editorial
Ja hi tornem a ser?
sociolingüística
Realitat i vitalitat de la llengua catalana. Jordi Solé i Camardons
Jacobinisme contra pluralitat lingüística. Bernat Joan i Marí
La sang tova. Quim Gibert
Tres maneres lingüístiques de ser un mateix. Marcel Fité
Neix una nova proposta. Carles Castellanos
Per un moviment de renovació lingüística. Carles Castellanos
Cercle Català de Negocis. Llengua Nacional
lèxic
L'arc de sant Martí. Eugeni S. Reig
Netejar, fixar i donar bellesa. Pere Ortís
sintaxi
Verbs pronominals abusius i fenomen invers. Josep Ruaix i Vinyet
Sentit absolut. Albert Jané
fonètica
Breu caracterització del vocalisme a Santa Coloma de Farners. Jordi Dorca
amics i
mestres
El deute pendent amb l'Isidor Cònsul. Víctor Alexandre
Antoni Boada, verdaguerista de cor. Josep Lluís Bronchal
bibliografia
Nosaltres, els catalans. Anna Porquet i Botey
Realitat i vitalitat de la llengua catalana. Pere Mayans i Balcells
Carles Cardó. Josep Ruaix i Vinyet
Víctor Alexandre, l'independentisme desacomplexat. Quim Gibert
Publicat en tribuna.cat divendres 18 de desembre de 2009
http://www.tribuna.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=90879&Itemid=56
Crònica - Illes
Balears
El
renaixement de "La veu de Mallorca"
La Veu de
Mallorca ha renascut oficialment en format digital. La seva
presentació es va fer el passat dimarts 15 de desembre, amb una festa a la que
varen fer acte de presència representants de diferents sectors socials i
polítics. 78 anys després de la seva última aparició, La veu de Mallorca torna a
ser el referent de la premsa compromesa nacionalment i social a Mallorca. La
capçalera històrica del nacionalisme mallorquí reneix així en el context de la
comunicació del segle XXI, Internet, per oferir una informació a l'instant,
directa, assequible i actualitzada les 24 hores del dia tots els dies de la
setmana.
El diari surt gràcies a l'empenta de l'associació Xarxa 2015,
que ha impulsat també SiS Ràdio i Tribuna Mallorca. Tanmateix, l'impuls d'un nou mitjà,
La Veu, molt més ambiciós en quant a públic potencial i contenguts, suposa un
salt qualitatiu que pretén arrossegar, cap a una millor oferta i serveis, la
resta de mitjans del grup. Així per tant, Xarxa 2015 fa una aposta decidida
perquè sigui dins el món digital on els col·lectius, entitats, persones, etc.,
que treballen per Mallorca des d'un compromís cívic, de progrés i nacionalment
clar, hi trobin la seva plataforma d'expressió més decidida. La Veu de Mallorca
neix amb aquesta voluntat: de servir als que serveixen al país. Marta Vives
(Reus, 1976) assumeix el repte de ser la directora de la quarta etapa de La
Veu.
Amb l'experiència de més de 10 anys treballant a les emissores de
Catalunya Ràdio, i havent passat per la sotsdirecció d'informatius d'IB3 Ràdio,
Vives té clar que aquesta nova època "beu dels plantejaments d'aquella de fa un
segle", però sabent que "no pot ser igual". La nova Veu de Mallorca "parlarà de
qüestions d'actualitat que afecten Mallorca des del punt de vista de país, sense
deixar de banda el marc cultural català." Dins un panorama polític i social tan
convuls, La veu de Mallorca aspira a ser un referent dels sectors socials que
demanen una informació més propera i més arrelada a la nostra realitat. És una
aportació mallorquina a l'espai català de
comunicació.
El president de l'Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, reivindicà ahir, en el decurs de la Nit de la Cultura celebrada a Maó, el respecte als drets lingüístics. Amb l'objectiu de "comprometre els catalanoparlants d'aquestes illes a exercir el dret d'emprar sempre i en qualsevol lloc la llengua pròpia", s'inicià una gala que per primera vegada sortia de Mallorca i que fou presentada per Dani Bagur i Núria Solé. L'acte, que va incloure molts tocs menorquins, combinà l'entrega dels premis 31 de Desembre amb actuacions musicals i vídeos. La primera veu que se sentí al teatre Principal de Maó fou la del baríton Lluís Sintes.
Jaume Mateu denuncià que "els dres lingüístics s'han conculcat en excessives ocasions i s'ha arribat fins i tot a l'agressió física". El president de l'OCB afirmà que "el coneixement, l'ús i la promoció de la llengua pròpia han de ser concebuts i tractats com l'eina primordial de cohesió social". A més, reclamà amb vehemència a les autoritats presents "una major implicació, amb més decisió, de les nostres administracions públiques. És més necessari que mai que la inversió pública en cultura i en el procés de normalització lingüística no pateixi, com es preveu, cap retallada pressupostària".
L'esdeveniment, que va ser retransmès per IB3 Televisió, Tv3.Cat i Canal 33, constituí una mostra de les expressions culturals realitzades en català a les Balears. Hi actuaren Miquel Àngel Llonovoy; Els amics de les Arts; el cantautor Gerard Quintana; el grup eivissenc Ressonadors; Lluís Sintes i Cris Juanico; i La Clota Teatre, entre d'altres. La Nit de la Cultura d'enguany també serví per presentar dos documentals: un sobre els orígens menorquins del premi Nobel de literatura Albert Camus Sintes i l'altre sobre la vida del batle de Palma Emili Darder.
Quant als 31 de Desembre, destacaren els dos guardons atorgats pel jurat a Menorca: el Francesc de Borja Moll, que distingeix una entitat de Balears i que fou per a l'Institut Menorquí d'Estudis, i el Miquel dels Sants Oliver, que reconeix un treball editat enguany i que guardonà el llibre La indumentària menorquina en el segle XVIII, de Damià Bosch, Rut Mont i Anna Serra. Les distincions que entrega anualment l'entitat cultural foren per a l'editor Pere A. Serra, IB3 Televisió i el Principal de Maó.
Publicat en directe.cat dimarts 22 de desembre del 2009
El Govern ha aprovat aquest migdia a Cervera el projecte de llei de l'aranès, una norma elaborada amb la col·laboració del Consell General d'Aran que, per primer cop, desenvoluparà la protecció de l'aranès en tots els àmbits i sectors per fomentar-ne el seu ús, difusió i coneixement. En compliment de l'Estatut, la Generalitat promourà l'aranès, en regularà el seu ús oficial a Catalunya i fomentarà el seu ús a l'Aran i als mitjans de comunicació. Segons ha explicat el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, la llei garantirà que els ciutadans puguin adreçar-se a l'administració pública en qualsevol de les tres llengües oficials: el català, l'aranès i el castellà.
El Govern ha aprovat aquesta llei, per ser enviada
al Parlament, en la seva reunió del Consell de Govern a Cervera. L'Estatut ja
declara l'oficialitat de l'aranès a tot Catalunya i atribueix a la Generalitat i
al Conselh Generau d'Aran la competència sobre la seva normalització
lingüística, regulant-ne l'oficialitat i els drets d'ús.
Els objectius
principals establerts passen per reconèixer, empara i promoure l'aranès; regular
el seu ús oficial a Catalunya; fomentar l'ús normal de l'aranès a Catalunya;
determinar i fer efectius els drets i deures lingüístics amb relació amb
l'aranès; fomentar el seu ús a les administracions, l'ensenyament, els mitjans
de comunicació i les activitats culturals, socials i públiques; assegurar
l'extensió del coneixement de l'aranès entre els ciutadans aranesos, i
fomentar-ne el coneixement a Catalunya, o facilitar i promoure el manteniment i
desenvolupament de relacions amb les altres comunitats i territoris de llengua
occitana.
Així, la llei estableix que les administracions i les
institucions araneses han d'emprar de manera general l'aranès i que els serveis
i organismes que depenen de la Generalitat a la Van d'Aran han d'utilitzar-lo
normalment en les seves relacions administratives i en la difusió d'informació a
la ciutadania. Les lleis del Parlament hauran de ser publicades també en aranès
i tindrà caràcter oficial. A més, es proclama la plena validesa de tota la
documentació pública i privada redactada en aranès, així com les actuacions
judicials.
A més, es reconeix el dret dels ciutadans i ciutadanes a
utilitzar l'aranès a Catalunya en les relacions escrites amb l'administració de
la Generalitat, i també usar-lo i rebre resposta oral en aranès en el servei
unificat d'informació.
'Els drets han de ser els
mateixos'
Carod ha destacat que, entre alguns dels punts de la llei,
s'estableix que l'aranès sigui la 'llengua preferent' i 'habitual' a les
administracions de la Val d'Aran, així com que l'únic toponímia oficial sigui la
que apareix en aquesta llengua. De fet, la llei garanteix el dret de tots els
ciutadans a poder dirigir-se a les administracions en aranès, de manera que 'es
fan valer els seus drets'.
'Els ciutadans que vulguin podran fer ús a
partir d'ara de qualsevol de les tres llengües oficials a Catalunya davant de
qualsevol nivell de l'administració pública existent a Catalunya', ha dit Carod,
incloent-hi l'ús de l'aranès en un judici. Carod ha dir ser conscient que la
població és reduïda, però ha remarcat que 'els drets han de ser els
mateixos'.
La llei regula l'ús de l'aranès com a vehicle d'expressió
normal de les activitats docents i administratives dels centres educatius de
l'Aran. També es preveuen actuacions en l'ensenyament a tot Catalunya, en
l'àmbit universitari i en els mitjans de comunicació.
A més, es crearà
una estructura paritària entre Generalitat i Conselh Generau d'Aran per garantir
el finançament de les polítiques lingüístiques en relació amb l'aranès i la
coordinació entre ambdues institucions en aquest àmbit. Les dues administracions
també podran subscriure convenis i acords amb l'Estat per garantir l'ús de
l'aranès per part dels serveis estatals ubicats a
l'Aran.
Oferta de
faena
Valencià Oral - Elemental per a ampes. Curs de
50 hores
-2 sessions setmanals d'una hora i quart
-Dimarts i
dijous
-15.30 a 16.45 h
Valencià Superior. Curs de 60 hores
-2
sessions setmanals de 2h
-Dimarts i Dijous
-17.00 a 19.00
h
Lloc: Casa de Cultura Ajuntament de Sant Joan d'Alacant
Inici
del curs: 11 de gener del 2010
Finalització, aproximadament juny
2010
Contracte de treball
Les persones interessades poden posar-se
en contacte amb Ismael Vicedo en l'adreça electrònica <lacivica@lacivica.cat>
i el telèfon 607 930
565