segle XX. El fenomen no s'ha analitzat críticament ni en profunditat perquè continua sent vigent. En aquest sentit, Imma Tubella, rectora de la UOC, pensa que s'ha d'anar a l'arrel dels conflictes per poder-los resoldre: «S'ha de conèixer les històries d'humiliació, conquesta, repressió, destrucció física i moral que hi ha darrera. No podem reduir el sofriment humà a baralles de gats i gossos» (Avui, 8-2-09).

 

Haver de reconèixer per part dels estats que certes nacions són nacions ofèn. Per Bosch, un planeta que s'excita amb el descobriment de qualsevol nova espècie animal: «l'aparició i reconeixement d'una nova família humana seria una gran notícia per a la diversitat i la riquesa de l'ecosistema». És la manca de sensibilitat entorn la igualtat de les nacions allò que explica que hagin sorgit nacionalismes defensius, que malgrat el seu tarannà democràtic són titllats  d'intransigents. De fet, l'objectiu del nacionalisme democràtic és deixar d'actuar tan aviat com les seves reivindicacions s'hagin assolit. Tant és així, que per l'historiador barceloní, el nacionalisme català és «una força positiva creadora d'energia; un pou de resistència a la injustícia, vacuna contra la liquidació del propi poble, històrica amiga de les llibertats i enemiga de les opressions». I és que, ben mirat, el nacionalisme democràtic és el millor dels humanismes.

 

Quim Gibert, psicòleg i coautor d'El despertar dels Països Catalans.

 

2)
 
 
Portal Eureca de la Generalitat de Catalunya
 
Arreplega la informació dels depòsits bibliogràfics digitals de les biblioteques catalanes i l'accés als recursos que estiguen disponibles lliurement.
 
L'adreça URL és:
 
3)
 
Publicat en el blog EL GRAN DUC divendres 8 de gener del 2009
 
 
Jordi Davó
 
En el número 1.333 de la revista El Temps, l'escriptor mallorquí Sebastià Alzamora publica un article titulat “Proust i el blaverisme banal”, en el qual, sense citar el mitjà, critica l'enfocament que, sota el titular “Proust més accessible que mai”, es fa d'una nova traducció al català de la novel·la Combray. Reproduïsc ara uns fragments de l'opinió d'Alzamora:

“Què vol dir que Proust és ara “més accessible que mai”? Doncs que l'anterior traducció de la Recerca al català, deguda a Jaume Vidal Alcover, presenta l'inconvenient de ser “plena de mallorquinismes”, però finalment “a partir d'ara [l'obra de Proust] es pot llegir en català gràcies al treball de Josep Maria Pinto”. Textual. Deduïm, doncs, que Vidal Alcover no va fer la seva traducció al català, sinó que la devia engiponar en un idioma més o menys exòtic, qui sap si l'urdu o el swahili [...] Naturalment que es pot discutir l'encert i la qualitat de la traducció de Vidal Alcover [...] Però desqualificar-la pel fet de contenir mallorqunismes i afirmar a continuació que ara ja podem llegir Proust “en català” és una declaració solemne del blaverisme banal que cada dia més s'escampa a Catalunya, i que s'expressa mitjançant un menyspreu escandalós per totes les variants del català que no siguin la central. Un menyspreu que s'alimenta de la ganduleria i la ignorància contumaç  envers tota la realitat que es produeix més enllà de l'Eixampla de Barcelona. Voleu blaveros? Cerqueu-los al Principat”.

Al Baix Empordà i fa ja uns quants anys, un amic d'Alzira s'indignà perquè en un restaurant li digueren “No tenim licor de bresquilla, si en vol de poma o préssec, sí”. En una oficina de turisme de Tarragona, una informadora m'indicà que duia a la samarreta la taca indigna d'una errada ortogràfica: “Hi diu “jo també estudie en valencià” i hauria de dir… estudio en valencià”. Estic segur que teniu més d'una anècdota com estes. Quanta raó tenies, Enric, quan m'advertires que al País Valencià hi ha blaveros, però a Catalunya ho són tots.

 
4)
 
 

II SETMANA DE L'EDUCACIÓ PLURILINGÜE

DEL BILINGÜISME AL PLURILINGÜISME ESCOLAR
 


Del 2 al 9 de febrer de 2010

 
SALÓ DE GRAUS DE L'ESCOLA D'ÒPTICA 
   

Organitzen

UNITAT PER A
L'EDUCACIÓ MULTILINGÜE


INSTITUT INTERUNIVERSITARI DE FILOLOGIA VALENCIANA

 
UNIVERSITAT D'ALACANT 
  


DEL BILINGÜISME AL PLURILINGÜISME ESCOLAR

 
El sistema educatiu valencià i els de la resta dels territoris de llengua catalana han encetat un procés que els durà a convertir-se en sistemes educatius plurilingües. Una cosa semblant estan fent en altres comunitats autònomes i en molts països d'Europa amb diverses tradicions educatives.

Nosaltres, els territoris de llengua catalana, partim, però, d'una realitat de bilingüisme educatiu consolidada. En uns casos minoritària i amb molts problemes, com és el País Valencià, en altres, gairabé generalitzada, com a Catalunya. En totes, però, el desenvolupament del programes bilingües, amb la immersió lingüística com a referent, ha estat vinculada a les bones pràctiques i a la qualitat educativa.

El segle XXI ens dreça envers uns clars reptes de futur en què caldrà articular programes educatius plurilingües per a dos, tres, quatre… llengües sense oblidar el fenòmens socioculturals i demogràfics lligats a la globalització, les teconologies de la informació i la comunicació, l'europeització dels estudis i el mercat laboral, però sense oblidar tampoc que l'eix vertebrador ha de ser indefugiblement la llengua pròpia, el valencià —el català—, i una idea clara d'escola arrelada localment que es projecta globalment. Una escola que caldra construir amb recursos humans i econòmics clarament vinculats al tractament integrat de llengües i continguts. Segueix sent vàlid el projecte matriu: una escola amb llengua i continguts propis des de les que s'accedeix a l'altra llengua oficial i a les altres llengües estrangeres en un marc multilingüe i, per què no? intercultural. Hi ha altres alternatives? Parlem-ne.

 
 
• Inscripció telemàtica (de l'1 de desembre de 2009 al 29 de gener de 2010,  preu 30 euros).

• Descarrega't el tríptic en format pdf 

• Descarrega't el cartell en format pdf 
 



PROGRAMA


 
Dimarts, 2 de febrer

 
18:00:  Inauguració de la Setmana per l'Exm. Rector Magnífic de la Universitat d'Alacant IGNACIO JIMÉNEZ RANEDA
 
19:00:  Conferència: TUDI TORRÓ I FERRERO (Inspectora d'Educació)
El sistema educatiu valencià i el plurilingüisme: un estat de la qüestió
 
Dimecres, 3 de febrer
 
18:00Conferència: JOSEP VALLCORBA I COT (Subdirector Gral. De Llengües i entorn de la Generalitat de Catalunya)
El projecte plurilingüe a l'Escola Catalana
 
20:00: Conferència: VICENT PASCUAL GRANELL (Mestre i assessor especialista en plurilingüisme)
Valencià, castellà i anglés: tractament integrat de llengües i continguts
 
Dijous, 4 de febrer
 
18:00: Conferència: PILAR ALONSO MURGA (Catedràtica de l'IES Joan Fuster de Barcelona)
L'educació plurilingüe a les diferents comunitats autònomes espanyoles
 
20:00: Tertúlia radiofònica a Ràdio Altea:  JOAN BORJA I SANZ (Professor de la Universitat d'Alacant)
Una, dues, tres… llengües a l'escola: quines? com? quan?
 
Dilluns, 8 de febrer

 
18:00:  Conferència: FELIP MUNAR I MUNAR (Cap del Servei d'Ensenyament del Català del Govern Balear)
La introducció de la tercera llengua al sistema educatiu balear

20:00:  Debat radiofònic en directe a Ràdio Sant Vicent del Raspeig: GRÀCIA JIMÉNEZ TIRADO (Professora de l'IES St. Vicent del Raspeig)

La comunidad educativa dels centres educatius plurilingües
 
Dimarts, 9 de febrer
 
18:00: Taller: AZORAIDA MARTÍNEZ CARBONELL (Mestra d'Anglés del CRA Mariola-Benicadell)
Plurilingüisme a l'escola rural
 
20:00: Conferència de Cloenda: IGNASI VILA MENDIBURU (Catedràtic de la Universitat de Girona)
Plurilingüisme educatiu i immigració
 


INSCRIPCIÓ, MATRÍCULA  I RECONEIXEMENT ACADÈMIC

 
Places limitades
 
Preu: 30 euros
 
Període d'inscripció: de l'1 de desembre de 2009 al 29 de gener de 2010
 
Procediment: Per a formalitzar la inscripció cal  emplenar la butlleta d'inscripció telemàtica que es trobarà, a partir de l'1 de desembre, a l'enllaç següent:
 
http://www.ua.es/institutos/inst.filovalen/formulari_UEM2.htm
 
una vegada emplenada ja se us notificarà el procediment de pagament per a formalitzar la matrícula.
 
Més informació: UEM-Institut Interruniversitari de Filologia Valenciana, Universitat d'Alacant, Apt. 99, 03080-Alacant. Telef. 965909329, Fax 965909317, ce: inst.filo-valen@ua.es
 
Reconeixement acadèmic:
 
• Certificat de 20 hores de formació emés per l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) de la Universitat d'Alacant.
 
• O Certficat de 2 crèdits de lliure elecció (reconeguts pel departament  de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant per al Certificat de Capacitació o el Diploma de Mestre de València), per a la qual cosa l'alumna/e haurà d'elaborar una memòria valorativa i crítica de la II SETMANA DE L'EDUCACIÓ PLURILINGÜE, les característiques de la qual seran comunicades per l'organització al començament de l'activitat.
 
 
Comité organitzador:
 
Josep M. Baldaquí
Joan Borja
Jaume Fullana
Gràcia Jiménez
Sandra Montserrat
Vicent Romans
Tudi Torró
Salvador Valero
 

Direcció
:

 
Vicent Brotons
 

INFORMACIÓ

 
Unitat per a l'Educació Multilingüe
Institut Iteruniversitari de Filologia Valenciana

 
 
AMB LA COL·LABORACIÓ DE
 
UNIVERSITAT D'ALACANT
Vicerectorat  d'Extensió Universitària
Facultat d'Educació
Institut de Ciències de l'Educació
Departament de Filologia Catalana

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS
Delegació d'Alacant
 
ESCOLA VALENCIANA
Federació d'associacions per la llengua

5) 

 

 

Publicat en Directe.cat dijous 7 de gener del 2010

http://www.directe.cat/article/uns-200-alumnes-es-queden-cada-any-sense-poder-estudiar-en-catala-a-la-catalunya-nord-18553


Uns 200 alumnes es queden cada any sense poder estudiar en català a la Catalunya Nord

'Actualment tenim 700 alumnes però en podríem tenir 3.000' assegura el director general
 
L'escola la Bressola ja fa 30 anys que ensenya en català als nens de la Catalunya Nord, i els alumnes dels vuit centres Bressola ja superen els 700. Lluny queden els 7 alumnes que, el setembre de 1976, van entrar a la primera classe de l'Úrsula Ferrer, la primera mestra dels centres. En aquell moment, a la Catalunya Nord el català s'associava al passat, mentre que a l'actualitat cada vegada més pares, no només catalanoparlants, opten per escolaritzar els seus fills en aquestes escoles laiques catalanes. Aquests darrers anys la demanda sempre ha superat l'oferta existent, i els responsables de la xarxa d'escoles de la Bressola calculen que cada any entre 150 i 200 alumnes es queden sense poder estudiar català a la Catalunya Nord. 'Actualment tenim 700 alumnes però en podríem tenir 3.000', ha assegurat el director general de La Bressola, Joan Pere Le Bihan.

'L'escola Bressola ha anat creixent malgrat l'aïllament, els sabotatges i l'oposició dels partits', ha denunciat Joan Pere Le Bihan, director general de les escoles La Bressola de la Catalunya del Nord. Al seu entendre, s'ha demostrat que el fet d'ensenyar en català no perjudica els estudis dels alumnes.

Per això, des de la Bressola es demanen noves fonts de finançament i més espai, ja que actualment tenen 700 alumnes 'però en podríem tenir 3.000', assegura Le Bihan. Actualment, el govern francès paga els sous de la majoria de mestres però l'associació d'amics de la Bressola s'ha de fer càrrec del personal no docent i de l'espai, un cost que assoleix els 500.000 euros. Precisament aquestes limitacions els han impedit obrir una escola al Vallespir, l'única comarca que encara no té una escola on poder estudiar en català.

L'èxit de la Bressola rau, segons Le Bihan, que no només ha arribat als 'catalans i catalanistes' sinó també a la població general del país. 'Hem aconseguit que la Bressola sigui l'escola del país adaptada a la situació geogràfica', ha afegit el director general de la Bressola. Aquesta circumstància ha propiciat la proliferació d'escoles bilingües a França.

Tot i així, Le Bian insta a 'ensorrar la frontera mental' que encara hi ha entre Catalunya i la Catalunya Nord per aprofitar la 'nova oportunitat' que té el català a la Catalunya del Nord. I és que, segons la filosofia Bressola, aquestes escoles no només ensenyen el català sinó que fa servir el català com a llengua de comunicació.

6) 

 

Publicat en el blog DE L'HORTA ESTANT divendres 8 de gener del 2010

http://hortaestant.blogspot.com/2010/01/comoditat.html

Comoditat

Ferran Suay

 
Ahir em vaig quedar sense bateria al cotxe, i vaig haver de trucar al servei d'ajuda en carretera de la meua assegurança. Al cap d'una estona, un operari es posà en contacte amb mi i vingué fins on tenia el cotxe. Després de tres o quatre interaccions en què cadascun de nosaltres havia parlat en la seua llengua (ell ho feia en castellà), l'home em va dir:

-"Disculpe que yo no le hable en valenciano; es que estoy más cómodo en castellano"

Em passa sovint que algú s'excuse per no respondre'm en valencià, de manera que -com faig sempre- li vaig contestar que no hi havia cap problema, que entenc perfectament el castellà, i que jo estava en el mateix cas que ell. Després d'això, em va arreglar l'avaria, em va donar a signar un paper, i ens vam acomiadar sense més.

Per què explique una anècdota tan senzilla i intrascendent com aquesta? Bàsicament per això, perquè és una situació d'interacció entre parlants de distintes llengües, que es resol amb gran facilitat, sense estridències de cap tipus, i sense que cap dels dos no haja hagut de canviar de llengua. I m'agradaria remarcar tres punts, en relació a la conducta de l'esmentat operari, que ens poden servir per a reflexionar sobre la nostra pròpia conducta lingüística:

En primer lloc, que em sembla normal que s'excuse per no parlar-me en valencià, perquè -en aquest cas- jo era el client.En segon lloc, que en cap moment no es va generar una situació incòmoda o desagradable. Ans al contrari, diria que, després de l'aclariment per la seua part, la interacció va ser especialment cordial i fàcil. I finalment, que el seu argument (que està més còmode en castellà) és inapel·lable, no pressuposa cap ignorància per la seua banda (no diu que no sap parlar valencià), i no invita gens a demanar-li un canvi de llengua.

La impressió que a mi em va quedar és que era una persona educada i intel·ligent, que va saber resoldre la situació amb elegància. Tenint en compte això, per què no hauríem d'aplicar la mateixa estratègia nosaltres? Si preferim utilitzar el català com a llengua vehicular, no cal que suposem que cada trobada amb algú que no ho fa, es convertirà en una situació de conflicte, ni que experimentem la necessitat de proporcionar complicades explicacions per a la nostra opció lingüistica. N'hi ha prou de fer com el mecànic d'aquesta historieta i dir:
-"Jo parlaré en valencià perquè em resulta més còmode"

 

7) 
 
Article publicat en el diari Levante-EMV dilluns 11 de gener del 2010
http://www.levante-emv.com/opinion/2010/01/11/ara-cap-missal-valencia/668035.html

Alexandre Alapont i August Monzon *

Ja en la seua primera homilía com a arquebisbe, monsenyor Carles Osoro donà mostres inequívoques del seu apreci pastoral pel valencià. Això ha fet reviscolar les esperances de resoldre una qüestió enquistada en l´Església, però que des de fa dècades resulta pacífica en el món civil: l´ús alhora oficial i habitual de la nostra llengua. Els valencians no partim de zero. Després de la riquíssima producció religiosa medieval, es va esdevindre un «silenci antic i molt llarg» i, amb ell, la resistència callada i tenaç en temps difícils. El fruit d´aquest procés veié la llum en 1975: el Llibre del Poble de Déu, volum per a ús dels fidels, modèlic en el seu gènere, que enclou el missal dominical i festiu, amb les lectures corresponents, aprovat pels bisbes de les diòcesis valencianes.
Esta obra, preparada pel P. Pere Riutort, aparegué en un moment molt delicat, al tall de la transició política, i es va convertir en blanc d´atacs injusts i violents. Hui, gràcies a Déu, les circumstàncies han canviat. Conforme al dictamen del Consell Valencià de Cultura de 1998, que l´arquebisbe García-Gasco esperava, s´ha creat per amplíssim consens l´Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), institució de la Generalitat que té la competència exclusiva per a establir la normativa del valencià, la qual han de seguir totes les institucions públiques (arts. 6, 20 i 41 de l´Estatut d´Autonomia). Poc després, la Santa Seu publicà la tercera edició del Missal romà, amb textos nous. Ha aplegat l´hora, per tant, de confeccionar el Missal valencià com a llibre d´altar definitiu.
El 2002, la Comissió de Texts Religiosos de l´AVL féu arribar als bisbes la versió íntegra i consensuada del Missal, que fou aprovada pel Ple per denou vots a favor i una abstenció, amb vista a la seua revisió i tramitació canònica. Transcorreguts set anys (¡) i vista la bona disposició del nou arquebisbe, el juliol passat un grup de preveres de l´Església de València ens dirigírem a ell demanant-li que encetara eixe procés. Fins ara s´hi han adherit setenta-sis preveres del clero secular i religiós, de diverses sensibilitats i ocupacions ministerials, la majoria rectors i vicaris parroquials, però també capellans de convents, consiliaris de moviments, professors, missioners…
La carta no respon a cap interés polític o partidista, ni representa «l´ala nacionalista» o el «sector progressista» del clergat. Demana senzillament que els fidels puguem participar en la litúrgia emprant la «llengua pròpia» del nostre poble (art. 6 de l´Estatut). Els catòlics valencianoparlants (vora tres milions) hi tenim un dret irrenunciable, reconegut, ja fa més de quaranta anys, pel concili Vaticà II. Si pensem que el poble nambya, a Zimbawe, amb 20.000 catòlics sobre una població de 120.000 habitants, compta amb els seus propis textos…
La passada festivitat de la Puríssima l´arquebisbe Carles es declarà favorable a iniciar el procés, demanant l´edició dels textos litúrgics en valencià, sempre amb l´acord dels altres bisbes competents de la Província eclesiàstica, primer a la Conferència Episcopal Espanyola i després a la Santa Seu. És el que prescriu la Instrucció Liturgiam authenticam (2001), a fi d´acabar amb situacions lamentables de provisionalitat i confusió, com les que encara es donen entre nosaltres. Avant, senyor arquebisbe!

*Preveres de la diòcesi de València

 
8) 
 

La Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) es complau d'anunciar-vos la publicació de la nova revista TERMINÀLIA (ISSN 2013-6692).

TERMINÀLIA és una revista oberta, de periodicitat semestral, que pretén cobrir un espai natural d'intercanvi d'idees i d'actualització informativa en terminologia i àmbits afins. Els articles es publiquen, en paper i en format electrònic, i són accessibles de manera oberta per a tota la comunitat sota la llicència Creative Commons.

El Consell de Redacció fa una crida per a contribucions als núm. 1 i 2 (2010). Les propostes enviades, redactades en català, anglès, espanyol o francès, hauran de tenir una extensió màxima de 7.000 mots o 12 pàgines, i seran avaluades per revisors externs.

El límit de presentació d'articles per al núm. 1 (2010) és el 30 de gener de 2010 i per al núm. 2, el 31 de març de 2010. Cal enviar les propostes a terminalia@iec.cat

Informació a: http://scaterm.iec.cat/filial/digitalAssets/7280_crida_articles_Terminalia_2010.pdf

9) 
 
En tot el món, només nosaltres parlem català: és la nostra contribució a la diversitat lingüística de la humanitat.

Joan Tudela

Del llibre Llengua i comunicació, cent raons per viure en català
 
 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com