RECULL DE
NOTÍCIES DE VALENCIANISME.COM
SETMANA DEL 30 DE NOVEMBRE AL 6 DE
DESEMBRE
Europa critica la política lingüística de
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1867&Itemid=1
Naix l'Informatiu: "Un diari per a temps de canvi"
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1868&Itemid=1
Microsoft dóna a conéixer el nou Windows 7 en valencià-català
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1869&Itemid=1
Aquesta pregunta no té traducció literal al castellà. Potser per això cada dia sentim més amb o sense gas?, de dubtosa genuïnitat. A primer cop d'ull sense i amb semblen bessons que es porten la contrària, però amb no té els poders especials de sense. Proveu de dir sense gas o amb?: a veure si us entenen! És el mal de ser preposició, que necessites algú darrere. No és el cas de sense: és una preposició penjada, com les angleses. Mentre que sin no va enlloc sol, ella no necessita ningú, pot passar sense. I té més cops amagats. En certes expressions, medievaleja: sens dubte, sens falta, sens fi... (Eviteu sense dubte, que no deixa lliscar el text.) I sent, com és, la pura absència és capaç d'enredar amb a fer un amb sense oximorònic però molt popular. I encara ho seria més si els vigilants de la llengua, que no estan per fantasies, no l'haguessin estigmatitzat com a vulgarisme. Tot té un límit.
A Catalunya tant i tan sonen igual i això genera un gran desconcert. (1) Ell se l'estima tant o més, (2) Això pot fer tant o més mal, (3) És tan o més llarg, (4) Jo canto tan o més bé. Dos tant i dos tan. La teoria sembla fàcil: tant amb verb i nom, tan amb adjectiu i adverbi. Però no hi ha res com parar l'orella. I per això molts manuals, després de la teoria, deixen anar, baixet i dissimulant: "Feu-ho com en castellà". I el castellà fa sempre tanto a 1 i 2, però molt més tanto que tan (5 a 1) a 3 i 4. Com pot ser? Truco a l'amic valencià (allà la t sona): dubta, no ho té clar, i acaba mig confessant que sempre diu tant, però que, a 3 i 4, ell, que de llengua en sap, escriu tan. Conclusió: la llengua real no sempre fa cas de la teoria. En castellà l'oposició tan / tanto és tan clara que val més complicar la teoria per seguir la llengua; en català potser és més assenyat fer com l'amic Vicent (amb la t que sona) i deixar que la teoria passi davant la pronúncia.
Quan arriba la Maria li dic "Fa 5 minuts t'ha trucat ta mare". Seria estrany que li digués "5 minuts enrere t'ha trucat ta mare". Trobo, en canvi, sovint "Ho va dir Pujol 2 dies enrere", que hauria de ser fa 2 dies, tret que enrere sigui respecte a un moment del passat explicitat abans. Si l'únic referent és el present, puc dir Anys enrere feia més fred però no 20 anys enrere va caure el Mur, perquè quan parlem d'un fet puntual i acabat, enrere ha de ser respecte a un altre punt del passat. Semblantment, si em trobo algú li puc dir "No ens vèiem des / d'ençà del bateig del nen", però recordant algú mort no sembla que pugui dir "D'ençà d'aquell dia ens vam veure sovint"; he de dir a partir de o des de, perquè l'acció verbal acaba en el passat, i d'ençà de només és bo quan arriba al present. El mal és que ençà és per a molts un mot après, sobre el qual no tenim intuïció, i els diccionaris tampoc no hi fan llum.
En teoria oposem bimensual, trimensual, etc. a bimestral, trimestral, etc.; i bianual, trianual, etc. a biennal, triennal, etc. Amb els finals -anual i -mensual (d'any i mes) volem dir X cops a l'any i al mes; i amb -ennal i -mestral (d'any i mes en llatí) volem dir cada X anys i cada X mesos. En teoria, doncs, bianual és, com semestral, dos cops a l'any; i bimensual és, com quinzenal, dos cops al mes. Però així com l'ús de trimestral o biennal sol ser correcte, trimensual o bianual s'usen, erròniament, volent dir el mateix, i gairebé mai volent dir tres cops al mes o dos cops a l'any. El cas de plurianual és encara més confús. En castellà vol dir d'uns quants anys i en català uns quants cops a l'any. Plan plurianual és, doncs, pla pluriennal. Sí, ja sé que mareja, però us ho havia de dir.
INICIATIVA CULTURAL DE LA FRANJA (ICF) NO ASSISTIRÀ A LA FIRA DEL LLIBRE
ARAGONÈS DE MONTSÓ PER LA PRESSÈNCIA DE GRUPS QUE NEGUEN L'AGONÈS I EL CATALÀ.
Iniciativa Cultural de la Franja, entitat integrada per l'Associació Cultural del Matarranya, l'Institut d'Estudis del Baix Cinca, el Centre d'Estudis Ribagorçans i els Consells Locals de la Franja s'ha mostrat interessada en fer arribar la llengua i literatura catalana pròpia de la Franja a la societat aragonesa mitjançant la seua presencia en anteriors edicions a la Fira del Llibre Aragonès, que anualment es celebra a Montsó. Anteriorment havia anunciat que no hi participaria més si es continuava oferint estand i institucionalització a entitats que neguen la presència del català a la Franja, contra la posició de les Universitats, la ciència i la legislació aragonesa.
Amb tot, l'edició de 2009 comptarà amb la participació d'aquests grupuscles que polititzen la llengua i què han estat qüestionats per haver-se manifestat, alguns dels seus membres, juntament amb grups polítics radicals, com Democracia Nacional i el Grup d'Acció Valencianista i haver intentat combatre, mitjançant querelles criminals, als que defensen la posició científica sobre les llengües d'Aragó. Així mateix i ara per ara aquests grupuscles formen part d'alguna plataforma contra les llengües pròpies d'Aragó, juntament amb membres de partits polítics amb els quals es confonen amb representació parlamentària.
Iniciativa Cultural de la Franja lamenta la institucionalització d'aquests grups, i manifesta que no participarà en fòrums i demostracions públiques que els legitimin. Iniciativa Cultural de la Franja aposta per la cooficialització, la normalització i la dignificació de la llengua catalana i aragonesa en aquells territoris on es parla, aposta pel rigor científic de les recerques, jornades i publicacions amb consonància amb el món universitari i acadèmic, i espera que es rectifiquin aquestes actuacions, apostant en properes convocatòries per la Cultura en majúscules i no per la Política o la cultura polititzada. Amb molt de gust, Iniciativa Cultural de la Franja i les associacions que la conformen, assistirien a la Fira del Llibre Aragonès de Monsó en els anys vinents.
L'Ajuntament de Sagunt vos convida a l'acte de presentació dels llibres guardonats en els Premis Literaris «Ciutat de Sagunt» 2009:
Els cossos oblidats
Salvador Iborra
XII Premi de Poesia «Jaume
Bru i Vidal»
Fem un trio
Manel Joan Arinyó
XI Premi de Narrativa «Ciutat de
Sagunt»
Les sense ànima
Marc Artigau i Queralt
VI Premi de Teatre
«Pepe Alba»
Divendres 11 de desembre
Lloc: Biblioteca Pública Municipal
Pl. Cronista Chabret.
Sagunt
Hora: 20.00 h
Les persones assistents seran obsequiades amb un exemplar de les obres
presentades.
Tot seguit, se servirà un cava.
Organitza: Gabinet de Promoció del Valencià
Edita: Onada Edicions