InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.200 membres]
 
Podeu trobar tots els butlletins d'InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/historic/index.php
Podeu donar d'alta adreces electròniques en InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/historic/index.php
 
Butlletí número 222 (dimarts 01/12/2009) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
1)

 

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 45, divendres 20 de novembre del 2009

http://paper.avui.cat/article/cultura/178084/apareix/original/perdut/destelles/amb/poemes/inedits.html

 

Descobert per casualitat a l'Ajuntament de Gandia un original del 1966 del poeta valencià amb 19 poemes, la meitat dels quals encara no han vist mai la llum

Un Estellés inèdit

Ester Pinter
 

"És un Estellés inicial però amb poemes molt potents on ja és present la seva particular visió de la vida i la mort, la sensualitat, i amb València i rodalia com a teló de fons". Emocionat, el poeta i professor de Gandia Josep Lluís Roig descriu així la troballa que ell i la també poeta Maria Josep Escrivà van fer fa unes setmanes regirant els arxius de l'Ajuntament de Gandia per fer una antologia dels 50 premis Ausiàs March.

Enmig de factures i plànols van trobar el poemari original que Vicent Andrés Estellés (1924-93) va presentar el 1966 a aquest certamen de la capital de la Safor, L'inventari clement. La sorpresa, però, arribava en descobrir que aquell poemari que va guanyar l'edició del 1966 no coincidia amb el que el 1971 va publicar l'Ajuntament de Gandia pensant que es tractava del triat pel jurat. Deu poemes dels 19 que conformen aquell original ara descobert són inèdits i el centre d'estudis de la Safor CEIC Alfons el Vell ja ha anunciat que aviat els publicarà tots plegats.

Roig, després d'haver-se posat en contacte amb la família del poeta de Burjassot i amb altres experts en la seva obra, manté com a hipòtesi que quan el consistori, cinc anys després, li va demanar a Estellés l'original corregit per publicar-lo, ell no el va trobar i va lliurar un poemari totalment diferent. "Estellés era molt desordenat i a més, tant temps després no li devia costar muntar-ne un altre, perquè escrivia molt i la censura li havia impedit publicar més abans", comenta Roig.

Arran de la troballa, la filla d'Estellés, Carmina Andrés, va explicar a Roig que el seu pare li va confessar que en una ocasió va donar un original diferent al que havia guanyat un premi però que no li va concretar de quin certamen es tractava. La família, de fet, tenia catalogat un original com el trobat a Gandia amb abundants correccions però desconeixia que es tractava del guanyador de l'Ausiàs March. "Ara el que canvia és la perspectiva", apunta Josep Lluís Roig, "passa de ser el llibre rebutjat al llibre perdut".

Set sonets

L'original consta de 40 pàgines i 19 poemes, la major part molt llargs excepte set sonets, que són, naturalment, més breus. Està dividit en cinc parts -més formals que temàtiques- separades amb números romans i sense títols. De tots els poemes només havien vist la llum sis sonets i tres poemes llargs; la resta, quasi tres quartes parts del llibre, segueix inèdita, com ara el darrer poema, Misser Mascó, 17. A la primera part, comenta Roig, "hi ha poemes que s'adrecen als fills", i afegeix, "i això sí que és una novetat en l'obra d'Estellés".

 

--------------------

Article publicat en el diari AVUI, pàgina 3, dilluns 23 de novembre del 2009

http://paper.avui.cat/article/opinio/178294/estelles/ganes/viure.html

Estellés i les ganes de viure

Sebastià Alzamora

 

Com que no tot han de ser disgustos i males cares, deixin que m'alegri convenientment per la notícia de l'aparició d'un original inèdit del poeta Vicent Andrés Estellés, que divendres passat destacava aquest diari a la seva portada. Que els autors de la troballa siguin Maria Josep Escrivà i Josep Lluís Roig, bons amics de qui subscriu i excel·lents poetes ells mateixos, no fa més que arrodonir la bona nova: com més sucre més dolç, que diuen per terres valencianes.

Escrivà i Roig remenaven papers als arxius de l'Ajuntament de Gandia amb l'objectiu de confegir una antologia dels premis Ausiàs March de poesia, que convoca aquesta institució, quan van ensopegar amb l'original d'Estellés, extraviat entre factures, informes i paperassa diversa. (Els premis de Gandia, per cert, s'han lliurat aquest cap de setmana amb més notícies felices: l'enhorabona al gran Josep Piera, flamant premi Joanot Martorell per aquest Francesc Borja, el duc sant, que llegirem amb entusiasme.) El cas és que, l'any 1966, Estellés va presentar al premi un llibre de poemes titulat L'inventari clement. Va guanyar, tal com era de raó, però, coses de l'època, el llibre no va anar a impremta fins al cap de cinc anys. Aleshores va resultar que el poeta, desordenat de mena, havia extraviat l'original presentat i va solucionar el problema per elevació: lliurant-ne un altre totalment diferent, que només contenia un terç dels poemes premiats cinc anys enrere acompanyats d'un seguit de poemes nous. L'estrategema va colar perfectament i, així, L'inventari clement que finalment va sortir publicat i que fins ara coneixíem tenia poc a veure amb la seva primera versió. Ara tindrem ocasió de conèixer-la, gràcies a la descoberta d'Escrivà i Roig i al compromís que ha adquirit el centre d'estudis de la Safor CEIC Alfons el Vell de publicar tot el material junt.

La historieta és útil per donar una idea de la feliç incontinència grafòmana de Vicent Andrés Estellés, que li permetia fer coses com aquestes: si tocava lliurar un llibre i l'havia perdut, cap problema, en lliurava un altre i llestos. Això, que a algú li pot semblar frívol, ens parla d'un autor torrencial i generós, dues característiques que no sempre són ben vistes per les pudibundes beates de la pulcritud que abunden dins les nostres lletres, però que, quan acompanyen un gran poeta, com és el cas, constitueixen una indubtable fortuna per als seus lectors. Això sí, després correspon a aquests la tasca de destriar allò més valuós de dins el magma de la seva obra: però en un cas com el d'Estellés, els asseguro que l'esforç queda compensat amb escreix. Cap lector en català no s'hauria de perdre obres mestres com el Llibre de meravelles, L'Hotel París, El gran foc dels garbons, La clau que obri tots els panys o Ram diürn, per esmentar només alguns títols que puguin facilitar l'entrada al món d'Estellés per a qui tingui curiositat de fer-ho.

Hi trobarà un poeta que, com va assenyalar Joan Fuster, va ser el més potent que havia aparegut al País Valencià en segles, potser d'ençà del mencionat Ausiàs March. Un poeta que parlava de la vida perquè hi creia amb voracitat, i que per això tendia a desbordar-se, perquè la vida mateixa també tendeix a fer-ho. I que en parlava amb les paraules de la tribu, perquè tothom el pogués entendre: amb Estellés, podem dir que un gran poeta és aquell que, després de llegir-lo, ens fa venir més ganes de viure.

 

2)
 

Ressenya feta per David Vila i Ros del llibre Realitat i vitalitat de la llengua catalana de Jordi Solé i Camardons publicada en la revista L'Escletxa, tardor 09

 

Tot el que sempre heu volgut saber del català però que mai no heu gosat preguntar

 

Realitat i vitalitat de la llengua catalana. Un itinerari per dir la realitat de la llengua dels Països Catalans

Jordi Solé i Camardons

FOLC, juny de 2009

 

 

                Cal superar la polèmica entre optimistes i pessimistes quant al català i centrar-nos en remarcar la vitalitat que, malgrat 300 anys de persecució, continua tenint la nostra llengua. Aquest és el leitmotiv del darrer llibre del sociolingüista -o practicant de la sociolingüística, com prefereix definir-se- Jordi Solé i Camardons, en el qual es desenvolupen els continguts de l'exposició Realitat i vitalitat de la llengua catalana, promoguda per la FOLC i que ell mateix ha comissariat.

                Prenent les seves paraules, "no som (la comunitat lingüística catalana) una anomalia, (...) som el resultat normal de segles d'ocupació i repressió". I, malgrat tot, el català gaudeix d'una gens menyspreable vitalitat en molts aspectes. Davant d'aquesta constatació, l'autor proposa l'autoestima. I és que, de motius, no ens en falten, com s'encarrega de mostrar-nos en els capítols centrals del llibre, en els quals fa un repàs d'alguns dels àmbits en què el català destaca especialment, com la literatura, la música o les noves tecnologies.

                Un altre dels aspectes més interessants en què s'aprofundeix és l'existència de realitats desiguals entre els diversos territoris dels Països Catalans. Amb aquest objectiu, es fa una acurada descripció del marc legal, el dia a dia i les principals personalitats i associacions que treballen per a la normalitat de la llengua en cadascun d'aquests territoris, remarcant les fortaleses i les oportunitats que cada context ens confereix, sense oblidar, però, els obstacles amb què ens trobem. I tot plegat, tenint sempre en compte que "(...) sense independència política mai no gaudirem dels mecanismes per assegurar el futur del català".

                Tot i aquesta afirmació, el llibre no fa recaure la responsabilitat de mantenir la vitalitat de la llengua exclusivament en factors polítics, ans dóna pistes als parlants per saber com poden incidir-hi. Mitjançant un castell humà de les ideologies lingüístiques, l'autor ens permet ubicar-nos individualment en una escala que mesura el nostre grau de fidelitat lingüística i, tot seguit, ens proposa de pujar un pis en aquest castell imaginari. Per fer aquest pas, però, cal consciència lingüística, una consciència que el llibre vol ajudar a despertar. En aquesta línia, se'ns matisa que "si som indiferents (envers la llengua), fóra fantàstic pensar en què la indiferència en situacions de minorització afavoreix l'ordre sociolingüístic establert dominant i que per tant a la pràctica ja no som indiferents". Per posar fi a aquesta indiferència, doncs, cal informació. A Realitat i vitalitat de la llengua catalana hi tenim tota la que ens cal. En poques paraules, tot el que sempre hem volgut saber del català però que mai no hem gosat preguntar.

 

David Vila i Ros

 

3)
 
Publicat en la web d'Escola Valenciana divendres 20 de novembre del 2009
 

Presentació de la Guia de l'Ensenyament Plurilingüe (Infantil i Primària)

A tres dies de la celebració del 26 aniversari de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, Escola Valenciana presenta la “Guia de l'Ensenyament Plurilingüe”, un material útil adreçat a pares i mares, professorat i Consells Escolars Municipals per donar respostes clares de gestió administrativa per tal que els centres escolars puguen establir programes d'ensenyament plurilingües reals.

Aquesta guia, elaborada per la Comissió d'Educació de l'entitat i coordinada per l'Oficina de Drets Lingüístics, assessora i informa de primera mà sobre els procediments, documentació i tràmits que es necessiten per a sol•licitar el canvi d'un programa d'ensenyament en castellà a un d'ensenyament en valencià o l'inici d'aquest des d'un primer moment.

Diego Gómez: "Fa un any que hem posat en marxa l'Oficina de Drets Lingüístics i hem atés més de mig miler de pares i mares que exigeixen el dret a què els seus fills reben un ensenyament plurilingüe, per això hem dissenyat aquesta guia, que en motiu del 26 aniversari de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, informa i dóna claus sobre com gestionar aquest dret".  

La Guia s'ha creat per evitar la desinformació als pares i mares potenciada des de la Secretaria Autonòmica d'Educació que ostenta Concha Gómez: " En primer lloc, molts pares i mares que matriculen per primera vegada els seus fills no tenen gens clara la diversitat de programes d'ensenyament que oferta la Conselleria d'Educació, que si PIP, PIL, PEV, que si són PEBE, PEXTRI...tot un desgavell de sigles que es pot resumir perfectament en dues opcions: o ensenyament en castellà potenciador del monolingüisme o ensenyament en valencià potenciador del plurilingüísme; En segon lloc molts pares i mares, quan ja comprenen aquesta dicotomia opten per l'ensenyament en valencià, però els seus fills no poden estudiar en aquest programa perque no s'oferten prou línies des de la Conselleria; Per tant la Guia de l'Ensenyament Plurilingüe és una eina per a dur a terme tots els tràmits necessaris per a sol•licitar ensenyament en valencià, un ensenyament plurilingüe propi de les necessitats de la societat valenciana del segle XXI", ha explicat Àngel Martí, gerent d'Escola Valenciana.

Característiques de la Guia de l'Ensenyament Plurilingüe d'Infantil i Primària

Escola Valenciana enviarà a tots els centres d'infantil i primària, als ajuntaments i a les AMPES un fullet informatiu on s'expliquen breument els continguts de la guia i aquesta es podrà descarregar des de l'espai web de l'Oficina de Drets Lingüístics: http://www.escolavalenciana.com/categories/index/98

És recorre a les noves tecnologies per efectivitat i per sostenibilitat, ja que la guia consta de 26 pàgines i es vol que tinga accés qualsevol persona interessada.

El material, elaborat per la Comissió d'Educació d'Escola Valenciana, inclou a través de gràfics i esquemes molt aclaridors:
• El procés per a la implantació dels itineraris d'ensenyament en valencià, garantia de plurilingüisme.
• Calendari de presentació de la documentació.
• Descripció dels documents que es necessiten per a la implantació dels programes d'ensenyament en valencià.
• Descripció del procés per a la implantació del plurilingüisme en el cicle infantil.
• Recomanacions per a AMPES, Direccions de Centres i Consells Escolars Municipals.
• Possibilitats jurídiques si es denega la implantació dels programes o el silenci administratiu per part de la Conselleria d'Educació.
• Glossari explicatiu.
• Models de tots els documents que es necessiten.

La Guia ha estat elaborada sota els paràmetres del Pla per l'Escola Plurilingüe que va presentar a principis d'any l'entitat cívica a la Conselleria d'Educació per tal que des de l'administració s'elabore un programa d'ensenyament que atinga a les necessitats lingüístiques d'una escola valenciana del segle XXI amb 14 punts que es resumeixen en:

• Per fomentar el trilingüisme, és condició creure en el bilingüisme
L'ensenyament bilingüe al País Valencià no gaudeix d'un nivell de consolidació suficient; el sistema educatiu valencià continua encara generant molts estudiants monolingües. El disseny d'educació plurilingüe ha d'assegurar l'estatus prioritari de les llengües oficials i no relegar el valencià a una situació de perpètua desigualtat. Al curs 2009-2010 el 33% de l'alumnat de les escoles pot estudiar en valencià i la demanda és de més d'un 55%.

• L'educació plurilingüe es nodreix de les bones pràctiques desenvolupades pels centres d'ensenyament en valencià al llarg d'aquests últims anys i s'ha d'emmarcar en una planificació des de l'educació infantil i amb una metodologia adequada, que tinga en compte l'important augment d'alumnat nouvingut, la igualtat d'oportunitats, recursos humans i materials, una catalogació lingüística adequada del professorat i una dotació pressupostària eficaç.

"L'ensenyament plurilingüe al País Valencià només és possible i real si l'alumnat domina les dues llengües oficials i una o més llengües estrangeres i això només ho garateixen els programes d'ensenyament en valencià, ja que són els únics que asseguren el bilingüisme que ens obri les portes al plurilingüisme", Ha assegurat MªJosep Soriano, membre de la Comissió d'Educació de l'entitat cívica.

Mª Josep Soriano, que és mestra d'Infantil des de fa 22 anys, ha explicat que són moltes les famílies als quals se'ls nega el dret dels fills a estudiar en valencià es troben cada cop més desemparats perquè fins ara no sabien dels procediments administratius a seguir, es troben en alguns casos amb equips directius o conselles escolars municipals no massa favor, es troben amb milers entrebans per part de la Conselleria i no estan ben informats des de l'Administració a l'hora de marcar sols la casella dels programes d'ensenyament en valencià: "Per tot això les coordinadores comarcals d'Escola Valenciana informen sobre els programes d'ensenyament òptims i organitzem cada any campanyes on s'expliquen els avantatges de matricular els fills en valencià, una tasca que ha deixat d'ussumir la Conselleria d'Educació", ha comentat Soriano.

Així mateix, Gràcia Jiménez, professora d'Institut i també membre la Comissió d'Educació ha assegurat que "la Guia de l'Ensenyament Plurilingüe per a escoles estableix les bases per a l'elaboració d'una guia per a secundària i batxillerat en la qual estem treballant ara mateix i que tindrem enllestida a principis de 2010; assessorarà els pares i mares per intentar pal•liar la injustícia respecte a que 79.697 alumnes que estudien en valencià a l'escola no puguen seguir aquests programes quan passen a l'institut".

Segons Àngel Martí, gerent d'Escola Valenciana, "la secretària autonòmica educació, Concha Gómez, ha establert criteris excessius per a donar el vist-i-plau a la creació de noves línies d'ensenyament en valencià que es convertesquen en el buc insígnia del plurilingüisme". Un exemple és el CP Raquel Payà de València, hi ha dues unitats de 3 anys monolingües, i 17 pares d'una de les unitats van sol•licitar ensenyament en valencià per als seus fills, però la Conselleria no atén als drets d'una majoria que demana a crits que els fills tinguen el dret a rebre un ensenyament de qualitat i amb competència lingüística plena en valencià i en castellà.

Els casos del CP Emili Lluch de Nàquera i el CP Lluís Vives de Silla encara són més flagrants. Són dos dels exemples més que s'han posat en mans del departament jurídic de l'Oficina de Drets Lingüístics. En tots dos casos hi ha establert únicament PIP, és a dir, ensenyament en castellà i els 25 pares i mares dels xiquets de 3 anys dels dos centres van sol•licitar ensenyament en valencià per al curs actual amb l'aprovació del canvi de programa pel Consell Escolar i amb un informe favorable dels inspectors. Per ara la Conselleria no ha respost i ha sotmés la voluntat de les famílies al silenci administratiu.

L'Oficina de Drets Lingüístics: un any de funcionament

Amb un any de funcionament, L'Oficina de Drets Lingüístics és un servei que Escola Valenciana posa a l'abast de tota la ciutadania valenciana per donar assessorament jurídic i facilitar informació a les persones a les quals se'ls nega el dret a viure en valencià, és a dir, a usar de forma natural i normalitzada la nostra llengua en qualsevol àmbit d'ús.

Durant aquest temps s'ha centrat molt en atendre a famílies al les quals se'ls ha negat el dret a què els seus fill reben ensenyament en valencià i per això s'ha creat ara la Guia de l'Ensenyament Plurilingüe.

L'Oficina dels Drets Lingüístics està a la disposició de la ciutadania de les 9.00h fins a les 19.00h i està instal•lada a la seu de València d'Escola Valenciana. Des de l'última campanya de matriculació ha atés més de 500 mails i telefonades i està donant assessorament jurídic gratuït a les persones que ho sol•liciten a través del telèfon 96 347 27 83 o al correu electrònic drets@fev.org

Miquel Badia, responsable del departament jurídic de l'Oficina assegura: " no tenim objectiu judicialitzar procediments que demanen drets establerts per la LUEV, com és el de rebre ensenyament en valencià, la Conselleria d'Educació ho té ben fàcil en aquest sentit, simplement ha de donar llum verda a la creació de línies d'ensenyament en valencià si està aprovat pel Consell Escolar del Centre i a més, té l'informe positiu de la inspecció educativa".
 
4)
 
Publicat en el diari digital Pàgina26 dissabte 21 de novembre del 2009

Piera guanya el Joanot Martorell

Divendres  20 de novembre a la nit es van lliurar al Palau Ducal els guardons literaris que organitza l'Ajuntament de Gandia. En l'edició d'enguany s'han presentat 42 originals al premi de narrativa, que finalment ha estat per a Josep Piera. El jurat del Joanot Martorell estava format per Adolf Beltran, Miquel de Palol, Pilar Beltran, Ignasi Móra i Josep Maria Castellet. El guardonat s'emporta 25.000 euros amb un llibre en què s'acosta a Francesc de Borja, de qui en 2010 es commemora el cinqué centenari del naixement. A l'obra descobrim la vida del fill primogènit de duc de Gandia, Joan de Borja, que a més fou besnét d'Alexandre VI, el segon papa Borja, i de Ferran d'Aragó. El protagonista del llibre de Piera hagué de fugir de Gandia a causa de la Germania i es va traslladar a Castella, a Tordesillas. Allà es va fer cortesà i es va casar amb una dama portuguesa. L'emperador Carles V el va nomenar virrei de Catalunya, i a Barcelona es va convertir en un home religiós. Va tornar a Gandia com a duc, però a causa de la mort de l'esposa va ingressar a la Companyia de Jesús, constituïda poc abans.

El premi de poesia, dotat amb 12.000 euros, ha estat per a Elies Barberà. Actor i poeta, amb «Aixàtiva» ha guanyat l'Ibn Hazm que atorga l'Ajuntament de la capital de la Costera. El jurat d'aquesta categoria estava format per Jaume Pont, Maria Josep Escrivà, Jordi Cornudella, Susanna Rafart i Marc Granell. Aquesta edició del certamen ha estat especial perquè s'ha commemorat, per una banda, el 550 anys de la mort d'Ausiàs Marc, i també els 50 anys de la creació del premi Ausiàs Marc de poesia.

 
5) 

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 37, dimecres,18 de novembre del 2009

http://paper.avui.cat/article/ciutats/177928/lajuntament/declara/catala/dus/preferent.html

L'Ajuntament declara el català d'ús preferent

El reglament d'ús lingüístic comença a tramitar-se avui
El text definitiu s'aprovarà al desembre
No es tanca la porta al castellà

Ha costat molt, però per fi Barcelona tindrà un reglament d'ús del català. La comissió de presidència donarà avui el vistiplau a l'aprovació inicial del text consensuat per govern i oposició després de mesos de reunions. A partir d'ara s'obrirà un termini de trenta dies per presentar al·legacions i el reglament definitiu s'aprovarà al desembre. A banda d'acabar amb l'anomalia que suposa que durant molts anys el consistori de la capital de Catalunya no tingués un reglament lingüístic d'obligat compliment, la principal novetat és que es defineix el català com "la llengua oficial d'ús normal i preferent de l'Ajuntament".

La utilització de la llengua catalana afecta tots els àmbits del consistori: tant els que tenen a veure amb la llengua dels funcionaris en el seu tracte amb el ciutadà i la comunicació interna de l'estructura municipal, com la seva relació amb tercers, siguin empreses, entitats o altres administracions de l'Estat. Tot i això, el text deixa la porta oberta a la utilització d'altres llengües, com és el cas del castellà.

El text, al qual ha tingut accés l'AVUI, s'articula per capítols. El primer té a veure amb l'organització interna i estableix que "totes les actuacions internes s'han de fer en català", inclosos els estudis i projectes encarregats a tercers. Respecte a la relació amb el ciutadà, tots els procediments s'hauran de fer en català, tot i que el ciutadà podrà demanar ser atès en castellà. En el cas de notificacions dirigides a persones residents fora de l'àmbit lingüístic català o institucions, es faran en la llengua pròpia de Catalunya i la llengua oficial del territori en qüestió.

Pel que fa a la retolació, un dels aspectes més criticats per les faltes ortogràfiques reiterades, s'haurà de fer tota en català. El consistori també haurà de vetllar perquè la publicitat privada a l'espai públic i en el mobiliari urbà es faci "normalment" en català.

Els funcionaris i el català

Una de les assignatures pendents és l'ús i el coneixement del català pels funcionaris municipals. Amb l'aplicació del reglament s'acabaran, per exemple, els informes de la Guàrdia Urbana en castellà i el nou personal laboral "haurà d'acreditar el coneixement del català en el grau adequat a la seva funció". L'alcalde serà l'encarregat de fixar els criteris i els terminis per facilitar la formació en català de tot el personal de l'Ajuntament.

Per garantir l'aplicació del reglament, es crearà una comissió presidida per l'alcalde que es reunirà un cop l'any i en la qual no hi haurà cap representant dels grups de l'oposició. El tret de sortida al reglament el va donar CiU el juny del 2008 en presentar una proposta en solitari. No va prosperar perquè es va pactar crear una ponència per consensuar el nou text. L'última reunió es va fer la setmana passada.

-------------------------

Article publicat al diari AVUI, pàgina 3, dijous 19 de novembre del 2009

http://paper.avui.cat/article/opinio/177956/al·leluia/municipal.html

Al·leluia municipal

Vicent Sanchis

La Comissió de Presidència (caram!) de l'Ajuntament de Barcelona està a punt o acaba d'aprovar un reglament d'ús del català. Tres dècades després de les primeres eleccions municipals democràtiques hi ha algú en aquell costat de la plaça de Sant Jaume que finalment ha entès que els temps havien canviat. Segons aquest reglament, el català passarà a ser "la llengua oficial d'ús normal i preferent de l'Ajuntament". Cap esperit maliciós hauria de preguntar quina era fins ara. Deixem que l'alegria de la bona nova no quedi entelada pel que hem viscut. Diu aquest reglament també que "el nou personal laboral haurà d'acreditar el coneixement del català en el grau adequat a la seva funció". Aquí l'esclat d'alegria encara és més contundent. I la pregunta, més bèstia. ¿Que no l'acreditaven fins ara? Pel que diuen, no. Promocions i promocions de funcionaris en contacte diari amb el públic i els contribuents han anat aprovant plaça a l'Ajuntament de la capital del país sense acreditar un ús adequat del català a la seva funció. Enhorabona. Ens ho diuen ara. Ja es feia estrany escoltar tots els urbans de la ciutat treballar, escriure i parlar en un altre idioma. Senyor Hereu, al·leluia! Tot i que hagin calgut trenta anys i un dia i unes enquestes segons les quals obstinadament i per primera vegada vostè perd. Ara només volem llums al Nadal. Que també en tindrem? Coets a l'aire!

 

6) 

 

Publicat en EL PUNT dimecres 18 de neovembre del 2009

http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/105605-cdc-reclama-als-elegits-una-lllei-de-les-llenguees-de-francar.html

CDC reclama als elegits una «llei de les llengües de França»

Perpinyà - El Punt

Jordi Vera, el president de la federació de Convergència i Unió a la Catalunya del Nord (CDC Nord), demana als diputats i senadors del Parlament francès que es comprometin per una «llei de lles llengües de França». En una carta dirigida als elegits, el president de CDC considera que després de l'aprovació de l'esmena constitucional a la Constitució francesa que estableix l'existència de les llengües regionals, hi havia el compromís de presentar un projecte de llei que pugui convertir en realitat el reconeixement de les llengües regionals. Segons Jordi Vera, però, el nou ministre, Frédéric Mitterrand, «té la temptació de no respectar pas la paraula donada». Tenint en compte que l'absència de marc legislatiu estatal posaria en perill la transmissió de les llengües regionals i amenaçaria llur existència, Jordi Vera demana als diputats i senadors que actuïn per legislar aquesta llei. «Senyores i senyors diputats i senadors, conec el vostre engatjament amb la nostra llengua i la nostra cultura catalanes i les vostres nombroses contribucions a la seva defensa. Avui tenim l'objectiu a tocar i hi podrem arribar amb el vostre concurs: el vot d'una llei de les llengües de França, llei que coronaria tots els nostres esforços», conclou el president de CDC.
7) 
 
 

RECULL DE NOTÍCIES DE VALENCIANISME.COM

 

SETMANA DEL 23 AL 29 DE NOVEMBRE

 

 

L'AVL, ajuntaments i la Conselleria d'Educació signen un protocol per a la promoció del valencià

 

Llegiu la notícia: http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1854&Itemid=1

 

Associacions, sindicats i partits polítics diuen "sí al valencià" en l'aniversari de la LUEV

 

Llegiu la notícia: http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1855&Itemid=1

 

L'AVL obri els actes de l'Any Francesc Eiximenis amb la inauguració de l'exposició a la Nau

 

Llegiu la notícia: http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1860&Itemid=1

 

La Societat Coral El Micalet lliura els seus premis d'enguany

 

Llegiu la notícia: http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1864&Itemid=1

 

Alfara de la Baronia substituirà Alfara de Algimia com a únic topònim oficial d'esta població

 

Llegiu la notícia: http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1863&Itemid=1

 

 

 
8) 

http://www.igualtat-sagunt.com/va/noticias/281/guia-per-un-llenguatge-igualitari-en-els-mitjans-de-comunicacio

Guia per un llenguatge igualitari en els mitjans de comunicació

 

Dimecres 18 de novembre del 2009 es va presentar a Sagunt la guia “Per un llenguatge igualitari en els mitjans de comunicació“elaborada desde la Comissió Transversal de Gènere i publicada per l'ajuntament en el marc del Pla d'Igualtat de Gènere.

A continuació es va celebrar la conferència:“El llenguatge: una ferramenta per la visibilització de la realitat. Els mitjans de comunicació” a càrrec d'Eulàlia Lledó i Cunill, filòloga, col.laboradora d'institucions normatives de diverses llengües i autora de numeroses publicacions sobre el tema.

En els últims anys, s'estan produint grans canvis en la nostra societat en relació al paper de la igualtat d'oportunitats i del tracte entre hòmens i dones. Això no obstant, hi ha un debat obert sobre els mètodes més eficaços per a eradicar les desigualtats en la vida real. Per això, les administracions públiques no hem de descansar en el nostre interés d'eliminar qualsevol obstacle per a aconseguir que la legislació no siga paper mullat sinó una realitat quotidiana, una igualtat plena.
L‘àmplia presència de les dones en la vida pública i en llocs de responsabilitat ens fa adoptar nous hàbits lingüístics. Es fa imprescindible acabar amb la visió dels rols tradicionals i promoure la visibilització de les dones tant en la història com en el llenguatge.
Per este motiu, en la construcció de les polítiques d'igualtat, l'Ajuntament de Sagunt no vol perdre de vista la importància de les polítiques lingüístiques, perquè, en massa ocasions, la dona encara continua estant en desavantatge enfront de l'home. Fins que esta situació no canvie, no aconseguirem una societat igualitària ni desfarem la discriminació de les dones.
Sobre estos continguts tracta la guia que tens a les mans, un nou document sobre com afecta la nostra concepció de les coses i de les persones als usos lingüístics, i viceversa. No hem d'oblidar que el llenguatge és important en la imatge subconscient que ens creem de la nostra societat i de les persones que la componen i en la manera en què les percebem i com les valorem. Només a través d'estos canvis podrem ser un model per a les generacions futures, les quals aprendran per mitjà de la llengua noves formes de percebre la realitat i adequaran a ella els seus comportaments.
Es tracta d'una important guia que naix com a fruit de l'aposta de l'Ajuntament de Sagunt per aconseguir una real i efectiva igualtat d'oportunitats en tots els àmbits de la societat.

Davinia Bono Pozuelo.
Regidora de la Dona.

 
9) 
 
Publicat en Media.cat (Observatori dels mitjans de comunicació) dimecres 25 de novembrfe del 2009
 
 
 
La denominada Llei de llengües d'Aragó es troba en tràmit parlamentari, un text que hauria de regular -sense oficialitzar- tant el català com l'aragonès. El text legal es veu amb molt escepticisme des de les entitats en defensa del català de la Franja ja que consideren que si tira endavant el text serà de mínims. A nivell mediàtic el seu missatge no aconsegueix ressò ni en els mitjans de Saragossa ni de Lleida i encara menys a Barcelona.

“Els mitjans de Saragossa donen veu a postures secessionistes totalment acientífiques i en prou feines expliquen que hi ha col·lectius a la Franja que defensen el català” explica amb certa resignació Marta Canales, coordinadora del Casal Jaume I de la Franja. “Tenim clar que si no surt a la premsa no existeixes i ja no comptem en aparèixer a Saragossa però que passi a l'altra banda no t'ho esperes” afegeix.

En aquest sentit Canales lamenta que els mitjans lleidatans, el Segre i La Mañana, actuïn amb un excés de “cura” per no “incomodar” la comunitat d'Aragó. “Prefereixen no generar la sensació que s'immisceixen en qüestions fora de les seves ‘fronteres administraves' oblidant que Lleida actua com a ‘capital real' de les nostres comarques” explica la coordinadora del Casal Jaume I de Fraga. Dels diaris de Barcelona “se n'obliden directament” ja que tenen clar que si reflecteixen poc la realitat lleidatana menys ho faran en el cas de la Franja.

Consens amb els secessionistes?
La reforma de l'Estatut aragonès aprovada l'any 2007 va obviar l'oficialització del català i l'aragonès i només va obrir la possibilitat de “regular-les” en el marc d'una Llei de llengües. Finalment la proposició de llei -que ha presentat el grup parlamentari socialista i no pas el Govern aragonès- ha entrat a les Corts i després de finalitzar el termini per presentar-hi esmenes està pendent del debat parlamentari.

La proposta només contempla regular el català i l'aragonès als territoris on es parlen i segons Canales no garanteix els drets dels parlants. Tampoc queda gens clar un aspecte que considera “inqüestionable”: que l'IEC sigui l'acadèmia de referència. Si la proposta ja és d'inici “descafeïnada” el PSOE pretén buscar el consens amb el Partit Popular i el PAR, soci de govern dels socialistes, que defensa tesis secessionistes. La portaveu del PAR, María Herrero, rebutja la denominació català i proposa que se l'anomeni “aragonès oriental” (una altra opció és que ni català ni aragonès tinguin un nom explícit en la Llei). Segons la portaveu dels regionalistes hauria de ser una Acadèmia de les Llengües Aragoneses la que servís d'autoritat per “les llengües i modalitats d'Aragó”.

Des de la Franja un grup de cinc entitats (Associació Cultural del Matarranya, Institut d'Estudis del Baix Cinca, Centre d'Estudis Ribargorçans, Consells Locals de la Franja i el Casal Jaume I de Fraga) van presentar esmenes a la llei mitjançant Izquierda Unida (IU) i la Chunta Aragonesista (CHA) partits favorables a l'oficialització del català i l'aragonès. També ho ha fet el partit Convergència Democràtica de la Franja a través de la CHA. Altres entitats com la Institució Catalana de la Franja de Ponent també han denunciat l'intent de “separar” el català.

A menys de 40 dies de quedar-se sense TV3
El tràmit de la Llei de llengües coincideix amb el compte enrere que pot deixar la Franja sense TV3. Segons Marta Canales a menys de 40 dies de l'apagada analògica no tenen cap notícia si les negociacions entre la Generalitat de Catalunya i el Govern aragonès han avançat. “El que tenim clar és que no s'està dotant la infraestructura necessària per tal que l'1 de gener tinguem emissions digitals” afirma la responsable del Casal Jaume I de Fraga.

A més, la proposta per finançar els costos que va fer Saragossa no sembla destinada a aconseguir un acord: un terç per la Generalitat, un terç per la Corporació de Mitjans Audiovisuals i l'altre terç pels ajuntaments franjolins.

“A la gent li costa imaginar-se que d'aquí a poc més de trenta dies es pugui quedar sense TV3” explica. De fet tampoc assumeixen el possible pas de l'actual situació -TV3 i Canal 33 analògics- a la versió internacional del canal públic del Principat tal i com ha passat a les Illes. “És que no hi ha cap diferència entre viure a la Franja o a Austràlia?” s'exclama.
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com