El patriota, activista cultural i
empresari Feliu Matamala va morir diumenge a Girona, als noranta-set
anys
L'empresari, patriota incansable i activista cultural gironí Feliu
Matamala i Teixidor va morir diumenge als noranta-set anys. Matamala, guardonat
amb la Creu de Sant Jordi, va ser fundador de l'empresa Stein i en el terreny de
l'activisme catalanista va impulsar la coneguda llibreria Les Voltes, a la plaça
del Vi gironina. Nascut a Amer en una família de moliners, militant catòlic
juvenil, va fer la guerra enrolat en el terç de la Mare de Déu de Montserrat,
però ben aviat la seva insubornable defensa de la llengua catalana el va portar
a convertir-se en un dels primers activistes polítics i culturals del
catalanisme en ple franquisme. El funeral per Feliu Matamala se celebra avui, a
dos quarts de cinc de la tarda, a la parròquia del Mercadal de
Girona.
Feliu Matamala va ser un home d'idees fermes i d'acció incansable fins que la
salut li ho va permetre. Entrat el segle XXI encara se'l podia veure amb una
parada en més d'una fira, recollint signatures a favor de campanyes per la
llengua i intentant convèncer tothom qui el volgués escoltar, i intentant fer-se
escoltar per molts que no volien deixar-se convèncer, de la necessitat de
retolar en la llengua pròpia, enganxar-se el CAT a la matrícula o fer-se el
carnet de nacionalitat catalana. Van ser algunes de les campanyes en què va
participar en el seu llarg periple vital, una trajectòria que està lluny de la
suposada ortodòxia de la lluita per les llibertats catalanes.
Fill de moliner, Feliu Matamala i Teixidor va néixer a Amer
el 21 de setembre de 1912. La feina paterna el va dur a Llorà i a Sant Gregori
i, mort el seu pare quan ell tenia vuit anys, va anar a viure a Girona, on la
seva mare va trobar feina, a la Grober. Als catorze anys, Matamala va entrar a
treballar en una foneria com a aprenent de delineant, alhora que feia un curs de
dibuix i construcció de màquines per correspondència. Ideològicament va ser
membre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, els coneguts com a
fejocistes, la branca més progressista de l'Església catalana abans de la
Guerra Civil. El seu catolicisme, malgrat tot, el va portar a presó un cop
iniciat el conflicte, per la qual cosa va marxar i va passar la frontera fins a
França per entrar pel País Basc, fins a la zona anomenada nacional, on va
combatre amb el Terç de la Mare de Déu de Montserrat, format per requetès i
falangistes amb els quals, Matamala, segons reconeixia en una entrevista
publicada a El Punt l'any 1982, no combregava gens: «Per mi, que pertanyia al
sector més progressista del catolicisme, allò va ser un cop molt fort.» Acabada
la guerra i reincorporat a la seva feina, finalment el 1943 es va posar per ell,
fundant, amb el seu germà, una empresa de serveis tècnics per a empreses, que
avui continua la seva família: Stein. Un nom qua ja era tota una declaració
d'intencions: «Vol dir Serveis Tècnics Industrials; posant Stein ja no s'havia
de dir Servicios Técnicos Industriales», exposava en una altra entrevista
publicada fa poc més d'un any a El Punt.
Aquest activisme es va materialitzar el 1963 en la creació
de la llibreria Les Voltes, un projecte per vendre llibres exclusivament en
català impulsat inicialment per quaranta-tres socis, del qual Matamala ha estat
l'ànima durant gairebé mig segle. En el tardofranquisme i la transició
democràtica Les Voltes va ser un pol d'activisme cultural i polític on sempre hi
ha hagut una taula o un faristol on els vianants i clients han pogut estampar la
seva signatura a favor d'una o altra campanya en defensa de la llengua i les
llibertats catalanes. En aquest sentit, Matamala va predicar sempre amb
l'exemple ideant eslògans i estampant-los personalment en llocs visibles arreu
del país amb l'única arma que ha fet servir per defensar la llengua: una perxa,
dissenyada per ell mateix, per poder enganxar adhesius ben enlaire, amb el doble
objectiu que fossin visibles i que quedessin lluny de l'abast d'aquells que
tenien intenció d'arrencar-los o fer-los arrencar.
A banda de l'activitat cívica, políticament Feliu Matamala
va militar a Unió Democràtica i a Convergència Democràtica i era un defensor
acèrrim de la independència de Catalunya, com declarava en l'última entrevista
concedida a El Punt, el 15 de juny de 2008: «Catalunya s'ha de fer independent
de seguida, democràticament, amb un referèndum. Això s'ha de fer immediatament.
Van molts diners cap a Madrid.»
Segons va explicar ahir un dels fills del finat,
Josep Maria Matamala, aquest acord es va haver d'acceptar per evitar un
desnonament imminent. «El meu pare, en saber-ho, ens va fer jurar que lluitaríem
perquè, un cop mort, la llibreria continuï on és, i així ho farem», va
manifestar ahir Matamala, recordant que la llibreria del Bisbat ja és oberta en
un altre dels baixos del mateix casal, per la qual cosa no necessiten el local
de manera tan prioritària. Si bé aquesta és la posició de la família Matamala,
al Bisbat ahir van declinar manifestar-se sobre el cas. Fonts episcopals van
declarar a aquest diari que, davant d'un fet luctuós tan recent, no era el
moment adequat de pronunciar-se sobre una qüestió tan delicada.
Aquest escrit detalla que les circulars informatives als veïns, les
convocatòries als ciutadans, les comunicacions per escrit, la propaganda
institucional, les bases reguladores de concursos i llicències, les campanyes
informatives institucionals, les notificacions personals als interessats, els
decrets de l'alcaldia i altres resolucions i acords, així com tota la
cartelleria de es fan sistemàticament en castellà quasi exclusivament. A més,
com a conseqüència d'aquesta política, l'ajuntament d'Alboraia ha tancat les
portes de l'Oficina de promoció de l'ús del valencià. «La nostra intenció és que
se solucione la nefasta política en matèria de normalització lingüística del
valencià a Alboraia», han indicat els organitzadors.
L'acte estarà encapçalat per l'actriu Rosana Pastor, veïna d'Alboraia i la
primera signant del document de denúncia, que es lliurarà al registre de
l'Ajuntament.
-----------------------------
Publicat en el diari digital Pàgina26 diumenge 6 de
desmbre del 2009
http://www.pagina26.com/comunitat-valenciana/xuquer-turia/10019-600-veins-dalboraia-soposen-al-tancament-de-loficina-de-promocio-del-valencia.html
600 veïns d'Alboraia s'oposen al tancament de
l'Oficina de Promoció del Valencià
L'actriu Rosana Pastor, que viu en aquest municipi de l'Horta Nord i fou la
primera persona que va signar contra la decisió que ha pres l'equip de govern,
ha estat present en l'acte durant el qual s'han lliurar les 600 firmes que s'han
arreplegat durant un mes. En el document que es va entregar aquest divendres a
Ca la Vila s'especifiquen casos que demostren l'incompliment de la Llei d'Ús del
Valencià per part de l'administració local. També s'han adjuntat les
recomanacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i de la Conselleria
d'Educació pel que fa a les tasques que desenvolupa una Oficina de Promoció del
Valencià. La plataforma Signa per la Llengua, formada per partits,
sindicats i entitats diverses, ha denunciat que la propaganda institucional, les
comunicacions, convocatòries, les bases reguladores de concursos i els decrets
d'alcaldia es fan per regla general en castellà.
La presentació de signatures pretén iniciar un procediment administratiu pel
qual l'Ajuntament d'Alboraia haja de declarar sobre la veracitat d'aquest afer.
Els integrants de la plataforma mantenen qu, si l'Ajuntament respon que els fets
són certs hauria de restablir l'Oficina de Promoció del Valencià. Si no és així,
han anunciat que portaran els fets als tribunals. Dels 500 municipis de la
Comunitat Valenciana només hi ha un poc més de seixanta amb departament que
fomenten la nostra llengua. Signa per la Llengua recorda l'acord entre la
Generalitat, l'AVL i els ajuntaments pel que fa a la promoció del valencià, en
el qual s'anuncia la creació de més oficines en municipis de 5.000 habitants,
encara que no s'especifica cap partida pressupostària per dur avant aquesta
iniciativa. La plataforma critica que malgrat aquests acords desapareix una
oficina, la d'Alboraia, un municipi amb més de 20.000
habitants.