Fraga (Baix Cinca), divendres 5-3-10 i dissabte
6-3-10
Franja de Ponent i creativitat. Propostes
pràctiques i concretes per a viure en
català.
Programa:
- Divendres,
5-3-10, Restaurant Flavia (Cegonyer, 13).
21:00: Sopar-presentació del llibre Removent consciències a càrrec dels
coeditors Àngel Velasco, filòleg, i Quim Gibert, psicòleg.
- Dissabte,
6-3-10, Palau Montcada (c/ St. Josep de Calassanç,
12).
10:00.- Obertura a càrrec de Pep Labat, president de l'Institut d'Estudis del Baix Cinca, IEBC.
10:15.- Ponència Llengua i creativitat. Sobre la
comunicació, l'emoció i la bellesa a càrrec de Josep Borrell, poeta.
Presentarà: Josep Maria Forné, president d'Òmnium Cultural de
Ponent.
11:00.- Ponència Un
esforç agradable: treballar per la llengua a càrrec d'Eva Monrós, lingüista.
Presentarà: Fina Vilar.
11:45.- Descans
12:15.- Xerrada sobre L'experiència de Tallers per la Llengua a càrrec de
Neus Arnan i Carles Palau, dinamitzadors de l'entitat.
13:00.- Ponència Vulnerabilitat, llengua i emoció a
càrrec de Matthew Tree, escriptor. Presentarà: Susanna Barquin,
escriptora.
Organitza: Institut d'Estudis del Baix
Cinca.
Amb la col·laboració del Casal Jaume I de Fraga i el suport
d'Òmnium Cultural de Ponent i del Projecte d'Animació Cultural Jesús
Moncada
Programa
complementari del cap de setmana:
Dissabte
6-3-10:
16:00: Cafè a càrrec del Casal Jaume I de Fraga.
17:00: Els arbres de Fraga, visita guiada a
càrrec de Ramon Mesalles. Punt d'eixida: Rotonda del Sotet.
19:30:
Actuació musical en el Palau Montcada.
Diumenge
7-3-10:
10:00: El camí del diable. La via romana al seu pas
pel Baix Cinca, visita matinal guiada a càrrec d'Enriqueta González. Punt
d'eixida: Rotonda del Sotet.
L'amiga gironina que viu a Barcelona i va a casa els pares per Nadal, tasta la sopa de galets i diu "Està bona". I la família se li tira a sobre: "Es diu és bona, pixapins!", "Això és espanyol!", "Cada dia parles pitjor!". Ella mira de defensar-se com pot: diu que estar, en aquest context, no és clar que no sigui correcte. L'amiga és filòloga, però a Girona això impressiona ben poc: qui no és filòleg, té el certificat D o el pare poeta. La reacció és tan visceral perquè arrela en la convicció que una identitat més pura, més genuïna, no pot admetre lliçons del catanyol barceloní. Catanyol? Una heroïna de Mercè Rodoreda, quan passejava pels carrers de la Barcelona de preguerra, ja observava: "Em diuen que estic bona, com si fos un plat de sopa". La bonesa moral és, i aspira a l'eternitat; la física està i té la fugacitat de l'esplendor de l'herba. La sopa de galets és bona, però si ja ens costa tant fer que sigui a taula en comptes d'estar a la taula, ¿hem de reprimir algú que al primer tast, subjectiu i passatger, diu que està bona? El català, al revés que el riu Garona, neix mirant a Occitània i gira el curs cap al vessant ibèric just quan mor l'Edat Mitjana. Tenim, doncs, una identitat híbrida: de ser i estar. Som tant el que érem fa cinc segles com el que cinc segles ens fan ser. Podríem fer del rossellonès el model estàndard i perseguir tots els estar que ells no diguin. Que algú calculi, però, l'immens cost de fer aquesta correcció: l'enorme desgast d'imposar-la a la majoria de parlants, els matisos que es perdrien pel camí. I que valori si el català està en condicions de pagar-lo. Però és encara molt més senzill: cap dèria identitària, cap filologia que busca la puresa en l'aigua que raja riu amunt, pot impedir a quatre peons dins una rasa dir que la noia que passa està bona.
3)
El llibre La santa culpa, de Vicenç Mengual i Casellas, té un tret definitori: és molt original. És tracta d'una novel·la negra que comporta alguns dels elements clàssics d'aquesta mena de gènere, com ara un assassinat i un inspector de policia i, tanmateix, La santa culpa té l'originalitat i l'encert d'imaginar el crim dins mateix de la seu de l'Opus Dei, la qual cosa li confereix una orientació inusitada.
Ambientat als Països Catalans, el relat ens presenta majorment el món de l'Opus Dei –una organització tancada, intolerant i enganyadora que existeix amb la societat normal que l'envolta. El lector es veurà abocat al seu si i, sens dubte, se li encomanarà la sensació d'ofec que senten alguns dels personatges, ja que Mengual ens obre les portes de l'Opus amb un coneixement evident de l'organització i, alhora, fent-ne una crítica ferotge.
Però vet aquí que, amb un tomb imprevist, un home es emmetzinat al despatx del director de la delegació de l'Opus de Barcelona. Aquest fet inaudit ho capgira tot, tal com expressa un dels personatges. A més, amb el crim, entra al text l'inspector Maristany, l'enfant terrible d'aquest relat, el qual intentarà resoldre tot el misteri entorn de l'assassinat –tasca gens fàcil quan s'ha d'enfrontar a les intrigues maquiavèl·liques que saturen l'organització de l'Opus.
Per acabar, només ens cal assenyalar que La santa culpa és un relat executat amb gran mestria, el qual ens presenta uns personatges ben plausibles dins d'una història que engresca a continuar llegint.
Shaudin Melgar-Foraster