InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.200 membres]
 
Podeu trobar tots els butlletins d'InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/historic/index.php
Podeu donar d'alta adreces electròniques en InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/alta.php
 
Butlletí número 224 (dijous 03/12/2009) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Presentació de la 3a edició del llibre COMPENDI DE NORMES D’ESTIL
 
2) Albert Pla Nualart - Català a la terrasseta (27 i 28 de novembre)
 
3) Vicent Baydal - Banyeres, Serrella i Bocairent en l’any 1265. ¿En quina llengua parlava aquella gent?
 
4) Ferran Espada - Debats absurds
 
5) Un rellotge català
 
 
7) Carme Forcadell - Destrossant el català
 
8) Commemoració incidentada de Tomás Navarro Tomás amb videoconferència en la Universitat CEU Cardenal Herrera
 
9) Llibres de franc
 
 
1)

 

 

OMNIUM us convida a la presentació de la tercera edició del llibre
 
COMPENDI DE NORMES D’ESTIL
 
de Ramon Sangles i Moles, director de Llengua Nacional
 
a càrrec de:

Victòria Gras (doctora en Filologia Catalana)
Jaume Salvanyà (assessor lingüístic de Flaix FM i Flaixbac)

Dimecres, 9 de desembre del 2009, a les 7 del vespre - C. Diputació, 276, pral. / Barcelona
 
Hi podreu comprar el llibre amb un 35% de descompte: val 12 euros i us en costarà sols 8.
 

2)
 
Català a la terrasseta
(27 i 28 de novembre)

Albert Pla Nualart / Filòleg
 

Article publicat en el diari AVUI, pàgina 64, divendres 27 de novembre del 2009

El Barça no es refia

I Guardiola, per sort, ho sap. Ara bé: com a titular és tan aberrant com dir "El Barça s'oposa". I és que refiar-se no sap anar sol: demana dir de què o qui. Igual que oposar-se demana a què o qui. Però aquí no parlem de res ni ningú, sinó d'evitar l'excés de confiança, de confiar-se. El Barça no es pot confiar és impecable. De nou, la dèria de fer-ho diferent del castellà ens encega. I també arracona fiar-se, que molts ja no diuen mai. Segons el diccionari, Em refio del taló per pagar el pis o bé del teu cotxe per tornar vol dir que hi compto per fer-ho; i No em fio de qui m'adula o bé del diari, que no m'inspira confiança. Però jo, desconfiat de mena, faig un sondeig i constato que: a) uns només es refien; b) altres només es fien; i c) ningú hi veu sentits diferents. Us ofereixo, doncs, el matís per si us fa peça, però no descarto que hagi arrelat tan poc perquè és més artifici noucentista que paraula viva.

Impàs o atzucac?

Tenim l'Estatut encallat, en un impàs. Tant de bo no sigui un atzucac, un cul-de-sac, un carreró sense sortida. Impàs ve del francès impasse, que vol dir literalment carreró sense sortida. Però en anglès, castellà i català s'ha anat tenyint del sentit de punt mort, estancament, pausa. Aquesta fractura entre sentit literal i figurat (un no té sortida i l'altre potser sí) curtcircuita els filòlegs que pateixen erudicionitis. Potser per això l'IEC, imitant la RAE, no admet impàs tot i ser tan o més viu que atzucac o cul-de-sac. És el cas contrari de fiar-se / refiar-se. Ara que és la llengua viva la que trenca la sinonímia i crea un valuós matís -l'impàs esperançat i el fatalista atzucac-, l'acadèmia li tanca la porta. Per sort tant el D62 com l'ÉsAdir són prou sensibles per acollir l'expòsit. Llàstima que l'ÉsAdir, amb tot l'embolic, encara faci sinònim punt mort de carreró sense sortida.
 

Article publicat en el diari AVUI, pàgina 56, dissabte 28 de novembre del 2009
 
3)
 
Publicat en el número 38 de la revista Barcella
 
Banyeres, Serrella i Bocairent en l’any 1265. ¿En quina llengua parlava aquella gent?
 
Vicent Baydal*
 
És ben curiosa d'imaginar aquella comissió multiètnica, amb aragonesos, navarresos i andalusins.   
 
 
Corre l’any 1265. A penes han passat vint anys de la conquesta i la nova societat cristiana del sud del Regne de València es troba en plena formació: les lluites de poder, els xocs ètnics, els conflictes veïnals i les controvèrsies pel domini del territori són abundants. No és d’estranyar, doncs, que el Consell Municipal de Bocairent, vila del rei Jaume I, i Jofre de Loaisa, ardiaca de Toledo i senyor dels llocs de Banyeres i Serrella, es disputen les terres frontereres entre aquells nuclis de població. Finalment, és el mateix monarca qui ordena al seu lloctinent Jimeno Pérez de Arenoso que pose fi a li discussió i establisca unes fites exactes per als termes.

Així les coses, pel mes de juliol d’aquell any, el lloctinent es reuneix amb una comissió triada ad hoc pel Consell boicarentí (formada per Jimeno Pérez de Oriz, Juan de Caparroso, Sancho Ortiz i Miguel de Cascante), i amb els representants de Jofre de Loaisa (el seu oncle, ‘ser’ Andreu, i l’alcaid de Banyeres i Serrella, Gil Sanç), alhora que fa vindre els alamins de Banyeres (Hamid ben Umar ‘al-Fetrosi’) i Biar (Muhammad ‘Amna Hilban’) i dos musulmans de Bocairent (Zayd abu ‘Carama’ i Abd Allah cAbd al-Rashid) per tal que assenyalen els termes existents quan la «villa de Bocayren erat proprium de sarracenis». Es tracta, amb tota probabilitat, de la primera fixació oficial del terme cap al nord i l’est del senyoriu de Banyeres-Serrella, segons la qual les fites havien de passar per les fonts d’Abi-al-Radi anomenada ‘Margabeneni’ i la d’Ibn cIsa, per les heretats d’al-Ishaq, d’‘Halleycen’ i de Salim al-Ishaq, pel riu que venia de la part de ‘Lloriga’, per les heretats d’Ibn al-Harab, d’Ibrahim al-Ishaq, d’Alaric i Gavisa i de Yusuf al-Muscad i, finalment, per la muntanya i el lloc on hi havia «la terra blanca».

Altrament, si ens parem a analitzar la procedència dels cristians presents en aquella partició s’observa un fet si més no cridaner: l’oficial reial Pérez de Arenoso era un noble procedent de l’Aragó i els síndics de Bocairent eren segurament tots navarresos, ja que Oriz és un lloc que pertany a la batlia navarresa de Sangüesa, Caparroso a la d’Olite, Cascante a la de Tudela i Ortiz és un típic cognom navarrés, mentre que l’alcaid del noble castellà Jofre de Loaisa, Gil Sancho, probablement també era de Castella o Navarra i el seu altre representant, ‘ser’ Andreu, era tal vegada d’Occitània, on s’emprava el títol honorífic que precedeix el seu nom. D’Aragó, Navarra, Castella i Occitània… ¿En quina llengua parlaria aquella gent? Amb els àrabs a través de torsimanys però, ¿i entre ells mateixos? ¿En castellanoaragonés? És el més probable…

De fet, Bocairent és la vila històricament valencianoparlant on hi ha documentat un major percentatge de castellanoparlants durant el segle XIII i, igualment, la presència d’aragonesos i navarresos era molt important a Ontinyent, Albaida o Cocentaina. Tanmateix, el romanç català fou la llengua que acabà imposant-se, com es pot comprovar, per exemple, en la documentació judicial de la mateixa vila de Cocentaina de 1269 a 1295, recentment editada per Josep Torró: l’existència d’escrits o testimonis en aragonès és marginal. En canvi, com bé va demostrar Enric Guinot a Els fundadors del regne de València, els cognoms més repetits –Montblanc, Almenar, Maçanet, Siurana, Vilabertran, Pardines, Montalt, Masquefa, Guardiola, Martorell, etc.– indiquen que la majoria dels colonitzadors eren catalanoparlants, el que explica la predominança final de la seua pròpia llengua, passada pel tamís de l’aragonés i l’àrab, d’on prengueren nombrosos manlleus lingüístics.

Fos com fos, és ben curiosa d’imaginar aquella comissió multiètnica, amb aragonesos, navarresos i andalusins, que segurament en castellanoaragonés fità els límits entre la vila de Bocairent i els llocs de Banyeres i Serrella, amb unes referències plenament araboberbers.

Apèndix documental

Arxiu de la Corona d’Aragó, Cancelleria, registre 14, foli 124rv (15.VII.1265, copiat en un document de 3.XII.1271):

Noverint universi quod, cum inter concilium de Bohcayren ac Iofradum de Loaysa super dividendis terminis de Bocayren et de Bayneras et de Serrella contencio verteretur, dominus rex mandavit nobis Eximino Petri de Arenoso, tenenti locum suum in regno Valencie pro domino infante Iacobo, quod videremus super dicta contencione et divideremus ex parte ipsius dictos terminos super quibus contencio erat.

Et nos fuimus personaliter ad loca super quibus dicta contencio erat inter predictos homines de Bocayren et Iofradum predictum, et, presentibus loco consilii de Bocairen Eiximino Petri d’Oris, Iohanne de Caparroso, Sancio Ortiz, et Michaele de Cascant, quibus concilium de Bocayren locum suum commisit in divisione predicta, et loco dicti Iofradis presentibus ser Andree, avunculo suo, et Egidio Sancii, alcaido de Bahneras et de Serrella, quibus locum suum dedit super divisione predicta, feçimus venire coram nobis Hametum Aben Omar Alfetrosi, aluminum de Bahnerras, Maomat Amnahilban, alaminum de Biar, Cayt Abin Carama et Abdala Abderegit, sarracenos quondam de Bocayren, qui sciebant bene termino de Bocayren, de Bayneras et de Serrella, quibus omnibus sarraçenis predictis constitutis in nostra presencia in illo loco super quo dicta contencio erat, mandavimus eis quod in fide et legalite ipsorum dividerent et assignarent terminos de Bocayren, de Bayneras et de Serrella secundum quod solebant esse tempore quo villa de Bocayren erat proprium de sarracenis.

Qui, habito simul consilio et tractatu, diviserunt dictos terminos in hunc modum: quod ab fonte Abirada qui dicitur Margabeneni usque ad fontem de Abenyça, et usque ad hereditatem Alexach, et usque ad hereditatem de Halleycen, et usque ad hereditatem de Çalim Alaxach, et usque ad rivum qui discurrit ex parte de Loriga, et usque ad hereditatem de Abnalhararb, et usque ad hereditatem de Ibraim Alaxach, et usque ad hereditatem de Alarico et Gavice in sursum, et usque ad hereditatem de Iuçef Almoxat, et usque ad montum ad locum ubi est terra alba, et inde sursum usque ad Serellam prope Bayneras, omnia que sunt infra dicta loca et hereditates usque Bocayren que sunt et debent esse termini de Bocayren, et omnia que sunt de dictis locis et hereditatibus usque Bayneras et Serrellam sunt et debent esse de terminis de Bayneras et de Serrella, quam divisionem Eximinus Petri d’Oriz, Iohannes de Caparroso, Sancius Ortiz et Michael de Cascant pro concilio de Bocayren, ac ser Andreus et Egidius Sancii pro Iofredo predicto, concesserunt et approbarunt. Et nos, Eximinus Petri de Arenoso predictus, ex parte et mandato predicti domini regis, dictam divisionem et assignacionem concedimus et confirmamus, conçedentes et adiudicantes per terminos divisis et cognitis de Bocayren et de Bayneres et de Serrella, sic quod est superius ordinatum.

Datum apud Bocayren, idus iulii, anno Domino millesimo CC sexagesimo quinto.

Traducció

Sàpien tots que, com entre el consell de Bocairent i Jofre de Loaisa hi havia una disputa sobre la divisió dels termes entre Bocairent i Banyeres i Serrella, el senyor rei ens ordenà a nós, Jimeno Pérez de Arenoso, lloctinent seu al regne de València pel senyor infant Jaume, que ens encarregàrem d’eixa disputa i, de la seua part, dividírem els termes sobre els quals hi havia la disputa.

I nós, Jimeno Pérez de Arenoso, vam anar personalment als llocs sobre els quals hi havia la disputa entre els predits hòmens de Bocairent i el predit Jofré, i, presents en lloc del Consell de Bocairent Jimeno Pérez de Óriz, Juan de Caparrós, Sancho Ortiz i Miguel de Cascante, comissionats pel Consell de Bocairent sobre la dita divisió, i, presents en lloc de Jofré ‘ser’ Andrés, son oncle, i Gil Sanç, alcaid de Banyeres i de Serrella, als quals donà el seu lloc en la predita divisió, vam fer vindre davant de nós Hamet Aben Omar Hamid ben Umar ‘al-Fetrosi’, alamí de Banyeres, Muhammad ‘Amna Hilban’, alamí de Biar, Zayd ben ‘Carama’ i Abd Allah cAbd al-Rashid, sarraïns que eren de Bocairent, que coneixien bé el terme de Bocairent, de Banyeres i de Serrella, als quals, reunits davant de nós en aquell lloc sobre el qual es donava la disputa, ordenàrem que en fe i lleialtat dividiren i assignaren els termes de Bocairent, Banyeres i Serrella segons solien ser en el temps que la vila de Bocairent era dels sarraïns.

Aquells, havent tingut consell i tractat conjunt, dividiren els termes de la següent manera: que de la font d’Abirada que és anomenada Margabeneni fins a la font d’Ibn cIsa, i fins a l’heretat d’al-Ishaq, i fins a l’heretat d’‘Halleycen’, i fins a l’heretat de Salim al-Ishaq, i fins al riu que ve de la part de ‘Lloriga’, i fins a l’heretat d’Ibn al-Harab, i fins a l’heretat d’Ibrahim al-Ishaq, i fins a l’heretat d’Alaric i Gavisa cap amunt, i fins a l’heretat de Ysusuf al-Muscad, i fins a la muntanya i el lloc on és la terra blanca, i llavors cap amunt fins a Serrella, prop de Banyeres, tot allò que és sota els dits llocs i heretats fins a Bocairent que siga i dega ser del terme de Bocairent, i tot el que és dels dits llocs i heretats fins a Banyeres i Serrella siga i dega ser del terme de Banyeres i Serrella, una divisió que concediren i aprovaren Jimeno Pérez de Oriz, Juan de Caparroso, Sancho Ortiz i Miguel de Cascante pel Consell de Bocairent, i ‘ser’ Andrés i Gil Sanç pel predit Jofré. I nós, el predit Jimeno Pérez de Arenoso, concedim i confirmem de part i ordre del predit senyor rei la dita divisió i assignació, concedint-los i adjudicant-los com a termes dividits i coneguts de Bocairent i Banyeres i Serrella de la forma que dalt és ordenada.

Donat a Bocairent, idus de juliol, en l’any del Senyor 1265.
 
* Vicent Baydal és llicenciat en Història Medieval per la Universitat de València i investigador predoctoral a la Institució Milà i Fontanals del CSIC de Barcelona. Ha publicat diversos articles i comunicacions sobre l’evolució històrica de la identitat col·lectiva valenciana i sobre els objectes d’estudi de la seua tesi doctoral: els orígens de la fiscalitat reial i territorial al regne de València i la configuració inicial del pactisme a la Corona d’Aragó. Ha publicat el llibre La senyoria de Beniparrell: Dels Romaní als Escrivà de Romaní (1258-1426) i és autor del blog Vent d Cabylia.
 
4)
 
Publicat a El Punt Barcelona dimecres 11 de novembre del 2009
 

Debats absurds

ferran espada

El reduccionisme fins a l'absurd és una tàctica simple però efectiva per imposar la desqualificació d'una actitud o una argumentació contrària. És una simplificació de la realitat que deriva en tòpic sempre posant l'accent en la part de la qüestió que, descontextualitzada, permet desqualificar una posició sense argumentació. És el cas de la intervenció del responsable de l'Agència Catalana de Cooperació de la Generalitat, David Minoves, davant una delegació nicaragüenca. Es posa en qüestió que es contracti un traductor del català al castellà per traduir Minoves, però en cap moment s'entra a analitzar detingudament quina és la qüestió de fons. I aquesta no és altra que qui considera supèrflua aquesta despesa, el que apunta és que o Minoves hauria d'haver parlat en castellà al Parlament o els nicaragüencs haurien d'haver assistit a una cerimònia de la confusió, com si el Parlament fos una torre de Babel caòtica. En cap moment es planteja que el traductor es reclama per garantir el dret a parlar en català al Parlament de tothom que ho consideri oportú, com els que prefereixen parlar en castellà ho poden fer sense coerció. No es planteja perquè llavors caldria argumentar una exigència que vulnera drets democràtics bàsics al nostre país. Aquesta situació no és nova. Cada dia, milers d'estudiants veuen vulnerats els seus drets lingüístics a la universitat quan després de triar una assignatura que a començament de curs estava anunciat que s'impartirà en català veuen que es canvia d'idioma per la presència d'alumnes estrangers d'Erasmus. Amb total permissivitat dels rectorats, deganats i autoritats universitàries múltiples. La coartada, com amb Minoves, és la «bona educació». Sembla que els drets dels catalanoparlants són els únics que sempre xoquen amb les normes d'urbanitat. Quin cansament! Estem condemnats, com en Sísif, a empènyer la pedra de la incomprensió lingüística fins que un altre fals debat torna a fer-la rodolar costa avall i tornem a començar a empènyer. I a sobre ens volen feliços com Albert Camus veu el Sísif castigat pels Déus. Dir que a Dinamarca és difícil viure en danès seria una absurditat, i en canvi que difícil és viure en català a Catalunya. Deu ser perquè som el país de l'absurd?

 
 
5) 

 

 

 

Un rellotge català

 

http://www.comunicaciodigital.com/rellotge_catala/

 

 

6) 

 

Publicat a tribuna.cat divendres 27 de novembre de 2009

http://www.tribuna.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=90698&Itemid=65

 
L'editorial conjunta dels diaris catalans ha sacsejat el país com feia temps que no passava. Però aquesta acció conjunta ha tapat una altra gran notícia. L'AVUI ha deixat d'estar en mans espanyoles. El Conde de Godó i José Manuel Lara finalment han venut les seves accions a l'editora d'El Punt. La capçalera gironina ha comprat la part de Planeta i Godó per uns tres milions d'euros.

S'acaba d'aquesta manera una de les etapes més estranyes del l'únic diari nacional en català, presidida per la inestabilitat i la manca d'una posició política clara. Des que Vicent Sanchis va abandonar la direcció del diari, la redacció ha tingut tres directors. El primer, Xavier Bosch, va plegar tip de les pressions i de les jugades a l'esquena del tàndem que formaven Antoni Cambredó i Carles Flo. Bosch, periodista de solvència contrastada, no va poder imposar mai la seva línia al diari i va preferir tornar-se'n cap a casa.

A Bosch el va succeir Toni Cruanyes com a director en funcions. La cosa va anar de mal en pitjor. Cruanyes, que no tenia cap experiència amb diaris, va ser un titella a mans de Flo i Cambredó. Va intentar fer canvis al diari, però no se'n va sortir perquè tampoc tenia cap autoritat sobre la redacció. La seva obsessió era rebaixar la importància de la secció de política del diari i donar més rellevància als temes socials, en especial tots aquells relacionats amb l'homosexualitat. Tot i que va maniobrar políticament perquè el confirmessin com a director, no se'n va sortir i va acabar tornant a TV3.

Va ser llavors quan va entrar Carles Flo amb l'única missió de fer un acomiadament massiu perquè els números de l'empresa quadressin. Però Flo no només es va dedicar això sinó que va donar una volta més al cargol i va portar la línia editorial del diari cap als postulats del tripartit més pròxims al PSC. Una estratègia clara per obtenir els diners per l'ERO. L'etapa de Flo a la direcció del diari es podria qualificar com la del terror, per l'arbitrarietat d'algunes de les seves decisions.

De fet, una de les primeres decisions que han pres els responsables d'El Punt ha estat fulminar Carles Flo que, de fet, va intentar evitar la venda del diari fins l'últim moment. L'entrada del diari gironí obre, doncs, una nova etapa a l'AVUI, plena d'incògnites, però amb una certesa: el capital del diari torna a ser català.
 
------------------------------
 
Publicat en el diari digital VILAWEB diumenge 29 de novembre del 2009
 
Vicent Partal
 
 
L'adquisició del diari Avui pel Punt és una bona notícia en el conjunt de mitjans de comunicació, però també per al país. L'Avui no podia continuar sotmès a la lenta mort que els propietaris anteriors semblaven incapaços d'aturar i l'empresa del Punt guanya per mèrits propis el dret de jugar en la lliga dels grans, amb el seu referent de catalanitat fora de discussió.
 
La trajectòria d'aquests dos diaris ha estat tan diferent com representativa dels daltabaixos que ha sofert el país des d'aquell dia que les rotatives de Girona i de Barcelona posaren al carrer els primers diaris en català des de la derrota del 1939. Però ara, units sota una mateixa direcció, podem esperar que, complementant-se, siguen una garantia de la presència en la primera fila dels mitjans d'una visió del país més clara i compromesa que no la que tenen els altres rotatius.
 
L'esforç que hauran de fer no serà senzill, però la capacitat del Punt a l'hora d'assumir nous desafiaments és evident que no s'esgota. Ens alegra que, en un moment tan complicat de la premsa en general, hagen sabut fer un pas que il·lusiona, des de la iniciativa més estrictament privada i amb ple compromís amb la llengua. I ens alegra encara més que, en un moment tan crucial per al país com el que tenim al davant, dues veus clares en termes nacionals emprenguen una nova etapa de creixement en la qual estem segurs que uns altres diaris i publicacions trobarem la complicitat que el país necessita per a continuar avançant.

 

7) 
 
 Article publicat a tribuna.cat dijous 26 de novembre de 2009
http://www.tribuna.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=90690&Itemid=39
 
Destrossant el català
 
Carme Forcadell Lluís
Membre de l’executiva nacional de la Plataforma per la Llengua
 
 
Quan es va començar a fer ràdio en català i, més tard, televisió, la qualitat de la llengua dels professionals que hi treballaven era un tema que preocupava i es debatia públicament. Eren conscients que el fet de parlar a través d’un mitjà de comunicació els convertia en models de llengua. Ara, aquesta preocupació ha desaparegut i és lamentable la manera de parlar d’un gran nombre de professionals dels mitjans de comunicació.

No parlem de vocalitzar més bé o més malament, ni de l’entonació, ni tampoc de la dicció, parlem d’incorreccions i barbarismes. Empren formes i expressions alienes a la llengua catalana, calcades, copiades o mal traduïdes. En el cas de la ràdio i televisió pública encara és més greu, perquè són mitjans pagats amb diners dels contribuents. Utilitzen, contínuament, paraules i expressions incorrectes sense adonar-se’n, obvien els pronoms febles perquè no saben utilitzar-los i es basen sempre en referents espanyols, un altre dia parlarem d’aquesta espanyolització dels referents.

Paraules i expressions com vivenda en lloc d’habitatge, tenda en lloc de botiga, expressions com se li ha caigut, se m’ha caigut, m’he pujat o alguns d’ells en lloc d’alguns dels quals, per posar alguns exemples, són usades, diàriament, per la majoria de mitjans de comunicació. A tots els països del món els professionals de la comunicació saben parlar correctament. A Catalunya no. A la ràdio i televisió públiques hi ha molts professionals que no saben parlar bé i que tradueixen literalment del castellà quan no saben com és diu una cosa en català.

Aquesta falta de professionalitat se soluciona, a curt termini, amb correctors. Demano, per tant, a la ràdio i televisió públiques de Catalunya que posin correctors, si és que no n’hi ha i, si n’hi ha, demano que els utilitzin, perquè estan destrossant el català, traduint i manllevant paraules espanyoles i oblidant els girs i les formes genuïnes catalanes.
 
 
8) 
 
 
Publicat en el blog ALPI de Vicent-Ferran Garcia Perales

 
HOMENAJE A TOMÁS NAVARRO TOMÁS EN VALENCIA
29 de octubre de 2009
 
Els vídeos de l’acte estan disponibles al Youtube

Commemoració incidentada de Tomás Navarro Tomás amb videoconferència en la Universitat CEU Cardenal Herrera


VÍDEOS PÚBLICS:

...buscant TNT CEU en http://www.youtube.com/


1_TNT_CEU_vicent_presenta
http://www.youtube.com/watch?v=EFR0GWc39Fc
2_TNT_CEU_AHidalgo1
http://www.youtube.com/watch?v=vDmkfANTg7M
3_TNT_CEU_AHidalgo2
http://www.youtube.com/watch?v=MjKHtoqLUKE
4_TNT_CEU_MarinaZ
http://www.youtube.com/watch?v=OcgiS3GKEfY
5_TNT_CEU_DHeap1
http://www.youtube.com/watch?v=tQf2-dTpQjs
6_TNT_CEU_DHeap2
http://www.youtube.com/watch?v=4PW5Yqm_Xd8
7_TNT_CEU_JoquinaNavarroFallida
http://www.youtube.com/watch?v=BORKMh2ODhY
8_TNT_CEU_ASarrionTel
http://www.youtube.com/watch?v=Zzhzi3-3E6g
9_TNT_CEU_MarinaZ2
http://www.youtube.com/watch?v=S0ggQtuDQ9Y
10_TNT_CEU_pregunta1
http://www.youtube.com/watch?v=vYBdNgpfcik
11_TNT_CEU_pregunta2
http://www.youtube.com/watch?v=pHYpRIYaDwI
12_TNT_CEU_video0
http://www.youtube.com/watch?v=rNeLorHoSmw

 

Era dijous i les previsions, quasi totes, es van complir. Finalment, vam dur a terme la Taula Redona en honor als 125 anys del naixement i els 30 de la mort del filòleg Tomás Navarro Tomás (La Roda, Albacete, 1884 – Northampton, EUA, 1979).

L’acte va estar marcat per una alta participació, tant de públic com de conferenciants que s’hi van implicar desinteressadament. A tots ells, moltes gràcies. Entre el públic assistent destacava la presència d’una comitiva en representació de l’Ajuntament de La Roda, en concret, la regidora de Cultura, Sonia de la Banda, i la persona responsable de la Biblioteca, Toñi.

L’acte va comptar amb la col·laboració del prof. David Heap qui, des del Canadà i a través d’una videoconferència, va fer un repàs del que era l’ALPI com a principal obra de don Tomás i va avançar que el CSIC ja ha fet els contactes pertinents perquè durant els pròxims quatre anys es publique aquesta magna obra en Internet.

La professora Ángeles Sarrión va destacar la gran importància que tingué el professor M. Sanchis Guarner. Les oficines de l’ALPI (de publicació) primerament estaven a Palma i després a València. Va ser Ángeles Sarrión qui va col·laborar en les tasques de publicació, com a becària de l’ALPI per al CSIC. La professora Sarrión va destacar la lentitud de la correspondència entre Sanchis Guarner i Madrid. A més, segons Sarrión, va ser una llàstima que l’ALPI no s’acabara, perquè tothom l’estava esperant.

El professor A. Hidalgo va destacar el paper de Navarro Tomás en l’elaboració de la disciplina de la Fonètica moderna, amb la contribució dels seus dos manuals clàssics, el de pronunciació (1918) i el d’entonació (1944, escrit des de l’exili). Hidalgo ressaltà que el treball de Navarro es va avançar a les tècniques modernes de la fonètica experimental.

La professora Marina Zaragozá va ser deixebla de figures tan destacades del Centtro de Estudios Históricos de Madrid (precedent del CSIC, on es va gestar l’ALPI) com Dámaso Alonso. I sobretot, va ser alumna de Sanchis Guarner (el filòleg valencià es va formar al CEH a Madrid, de la mà de T. Navarro Tomás), amb qui va llegir la tesi doctoral i amb qui va aprendre que la disciplina fonètica és la base de la dialectologia i de la normativa.

L’acte va acabar amb la projecció del vídeo “Nostalgia y recuerdos desde el exilio" (http://www.iealbacetenses.com/TNT/nostalgia.htm), amb motiu de l’exposició de TNT organitzada per l’Instituto de Estudios Albacetenses. El vídeo repassa, d’una manera emotiva, part del vida de don Tomás al seu poble natal, La Roda, i acaba amb un fragment en què s’escolta la veu del mateix TNT parlant de la relació íntima entre música, mètrica i fonètica.


Este acte d’homenatge va tindre no pocs entrebancs:
a) L’hora als EUA i Canadà no es va canviar la setmana anterior en la nit del 24 al 25 d’octubre, com a Espanya, sinó que es canviava la nit del 31 d’octubre a l’1 de novembre. Havíem quedat que telefonaríem a Joaquina Navarro Guirao, la filla de don Tomás, que viu als EUA amb 93 anys. Ho vam fer, però no la vam localitzar segurament per haver calculat malament l’hora (havíem quedat entre 13.30 i 14.00 hores).
b) hi havia prevista la presència del professor Emili Casanova, però un compromís d’última hora li va impossibilitar assistir-hi. Va tindre l’amabilitat d’enviar-nos una substituta, deixebla de don Manuel Sanchis Guarner, la professora Marina Zaragozá.
c) Així mateix, no va poder vindre a l’acte la professora Àngels Sarrión, tot i que sí que vam poder parlar amb ella per telèfon.
d) L’acte estava previst que començara a les 18.30, però finalment vam començar a les 19h.
e) Vam fer moltíssimes proves amb la videoconferència amb el Canadà, i finalment el vídeo es tallava, tot i que el so era excel·lent.

 

CARTELL: http://picasaweb.google.es/vicentgarciaperales/ALPI?authkey=Gv1sRgCOvNxYno6OmTpQE#slideshow/5395765140903876498

DÍPTIC: http://picasaweb.google.es/vicentgarciaperales/ALPI?authkey=Gv1sRgCOvNxYno6OmTpQE#slideshow/5395765183659476722

ANUNCI EN WEB: http://www.uch.ceu.es/principal/jornadas/2009/taula_redona/inicio.asp?menusuperior

 
9) 
 

Llibres de franc

El Centre de Documentació de la Secretaria de Política Lingüística posa a la vostra disposició obres duplicades del seu fons, sobre diferents temàtiques.

Podeu consultar les llistes a les següents adreces:

Monografies: http://www.gencat.cat/llengua/cd/cd_spl_duplicats_09_llibres.doc

Revistes: http://www.gencat.cat/llengua/cd/cd_spl_duplicats_09_revistes.doc

Per a sol·licitar qualsevol document només cal que ens envieu un correu electrònic (epasarell@gencat.cat o fortiz@gencat.cat)  o truqueu al número 93.552.79.97, i que EL PASSEU A RECOLLIR.

S'atendran les sol·licituds per ordre d'arribada.

Centre de Documentació de la Secretaria de Política Lingüística
c/ Pintor Fortuny, 21
08001 Barcelona
Tel.: 93 552 79 97
Fax: 93 552 79 99

 
 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com