El 30 de juny de 2009 es reuniren prop a
una vintena d'alcaldes i regidors valencians a Gandia per tal de fundar la xarxa de ciutats valencianes de la Fundació Ramon
Llull. A l'esquerra hi ha la foto de família i un servidor també hi
és -en algun lloc del fons mig tapat- perquè Guardamar també hi era,
representat per l'alcaldessa guardamarenca i algun funcionari tècnic superior
més hi havia.
Al capdavall, Guardamar tingué representació a
les Corts Valencianes forals i aquest és l'emblema del Braç Reial amb
l'àngel custodi de l'antic regne onejant quatre barres que hi ha al Palau
de la Generalitat. Sota, entre altres prohoms de tot arreu, hi trobareu el
prohom guardamarenc.
Des de les associacions cíviques per la
llengua de l'Extrem Sud del País Valencià hem fet tot el lobbying
possible perquè aquesta zona tan important del país estigués present. Així,
Elx acaba de confirmar que formarà part de la xarxa de ciutats valencianes de la
Fundació Ramon Llull i es converteix en el municipi
valencià més important -fins ara- a adscriure's amb els seus 222.000
habitants censats el 2007, la tercera ciutat del país. Ja en som més de 230.000.
Si en voleu més, d'informació, aneu a la web d'El Tempir
d'Elx.
Tant
València com Alacant i Castelló de la Plana són en mans del PP i no formen
part de la Ramon Llull per motius evidents. El Govern Valencià es nega a
estar-hi present perquè reconeix/no reconeix la unitat de la llengua. Què és la
Llull? Doncs, una cosa com l'Institut Cervantes però en versió llengua catalana.
A tall d'exemple, podeu veure un petit video sobre algunes activitats dutes a
terme a Gandia si pitgeu damunt el nom de la capital
saforenca:
L'Institut Ramon Llull té com a
finalitat la projecció exterior de la llengua catalana i de la cultura que s'hi
expressa en totes les seves modalitats, matèries i mitjans d'expressió, així com
la seva difusió i l'ensenyament fora del domini lingüístic tenint en compte
totes les seves modalitats i variants.
Quins són, però els altres municipis valencians
que han comunicat la seva adhesió? En primer lloc, recordar que la
Fundació Ramon Llull té la seu a Andorra i que el seu president és el
d'Andorra, Albert Pintat. La cosa és d'un exquisitat absolut en tenir la
presidència l'únic Estat del món que té el català com a única llengua
oficial. Els municipis valencians adherits són en mans de sigles
polítiques progressistes en el seu sentit més ampli: PSPV, BLOC, ERPV,
EU. En moltes d'aquests municipis governen junts i la decisió l'han presa
junts: això passa a Elx on el PSPV governa amb el vot del Compromís per
Elx . Així i tot, cal parlar de la sensibilitat
lingüística d'alguns promotors polítics i cívics -des de tots aquests
partits i alguns enfora de tots- que han fet que aquests municipis siguen
els vint inicials i no uns altres. Tampoc són gens casuals les zones
del país que són capdavanteres en aquesta adhesió i que no tenen manies
en el tema de la catalanitat lingüística cultural compartida: es diga com
es diga: catalana, valenciana o catalana i valenciana alhora sense oblidar-nos
dels balears.
Sobta, però, que
hi haja quatre de vint consistoris valencians a l'Extrem Sud i que
poblacionalment siguen tres ciutats mitjanes i una de les més grans,
com és Elx. De fet, són més del 50% de la població valenciana adherida
abans de Nadal del 2009. Esperem que en vinguen moltes més. El pes
d'Elx -en aquests moments- és decisiu. Es trenquen, així, esquemes i
estereotips tinguts per gairebé sagrats pel valencianisme
contemporani d'inspiració capitalina. Al sud de Xixona no hi hauria res: en
això semblen estar d'acord tots. Hi som tots -encara- i ens n'hauríem
d'alegrar tots.
Penseu que el
terme municipal d'Elx té 326,5 km2 i més de
230.000 habitants. És gairebé un municipi-comarca en ella mateixa i Crevillent i
Santa Pola fan que el Baix Vinalopó arribe als 300.000 habitants amb 489 km2. Hi
ha trenta dues partides rurals elxanes que sumen gairebé trenta
mil habitants, la major part de les quals superen -en població- els municipis
menors de la Safor sense arribar a tenir, però, autonomia municipal. A la
major part de les pedanies elxanes el català encara és hegemònic -més d'un 80%
de catalanoparlants a tota la zona sud del terme- i prop a un
40% afirmen saber parlar valencià al poble -així ho diem encara
els valencians- amb barris tradicionals on el coneixement del
valencià arriba a superar el 60%. Una altra cosa és l'ús social que és
força baix a la ciutat, especialment amb desconeguts i la represa de la llengua
de transmissió familiar que tant va patir entre 1950-1980.
Si a
Elx hi afegim Xixona; 7.575
hab. (l'Alacantí), Novelda; 27.008
hab. (Vinalopó Mitjà) i Guardamar (Baix
Segura) 18.132 hab. tenim que 275.137
valencians de l'Extrem Sud ja pertanyem a la Ramon Llull.
A La Safor
l'adhesió és excel·lent per l'atomització municipal i l'adhesió col·lectiva en
una comarca d'alta fidelitat lingüística: Gandia 81.291 hab; Xeraco 5.871 hab; Bellreguard 4.216 hab; Simat 3.437 hab, Benifairó de les Valls 1.697 hab, Almoines 1.872 hab, Palma de Gandia 1.655 hab i Potries 909 hab. En
total els municipis adherits de la Safor sumen 100.948
habitants.
A la tercera
zona en adhesió a la Ramon Llull -a 15 de desembre de 2009- tenim Xàbia amb 29.923 hab i Pedreguer amb 7.480 hab. La Marina Alta suma 37.403 habitants adherits i les coses han anat com han anat a una comarca
tradicionalment considerada d'una valencianitat política i cultural absoluta.
Trenta anys donen per a molt, tant a una banda com a una altra: no ens hem
d'adormir gens i l'avís és per a tothom.
Els altres
municipis són Sueca a la Ribera Baixa
amb 28.112 habitants, Vinaròs al Baix Maestrat amb 27.912
habitants, Picassent a l'Horta Sud amb 18.556 habitants, Muro El Comtat
amb 8.611 habitants, L'Alcúdia, a La Costera amb 4.929 hab. i Morella Els
Ports amb 2.854 hab.
En total hi hauria 90.974 valencians més
esparsos en comarques diverses.
Si no em falla la
informació i amb dades del 2007 -ja m'ho direu però parle d'adherits al dia
d'avui- 504.462 valencians ja són
representats o han sol·licitat l'entrada -mitjançant el poder local- a la
Fundació Ramon Llull, el 10% de la població
valenciana.
Observem,
però. el poder simbòlic de qui sap que arriba de punta a punta del
país: de Vinaròs o Morella a Guardamar i el simbolisme d'unes ciutats
valencianes tan emblemàtiques per a la cultura valenciana i catalana
alhora -Morella, Gandia i Elx- amb el Sexenni, Ausiàs Marc, els Papa
Borja o el Misteri d'Elx. I totes les altres, totes les altres que totes aportem
i molt.
El mapa
provisional de la Llull 2009 -més enllà de ser clarament polític- té un
simbolisme extrem. Tan sols cal voler veure-ho. Ho veig claríssim de la mateixa
manera que veig la clariana immensa que -des de València- envolta la ciutat i les comarques
més veïnes. No es deu -tan sols- a les forces polítiques com demostra la
presència solitària de Picassent. I això no
és bo perquè València i rodalia han d'aprendre a liderar i a fer-se eco d'un
país -és el que fa Barcelona pel que fa a la resta de Catalunya- sense
pretendre imposar sempre els criteris, les manies, els capricis i els
fantasmes a tot un país allargat, poblat, culte i raonable. I de tot
n'hi ha a València i rodalia. Ho sé millor que ningú perquè hi tinc bons i grans
amics i uns altres que admire d'haver-los llegit. Si és que vol tenir-ne
un, de país, perquè nosaltres freturem per tenir una capitalitat potent però
sense complexos.
Això és el que
m'agradaria veure reflectit sempre, més enllà de les tries polítiques de
cadascú. La llengua ens ha d'unir a tots els valencians sense deixar d'unir-nos
-pregonament i volguda- amb la resta del domini lingüístic del català: des de la
lliure circulació comercial i humana que dóna lloc a la lliure circulació
lingüístico-compartida perquè ens hem de tractar, preferentment, en la llengua
que ens és comuna d'ençà l'Edat Mitjana. I als qui encara creiem en la utopia no
se'ns ha de tallar les ales per molt que cadascú siga cadascú.