Ferran
Suay
Ras i curt: el bilingüisme trampós és el que
s'aplica per tal que tot allò que està escrit en valencià, ho estiga també en
castellà, però no viceversa. És el que apliquen les autoritats responsables del
trànsit, quan els panells lluminosos diuen, per exemple: "Per pas inferior a
Castelló, Teruel", i un moment després: "Por paso inferior a Castellón,
Teruel". En primer lloc, podríem qüestionar-nos la necessitat de traduir al
castellà locucions tan complicades com ara "per pas inferior" (no fos cas que
algun pobre desconeixedor de l' idioma d'Ausiàs Marc poguera pensar que
significa "gireu a la dreta immediatament i sense mirar"). L'aspecte més
interessant, però, és que mentre que el topònim Castelló sí que es tradueix al
castellà, per Castellón (de nou, no fos cas que algú pensara que Castelló
vol dir Sant Petersburg), mentre que Teruel és Teruel, i no Terol,
tant en castellà com en valencià. Conclusió evident: els noms castellans no es
tradueixen al valencià; els noms valencians sí que es tradueixen al
castellà.
El mateix curiós fenomen podem observar-lo en
l'estació de metro de l'Avinguda d'Aragó, que es diu "Aragón", o en la de
l'Albereda, que es diu "Alameda", i indica una eixida cap al passeig de
la "Ciudadela". Es veu que els valencians, abans de la castellanització,
no teníem paraules per a dir Aragó, Albereda o Ciutadella, i així, cada vegada
que ens hi havíem de referir, fèiem un piiiiit, com quan, a la televisió,
pronuncien alguna paraula malsonant.
El bilingüisme trampós és també el que fa que
un representant polític de Massalfassar demane a l'Associació de Mares i Pares
d'Alumnes (AMPA) que facen els comunicats adreçats a les famílies en bilingüe, i
no en valencià, com s'havia fet, amb tota normalitat, fins ara. Els bilingüistes
tramposos, senzillament, no poden suportar que hi haja coses escrites només en
valencià. I el trampós de Massalfassar, en concret, es veu que reivindica el
dret dels pares i les mares d'alumnes escolaritzats en valencià, a ignorar
violentament la llengua en què estudien els seus fills. D'eixa llengua, no en
volen tindre ni el coneixement mínim que cal per a entendre un senzill
comunicat. No en parlem ja, d'ajudar-los amb les tasques escolars! Jo diria que
ignorar l' idioma en què estudien els teus fill no és una gran idea. No ho sé.
Potser estic enganyat, i en realitat és una magnífica estratègia per a garantir
l'èxit escolar dels seus fills.
En tot cas, el bilingüista trampós de
Massalfassar no pretén que tots els comunicats siguen bilingües. Només faltaria
això! Només els que escriuen les persones que opten per expressar-se en valencià
han de ser-ho. Les altres, les que prefereixen fer-ho en castellà, tenen tot el
seu suport per a seguir fent-ho en estricte règim monolingüista.
El bilingüista trampós tampoc no està gens
preocupat perquè l'ajuntament del poble faça tots els seus escrits en un radical
monolingüisme castellà, o perquè les superfícies comercials instal·lades
al voltant marginen brutalment el valencià. Això no és important per a ell.
Sobretot perquè això implicaria enfrontar-se amb institucions que tenen poder, i
el bilingüista trampós prefereix mil vegades carregar contra les persones
que, de manera desinteressada i voluntarista, gestionen l'AMPA del col·legi
públic tan bé com saben i poden, i ho fan en la llengua del poble on viuen. El
seu esforç bilingüista es concentra, exclusivament, a impedir que hi haja coses
escrites únicament en valencià. Totes les altres, la immensa majoria, les que
estan escrites només en castellà, no li susciten cap escrúpol ètic.
I per
si això fóra poc, el bilingüista trampós es considera tot un campió de la
democràcia. Creu fermament que facilitar que algunes persones puguen viure
al poble completament d'esquena a la llengua i la cultura pròpies, és una gran
contribució al pluralisme i a la convivència ciutadana. Ell no vol que tots
siguem bilingües. Només vol que ho siguem els valencians, per tal que els altres
puguen -si volen- continuar sent plenament monolingües. Segurament ni tan sols
ha pensat que, amb això, converteix en forasters eterns aquelles persones que
arriben a Massalfassar amb la impertorbable convicció -més pròpia dels
colonitzadors- que és la gent del poble qui ha de canviar hàbits, costums,
i llengua -si cal- per tal d'adaptar-se als seus gustos i a les seues
limitacions idiomàtiques.
No hi ha dubte que la facultat més
desenvolupada dels humans -i això inclou el bilingüista trampós- és la
d'autoenganyar-se. El problema és que massa sovint, de passada, n'enganyen uns
quants més, amb la seua demagògia manipuladora, basada en omplir-se la
boca de paraules bensonants com ara 'democràcia', 'pluralisme' o
'bilingüisme', per a -al remat- acabar posant-se, sistemàticament, a favor
del més fort. En el nostre cas, sempre a favor de la imposició sistemàtica del
castellà.
9)
Simposis
sobre clàssics (medievals i contemporanis) valencians
Medieval
Valencian literature and Its Heritage
Jornades d'Estudis
Valencians: clàssics valencians i la seua pervivència
Se celebrarà al King's College de Londres,
organitzat per King's College i IVITRA-Projecte Digicotracam
[Prometeu-2009-042], amb la col·laboració de l'AVL i l'Ambaixada d'Espanya
davant el Regne Unit.
Dies 19-20 de novembre. Ausiàs
March, Tirant lo Blanch, Curial e Güelfa, Raimon cantant Ausiàs March, la
llengua dels clàssics valencians de la Corona d'Aragó...
Ponents de les Universitats de: Cambridge,
Sussex, Liverpool, King's COllege, Barcelona, València i Alacant, i membres de
l'AVL i de l'IEC.
Giornate di
Studi Valenciani: Classici Medievali e Contemporanei
Se celebrarà a la Università di Bari,
organitzat per la Università di Bari i IVITRA-Projecte Digicotracam
[Prometeu-2009-042], amb la col·laboració de l'AVL i l'Ambaixada d'Espanya
davant el Regne Unit.
Dies 24-25 de
novembre.
Ponents de les Universitats de: Roma, Pisa,
Florència, Venècia, Nàpols-Federico II, Bari, Jaume I, València i Alacant, i
membres de l'AVL i de l'IEC.
Aquestes Giornate arreceren la presentació de
l'excel·lent traducció a l'italià (feta per la Professora Alfonsina Di
Benedetto, Univ. di Bari) de la magnífica novel·la Borja Papa de Joan
Francesc Mira.
Esperem oferir una bona presentació i difusió
de clàssics medievals i contemporanis valencians.
http://www.ivitra.ua.es