El setmanari esportiu i gratuït 'Gol', que
s'edita a Madrid i Barcelona des de fa més de cinc anys, i que ha passat d'una
tirada de 60.000 a 80.000 exemplars, ha apostat pel català en la seva edició a
Catalunya. 'El canvi de llengua ha estat un encert', ha dit aquest dilluns al
vespre el president de 'Gol', Dalmau Codina, durant la presentació oficial del
setmanari esportiu. A més, 'Gol' ampliarà la seva difusió amb la incorporació de
les ciutats de Tarragona, Lleida i Girona. Codina ha destacat també que aquesta
és la principal publicació esportiva a Catalunya per 'la seva proximitat i per
la seva tirada'.
Llibre sobre Pompeu Fabra
The Architect of Modern Catalan: Selected Writings
Enllaç breu:
El dictamen que en el seu moment va emetre el Consell Valencià de Cultura i la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua van significar la finalització d'una dura batalla per la denominació que, implícitament, perseguia la hipotètica fragmentació de la unitat lingüística dels territoris de llengua catalana. Al final, es va acabar imposant la lògica avalada per les autoritats científiques: el consens, a partir de les Normes de Castelló –un certificat de naixement del valencià contemporani i garant de la unitat–, s'ha consolidat a l'Acadèmia.
Davant d'aquesta evidència, avalada per totes les autoritats en la matèria, és lògic que l'examen que certifica l'accés a determinats nivells de coneixement del català –necessaris per a l'accés a la funció pública o a determinats llocs de treball– sigui equiparable en tots els territoris, tant a Catalunya com a València i les Balears.
A Catalunya s'accepta el títol que s'emet a València, però al revés no passa el mateix, malgrat la sentència del Tribunal Suprem del 2006 en aquest sentit, que fins ara ha estat ignorada pel Govern de Francisco Camps. Per aquest motiu, per la falsa apreciació (una llegenda urbana) que és més fàcil aprovar a Vinaròs que a Vic, i per altres raons més pràctiques –és més barat i hi ha més convocatòries– són molts els catalans que, en un dia com avui, es desplacen fins al País Valencià per mirar de superar els exàmens. Convindria reclamar una vegada més, per sentit comú, la reciprocitat i, al mateix temps, no estaria malament fer una crida per evitar la insensatesa d'aquest curiós èxode temporal d'alumnes a la recerca d'un inexistent aprovat d'emergència.
La ferida oberta del
blaverisme
Viadel reedita ‘No mos fareu catalans' quan encara és vigent la violència anticatalanista
Enrtrevista de Xavier Aliaga a Francesc Viadel
Fa tan sols tres anys, el periodista i escriptor Francesc Viadel
(Algemesí, 1968) treia a la llum No mos fareu catalans! (L'esfera dels
llibres, 2006), un llibre de títol ambigu i provocador, on sistematitzava i
documentava la història del moviment ideològic anticatalà del País Valencià. Una
ferida que alguns consideraven cauteritzada o, almenys, parcialment tancada.
Tanmateix, l'inquietant subtítol de l'obra, Història inacabada del
blaverisme, ha resultat premonitori: d'aleshores ençà, la violència verbal
i física de l'anticatalanisme continua present en forma d'incendiàries accions i
manifestacions públiques dels dirigents del PP i d'agressions i atacs cap a
persones i institucions progressistes atiats i legitimats ideològicament pel
discurs oficial. La pervivència del fenomen va animar Viadel a revisar i ampliar
No mos fareu catalans!, editat aquesta vegada per la Universitat de
València, amb un pròleg clarivident i un passatge dedicat a explicar el paper de
l'Església valenciana en el fenomen. Allò més substancial, però, és la inclusió
d'un epíleg devastador que fa repàs de la violència exercida des de l'aparició
del llibre fins ara i que serveix per a prendre consciència de la virulenta
vigència de l'anticatalanisme.
”L'atribució de l'anticatalanisme al passat és un error molt greu”, dispara a través del telèfon Viadel, resident a Barcelona des de fa un quant temps. “Només s'ha de fer el seguiment de les manifestacions de dirigents del PP emprant l'anticatalanisme amb l'objectiu de criminalitzar i estrangeritzar l'adversari. Lluny de desaparéixer, el fenomen és ben viu i acompleix una funció política fonamental. Amb tots els matisos que es vulga, s'assembla al procés que seguiren els nacionalsocialistes contra els jueus, amb la negació de la seua condició d'alemanys”. El periodista, de fet, no fa broma. No es perd en circumloquis i no cerca eufemismes. “Més enllà de la violència verbal, hi ha una violència pràctica, com ho demostra la recent pallissa al blocaire Pere Fuset, de la pàgina valencianisme.com”, raona.
En contra de la tesi de l'apaivagament, Viadel parla d'una
invisibilització del blaverisme que té a veure “amb l'assumpció social d'aquesta
ideologia gràcies a l'actuació del PP i de mitjans com Canal 9, que han
contribuït al fet que la societat ho assumira com a propi”. La “passivitat dels
sectors progressistes” també hi hauria contribuït: “L'esquerra ha fet una
banalització de l'anticatalanisme i l'ha assumit amb resignació. De fet, no hi
ha cap partit progressista que tinga un discurs articulat de resposta. Hi ha una
manca d'actuació que no calcula la profunditat ni la gravetat del discurs de la
dreta”. Una inacció que, segons Viadel, estaria en la base de la “sensació
d'impunitat”. “Quan esclaten bombes a les seus d'Esquerra Republicana i del Bloc
i la resposta social i política és tan tímida, alguna cosa no funciona bé”,
adverteix, “perquè hi ha manifestacions de responsables polítics que segueixen
la mateixa línia de la gent que posa els artefactes”. Un discurs que no evita
les traces d'hipocresia en les relacions institucionals entre País Valencià i
Catalunya. “El PP vol fer entendre que les relacions amb Catalunya són escasses,
però normals. I d'altra banda, fa de l'anticatalanisme un instrument de gran
eficàcia política en una societat poc llegida, prepolítica”, assenyala. “És
clar, la impostura és absoluta, perquè critiquen models de llengua que
ells
mateixos han pactat”, afig en al·lusió a l'Acadèmia Valenciana de la
Llengua. Les conseqüències per a la precària articulació d'un discurs nacional i
modernitzador des de la política són conegudes. Però també hi ha víctimes entre
la població civil. “L'aïllament i la pressió envers els sectors progressistes és
tan bestial que cada vegada hi ha més casos d'exili interior i exterior, de
professionals de la llengua i la cultura que veuen en aqueix clima social poques
perspectives de futur”, explica. Un clima de “desvalencianització” que tindria
una segona fase amb “la destrucció i l'expulsió simbòlica de tots aquells
elements que consideren contraris a les seues tesis”. Com a resposta, “més enllà
dels debats d'identitat, s'hauria d'haver situat l'anticatalanisme com el que
és, una excrescència del passat reaccionària i xenòfoba que serveix per a tapar
unes altres realitats com la corrupció”. Una construcció en negatiu d'una pàtria
i una identitat “fonamentades sobre l'odi visceral a Catalunya”, amb el perill
que suposa l'atiament de les vísceres. Una ideologia amb un futur torbadorament
sòlid. “Mentre l'esquerra no veja el perill i no sàpia contrarestar això, tenen
negoci per a molts anys”. Si més no, perquè l'antídot d'una societat més culta i
més preparada “ara com ara és difícil”.
LA LLUNA EN UN COVE cerca col·laboradors
Actualment estem preparant ja la nova temporada per al primer semestre de 2010, i estem buscant gent que vulgui col·laborar amb nosaltres enviant relats per a selecció. Ja sabeu que La Lluna en un Cove és una publicació mensual de relats de ficció que s'edita en paper, i que compta amb una gran quantitat de subscriptors. Publiquem des de gener de 2009, i ja hem editat 11 números (ara mateix estem preparant el número 12). Tots els relats que es publiquen en La Lluna en un Cove són obres seleccionades a partir de les que ens envien els participants. Fins ara ja hem publicat les obres d'una seixantena d'autors diferents, i volem continuar donant l'oportunitat de publicar a més i més gent. Si t'agrada escriure, no et conformis a deixar penjats els teus escrits al blog o a la pàgina web personal; ara, tens l'opció de participar en el projecte literari de La Lluna en un Cove. Busquem obres de ficció (relats breus o d'extensió mitjana), i també: reflexions personals, crítica, assaig, etc. Visita la nostra web: www.lallunaenuncove.cat i informa-te'n (apartat "Col·laborar").
La Lluna en un Cove, Revista de Relats de Ficció
Apartat de correus 1100 d'Ontinyent (Codi postal: 46870)
Telèfon: 967318713
6)
APTIC PRESENTA EL SEU NOU
WEB
L'Associació Professional de Traductors i Intèrprets
de Catalunya (APTIC) posa a disposició dels professionals i de la societat el
seu nou web www.aptic.cat,
que serà operatiu a partir del dimecres 18 de novembre de 2009.
Aquest
web es podrà consultar les 24 hores del dia i estarà al servei de totes les
persones interessades en la professió i els serveis de traductor o
intèrpret.
De cara a l'usuari de serveis de traducció i d'interpretació,
hi ha informació sobre com encarregar traduccions i un directori de
professionals format exclusivament pels membres associats a
APTIC.
Precisament, la gran novetat d'aquest web és l'apartat «Busca un
traductor». Consisteix en una base de dades equipada amb un potent motor de
recerca que permet accedir al professional adequat a partir de diversos
paràmetres: combinacions lingüístiques, especialitzacions, serveis o nom del
professional.
En aquest sentit, APTIC posa a l'abast del públic la
possibilitat de contactar amb una base potencial de gairebé 600 professionals,
amb la garantia que tots els associats tenen formació o experiència en el
sector, d'acord amb les condicions d'accés per ser membre actiu de
l'associació.
Al web, a més, es pot trobar informació bàsica de
l'associació, el calendari d'activitats, notícies relacionades amb el sector, un
apartat molt complet de preguntes freqüents sobre l'exercici professional i
enllaços a les eines de la xarxa més utilitzades pels traductors i
intèrprets.
Com a segona gran novetat del web, hi ha un apartat exclusiu
per als socis on s'hi poden trobar documents generats per l'associació, estudis
sobre tarifes, descomptes i promocions.
Al web es podrà seguir el gran
volum d'activitats que s'han desenvolupat des de la creació de l'associació. Des
del mes de gener d'enguany s'han organitzat 20 activitats, entre cursos i
xerrades. I es preveu que al 2010 el ritme sigui el mateix. APTIC es va crear el
gener del 2009 a partir de la unió de les dues associacions generalistes de
traductors i intèrprets de Catalunya, TRIAC i ATIC, i actualment té uns 600
socis.
Com l'anècdota de Carod-Rovira al programa espanyol “Tengo
una pregunta para usted”, on afirmava que el seu nom era “Josep-Lluís aquí y en
la República Popular de China”. Però si en aquella ocasió el fet va ser una
destacable anècdota mediàtica, que respectin el teu nom pot sortir car.
És el cas d'un cambrer del restaurant 'Coloma' del port del Masnou que
ha estat suspès de sou i feina durant una setmana per haver mantingut una
'discussió' amb un client habitual, per defensar que el seu nom és Jaume i no
Jaime.
“Mira el Jaime éste”
Els fets es remunten al passat 10 d'octubre. El cambrer, Jaume
Valls, assegura que un client, begut, el va provocar en diverses ocasions
cridant el seu nom en castellà i amb un to despectiu: 'Mira el Jaime éste'.
Segons la seva versió, Valls es va sentir ofès i es va dirigir al client per
recordar-li que el seu nom era Jaume, en català, i que no dir-li així era una
falta de respecte. La resposta del cambrer va irritar el client, que va amenaçar
els propietaris del local amb no tornar-hi si Valls continuava treballant-hi.
L'empresa ha sancionat Valls allegant “manca de lleialtat”.
Valls
recorrerà la sanció i estudia també presentar una denúncia contra el client amb
el qual es va discutir perquè aquells fets, comenta, li han suposat un perjudici
econòmic i d'imatge.
El català no serveix cafès
Jaume Valls comenta que la discriminació en vers el català és
un fet 'habitual' i amb el qual s'hi ha trobat en diverses ocasions al llarg de
la seva vida professional. 'Déme la carta en castellano' o 'Hábleme en
castellano' són algunes de les expressions més comuns, segons Valls. 'Les
persones que ho demanen sempre ho fan d'una manera impositiva', afegeix